La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dijous, 16 de juliol del 2026
Tenebras, Tenebros, Tenebrositat, Tenebror, Tenerc, Entenerc
divendres, 20 d’octubre del 2023
I, Senher dieus, que fezist Adam,
I.
Senher dieus, que fezist Adam,
Et assagiest la fe d' Abram,
E denhest penre carn e sanc
Per nos, tant fust humils e franc!
Pueis liuriest ton cors a martire,
Don mos cors en pessan m' albire
Que trop fesist d' umilitat
Segon ta auta poestat;
Dieus Ihum Crist, filh de Maria,
Senher, mostra m la drecha via,
E no y esgart los meus neletz,
E retorna m' als camis dretz.
Hueimais be s tanh qu' ieu me descobra,
Tant ai estat en mala obra!
Tost temps a me gran amareza,
E tenc mon cor en cobezeza;
Voluntiers ajustiey vas me
E non ges tot per bona fe;
Voluntiers amassey l' autrui
E non guardei ni qual ni cui,
E fui tost temps de malenconi,
E mantinc obra de demoni,
Quan me venc en cor que m partis
E que a tu ver dieu servis;
Peccatz m' azauta que me refresca,
Que m' es pus dos que mel ni bresca,
E retorna m' al recalieu
Que m' es salvatge et esquieu,
Tant me sobra peccatz mortals!
Si tu, vers dieus, doncx no m' en vals,
Tant es cozen lo mal que m toca
Que no 'l puesc comtar ab la boca,
Ni metje no m' en pot valer,
Si tu no m vals per ton plazer,
Glorios dieus, per ta merce
Dressa ta cara devan me,
E remira lo greu trebalh
C' aissi m tensona e m' assalh,
Que los mieus peccatz son per nombre,
Per tal tem que la mort m' encombre,
Qu' els mieus peccatz son massa trops,
E 'l tieu coselh m' a mot gran obs.
Gran merce te clam com hom vencut
Que m' aiut, dieus, per ta vertut;
Qu' en peccat soi natz e noiritz,
Et en peccat ai tant dormitz
C' apena vei la clara lutz
Qu' el tieu sant esperit m' adutz;
En escur vauc com per tenebras;
Malautes sui pus que de febras,
En caitivier jac et en pena
E tenc al col tan gran cadena
Que tot soi pesseiatz e franhs,
Tan fort es dura e pezans!
Glorios dieus, senher del tro,
Si t plai, delieura m de preizo;
Ab gran dolor t' apel e crit,
Senher, no m metas en oblit;
Oblidat m' as per ma folhor
Car no t servi com a senhor,
E soi pus freg que neu ni glas,
Quan me parti del tieu solas;
Glorios dieus, dona m calor
E sen e forsa e vigor
E conoissensa e saber,
Qu' ieu te serva a ton plazer.
Senher dieus, fai ne de mon cor
De totas partz dins e defor,
De tota mala voluntat,
E d' erguelh e de malvestat,
E retorna m' al tieu servici,
E salva m' al jorn del juzizi;
Glorios dieus, tramet me lum
Que m get dels huels aquel mal fum,
Aisi que sian bels e clars,
Que no sian durs ni avars,
E reconosca 'ls tieus sendiers,
C' aissi son plas e drechuriers;
Qu' ieu res no vei ni sai on so,
Ans prenc lo mal e lais lo bo;
Senher dieus, garda m del camis
Que la mort troba tan mesquis,
E de lur gran desaventura
Dels enemicx, que es tan dura.
Dieus, perdona me en ma vida
Totz mos peccatz e ma falhida,
Ans que la mortz me sobrevenga,
Quan non poirai menar la lengua;
Car penedensa del adoncx
No val a l' arma quatre joncx;
Adjuda m, dieus, tost; no moticx,
Car tost mos mortals enemicx
N' aurian gaug senes acort,
Si m podiam liurar a mort.
Senher dieus, mot m' o tenc a tala,
Car ieu no truep genh ni escala
On te pogues venir denan,
Laisus on son li gaug e 'l san.
Dieus, tu que fist tan bel miracle,
Met me el tieu sant habitacle,
Car tot mon cor e m' esperansa
Es en la tua piatansa;
Car pus greu comte que d' arena
Port de pecat sus en l' esquena;
Qu' el mon no sai hom tan deslieure
Pogues totz mos pecatz escrieure;
Mas tu, senher vers dieus, que saps
Mos pessamens e totz mos abs,
A tu non puesc esser selat
Cal fui, cal soi, cal ai estat;
Tant ai peccat que no sai nombre;
Si anc fui fols, aras soi domde,
Car peccat m' a cubert e clors,
De totas parts me tenon mortz.
Dieu, dona m genh com en partisca,
Per so que t laus e que t grazisca,
Car tu yest, dieu dos, amoros
E senher dieu tot poderos.
Veray dieu, dressa tas aurelhas
Enten mos clams e mas querelhas;
Aissi t movrai tenson e guerra
De ginolhos, lo cap vas terra,
La mas juntas e 'l cap encli
Tan tro t prenda merce de mi;
E lavarai soven ma cara,
Per tal que sia fresqu' e clara,
Ab l' aigua cauda de la fon
Que nais del cors laisus el fron;
Car lagremas e plans e plors
So son a l' arma frutz e flors.
Senher dieus, en tu ai mos precx,
En esta cocha no m denecx;
Ja soi ieu tos parens carnals
E tos parens esperitals;
Ieu soi tos filhs e tu mos paire,
Lo mieu senher e 'l mieu salvaire;
Ieu soi tos filhs, tu mos parens,
Aias de mi bos chauzimens,
Car ieu soi ples de tot peccat
E tu, senher, d' umilitat;
Tu iest fort aut et ieu trop bas,
Car peccat m' a vencut e las.
Dels enemicx me garda, senher,
Que m volon dampnar e destrenher;
Ampara m, dieus; mos esperitz,
Ans qu' en sia del tot partitz,
E dona m vida eternal
El tieu regne celestial.
I, Senher dieus, que fezist Adam,
I.
Senher dieus, que fezist Adam,
Et assagiest la fe d' Abram,
E denhest penre carn e sanc
Per nos, tant fust humils e franc!
Pueis liuriest ton cors a martire,
Don mos cors en pessan m' albire
Que trop fesist d' umilitat
Segon ta auta poestat;
Dieus Ihum Crist, filh de Maria,
Senher, mostra m la drecha via,
E no y esgart los meus neletz,
E retorna m' als camis dretz.
Hueimais be s tanh qu' ieu me descobra,
Tant ai estat en mala obra!
Tost temps a me gran amareza,
E tenc mon cor en cobezeza;
Voluntiers ajustiey vas me
E non ges tot per bona fe;
Voluntiers amassey l' autrui
E non guardei ni qual ni cui,
E fui tost temps de malenconi,
E mantinc obra de demoni,
Quan me venc en cor que m partis
E que a tu ver dieu servis;
Peccatz m' azauta que me refresca,
Que m' es pus dos que mel ni bresca,
E retorna m' al recalieu
Que m' es salvatge et esquieu,
Tant me sobra peccatz mortals!
Si tu, vers dieus, doncx no m' en vals,
Tant es cozen lo mal que m toca
Que no 'l puesc comtar ab la boca,
Ni metje no m' en pot valer,
Si tu no m vals per ton plazer,
Glorios dieus, per ta merce
Dressa ta cara devan me,
E remira lo greu trebalh
C' aissi m tensona e m' assalh,
Que los mieus peccatz son per nombre,
Per tal tem que la mort m' encombre,
Qu' els mieus peccatz son massa trops,
E 'l tieu coselh m' a mot gran obs.
Gran merce te clam com hom vencut
Que m' aiut, dieus, per ta vertut;
Qu' en peccat soi natz e noiritz,
Et en peccat ai tant dormitz
C' apena vei la clara lutz
Qu' el tieu sant esperit m' adutz;
En escur vauc com per tenebras;
Malautes sui pus que de febras,
En caitivier jac et en pena
E tenc al col tan gran cadena
Que tot soi pesseiatz e franhs,
Tan fort es dura e pezans!
Glorios dieus, senher del tro,
Si t plai, delieura m de preizo;
Ab gran dolor t' apel e crit,
Senher, no m metas en oblit;
Oblidat m' as per ma folhor
Car no t servi com a senhor,
E soi pus freg que neu ni glas,
Quan me parti del tieu solas;
Glorios dieus, dona m calor
E sen e forsa e vigor
E conoissensa e saber,
Qu' ieu te serva a ton plazer.
Senher dieus, fai ne de mon cor
De totas partz dins e defor,
De tota mala voluntat,
E d' erguelh e de malvestat,
E retorna m' al tieu servici,
E salva m' al jorn del juzizi;
Glorios dieus, tramet me lum
Que m get dels huels aquel mal fum,
Aisi que sian bels e clars,
Que no sian durs ni avars,
E reconosca 'ls tieus sendiers,
C' aissi son plas e drechuriers;
Qu' ieu res no vei ni sai on so,
Ans prenc lo mal e lais lo bo;
Senher dieus, garda m del camis
Que la mort troba tan mesquis,
E de lur gran desaventura
Dels enemicx, que es tan dura.
Dieus, perdona me en ma vida
Totz mos peccatz e ma falhida,
Ans que la mortz me sobrevenga,
Quan non poirai menar la lengua;
Car penedensa del adoncx
No val a l' arma quatre joncx;
Adjuda m, dieus, tost; no moticx,
Car tost mos mortals enemicx
N' aurian gaug senes acort,
Si m podiam liurar a mort.
Senher dieus, mot m' o tenc a tala,
Car ieu no truep genh ni escala
On te pogues venir denan,
Laisus on son li gaug e 'l san.
Dieus, tu que fist tan bel miracle,
Met me el tieu sant habitacle,
Car tot mon cor e m' esperansa
Es en la tua piatansa;
Car pus greu comte que d' arena
Port de pecat sus en l' esquena;
Qu' el mon no sai hom tan deslieure
Pogues totz mos pecatz escrieure;
Mas tu, senher vers dieus, que saps
Mos pessamens e totz mos abs,
A tu non puesc esser selat
Cal fui, cal soi, cal ai estat;
Tant ai peccat que no sai nombre;
Si anc fui fols, aras soi domde,
Car peccat m' a cubert e clors,
De totas parts me tenon mortz.
Dieu, dona m genh com en partisca,
Per so que t laus e que t grazisca,
Car tu yest, dieu dos, amoros
E senher dieu tot poderos.
Veray dieu, dressa tas aurelhas
Enten mos clams e mas querelhas;
Aissi t movrai tenson e guerra
De ginolhos, lo cap vas terra,
La mas juntas e 'l cap encli
Tan tro t prenda merce de mi;
E lavarai soven ma cara,
Per tal que sia fresqu' e clara,
Ab l' aigua cauda de la fon
Que nais del cors laisus el fron;
Car lagremas e plans e plors
So son a l' arma frutz e flors.
Senher dieus, en tu ai mos precx,
En esta cocha no m denecx;
Ja soi ieu tos parens carnals
E tos parens esperitals;
Ieu soi tos filhs e tu mos paire,
Lo mieu senher e 'l mieu salvaire;
Ieu soi tos filhs, tu mos parens,
Aias de mi bos chauzimens,
Car ieu soi ples de tot peccat
E tu, senher, d' umilitat;
Tu iest fort aut et ieu trop bas,
Car peccat m' a vencut e las.
Dels enemicx me garda, senher,
Que m volon dampnar e destrenher;
Ampara m, dieus; mos esperitz,
Ans qu' en sia del tot partitz,
E dona m vida eternal
El tieu regne celestial.
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...

