Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala dels.XV.graons induyda per les virtuts dix los.*.ps. primers (pmers) del canticum gradum suplicant per la (p en virgulilla+la) redempcio de natura humana.

Volent la Senyora pujar la scala acostas a sa altesa la principal de ses donzelles caritat nomenada e ficant lo genoll dix li a la orella. Senyora. Recortse vostra merce en aquest pujament de pregar (pgar) estretament per natura humana: car vos sou la sua intercessora: e perço (pço) tots los homens vos dien ab lo genoll per terra. ¶ Spes nostra salue: Car vostra senyoria es la sperança e alegria d´tots. E sa altesa inflamada en la amor d´natura humana pensant la sua miserable captiuitat: senti en si tanta compassio (la c al revés+passio) e dolor prenint (pnint) aquella fahena per propria dellibera d´cridar e demanar (d´manar) a nostre senyor deu aquesta grá (gratia, gracia): que li plagues hauer merce de natura humana: e no cessar de aquesta demanda fins plagues a sa clemencia atorgar lay. E pujant lo primer scalo dix ab vn gran sospir de cor. ¶ Ad dominum (dñ3) cum tribularer clamaui et exaudiuit me. Volent dir: o senyor y deu eternal la mia alma (aía) es tribulada e turmentada per compassio de natura humana: que la veig axi cayguda e perduda (pduda) e posada en ira vostra: e axi desfauorida que totes les besties la persegueixen (psegueixé): e no li guarden nenguna honor Lo cors propri (ppri) li es rebelle no volent hobeyr al sperit (s+p en una ralleta a baix +it): ne regir se per raho: ans li diu cada dia en la cara ab gran vituperi (vitupi). ¶ Per ipa (p en virgulilla) q pecaueris: per ipa torqris (torqueris, q en virgulilla) Car per desobediencia pecca lome e per desobediencia es perseguit e turmentat: hajau li senyor misericordia: hoyu la mia clamor exaudiu la mia demanda. E pujant sa senyoria lo segon scalo la noble donzella fe: li fon a les spatles dient li. Senyora nous canseu: que vos obtendreu lo que demanau. E sa merce alçant los vlls al cel ab gran confiança dix. ¶ Leuaui occulos meos in montes: vnde veniet auxilium mihi. Volent dir: o magestat incomprehensible los meus vlls son dreçats e fermats en aquella gran muntanya del consistori vostre diuinal: car d´aq (la q en una raya vertical damún) te adeuallar lo auditori que yo demane lo qual es senyor la medulla del cedre que eternalment (et´nalmét) per vos es engenrat e dins lo si vostre te la sua rayl fermada aquest es lo vostre vnigenit fill: que per saluar lo humanal linatge ha adeuallar en terra: sens pertir (ptir) la rayl sua del si vostre (vre, r en virgulilla): e mesclant se ab natura humana per sa immensa caritat se fara passible e mortal: e la scorça de aquest cedre glorios ço es la humanitat asumpta (asúpta) del fill vostre sera tan batuda e turmentada fins lance tota la medulla que dins te amagada: ço es la sua impreciable e diuinal sanch: aquesta sola medicina basta a guarir lome: aquesta es stada desijada e demanada del començament del mon ença: placia a la vostra clemencia prestament donar la: e a mi atorgar la: pus a vos ha plagut donar me aquest offici de la pcura (percura, procura) de natura humana. E volent sa altesa pujar lo tercer scalo acostas a sa senyoria vna gentil donzella molt alegra que havia nom (nó, tilde nassal, a vegades es n, datres m) sperança: e dix a sa merce. O ma senyora siau certa que per la intercessio vostra lome bandejat recobrara parais. E sa senyoria molt alegra plegua les mans e dix. ¶ Letatus sum in his q dicta sunt michi: in domum domini ibinr⁹ (ibiurus?) Volent dir: O senyor e quanta alegria redunda en la mia anima hoynt e legint lo q los prophetes han dit e scrit de part de vostra magestat certificant nos que lo exili e bandeig dels fills d´Adam algun temps haura fi: e seran rebuts en la casa vostra celestial: e aqui habitaran en la vostra gloriosa companyia: e reposaran de totes les dolors e angusties sues: Car en la terra noy ha loch nengu de repos per al home: tots los vents de aquella li son contraris: entre enemichs sta e habita. E si alguna vegada los dits miserables fills de Adam oblidant se del loch hon son: e de la sua infelicitat e miserable cayguda: se volen leuar en superbia: lo vent de mutabilitat los ve al encontre: els fa tan dura punta: que prestament los lança en la vall d´aterrament plena de desonors e vituperis e minues continues en manera que james alça lo cap en tota la vida sua. E si vol cercar repos: treballs e dolors malalties e infinits turments son ab ell continuament. E si alguna veguada se vol donar a delits e plaers: angusties e tristicies e perdues lo circuixen de tota part: en tant que de pura força te a dir. ¶ Angustie sunt michi vndiq3 (undiquem, vndiquem) Per que suplich senyor la clemencia vostra haja pietat d´aquests miserables axi aterrats e perseguits: e vulla prestament delliurar los e portar los en la heretat promesa. E pujant la senyora lo quart scalo cuyta vna de les sues amades donzelles pietat nomenada e dix li a la orella. Continuau senyora per merçe les vostres preguaries (pregaries; pguaries): car sol deu es lo qui pot remeyar les dolors de natura humana. E la senyora moguda de molta compassio leua los vlls en alt e dix. ¶ Ad te leuaui occulos meos: qui habitas in celis (castellano, misa de difuntos: a ti levanto mis ojos, a ti, que habitas en el cielo...). Volent dir: O senyor omnipotent (omípotét, la i en signo nassal) vos qui habitau en lo cel: e aqui haueu posat la vostra real cadira placiaus inclinar los vostres piadosos vlls: e mirar en la terra: e veureu los homens per vos creats los quals per lo peccat del seu pare son stats venuts e catiuats en poder de aquell gran tira cruel lo diable: qui nos delita sino en la mort e destructio
dels (d´ls) homens: e nengu nols pot delliurar de la ma cruel de aquest inich: sino vos qui sou potencia e bonea infinida. Hajau pietat senyor de aquesta captiua gent: car sols en vos speren: recordant se de la promesa que a ells haueu feta parlant los per Ysayes (Isaías, Isaíes, Ysaías, Ysaíes) qui diu. ¶ Ego ante te ibo: et gloriosos terre humiliabo. Volent dir: Senyor que vos per vostra piadosa clemencia vos fareu capita dels fills de Adam (Adá, á nassal) els ireu dauant defensant los dels seus enemichs. E ells trobant se sots la vostra bandera no hauran temor de res. E vos senyor ab lo braç de la vostra potencia aterrareu e humiliareu los diables que tan gloriosos se troben huy sobre la terra. O senyor cuytau lo temps no pereixqua aquesta mesquina gent en tan dura captiuitat. E volent sa altesa pujar lo quint scalo acostas a sa merce la cortesa donzella pobretat nomenada: e dix a sa senyoria. O ma senyora que besar vos vull la ma per la gran solicitut que teniu de aquestos pobres e miserables fills de Adam: qui de si ni per res no poden ni valen: ajudau los senyora. car açi guanyareu totes les obres de misericordia. E la senyora pensant lo despoderament de natura humana e quant poch podia fer si per deu no era ajudada dix. ¶ Nisi quia dominus erat in nobis dicat nunc israel: nisi quem (q3, quínes abreviassións mes q3) dominus erat in nobis. ¶ Volent dir: O senyor tan manifest es a tots los que han seny e raho: que si lome per vos no es ajudat e sostengut pereix la força e virtut sua: e los enemichs seus lo vençen e lançen per terra sens neguna resistencia: e a cascuna temptacio que los miserables fills de Adam tenen ne senten: son axi espantats e aterrats que sens nengun contrast se lançen tantost en mans dels seus perseguidors e temptadors. Per queus suplich senyor queus prenga pietat de tanta miseria e flaquea e socorreu aquesta gent: e no pereixquen axi les creatures vostres.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Molt cara sor oges les paraules de Salamo dient fill meu si los homens peccadors te alleten nolscregues no vulles semblar al hom injust ni seguesquesla lur carrera. Separet del hom inich e hauras pau. Homens justs sien tos compayons e la tua gloria sia en la temor de Deu. Tot hom qui tu conexeras observar la temor de Deu sia conjunt ab tu en amistat. Sant Ambros diu que la vida dels sants homens deu esser norma de ben viure als altres homens. Aquell quis acompanya ab santa persona al seu acostament pendra us de ben parlar e eximpli de bona obre per ço que la sua amor sia encesa de die en die en amor. No es gran laor esser bo ab los bons masaquell deu esser ben loat qui es bo ab los mals. Aquell hom es molt loable qui en la compayia dels mals es bo. Axi com aquell es colpable qui es mal entre los bons axi aquell es loable qui es bo entre los mals. Les paraules dels homens qui temen Deu son paraules de vida e son sanitat de anima als qui les amen e les seguexen. Axi com lo sol com hix foragita les tenebres axi la doctrina dels sants homens foragita de nostres senys les tenebres dels vicis. E per ço diu lo Psalmista ab los sants seras sant ab los perversos seras pervers. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols ben viure esquiva la compayia de les males persones esquiva los inichs fuig als malvats menyspresa los ociosos fuig a pressura o a gran multitut de homens mesquins e de aquells qui segons la edat lurson inclinats a mal. Not acompanys ab persones males not mescles ab persones leugeres de seny conjunte ab los bons desija la compayia dels bons requir la compayia dels bons acostet alsants e no ten separs. Si es ab la lur compayia aytambelos acompayeras en la conversacio e en les virtuts. Aquell es savi qui va ab los savis aquell es follquis mescla ab los folls. Cascu se acompanya ab son semblant. Perilosa cosa es viure entre mals homens perillosa cosa es viure entre homens qui son de prava e malvada voluntat. Mes val haver oy dels mals homens que viure en lur compayia. Axi com en la comuna vida dels sants ha molt de be axi en la compayia dels mals ha molt de mal. Aquell qui tocara la cosa leya sera enlegit e aquell qui tocara la cosa sutza sera ensutzit. Adonchs sor amable si tu hous volenterosament les miesparaules e les complex per obre seras comptada entre los elets de Deu Amen.