Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monroch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monroch. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de desembre del 2018

Bon día Saragossa

Bon día Saragossa.
Lo que se fa be, is be.

amics, chapurriau, Zaragoza, Saragossa


Ha segut un día al matéis tems mol llarc y mol curt.

Mol llarc perque vivíem en po de que, después de la amenassa de la nit de avans, puguere pasa algo, que algú vullguere chafá la entrada dels “Amics” a Saragossa.
Curt perque cuan se está trevallán pa un bon fi, en la chen de la teua confiansa y veus que Saragosa te conteste y be, y no pares de fe carnets; pos hu disfrutes y encara que te cansos per los ñervis, la presa, lo voldre atendre a tota la chen que de momén te rodeche la taula y no dones abast, estas contén, perque tot ha eixit be.
Lo agüelo discurris y pense, un amic me ha dit llástima que salvo los familiás, no tením chen chove.

Pero entonses ve Luiset y li diu:


- Yayo, yo no me hay cansat, hu hay passat mol be. Hay estat repartín fulles a la chen en un chiquet que no ha parat en tot lo día, mira que podíe haber anat al Corte Inglés, al cine, a dona una volta, pero ha preferit está aquí en vustés, asó de luchá per la nostra manera de parlá mos agrade y ha ñagut ratos que en natres estáen tres chiques y un chiquet més, veu com si ña futur, natres estarém lo día de demá fen carnets y los nostres fills serán los que repartirán les fulles a la chen.

-Y yayo ¿ha vist la cantidat de chen que se ha parat?

+Es verdat menut, ha ñagut molta chen, primé de la assossiassió may la taula ha estat vuida, después ha ñagut un mun de voluntaris oferín a la chen que passáe la possibilidat de firmá en lo nostre apoyo.

Ha ñagut dos o tres (¿Qué es aissó en tot lo día?) que han eixit fuleros, chen que no ha vullgut sabé res de natres, pero en cambi han vingut chen de la tiarra, de Teruel, Huesca. Saragossa e inclús algú del estranché a firmá, algúns per la cridada de Juan-Carlos per lo Heraldo, uns atres per los voluntaris que repartíen les fulles, pero tamé chen que al llichí les fulles mos donáen la raó y voluntariamén se oferíen a donamos lo seu apoyo, la seua firma.

Ham tingut alegríes de chen de la tiarra que voluntariamén, sense que dingú diguere res se han oferit a achuda en lo que fae falta, a umplí papés, a repartí fulles, a parlá en la chen, y hasta a fe bulto.

Ha ñagut chen que ha vingut y es de la que mos visite a la paret, inclús alguna que escriu y mol bé per siart. Ha segut una alegría conéixels.

Han aparegut veíns de la paret, diénmos que ells no sol están pa llichí les aventures y poesíes que posem a la paret, sino pa apoyamos y acudí cuan sels cride. Perque ells tamé son “Amics dels Chapurriau”.



Tamé ne ha ñagut dels del atre costat, / la franja net, franja morta /mos han controlat, mos han fet fotografíes, pos han intentat embolicá, pero ñabíe tanta chen de tans puestos que hasta aissó los ha eixit mal. Pa fes los forts un presumíe de se de Monroch, pero ha tingut la mala sort que una de les chiques nostres ere de eisse poble y mos ha pogut aclarí “mai lo hay vist per lo poble” y lo impostó sen ha anat en la coga entre les garres. / La Gestapo del procès només té cuatre rucs, dirigits per Ignacio Sorolla Vidal /
La Gestapo del procès només té cuatre rucs, dirigits per Ignacio Sorolla Vidal

Han parlat de proyactes, de lo que ya se ha fet y de lo que se pot fe. De que ha vallgut la pena tot lo que se ha pasat hasta arrivá avui.
De que ara se han de analisá lo resultats del día. Pan aissó están los caps y cabets de la assossiassió.

De la sort que tenim de tindre un grupo en chen que es mol diferenta y entonses cada un te una virtut, perque tots ademés de defiactes, tamé tením virtuts. Y aissó mos achude mol perque cualquier problema que se presento, cualquier proyecte que se vullgue fe, sempre ña algú que te alguna idea, bona idea, pa que la cosa vasque per aván. Después se fa entre tots, pero la sort de conéisse lo asunto no la te tot lo món.

Un día redó, a una plassa redona en molta chen contenta, en la risa a la boca, disposta a donáu tot per una llengua, per la seua llengua, per lo Chapurriau.

Avui, en mol orgull, molta chen, passán lo tems, podrá di en la boca plena: 

“AQUELL DÍA, YO VACH ESTÁ ALLÍ.”

FIN.

dissabte, 24 de novembre del 2018

diumenge, 18 de març del 2018

José Antonio Carrégalo Sancho

José Antonio Carrégalo Sancho, de Monroch, alguna vegada voréu que li diuen Josep Antoni, per a que paregue catalá, encara que se ha mort sén aragonés y español.


https://www.facebook.com/joseantonio.carregalosancho (R. I. P. y D. E. P.)



Esteve Betrià sobre José Antonio, Josep Antoni fique, com Durán y Lérida JA JA.


http://www.ceddar.org/mases-masoveros_publicacion_en_255.html



Mases y masoveros:




Mases y masoveros





https://vilesigents.wordpress.com/2015/10/02/jose-antonio-carregalo/







(Publicat a La Comarca lo 2 de octubre del añ 2015)


Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.




Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó. Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment, històries i contalles de la seua vila d’origen, Monroch i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral)”(2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació catalanista del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.


Implicat en la defensa de la nostra llengua y cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarraña i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.

https://www.rutasconhistoria.es/loc/monroyo



Espurnes Amazon España  alguns llibres a Casa del Llibre












Monroyo,hábitat disperso, las masías, Carrégalo
Asociación cultural sucarrats, en U, no socarrats





MONROCH. LO PATRIMONI IMMATERIAL , LA LITERATURA ORAL, En papé



Des del punt de vista musical ens interessa, sobretot, la part de l'obra que dedica José Antonio Carrégalo al cançoner de Monroch, concretament de la pàgina 135 a la 236. En la classificació que fa l'autor de estes composicions tenim: albades, folies, jota dels segadors, cançons, la cercavila de Monroch, cançonetes, moixaines i jocs per a canalla, altres jocs, tirallongues toponímiques, jaculatòries i oracions, dites populars, la festa de carnestoltes i els balls populars. 



Carrégalo va ser un dels principals informadors que va participar també en el projecte d'investigació del Molinar aportant els materials recollits a la seua vila. En el seu cançoner de Monroch hi trobem 43 transcripcions musicals de temàtica diversa a càrrec de José Miguel Roig i Cristina Saura. Especialment interessant és l'apartat que dedica l'autor a les albades i el dels balls populars per la gran quantitat de composicions recollides en aquesta vila en comparació a altres poblacions del Matarraña. A diferència del Molinar Carrégalo recull tots els textos, també els transmesos en castellà. Ha tingut com a informadors i comunicadors més d'una vuitantena de veïns, alguns ja morts. En una vila de només 364 habitants, segons el cens del 2014, el percentatge d'enquestats és molt significatiu.



http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/monroyo.htm



En las primeras partes del libro se explican conceptos antropológicos, topológicos, etnológicos geográficos y etnográficos de una vida dispersa, pero que, en aquellos días, y a su manera estaba más que integrada en todo y por todo…



Amigo, ¿de dónde salió la idea de realizar un libro sobre las Masadas de Monroyo?



Como puede verse la editora del libro fue la Asociación Cultural Sucarrats de Monroyo; ya en el momento de su constitución, en marzo del 1993, se puso sobre la mesa la necesidad de preservar la cultura masovera. En aquel momento, yo tenía hecha una parte del trabajo que había de coordinar yo y que había de ir impulsando y desarrollando desde diferentes tareas.



Leer toda la entrevista en la web de Cazabaret





//





http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/masias/colaboradores.htm












Colaboradores






Textos y coordinación






José Antonio Carrégalo Sancho





Fotografías y trabajo de campo




Antonio Abad García


Federico Albesa Ruiz


Juan Artigas Antolín


Tomás Benito Pombal


Familia Bosque-Riba


Rubén Carrégalo Gil


Sergi Carrégalo Gil


Dori Carrégalo Sancho


María Pilar Carrégalo Sancho


José Antonio Carrégalo Sancho


Emeterio Cros Andreu


Andrés Cros Gil


Luis Cros Gil


David Guarc Mestres


José Ramón Guarc Milián


Pedro Guarc Milián


José Lombarte Cardona


Maite Lombarte Omella


Alfonso Lombarte Senli


Carlos Marzo Conesa


José Manuel Padilla Bustos


Gonzalo Sanz Antolín


Raquel Saura Albesa





Corrección de textos


Carlos Marzo Conesa


Detalles sobre técnica constructiva y planos


José Manuel Padilla Bustos


Apuntes sobre geología


Mari Carmen Arrufat Maraver







Ilustraciones




Nuria Angosto Celma




Teresa María Ballester Bielsa



José Ramón Guarc Milián





Bibliografía y documentación


José Antonio Carrégalo Sancho





Encuestadores


María José Agud Latorre


Susana Agud Pallarés


Tere Albesa Bel


Nuria Angosto Celma (era digital)


Gema Andreu Blanc


María José Andreu Blanc


Nacho Andreu Blanc


Amadeo Antolín Rallo


María Jesús Arrufat Barberán


Teresa Maria Ballester Bielsa


César Blanc Ciprés


Gloria Blanc Ciprés


María Pilar Blanc Latorre


María Pilar Carrégalo Sancho


José Antonio Carrégalo Sancho


Juan Manuel Estopiñán Prats


Rebeca Gil Blasco


Pedro Guarc Milián




María Luz Riva Andreu




Encuestados






José Agud Agud



Ramón Agud Bellés


Luís Agud Siurana


Emilio Albesa


José Albesa Gil


Federico Albesa Ruiz


Celestino Andreu Arrufat


Agustín Andreu Belles


Joaquina Andreu Gargallo


Alfredo Andreu Gil


Julia Andreu Riva


Juan José Andreu Segarra


José Antonio Andreu Segurana


Alejandro Antolín Andreu


Francisco Antolín Cros


Ramón Antolín Lombarte


Amadeo Antolín Rallo


Antonio Artigas Portolés.


Emilio Arrufat Pallarés


Leoncio Barberán Latorre


Eduardo Blanc Blasco


Julia Blanc Estopiñán


José Blanc Gil


María Pilar Blanc Latorre


Familia Bosque-Riba


Luís Centelles Antolín


Montserrat Centelles Arrufat


Emilio Centelles Estopiñán


Manuel Centelles Gil


Honoria Celma Andreu


José Ferrás Siurana


Pura Ferrer Peris


José Luis Gascón Mora


Pedro Gil Albesa


Emilio Gil Barberán


Joaquín Gil Esteve


Pilar Gil Gasulla


María Jesús Gil Mir


José Gil Pitarch


Emilio Gil Ruiz


Ramiro Guarc Lombarte


Enrique Latorre Molinos


Emilio Lombarte Antolín


José Lombarte Cardona


Juan Antonio Martín


Manuela Mora Riva


Ramón Morera Blasco


Joaquín Pallarés Gasulla


José Pallarés Villoro


Juan Prats Lombarte


Manuel Prats Lombarte


Juan Ignacio Prats


Manuela Prats Peris


Manuel Peris Gil


Elías Rallo


Ramón Rallo Barberán


Pilar Riba Vicente


Elías Sanz


Consolación Saura Meseguer


José Segura Lombarte


María Segura Andreu




María Siurana Gracia





Lamentamos no haber podido incluir en la lista de encuestadores el nombre de las personas que realizaron las de las masías de Bernardino, Caldú, Cartagena, Cros, Gavarnera y Lelo debido a que no lo dejaron anotado en los cuestionarios.





Agradecimientos





Siendo imposible nombrarlos a todos, queremos mostrar nuestro agradecimiento a quienes de alguna manera, en diferentes medios y circunstancias, han hecho posible con su desinteresada ayuda la elaboración de esta obra.




Solicitud





Esperamos de la amabilidad de los lectores que sepan disculpar los más que posibles errores en que habremos incurrido.







///



https://books.google.es/books?id=0ejkGPdxLcQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=josep+antoni+carregalo&source=bl&ots=lSlQrxt30-&sig=bK78Z6ZOkHNwU2Os-Ac6DAQc2CE&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8oo_k3fbZAhUmhaYKHdJ3BN4Q6AEwB3oECAMQAQ#v=onepage&q&f=false



http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/carregalo-sancho-josep-anton



http://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-500815.xml



http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/cat%25C3%25A0leg-dexist%25C3%25A8ncies-2015.doc



http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/jose-antonio-carregalo-sancho-al-setmanari-la-comarca-dimarts-8-de-gener



http://www.dipta.cat/RBIV/actes-del-xxxiii-col·loqui-de-la-societat-donomàstica-montblanc-21-i-22-doctubre-de-2006




Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...