Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sercar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sercar. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 d’octubre del 2023

X, Quan lo dous temps d' abril

X.


Quan lo dous temps d' abril

Fa 'ls arbres secs fulhar,

E 'ls auzelhs mutz cantar

Quascun en son lati,

Ben volgr' aver en mi

Poder de tal trobar,

Cum pogues castiar

Las domnas de falhir,

Que mal ni dan no m' en pogues venir.


Qu' ieu cugiey entre mil

Una lial trobar,

Tan cuiava sercar;

Totas an un trahi,

E fan o atressi

Col laire al bendar,

Que demanda son par

Per sas antas sofrir,

Per qu' el mazans totz sobre lui no s vir.


Tant an prim e subtil

Lur cor per enganar,

Qu' una non pot estar

Que sa par non gali;

Pueys s' en gab e s' en ri,

Quan la ve folleiar;

E qui d' autruy afar

Si sap tan gent formir,

Ben es semblans qu' el sieu sapch' enantir. 


E selha que del fil

A sos ops no pot far,

Ad autra en fai filar;

E ja peior mati

No us qual de mal vezi;

Que so qu' avetz plus car

Vos faran azirar,

E tal ren abelhir

Que de mil ans no vos poiretz jauzir.

Si las tenetz tan vil

Que las vulhatz blasmar,

Sempre us iran jurar,

Sobre las dens N Arpi,

Que so qu' om ditz que vi

No s fai a consirar;

E saubran vos pregar

Tan gent ab lur mentir

De lurs enjans nulhs hom no s pot guandir.


Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar

Ben fai a castiar;

Qu' ieu dic qu' en loc cani

Vai ben sercar sai:

E qui vol comandar

Al milan ni baillar

Sos poletz per noyrir,

Ja us dels grans no m don pois per raustir.


Anc Rainartz d' Isengri

No s saup tan gent venjar,

Quan lo fetz escorjar,

E il det per escarnir

Capel e gans, com ieu fas quan m' azir.


Donas, pois castiar

No us voletz de falhir,

Amtas e dans vos n' aven a sufrir.


                                                    Pierre de Bussignac.

divendres, 6 d’octubre del 2023

Guillaume de Béziers.

Guillaume
de Béziers.


Erransa,
Pezansa,
Me destrenh, em
balansa;
Res no sai on me lansa
Esmansa,
Semblansa
Me
tolh ir' e m' enansa;
E m dona alegransa
Un messatgier, que me
venc l' autre dia,
Tot en vellan, mon verai cor emblar;
Et anc
pueisas no fuy ses gelozia,
E res no sai vas on lo m' an
sercar.
Cum fis amaire
Murrai ses cor vaire,
Ab sol qu' el
sieu laire
No m sia fals ni var:
Qu' aissi o deu faire
Tot
drut de bon aire;
Per que m' es veiayre
Que ben o deya far.
Per
merce us prec, bella dousset' amia,
Si cum ie us am, vos me
vulhatz amar;
Quar ie us am mais que nulha res que sia,


Et
anc no us vi, mas auzit n' ai parlar.
Als no sai dire
Mas dat
m' avetz cossire
Tal, don planc e sospire:
Tro veya rire
Vos
don ieu suy servire;
Aculhetz me, no us tire,
Quar trop sai del
dezire
Que cre que m vol aucire.

//

https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k57246810/texteBrut

https://archive.org/download/lestroubadourset00bare/lestroubadourset00bare.pdf

https://fr.scribd.com/document/501509831/Les-Troubadours-de-Beziers

https://saracristinaespina.com/beziers-el-origen-de-los-trovadores/

https://aibl.fr/wp-content/uploads/2014/06/hlf_18-table-detaillee.pdf

https://www.academia.edu/44695327/The_Troubadours_Robert_Briffault_1965_

https://humazur.univ-cotedazur.fr/files/original/1463580958622876935ad199072c88c5016adfdc.pdf

https://hal.science/hal-03185050v1/file/MedecineAndalouse_HAL.pdf

https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/1989-1990-06-inventaire-sommaire-collection-doat-i-bibliotheque-nationale.pdf

https://forgottenbooks.com/de/download/GrundrisszurGeschichtederProvenzalischenLiteratur_10651902.pdf

https://www.reseaugenealogique.eu/descendants.php?personne=31566

Albigensian-Crusade.




dijous, 14 d’octubre del 2021

LA ALQUIMIA. L'ART DE LA ALQUIMIA.

LA ALQUIMIA.

Esta composición forma parte de un antiguo códice de letra del siglo XIV o últimos del XIII, que perteneció a la biblioteca del convento de Santo Domingo de Palma, y se halla hoy día en la del Instituto Balear: en cuyo códice se lee también el poema el Desconsuelo, y algunas obras en prosa de Lulio. Aun prescindiendo de su valor, esta poesía, desconocida de todos los autores y bibliógrafos que han hablado de Raimundo, se hace reparable por el objeto a que va dirigida. Ella es la prueba más patente e irrecusable de la sinrazón con que los más ardientes admiradores de las virtudes y de la ciencia del bienaventurado doctor, han tratado de negar a este la gloria de haberse dedicado al estudio y a la práctica de las operaciones de la alquimia, la de haber escrito sobre esta ciencia los voluminosos tratados que bajo su nombre corren y han corrido, y la más alta todavía de haber hecho importantísimos descubrimientos y sentado luminosos principios en este ramo del humano saber, como si la ciencia del alquimista fuese incompatible con la aureola del mártir. El libro llamado de Quinta esencia, que es uno de los consagrados a la alquimia que más se hacen notar entre los de Lulio, se omite en varios de los catálogos de las obras de éste, así como los demás de igual naturaleza y objeto. Mas la poesía de que nos ocupamos, cuya autenticidad no puede ponerse en duda, viene a demostrar cuán errados anduvieron, si es que por una preocupación tan mal entendida como censurable no cerraron sus ojos a la evidencia, los que no convencidos de los inmensos conocimientos químicos de Raimundo Lulio por las pruebas que dio de ellos en muchas de sus obras sobre el Arte general, negaron la autenticidad de sus especiales tratados sobre la materia.

Colocamos en este lugar la indicada poesía, que no lleva fecha, atendida la probabilidad que hay de que la escribiese Raimundo durante la época de 1293 en que, residiendo en Nápoles, escribió el libro sobre la Levedad y peso de los elementos, y otros, y aun quizás el de Quinta esencia; época en que mayores y más íntimas relaciones tuvo con el célebre alquimista Arnaldo de Villanueva, y en que con tanta asiduidad se dedicó a las experiencias y a la parte especulativa de la alquimia.

El contenido de esta pieza, que se presenta de suyo algo oscuro, nos hace presumir si ella más bien que una composición suelta y aislada, es la introducción de un poema didáctico de mayores dimensiones, o de otra obra en prosa sobre el arte a que va dirigida.


L'ART DE LA ALQUIMIA.

Cobles, las quals feu mestre RAMON LULL sobre l' Art de la Alquimia, de la qual Art feu un libre apellat de la Quinta essencia.


Amor me fay ayço rimar,

Ab corrupció porás saber,

Car sens ella no 's pòt liar

Generació de son esser;

Essencia fá quinta obrar

Si unitat vols d' aço fer,

no 't vuyl pas mays declarar

Covet plural amor haver.


D' aço 't daray cesta semblança.

Conexerás per l' ens extens

Del simple per concordança

L' altre qu' apeyla hom intens;

Saber haurás ab dessemblança,

D' ayre será congelaments

Qu' amor fá ab concordança

Per concordar li elemens.

Vosaltres ab li ens concrets

Per fantastiga criatura,

Si lo genus aver volets

Dels ens reals haurets mesura,

Si ens abstrachs sercar devets
Del faedor per la factura,

Especialment ho trobarets

Conexent sa propia natura.

Ab obra artificial

D' ira farás tornar amor,

Tú hi mesclant la natural

La ira fará amador;

Mas si natura no ti val
Ja tú no serás sabidor,
Per ignorar l' art altre tal
De transsubstanciar l' humor.

D' essencia e d' accident
Ab totas ses parts substancials,
Cové esser lo trasmudament
E semblantment accidentals;
Apres qu' en sia novament
Renunciant als altres senyals
Convertint en altre essent
De sos graus elementals.

Ab accident esser noveyl
Adonchs l' art no pot defaylir
Que no sia de altre peyl,
Mas defaylex per fals cosir;
Si vols entrar per est porteyl
Per tal que bé 't sapias regir,
Obs te fará portar capdeyl
Que pusques entrar e axir.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...