Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martín I de Aragón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martín I de Aragón. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de setembre del 2020

och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc

Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.

tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella

- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.

- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.

hoc

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.

//

Tomo XIV, 14, de la colección de
documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real
orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.

//

Creheu
ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que
sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler
retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo
ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no

och : oc : òc:
hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La
lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos,
antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy
se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín,
languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay
otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán,
que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios
autores:

Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su
gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars
lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "...
catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..." 

dialectes occitans, catalan compres



Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su
grammaire des Langues Romanes, 1890,

https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)

también afirma que el catalán
no es más que un dialecto del provenzal.

Friedrich Díez, Grammaire
des Langues Romaniques, 1874,

https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)

escribe que el provenzal se extiende
particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España,
1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales
fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se
demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la
colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado
por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey
Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc",
y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas
románicas
derivadas del latín en tres ramas generales según la
afirmación: oc, oil u oïl, sì
o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero
quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet
nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil,
alii affirmando locuntur, ut puta Yspani,
Franci et Latini. Esta división aparece en varios
puntos del libro).

//

E semblant resposta ha feta
aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los
del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors
una larga letra (pasa a llarga lletra, carta)
per la qual los strenyem en virtut del jurament que han
prestat fer e exequir lo quels scrivim
que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen;
llegeixin
) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de
son consell e sapiam lo och o lo no del
Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la
resposta pugam pensar e provehir en lo
necessari.

//

Als molt reverend e
honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt
reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que
comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va
esser, va ser
) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la
qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets
es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II
) que
vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay
apóstrofes ni tildes en textos antiguos
) mes jo
fos aqui (vemos açi,
assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí
) per
consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a
mi possible car vuy es la jornada per vosaltres
assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra
havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano
)
carrech de trametrem la letra que al darrer
jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour;
giorno
) se haja sperat. Pero (vemos también empero)
la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab
tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre
consell yo hi fas
(yo hi fach en
chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra
también en castellano y portugués:
"Estavào
hy
outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta.
Rosa, Supl. al Elucid. / Destos
auia hy
muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798
)

poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon
treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono;
no: es doni
) orde que del Senyor Rey se obtinga la
desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey
del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau
(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume,
ordenéume, manáume, manéume
) de mi molt reverend e
honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a
Cobliure
(no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer
(no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms
quins recomana a vosaltres.


//

Lo die (se
encuentra dia, jorn y die
) de proppassat rebem una vostra
letra closa (cerrada, closa, como claustro) e
segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada;
sigillo, sig+num
) sots data de VIIII del corrent
mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci
tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e
preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en
vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit
mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada
mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en
tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro
embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença
(credencial) a vostras grans reverencies
(vostras es occitano, concuerda con reverencias,
reverencies es valenciano
) segons som certs ja explicada.
E es veritat que en vostra letra derrera (radera;
darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga
) es feta
mencio quens trametets (ts final: occitano
clarísimo
) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que
tal copia no havem vista ne rebuda.

//

A tota
vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen;
recomanan occitano
) en vostra gracia los consellers e tot
lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell,
con
çell, etc) de
Vich.

//



Molt reverend e honorables los
senyors diputats del General de Cathalunya.

Molt reverend e
honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran
anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci
no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es
desijada e per vosaltres ab summa diligencia
degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en
lo quens scrivets de Barchinona a dos del
present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable
En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem
esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena
de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en
qualsevulla altra part. E ab tant si negunes
coses altres vos son plasents de nos manats (occitano)
a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo
a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos
conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha
de Conflent
a VIII de janer. - Los que en gracia
vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.





//

E attesa la hora
indisposta e perque los actes en la dita letra descrits
no havien celeritat speram avuy de bon mayti a
aplagar lo consell en lo cual legida aquella
vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres
qui representats (occitano; representeu; representáis)
aquell.





//

E mostrantho per obra
dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots
vostres procehiments segons fets los havets (occitano)
remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son
tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey
e repos e tranquillitat del Principat observacio de les
libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.



Alibert, Alibèrt, occitania

(imagen muy grande, se puede descargar)

//

Als
molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats
del General
de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la
cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e
honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa
esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit
que quant pus prest pore de totes coses e actes com
succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima
empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com
fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab
avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella
hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut
que del que scriure siau avisats perque mills e pus
prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun
correu volant avisant vostres reverencies noblesa e
magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy
alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant
al pont al pont que castellans venen altres al
castell al castell
que los castellans sen van en tant que
jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills
homens
qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en
la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu
de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters
de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e
donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar
atras oferintlos que de continent se donaria obra ab
acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o
Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells
reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los
jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen
Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia
lo desenganassen que per son repos me liuras
hem lexas lo dit castell. E de continent los dits
prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti
los quals per part de aquell me faeren resposta que eren
contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del
qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la
dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch
request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard
Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de
homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat
fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita
vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap
no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat
voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a
XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de
don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les
barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per
mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a
mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro
volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo
reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per
semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho
fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que
passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master
nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia
o no car de aquells per ventura nos porem flixar.
Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e
com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda
vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del
Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans
en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat
de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per
altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella
stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita
ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E
no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu
Despens
cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a
la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la
dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si
ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen
gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e
preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr
damnejar e anujar los circumvehins de aquella e
menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar
aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de
ferme resposta per part de la dita
ciutat de hoc o de no sobre les
coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e
deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer
e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual
en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la
dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del
Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com
haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre
gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que
ells fratura poch demanarme temps per consultar
e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus
sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto)
consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e
exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem
dien (o dieu) del castell de Algerri lo
haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes
que segons som informats per En Johan Mayans quey
tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e
derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses
superflue e scampar la gent que he mester fins
altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de
Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master.
Pregantvos que si en mes letres som massa lonch
mo hajau per scusat com dues rahons mi
condoheixen
esser tant larch la una es que vull ho
sapiau tot laltra que saber les coses particularment
com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo
interes quey han desijen saber com passen. E comanvos
al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e
direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta
hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de
Modica.


divendres, 16 d’agost del 2019

Universidad, Castilla, castellano, catalán, valenciano

¿Qué universidad determinó que en Castilla hablan castellano y no otro idioma?

















Mirad qué lenguas nombra la reina de Castilla en una carta a Martín I de Aragón





Castilla = Catalunya, Cataluña, Chastelongne, Castelongne , Cathelongne










Et fust abbattu de son cheval, et l'eussent occis sans remède, se n'eust esté ung chevallier de Chastelongnenommé messire Gassera (Gasselle) de Sonnaris, qui se jecta sur lui, criant en langage sirois : c'est le roy ! c'est le roy ! Dont s'avança le capitaine des Sarrazins ; et, au signe de la main, fist à tous ses gens mectre leurs espées sur la terre : puis print le roy par la main, et lui dit en grec qu'il avoit pleust à Dieu qu'il fust venu en la puissance du souldan ; qu'il se reconfortast, et qu'il le menoit devers lui, espérant qu'il lui feroit bonne compaignie. Ledict messire Gassera estoit forment navré en la teste, et fust prins avec le roy; et lui respitèrent la vie pour ce qu'il s'estoit chevalleureusement combattu. Le roy ainsi prins, ils lui mirent une chaisne au col, et le menèrent en ce poinct, là où estoient leurs gens de pré, qui le voeulloient tuer sans merchi. Quant les nouvelles vindrent à Nicosie, environ minuict après la bataille, messire Hue de Rosghon (Lusignan ) , frère du roy, esleu archevesque de Nicosie, et, avec lui, messire Jacques de Trassain (Caffrano ), mareschal de Cippre, se partirent incontinent de la cité, et emmenèrent avec eulx dame Agnès, fille du roy, et se allèrent boutter en la forteresse de Chermes, séant sur la mer, à cinq lieues près de Nicosie. Quant ceulx de Nicosie sceurent lendemain ces nouvelles, ils abandonnèrent la cité, et s'en allèrent hommes et fem mes et enfants; et ne demourèrent en la cité que polvres gens et impotents. Entre ces choses, le roy fust mené à Salines , au navire des Sarrazins. Et estoit adonc au pays de Baffle , en ung portancré , le navire du roy de Cippre, dont estoit capitaine messire Jehan , bastard de Lusignan , et le navire du grand maistre de Roddes, où estoient grand planté de bonnes gens d'armes; mais ne polvoient avoir vent pour approchier Sarrazins, qui fust ung meschief; car s'ils fussent venus avant, jamais les Sarrazins ne fussent descendus à terre. Mesmement estoit venu et arrivé à Baffle , le bastard de Bourgongne , le seigneur de Roubaix, le Barbe de Nedoncel, à grant compaignie de gentilshommes pélerins, lesquels estoient tous désirants d'estre à ladicte bataille; et leur avoit le roy envoyé des chevaux. Mais tout estoit faict avant que ils partissent de Baffle ; et fust une grant faute au roy, de soi tant haster qu'il ne les attendist point. Quant monseigneur le bastard de Bourgongne fust adverti de la desconfiture, il s'avancha de soi remectre en la mer, pour rencontrer l'armée des Sarrazins à Salines Le capitaine des Sarrazins, par terre s'en alla à Nicosie, trouva la ville abandonnée, entra dedans, sans contredit, et selogea an palais du roi, puis fist crier que tout homme revenist sur le sien paisiblement. Si revindrent là tost en cette cité plus de douze mille personnes. En ce point , revint le vent bon pour les Franchois chrestiens, à allerp par mer sur les Sarrazins ; et se avancèrent tellement, que ils virent l'un l'aultre. Mais le capitaine par mer des Sarrazins, avoit jà mandé au capitaine par terre, à Nicosie, qu'il le venist secourir sur peine de trahison, incontinent sans tarder; et si avoit contraint le roy escripre au capitaine-général de son rayaulme, et porta les lettres messire Gassera dessus nommé, contenants qu'il ne fist quelque entreprise sur les Sarrazins, si chier comme il avoit la vie du roy ; car voirement, les Sarrazins eussent le roy tué, se ceulx de Cippre les eussent envahis; et pour tant le capitaine ne se mut, dont néantmoins pluiseurs furent mal contents. Or estoit en celle armée des chrestiens, une nove de pélerins, lesquels, désirants acquerre los et honneur, entendants aussi que l'armée des chrestiens assauldroit celle des Sarrazins, se avancèrent si tost et si avant, qu'ils ne peulrentretourner, et furent prins en la présence du roy de Cippre, et furent près tous decoppez par pièces, comme l'on décoppe chair à la boucherie, car l'armée se fut retournée à Chermes, d'aultre part, le capitaine des Sarrazins par terre, ouy le mandement de ses compagnons, pilla toutte la cité de Nicosie, et y prist et emmena en captivité, jusqu'à huit mille personnes; et fit bouter le feu dedans le palais royal, puis se alla à Salines, prenant les petits enfants des mamelles des mères ; et les gectoient par les champs sur les espées moult inhumainement ; et quand leurs prisonniers ne pouvoient aller, ils leur coppoient les testes. Quant tous furent rassemblez à Salines, ils montèrent en leurs vaissaulx, et remontèrent en Syrie et en Égypte, et estoient les povres prisonniers liez deulx ensemble, et faisoient traisner la bannière Nostre-Dame, le chief contre terre; et le roy mesme estoit sur ung petit mulet, sans selle, loyé de chaisnes de fer, et aux jambes grands fers et pesants ; et en tel point le menèrent devant le soubdan Baldador, et le firent agenonillier devant lui plus bas, par neuf fois, et baiser la terre à chaque fois. Lequel soubdan estoit moult pompeusement habillé sur une hault, le feist estre plus d'une heure en sa présence, en ce point ; puis le feist mener en une tour, où il le feist tenir, et lui fist administrer tous vivres , excepté vin ; mais les marchands chrestiens lui envoyèrent du vin secrettement. En ce mesme temps, un marchand génevois (génois), meu de pitié, requist à ceulx de Cippre qu'ils voulsissent envoyer au Kaire, et que il avoit espérance que le roy retourneroit brief, par finances, à deulx cent mille ducats, par telle condition qu'il paieroit les ans pour tribu, à perpétuité, au soubdan, cinq tous mille ducats. En icellui temps, envoya legrand maistre de Roddes, devers le soubdan, pour faire mettre le roy à finances; mais c'estoit jà fait.Ainssi donques fut mis hors de sers le roy de Cippre ; et le mandoit souvent le soubdan, pour deviser avec lui, et moult lui exhortoit à laissier la foi chrestienne. Mais le roy lui fist tousjours si convenable response , que le soubdan fut si content de lui, que ...



Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...