Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramón Violant y Simorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramón Violant y Simorra. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de novembre del 2018

El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español»

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/10/15/17haensch.pdf



El vocabulario aragonés en «El Pirineo
Español» de Ramón Violant y Simorra

POR GÜNTHER HAENSCH 




En su magistral obra El Pirineo Español: Vida, usos, costumbres,creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece (Madrid, 1949), el eminente etnógrafo y folklorista
catalán Ramón Violant y Simorra, nos ofrece una visión de
conjunto de lo que es y de lo que fue el Pirineo español
(como ya lo señala el subtítulo de la obra). En ella se tratan
todos los aspectos del medio ambiente y de la vida del Pirineo:
paisaje, clima, flora y fauna, población, lenguas y dialectos,
indumentaria, agricultura, industria, comercio, comunicaciones,
emigración, vivienda, trabajos del hogar, alimentación, costumbres
relacionadas con el nacimiento, matrimonio, la muerte,
organización social y pecuaria, caza y pesca, vida pastoril,
creencias, mitos y supersticiones, fiestas populares, danzas y
deportes.
Lo mismo que otro autor de una gran obra de síntesis
sobre el Pirineo, Fritz Krüger, filólogo y etnógrafo 1
, Violant y
Simorra ha recogido la mayor parte de sus materiales in situ.
En la página 17 de su obra dice al respecto: "Ante la escasez
de monografías folklóricas y etnográficas referentes a nuestros
valles, y en particular a los aragoneses, hemos debido valernos
del esfuerzo personal, recogiendo notas de primera mano, que
siempre son las más apreciables, a todo lo largo de la cordillera.
Esta labor se realizó especialmente durante las misiones
de recolecta de documentos destinados a la Sección Etnográfica
del Museo de Industrias y Artes Populares, de Barcelona,
1. Fritz Krüger, Die Hochpyrenäen, Hamburgo y Barcelona, 1935-1939.
AFA - XXXVI-XXXVII 313
GÜNTHER HAENSCH
y muy en particular en los veranos de 1940, 1941, 1942 y 1943.
Durante este último recorrimos, de un cabo a otro, todos los
valles pirenaicos, desde Figueras (Gerona) hasta Elizondo (Navarra),
interrogando a las personas, fotografiando y tomando
notas sin descanso".
Hoy, más de cuarenta años más tarde, cuando las hablas
pirenaicas están en decadencia, si ya no han desaparecido, los
datos recogidos por el etnógrafo catalán, son por lo tanto un
valioso testimonio sobre el estado de dichas hablas en los
años 40.
En una conversación que tuve, hace ya muchos años, con
mi colega y amigo D. Manuel Alvar, éste señaló la conveniencia
de aprovechar los materiales lingüísticos contenidos en
la obra de Violant. Asimismo, el etnógrafo Julio Caro Baroja
dice en su Prólogo a la obra: "Este libro de Violant será aprovechado,
explotado, por lingüistas, geógrafos, etc., sacando de
él datos aislados o series homólogas de ellos".
Aprovechamos, pues, la oportunidad de ofrecer una contribución
al homenaje al filólogo aragonés y aragonesista, don
Tomás Buesa Oliver, para hacer el trabajo sugerido por
M. Alvar y Caro Baroja, pero —por razones de tiempo y espacio—
nos vamos a limitar al vocabulario aragonés registrado
por Violant y Simorra, dejando a un lado sus observaciones y
comentarios generales sobre las lenguas y dialectos del Pirineo
español que requerirían muchas rectificaciones.
En el glosario que sigue, se tienen en cuenta las unidades
léxicas identificables registradas por Violant a lo largo de su
obra (generalmente aparecen en cursiva), siempre que no
coincidan en su denotación y connotación con el uso estándar
español como ocurre con palabras como almadiero, candil,
cazuela. En cada entrada del glosario, se indica —en negrita—
la unidad léxica tal como aparece en Violant, o si ello plantea
problemas, en una forma lematizada. Para no ofrecer tan sólo
un catálogo de las voces registradas en la obra del autor
catalán, que de por sí ya presentaría cierta utilidad, hemos
añadido información procedente de otras fuentes:
1.º Para corroborar el uso de la unidad léxica en cuestión
tal como consta en la obra de Violant.
314 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
2.° Para completar esta información, sobre una base semasiológica,
con palabras formalmente idénticas o similares, pero
de distinto significado o uso en otros lugares.
3.° Para indicar, partiendo del significado, sinónimos y
heterónimos de la unidad léxica registrada por Violant, que se
usan en otros lugares.
Es evidente que el carácter de este trabajo nos impide presentar
un cuadro lexicográfico completo de cada unidad léxica
con una ampliación onomasiológica y semasiológica. Tan sólo
el aprovechamiento de la fuente más rica, el Atlas Lingüístico
y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja2
, nos obligaría a
triplicar o cuadruplicar el volumen de este glosario. Por eso,
nos hemos tenido que limitar a remitir a los mapas del atlas
que ofrecen un interés para las palabras registradas y a citar
también ejemplos tomados de varios puntos del atlas, pero
nunca de todos. Por otra parte, hemos aprovechado las obras
siguientes que se citan así:
ALC Atlas Lingüístic de Catalunya, Barcelona, 1923 y ss.
ALEANR Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra
y la Rioja, dirigido por M. Alvar, Zaragoza, 1979-80.
ANDOLZ Rafael Andolz, Diccionario aragonés castellano / castellano-aragonés,
Zaragoza, 1977.
BADIA, Bielsa Antonio Badía Margarit, El habla del Valle de Bielsa
(Pirineo aragonés), Monografías del Instituto de Estudios
Pirenaicos, Filología 8, Barcelona, 1950.
BADIA, Contr. Antonio Badía Margarit, Contribución al vocabulario
aragonés moderno, Zaragoza, 1948.
BALLARIN Ángel Ballarín, Vocabulario del Valle de Benasque,
Madrid, 1971.
DCVB A. Alcover y F. de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear,
Palma de Mallorca, 1935-62.
2. Hemos dispuesto par a nuestro trabajo de los tomos I-VII y IX del ALEANR.
Como éste ofrece el conjunto de su información en una forma fácilmente accesible,
nos hemos limitado, en muchos casos, a remitir al lector al mapa correspondiente
de éste. Por otra parte, nos pareció interesante dar también documentación contenida
en otras fuentes más dispersas, en gran part e más antiguas que el ALEANR.
Cuando una palabra aparece sin referencia al ALEANR, esto significa que no
figura en éste o que no se na podido localizar.
AFA - XXXVI-XXXVII 315
GUNTHER HÀENSCH
DRAE Diccionario de la Real Academia Española, 10.ª ed.,
Madrid, 1970.
FERRAZ Vicente Ferraz y Castán, Vocabulario del dialecto que
se habla en la Alta Ribagorza, Madrid, 1934.
HAENSCH Günther Haensch, Las hablas de la Alta Ribagorza
(Pirineo aragonés), Zaragoza, 1960.
KUHN Alwin Kuhn, Der Hocharagonesische Dialekt, Revue
de Linguistique Romane, XI, 1935.
KRÜGER Fritz Krüger, Die Hochpyrenaën:
A) Landschaften, Haus und Hof, t. I, 1936; II, 1939,
Hamburgo.
B) Hirtenkultur, Hamburgo, 1935.
C) Ländliche Arbeit, t. I, Transport und Transportgeräte,
Barcelona, 1936; t. II, Getreide-Heuernte,
Bienen, Wohnung, Wein und Ölbereitung, Hamburgo,
1936.
D) Hausindustrie, Hamburgo, 1936.
PARDO ASSO José Pardo Asso, Nuevo Diccionario Etimológico,
Zaragoza, 1938.
ROHLFS Gerhard Rohlfs, Le Gascon. Etudes de philologie pyrénéenne,
2.ª ed., Tubinga y Pau, 1970.
WILMES Rudolf Wilmes, La cultura popular de un valle alto
aragonés (Valle de Vió), Anales del Instituto de
Lingüística, t. X, Universidad Nacional de Cuyo, Mendoza
(Argentina), 1957, págs. 149-310.
Además se usan las siguientes abreviaturas lexicográficas:
alto-arag. alto-aragonés
cat. catalán (común)
f femenino
fpl plural del femenino
m masculino
mpl plural del masculino
sin. sinónimo
s. l. sin localización (en Violant y Simorra)
var. variante
En el glosario que sigue, las palabras se escriben como en
español. Sólo el sonido [s] se transcribe, como en catalán y
gallego, con x, por ejemplo, buxeta [buseta]. Las páginas que
siguen a la definición del lema, se refieren a la obra de Violant
y Simorra.
316 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
GLOSARIO
ABARQUERAS fpl 'cordones de lana de las abarcas', Ansó y Hecho
(pág. 116); íd. en Ansó y Benabarre (ANDOLZ); íd. en Bielsa
(BADIA, Bielsa); íd. en Benasque (BALLARIN).
AGRAMIZA f 'agramadera más fina para un segundo agramado
del lino o del cáñamo', en alto-arag., s. l. (pág. 243), 'agramadera'
como aragonesismo, s. l., en el DRAE.
AGUILÓN m 'parte más peraltada de la cubierta de la casa', Ansó
(pág. 204); véase el mapa 926 del ALEANR, VII.
AHERMANAMIENTO m 'hermandad conyugal que consiste en que
la mujer pone su dote a la disposición del marido', altoarag.,
s. l. (pág. 326).
ALACAY m 'baile popular de cinco parejas que se bailaba en las
fiestas de la cofradía', Ansó (pág. 638); íd. en ANDOLZ.
ALADRE m 'arado que se tira con bueyes y que tiene una reja
llana', llano de Jaca, Biescas, Sabiñánigo (págs. 455-456);
íd. en Bonansa (HAENSCH). Para Jaca, el ALEANR da:
ALADRO, APERO; ALATRE m en Bielsa (BADIA, Bielsa); en el
ALEANR, en cambio: LA LATRE. Véanse los mapas 132 y 133
del ALEANR.
ALADRO m 'arado de madera tirado por mulas', Aínsa, Valle
de Gistaín (pág. 456); íd. en Bisaurri, Renanué y Espés
(HAENSCH); íd. en Benasque (BALLARIN) y Campo (ALC);
íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en Bielsa (BADIA,
Bielsa). El ALEANR, mapa 132, confirma las formas recogidas
por VIOLANT.
ALBADAS fpl 'coplas de la aurora que cantaban los mozos después
de haber anunciado la enramada' (véase esta voz),
Aragón, s. l. (pág. 584); íd. en Huesca, Teruel, Ribagorza
(ANDOLZ); ALBADES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN).

ALEBRO m 'acebo', Gistaín (pág. 486); íd. en ANDOLZ; GRÉVOL m
en Renanué, Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); GREVOL
m en cat.
AFA - XXXVI-XXXVII 317
GÜNTHER HAENSCH
ALMARIO m 'armario', alto-arag., s. l. (pág. 236); íd., s. l. en
ANDOLZ; íd. en KRÜGER, HP, A, II, pág. 266; ALMARI en
Graus, Campo, Fonz, Binéfar (ALC); ARMARI m en Renanué,
Espés, Bonansa, Ardanuy (HAENSCH); íd. en Benasque,
Benabarre (ALC); cat. ARMARI.
ALMIDET m 'almirez de metal', Bielsa y Echo (pág. 227); íd. en
Torres del Obispo (ANDOLZ); íd. en Puebla de Roda, Santaliestra
(ALEANR, VII, mapa 844); ALMIDÉ m en Campo,
Puebla de Castro, Laspuña, Laguarta, Yebra de Basa, Lasieso.
Sobre más variantes y sinónimos, véase ALEANR, loc.
cit.
ANGUARINA f 'especie de gabán muy holgado', Ansó y Echo
(pág. 94).
APEDAR 'criar una oveja su corderillo a la fuerza mediante el
apiadero' (véase esta voz), Gistaín (pág. 416).
APEDERAR 'atar a las ovejas que no dejan tetar a su corderillo
a un palo', Gistaín (pág. 416).
APIADERO m 'palo al que atan una oveja que no quiere o no
deja tetar a su corderillo', Ansó (pág. 416).
APLANADOR m 'graduador de la reja del arado', llano de Jaca,
Biescas, Sabiñánigo (pág. 456); 'gran trozo de madera que
sujeta la espata', Sinués (ANDOLZ).
ARAL m 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado
o de mallas', Ansó (pág. 482); íd. en Aragüés del Puerto,
Echo y Campo de Jaca (ANDOLZ); íd. en Campo, Laspuña,
Lasieso, Ansó, Berdún, Yebra de Basa, Biel (ALEANR, I,
mapa 86); ORAL m en Bolea y Broto (ALEANR, loc. cit.);
ERAL m en Santaliestra (ALEANR, loc. cit.).
ÁRBOL MAYO 'árbol que los mozos del pueblo cortaban el 30 de
abril y que, después de quitarle la corteza, plantaban en la
plaza del pueblo', Tramacastilla y Pueyo de Jaca (Valle de
Tena) (pág. 586).
ARCA f DE AMASARE 'artesa para amasar', Vió (pág. 230). El
ALEANR, I, mapa 240, da: ARCA DE AMASAR en Campo, ARCA
AMASAR en Pozán de Vero; ARCA en Laspuña, Aínsa, Laguarta,
Santaliestra, Puebla de Castro; ARQUETA en Gistaín. — En
Graus: ARCA PASTERA (ANDOLZ); en Azanuy: CAPASTERA
318 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
(ALEANR, loc. cit). En cambio, en Bisaurri, Espés, Bonansa,
Castanesa: PASTERA f (HAENSCH); íd. en el Valle de Vió
(WILMES), en contradicción, pues, con la forma de VIOLANT;
PASTERA f también en Torla (KUHN); íd. en Benasque,
Noales, Puebla de Roda, Arén (ALEANR, loc. cit.);
MASADERA f, íd. en Ansó (VIOLANT, pág. 230); íd. en Salvatierra
y Sigüés (ANDOLZ). Véase ALEANR, II, mapa 240.
ARCHAS fpl 'aparejo de transporte para llevar haces de hierba
y la mies', Gistaín, Bisaurri (pág. 474); íd. en HAENSCH;
íd. en Calvera, Biscarrués y Gistaín (ANDOLZ); ARCHES fpl
en el Valle de Benasque (BALLARIN), confirmado por el
ALEANR, I, mapa 68; ibíd.: en Gistaín (lo cual confirma
la forma que da VIOLANT). El área de ARCHAS no es, pues,
muy extensa.
ARGADERAS fpl I. 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos
de mimbre unidos entre sí por la parte superior',
Alquézar, Gistaín; íd. en ANDOLZ, s. l.; íd. en Lasieso, Laguarta,
Aínsa, Angüés, Puebla de Castro, Pozán de Vero,
Las Pedrosas, Biel (El ALEANR, II, mapa 175, muestra
la diversidad de denominaciones existentes en alto-arag.).
Sin.: ESCARCELAS. II. 'aguadera o angarillas, apero de transporte
que se cargaba en una caballería para llevar cuatro
o seis cántaros de agua', Aínsa (pág. 222); íd. en Valle de
Vió (WILMES); íd. en Torla, Bolea, Aineto (KUHN); íd. en
Valle de Benasque (BALLARIN); ARGADELL m en Ribagorza
(KRÜGER); ARGADELLS en Peralta (ALC); íd. en Bonansa
(HAENSCH).
ARIVO m var. ARIBO m 'aparato en forma de cruz, sujeto a un
pie, que se giraba al impulso de la mano y servía para el
aspado del lino o cáñamo', Ansó (pág. 24); íd. en Echo y
la Canal de Berdún (ANDOLZ). Compárese ARIBO m y
DARIBO m 'aspador' en el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v.
"aspador".
AUSÍN m 'viento frío y atorbellinado que sopla en invierno en
el valle de Ansó' (pág. 24); íd. en Echo y Siresa (ANDOLZ).
BADIL m 'badila o pequeña pala para recoger ascuas y rescoldo
del fuego', Vió (pág. 210); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en
Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Canfranc (ALEANR, VII,
AFA - XXXVI-XXXVII 319
GÜNTHER HAENSCH
mapa 910); íd. en una serie de otros puntos del ALEANR
(loc. cit.).
BANCA f DE MULIR 'banqueta de dos patas en la que se sienta el
que ordeña', Bielsa (pág. 430). El verbo mulir parece algo
extraño', frente a las variantes de MUÑIR que registraron
otros autores, especialmente BADIA en Bielsa: MUYIR.
BANCAL m I. 'pañuelo de paño blanco o negro con el que las
mujeres se cubrían la cabeza', Ansó (pág. 112); íd. en
ANDOLZ; II. 'manto blanco para la cabeza', Jaca (VIOLANT,
pág. 102).
BARANDAO m 'redil para las ovejas', Plan, Gistaín (pág. 417);
íd. en Gistaín (ALEANR, V, mapa 591); BARRANNATO m (sic)
en Bielsa (BADIA, Bielsa); BARANÁTO en Bielsa (ALEANR, V,
mapa 591). Sin.: CLETA f, var. CLEDA f en el Valle de Vió
(VIOLANT, pág. 417), para este pueblo, WILMES da CLETAU
m, forma que aparece en varios puntos del ALEANR
(loc. cit).
BARATEROS mpl 'arrieros del Somontano de Barbastro' (pág. 140).
BARREDERA f, véase s. v. TRESMALLO.
BARZAL m, var. BARSAL m 'zarzal, sitio poblado de zarzas', Plan,
Gistaín, Bielsa (pág. 87); íd., s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa
(BADIA, Bielsa). Véase también KRÜGER, A, I, pág. 52.
BARZOL /bresol, bressol/ m 'cuna', Plan y Gistaín (pág. 236). Compárense cat.
BRESSOL y BRES m en Calvera (KRÜGER); íd. en la Ribagorza
oriental (HAENSCH); íd. en Valjunquera, Bonansa,
Caspe, Espés (ANDOLZ); íd. en Noales, Arén, Tolva, Albelda,
Praga (ALEANR, VI, mapa 794). El término más usual en
la provincia de Huesca es CUNA f, según el ALEANR, loc.
cit.
BIGÓS 77i 'azada horquillada propia para cavar las orillas de
los árboles, donde no llega el arado', Broto (pág. 454);
íd. en Barbastro, Valle de Bielsa, Espés, Puebla de Roda
(ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa).
BILLES fpl 'juego de bolos', Baraguás (Jaca) (pág. 647); en
Huesca y Zaragoza: BILLA f 'bolo, palo en el juego de bolos'
(ANDOLZ); BILLAS fpl 'bolos', en varios puntos de la provincia
de Huesca, en el ALEANR, IX, mapa 1175, que da
variantes y sinónimos.
320 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
BOIXO m var. BUIXO m Ansó (pág. 87). El ALEANR, III, mapa
288, en cambio, da para Ansó: BUXO, BUJO; BOIXO m también
en Puebla de Roda (ALEANR, loc. cit.); íd. en Peralta de
la Sal (ANDOLZ); BUIXO m en Campo, Santaliestra, Broto,
Benasque (ALEANR); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri, Renanué
(HAENSCH); íd. en Bielsa (ALEANR, ANDOLZ,
BADIA, Bielsa); BOIX en Arén, Tolva, Azanuy, Albelda
(ALEANR); íd. en Benabarre (ANDOLZ); BUXO m en Gistaín,
Benasque, Fanlo, Sallent de Gállego, Canfranc, Ansó,
Echo, Aragüés del Puerto, Berdún, Yebra de Basa, Lasieso,
Bolea, Laguarta (ALEANR).
BORDA f 'casa aislada, que consta, por lo común, de corral o
cuadra, en la planta baja y de un piso superior que sirve,
a la vez, de almacén de forrajes y de dormitorio a las
personas que viven allí temporalmente aparte de los pastores'
(general en el Pirineo) (págs. 35, 71, 152, 159-161);
íd. en ANDOLZ.
BOTIJA f 'cántaro pequeño con pitorro para beber', Jaca y Aínsa
(pág. 221).
BRENDAR 'tomar la merienda de la tarde', alto-arag., s. l. (página
251); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa), Binéfar (ALC);
BRENDÁ en Campo y Fonz (ALC y ANDOLZ); BRENÁ en
Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Castejón de Sos, Bisaurri,
Renanué y en la Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en el
Valle de Benasque (BALLARIN). Compárese el mapa 866
del ALEANR, VII, "Merienda".
BRIBAR 'escardar los campos para limpiarlos de las malas hierbas',
Gistaín (pág. 465); íd. en Campo y Aínsa (ALEANR);
BRIBÁ en Benasque y Puebla de Roda (ALEANR, I, mapa 45).
Según ANDOLZ, en Alquézar, Benabarre y La Fueva: BRIBAR
'podar árboles', 'remoldar'.
BUCARDO m 'cabra hispánica', Valle de Ordesa (pág. 44); íd. en
Fanlo, Broto, Sarrión, Torla (ANDOLZ); íd. en Sallent de
Gállego, Ansó, Echo, Canfranc, Aragüés del Puerto, Jaca,
en el ALEANR, IV, lámina 579, que da una serie de sinónimos.

BUCHA f 'primitivo recipiente para pasar la colada', Echo
(pág. 232); BOCHA f 'cocio de madera' en Sallent de Gállego
AFA - XXXVI-XXXVII 321
GÜNTHER HAENSCH
(ALEANR, VII, mapa 895). Ni la voz ni una variante de
ella aparece en otros puntos, probablemente por no usarse
ya el objeto.
BUHARDA f 'abertura o lucerna en los techos de dos o cuatro
aguas', alto-arag., s.l. (pág. 172). Esta forma no aparece en
ningún punto del ALEANR, VII, mapa 918, que da, en cambio,
GUARDILLA con este significado para una serie de puntos.
BUXETA f 'escoba de ramos de boj', Benasque (pág. 232); íd. en
ANDOLZ; BUIXETA en Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle
de Benasque (BALLARIN). El ALEANR, VII, mapa 898, confirma
los datos recogidos por Violant, ya que da para
'escoba': BUIXETA para Benasque.
CABALERO m 'hermano del hijo primogénito. En este último
recae, según el derecho aragonés, la mayor parte de la
herencia', s.l. (pág. 146); íd. en ANDOLZ, s.l.; íd. en el
Valle de Benasque (BALLARIN); CABALLÉ m en Ardanuy
(HAENSCH); cat. CABALER m.
CABAÑERA f 'cañada o vía pecuaria', alto-arag., s. l. (pág. 384);
íd. en Echo y Huesca (ANDOLZ); íd. en muchos puntos del
ALEANR, IV, mapa 532.
CABECERO m 'jefe de un grupo de esquiladores de ovejas', Gistaín
(pág. 419). El ALEANR, I, mapa 1225, registra esta voz con
el significado 'jefe de una cuadrilla de segadores' para Used
(Zaragoza), Ciria (Soria), Berdún (Huesca).
CABELLERAS fpl 'macetas con diversos cereales nacidos y crecidos
a la sombra, que llevaban las mozas a la iglesia en
Semana Santa', montaña de Huesca (pág. 578); íd. en Sobrarbe
y Huesca (ANDOLZ).
CADIERA f 'escaño a ambos lados del hogar', Ansó (pág. 198);
íd., s.l. en ANDOLZ; íd. en Ansó, Benasque (BADIA, Contr.);
íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). La voz es de uso
extenso en el Alto Aragón (ALEANR, VII, mapa 908).
CAJETAS fpl 'apero de transporte que consiste en cajas largas
y estrechas, en forma de artesa, y que se carga sobre las
caballerías', Gistaín (pág. 443).
CALDERIZO m 'cadena o lar', Baraguás (Jaca) (págs. 198 y
206); íd. en Almudévar, Aragüés del Puerto y Salvatierra
322 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
(ANDOLZ); CREMALLO m en Ansó (VIOLANT, pág. 206); íd.
en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Fonz,
Binéfar (ALC); íd. en alto-arag. occidental (KRÜGER, HP,
A, II); íd. en PARDO ASSO; íd. en Ansó (VIOLANT);
CREMALL m en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH).
CALLAUAR m 'cencerrada que practicaban los chicos por San
Antonio Abad (17 de enero)', Gistaín (pág. 568).
CAMINAL m 'hueco interior y tubo por los que sale el humo
hacia la chimenea', Gistaín (pág. 198); CAMINALES 'pivotes
de hierro colocados ante el hogar de la chimenea', en
Aragüés del Puerto, Valle de Bielsa y Salvatierra (ANDOLZ);
íd. 'lugar donde se hace el fuego en el centro de la cocina',
en Bielsa (BADIA, Bielsa).
CAMEÑA f 'ajuar de la novia', Gistaín (pág. 198); íd. en el Valle
de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa).
CANABLETA f 'collar del que cuelgan las esquilas y los cencerros
de las ovejas', Bielsa (pág. 414). Compárese, con el mismo
significado: CANÁBLA f en Bielsa (KRÜGER, HP, II, pág. 55)
y el mapa 555 del ALEANR, IV.
CANADA f 'botijo de madera de forma elíptica', Bisaurri (página
222); íd. en Benasque (ANDOLZ); íd. en el Valle de
Benasque (BALLARIN). La voz no aparece en el ALEANR,
VII, mapa 852: "botijo de madera" y "barril y sustitutos
para llevar agua al campo".
CANDALIETO m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros
puestos en el fogón', Vió (pág. 212).
CANTILLO m 'trozo mayor que los demás que se cortaba de una
torta y que coge la dueña de la casa que tiene que ofrendar
otra torta el domingo siguiente', Gistaín (pág. 500).
CASA DEL GASTO 'casa donde iban a comer todos los asistentes a
la fiesta mayor del pueblo', alto-arag., s. l. (pág. 602); sin.:
POSADA f.
CASETA f 'cabaña de pastor en la montaña', alto-arag., s. l.
(pág. 424); íd. en una serie de puntos del ALEANR (IV,
mapa 537).
CASTAÑETAS fpl 'castañuelas', Chía (pág. 612); íd. en Gistaín
(VIOLANT, pág. 608); íd. en Bielsa, Sallent de Gállego;
AFA - XXXVI-XXXVII 323
GÜNTHER HAENSCH
CASTAÑETES fpl en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sobre
la extensión de CASTAÑETAS y CASTAÑUELAS, véase ALEANR, IX,
mapa 1199.
CEPO m RAPOSERO 'cepo de hierro para coger zorras', Ansó
(pág. 367). Véase también el mapa 472 del ALEANR, III:
"cepo para cazar zorras y lobos".
CERMELLERA f 'la parte más peraltada de la cubierta de la
casa', Echo (pág. 204). Compárese: CERNILLERA f 'teja que
cubre el caballete del tejado' en Yebra de Basa según el
ALEANR, VII, 923, que da una serie de sinónimos.
CERNEDERA f 'cedazo para cerner harina', alto-arag., s. l. (página
230); CETAZO m en Bielsa (BADIA, Bielsa); SEDÁSO m
en Bisaurri (HAENSCH). Véanse el mapa 237 del ALEANR,
II, y la nota sobre CERNEDERAS, loc. cit.
CLETA f, véase s. v. BARANDAO.
COMANA f 'gran rebaño trashumante formado por un ganadero
que arrienda pastos para él, pero con la intención de admitir
otros rebaños más pequeños agregados al suyo', Bielsa
(pág. 382).
COSET m 'chaleco del traje tradicional', Benasque (pág, 92);
íd. en Espés, Bonansa, Noales, Ardanuy (HAENSCH).
COVARCHA f 'cueva donde viven los pastores en la montaña',
Gistaín (pág. 424); en la Ribagorza catalanohablante:
covARCHo m 'covacha, cueva pequeña' (HAENSCH); COBARCHO
m según ANDOLZ en Ribagorza; íd. en el Valle de
Benasque (BALLARIN).
CRABA f 'pieza de hierro resistente en que los pastores colgaban
el caldero' para preparar la comida', Valle de Gistaín
(pág. 398).
CRABONERA f, var. CRAPONERA f 'el cencerro más grande que
llevan los chotos guías de los rebaños trashumantes', altoarag.,
s. l. (pág. 412); íd. en Benasque (BALLARIN); íd.
'esquila redonda que llevan cabras y bueyes', en Ejea, Benasque,
Salvatierra y Valle de Gistaín (ANDOLZ). El
ALEANR registra CRABONERA para Tolva, Arén, Noales. Para
Benasque da, a diferencia de ANDOLZ y BALLARIN: CUARTISO
m.
324 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONÉS EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
CREMALLO m, véase s. v. CALDERIZO.
CRUISÍ 'agramar el lino o cáñamo', en el alto-arag., s. l.
(pág. 242); CRUIXÍ 'quebrantar transversalmente una cosa
sin separar las cosas, poniéndola en condiciones de que se
rompa completamente con facilidad...', en el Valle de Benasque
(BALLARIN).
CUBILAR m 'majada, zona de pastoreo del ganado' lanar', altoarag.,
s. l. (pág. 423); id, .en Gistaín (VIOLANT, pág. 356);
íd. 'redil, lugar donde acude el ganado a dormir', en Aragüés
del Puerto y Sandiniés (ANDOLZ); CUBILÁ m en el Valle de
Benasque (BALLARIN).
CUCHARERO m 'cucharatero o listón de madera con ganchos o
huecos para guardar las cucharas', alto-arag., s. l. (página
220); CUCHARETERO m Sinués (ANDOLZ); CUCHARATERA f en
Bielsa (BADIA, Bielsa). El ALEANR registra CUCHARERO para
la mayoría de los puntos que corresponden a la provincia
de Huesca (VII, mapa 840).
CULLAR m I. 'cuchara larga de boj para revolver las gachas',
Ansó, Echo y Biescas (pág. 219); II. 'cucharón de madera
para servir la comida', Jaca (pág. 219); íd. 'cazo' en el
Campo de Jaca, Panticosa, Salvatierra (ANDOLZ); íd. en
varios puntos del ALEANR, VII, mapa 994.
CUQUELA f 'cazo o recipiente de metal con mango en forma de
cucharón que servía para sacar agua del cubo, etc.', Gistaín
(pág. 224). Para este lugar, el ALEANR da: LOZA. La voz
citada por VIOLANT no aparece en ningún punto del
mapa 838, ALEANR, VII.
CUTRE m 'arado de reja estrecha y puntiaguda que se emplea
para romper los campos antes de darles la segunda mano
de labrado', Gistaín (pág. 458); íd. 'herramienta que se
usa en vez del "alatre" cuando la tierra es muy dura, para
poderla cortar', en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA,
Bielsa).
CHABOLA f 'cabaña primitiva portátil de los pastores', s. l.
(pág. 158). La voz aparece en distintos puntos del ALEANR,
IV, mapa 537, por ej., en Santaliestra, Salvatierra y en
Navarra.
AFA - XXXVI-XXXVII 325
GÜNTHER HAENSCH
CHAMBROL m 'campana que recoge el humo encima del hogar',
Gistaín (pág. 201); íd. en ANDOLZ.
CHIBÓN m 'chaquetilla de bayeta blanca guarnecida con trencilla
negra', Ansó (pág. 82); íd. 'jubón del traje masculino'
en Echo y Fanlo (ANDOLZ).
CHICOTÉN m 'especie de címbalo rústico o cítara que se tocaba
el domingo de la Trinidad en Jaca' (págs. 552 y 633); íd. en
ALEANR, IX, mapa 1202, nota). Véase también ANDOLZ,
S. V. CHICOTÉN.
CHINCHAINA f 'tonadilla airosa, de notas dulces y suaves, que
se canta en la ceremonia de nombramiento de los mayordomos
de la fiesta mayor'. Seira (pág. 616); CHINCHANA f
'danza típica de Campo' (ANDOLZ). Véase ALEANR, IX,
mapa 1202, notas.
CHINULLO m 'rodilla', Echo (pág. 87); íd. en Ansó, Echo, Embún
(KUHN); CHENULLO en Sallent de Gállego (ALEANR, VII,
mapa 975); CHINOLLO en Loarre (ANDOLZ); CHINOLL m en
Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en varios puntos
del ALEANR, loc. cit.
CHIPÓN m 'corpiño o jubón', alto-arag., s. l. (pág. 98); íd. en
Benasque, Bergosa, Valle de Bielsa, Cartirana (ANDOLZ);
íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque
(BALLARIN).
CHULO m 'pastorcillo o aprendiz de pastor que guarda el ganado
débil o flojo', valles de Bielsa y de Gistaín (pág. 390). En
cambio: VACIBERO m 'pastor que cuida ganado vacibo o
vacivo que no es para parir' (PARDO ASSO); VACIBÉ m en
Bonansa (HAENSCH). En Almudévar y Benasque: CHULO m
'criado, generalmente adolescente para llevar la comida al
campo' (ANDOLZ); en el Valle de Benasque: CHULO m
'muchacho que sirve en la casa a la disposición del dueño
y de los demás criados' (BALLARIN). Véanse CHULO y sus
var. con este significado en el ALEANR, IX, mapa 1230.
CHUPA f 'chaqueta corta, de forma cruzada, para llevarla desabrochada,
solapa de pico y cuello derecho, con bocamanga,
del traje tradicional', Gistaín y Bielsa (pág. 92); íd. en
Bielsa (BADIA, Bielsa).
326 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
CHURRO m 'postizo que se añadía a las trenzas de la mujer',
Ansó (pág. 108); íd. en ANDOLZ.
CHUSTILLO m 'chaleco' del traje tradicional', Benasque (pág. 92);
íd. en Puebla de Roda (ANDOLZ).
DALLAR 'segar la hierba', Gistaín (pág. 482); íd., s. l. (ANDOLZ);
DALLÁ en Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); íd. en el Valle
de Benasque (BALLARIN).
DESTRAL m, véase s. v. ESTRAL.
DEVANTAL m 'delantal de fiesta', Ansó (pág. 101); DEBANTAL m
'delantal o mandil' en Ansó, Valle de Bielsa, Echo, Ribagorza
(ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el
Valle de Benasque (BALLARIN).
DIBUJAR 'vaciar los dibujos en tallos de madera que hacían los
pastores', Ansó (pág. 408).
DONADOS mpl 'personas que han dado a la casa por estar solas
y que eran mantenidas con la condición de trabajar', altoarag.,
s. l. (pág. 322). Compárese: DONÁSE, Valle de Benasque
'hacer donación en vida de su persona' (BALLARIN).
ENCORTAR 'hechizar las brujas a los hombres para que no
puedan procrear', montaña de Huesca (pág. 533); íd. en
ANDOLZ.
ENRAMADAS fpl 'En la noche del Sábado de Gloria, los mozos
escalaban las ventanas de las casas donde había chicas y
escribían en el alféizar el nombre de éstas con peladillas.
Una vez escritos los nombres en todas las ventanas, se
reunían los mozos y disparaban un tiro al aire para
anunciar la enramada a las mozas', Aragón, s. l. (pág. 584).
Según ANDOLZ, ENRAMADA f es en Valdetorno, Ejea y Muniesa:
'resultado de haber ensuciado con pez, porquería u
otra materia maloliente la puerta de la novia que se ha
puesto en relaciones con otro...'.
ESCARCELAS fpl 'apero de transporte que consiste en dos cuévanos
de mimbre unidos entre sí por la parte superior',
Jaca, Canfranc (pág. 441); ESCÁRZELES mpl, Baraguás; íd.
en Aragüés del Puerto y Javierregay (ANDOLZ); sin.: ARGADERAS
I. (véase esta voz).
AFA - XXXVI-XXXVII 327
GÜNTHER HAENSCH
ESCOLANETA f 'comida a base de estómago de cerdo relleno de
pasta de morcilla que se hacía en el carnaval', Baraguás,
Alquézar (pág. 576); íd. en Alquézar (ANDOLZ). Véase en
el ALEANR, IV, mapa 693: 'Embutido que se hace con el
estómago del cerdo', en el que la voz citada por VIOLANT
y ANDOLZ no aparece.
ESCUDILLA f 'fuente o plato hondo de madera', Bielsa (pág. 430) ;
íd. en BADIA, Bielsa; sin.: MORTERA f en Bielsa (BADIA,
Bielsa); ESCUÉLLA f en el Valle de Benasque (BALLARIN);
ESCUDELLA f en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en
cat. Véase también ALEANR, VII, lám. 1016 a, s. v. ESCUDILLA.

ESMOLADA f 'afilada', Echo (pág. 87).
ESPARAVERO m I. 'halcón', Jaca (pág. 87). Aquí parece que hay
un error: en todo el dominio aragonés (y catalán), esta voz
o sus variantes designan al 'gavilán'; por ej., ESPARABÉ en
Peralta (ANDOLZ); ESPARABEL en Fonz (ibíd.); ESPARABER
en Benabarre (ibíd.). Véanse las numerosas variantes en el
mapa 463, ALEANR, V; II. 'esparavel, red de pescar que se
arroja, a fuerza de brazo, en el agua', Valle de Tena
(pág. 377); ESPARBÉ en Benasque (BALLARIN y FERRAZ);
íd. en Bonansa (HAENSCH); cat. ESPARVER.
ESPATIELLA f 'especie de espadilla de madera que servía para
el espadado del cáñamo o del lino ya agramados', Ansó
(pág. 243); ESPADILLA f, íd. en Agüero (ANDOLZ). Véase
también el ALEANR, II, lámina 322 a.
ESPEDO m 'asador para la carne al que se va dando vueltas',
Aragón, s. l. (pág. 208); íd. en Alquézar, Echo, Campo de
Jaca (ANDOLZ). La voz aparece en numerosos puntos del
ALEANR, VII, mapa 835.
ESPIRITUADO 'poseso por los malos espíritus, endemoniado', Baraguás
(pág. 552); ESPIRITAU 'id.' en Orús (ANDOLZ).
ESQUILA f 'cencerro de forma tubular', en alto-arag., s. l.
(pág. 413). Véase ALEANR, IV, mapas 546-549.
ESQUILERO m 'macho cabrío o choto, guía de un rebaño de
ovejas y que está provisto de una esquila', Ansó (pág. 412);
íd. en ANDOLZ; ESQUILLERO m en Broto, Bielsa, Laspuña,
328 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EX "EL PIRINEO ESPAÑOL"
Campo (ALEANR, V, mapa 614, que da una serie de sinónimos)
.
ESQUIRUELO m 'ardilla', arag., s. l. (pág. 87); íd. en ANDOLZ,
s. l.; íd. en Ansó, Echo, Torla, Fanlo (ROHLFS); ESQUIRGÜELO
en Biescas, Lanuza, Loarre y Panticosa (ANDOLZ);
ESQUIROL en el Valle de Bielsa, Cretas, Huesca, Ribagorza
(ANDOLZ); íd. en BADIA, Bielsa; íd. en el Valle de Benasque
(BALLARIN); íd. en Bisaurri, Espés y Ribagorza oriental
(HAENSCH), cat. ESQUIROL. Véanse las numerosas variantes
de ESQUIRUELO y ESQUIROL que da el mapa 475 del
ALEANR, IV.
ESTIRASO m 'narria, apero de transporte muy primitivo, especie
de carro sin ruedas que sirve para el transporte de piedras,
estiércol, etc.', alto-arag., s. l. (pág. 446); íd. en benasqués
(BALLARIN y FERRAZ); íd. en Renanué (HAENSCH); íd.
en Benasque (ALEANR, I, mapa 183); ESTIRÁS en Espés,
Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en Noales, Arén, Tolva,
Albelda, Fraga (ALEANR, loc. cit.). Sobre la extensión de
ESTIRAZO m y sus variantes, véase el ALEANR, loc. cit.
ESTRAL m, var. DESTRAL m 'hacha', Gistaín (pág. 87); ESTRAL m
en ANDOLZ, s. l., íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el
Valle de Vió (WILMES); íd. en muchos puntos de Aragón
y en algunos de Navarra del ALEANR, III, mapa 406.
ESTREUADES fpl 'trébedes', Echo (pág. 208); ESTREUDAS en Aragüés
del Puerto (ANDOLZ); Bielsa (BADIA, Bielsa); ESTREUEDES
en Benasque (BALLARIN); ESTRÉBEDES en el Valle de
Vió (WILMES); ESTRESPEUS en Bisaurri, Bonansa, Noales,
Ardanuy (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes y
sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 831.
FAÍNA f 'marta', Bielsa, Plan (pág. 87); íd. 'garduña' en Ardanuy,
Noales (HAENSCH); íd. en Arén, Noales (ALEANR, IV,
mapa 474). Véanse las numerosas variantes de la. palabra
en el ALEANR, loc. cit., a las que hay que añadir FOÍNA f
'marta', en Sallent y Ansó (VIOLANT, pág. 87).
FALÇ f (mejor: FALZ) 'hoz dentada', en alto-arag., s. l. (pág. 469);
íd. en gran parte de la provincia de Huesca (ALEANR, I,
mapa 53); cat. FALÇ.
AFA - XXXVI-XXXVII 329
GÜNTHER HAENSCH
FALDAR m 'refuerzo de bayeta en el traje típico femenino',
Echo (págs. 101-102); íd. en ANDOLZ.
FALSA f 'piso alto o buhardilla', alto-arag., s. l. (pág. 178); íd.
s. l. en ANDOLZ; íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en
Bisaurri, Renanué, Espés (HAENSCH); íd. en el Valle de
Benasque (BALLARIN), y, en general, muy usual en el Alto
Aragón (ALEANR, VII, mapa 916).
FALZ f, véase s. v. FALÇ.
FALLA f 'tea grande que se encendía el día de San Juan', San
Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588). Compárese: FALL m
'astilla' en Benasque (ANDOLZ).
FARO m 'tronco de árbol que se quemaba la víspera de San Juan
Bautista', en San Juan (Valle de Gistaín) (pág. 588).
FARRATA f, var. FORRATA f 'cubo para ordeñar', alto-arag., s. l.
(pág. 430); FORRADA f 'íd' en el Valle de Benasque (BALLARIN)
y en Gistaín (VIOLANT, pág. 220); FORRATA f en el
Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa); FORRADA f 'cubo'
en Benasque (FERRAZ). Véanse también KRÜGER, HP, A,
II, págs. 322-323, y DCVB, s. v. FARRADA, y las numerosas variantes
y sinónimos en el ALEANR, V, mapa 638. Compárese
también ALEANR, VII, mapa 853: "herrada".
FAXA f 'bancal de los terrenos costeros que forma terraza para
el cultivo', alto-arag., s. l. (pág. 438); íd. 'trozo de terreno
de labor' (que es el sentido más usual), s. l. (ANDOLZ);
FAIXA f 'íd' en el Valle de Vió (ANDOLZ); FAXA 'cada trozo
en que se divide una finca en Ansó' (ALEANR, I, mapa 19).
Sobre FAJA f y las otras denominaciones, véase ALEANR,
loc. cit., y también el mapa 20.
FIERROS mpl DEL CAN 'collar de púas de los perros pastores',
Gistaín (pág. 414).
FILATÓ m 'red de pescar muy fina, de dos o tres metros de largo,
provista de pequeños plomos en la parte inferior y corchos
en la parte superior, que sirve para pescar en las partes
poco hondas de los ríos', Ansó y Valle de Tena (pág. 376).
FILOSA f 'rueca', Benasque (pág. 87); íd. en BALLARIN; íd. en
Estadilla, Fonz, Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés
(HAENSCH); íd. en Benasque, Campo, Graus, Benabarre
330 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
(ALC); ROCA f en Baraguás (VIOLANT, pág. 247). El
ALEANR, II, mapa 270, da FILOSA sólo para Albelda, Azanuy,
Santaliestra, Puebla de Roda y no para las zonas occidentales,
para las que la voz aparece documentada en otros
autores. Posiblemente el castellanismo RUECA ha desplazado
la forma más antigua FILOSA.
FOGARIL m 'fogón del hogar', Ansó y Baraguás (pág. 198); íd.,
s. l. (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en Valle
de Vió (WILMES); íd. en PARDO ASSO; íd. en el Valle de
Benasque (BALLARIN). Véase la extensión de la voz, sus
variantes y sinónimos en el ALEANR, VI, mapa 812.
FORACHA f 'pequeña agramadera que se manipulaba en el regazo,
estando sentada la mujer', Ansó (pág. 243); íd. en
Agüero, Banaguás, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ). Compárese
ESFORACHA 'agramadera sobre cuatro patas' en el
ALEANR, II, lámina 322.
FORACHAR 'agramar con la foracha (véase esta voz), Ansó
(pág. 243); íd. en Ejea, Salvatierra, Sigüés (ANDOLZ).
Comp. ESFARACHAR, ESFORACHAR y ZORACHÁ en el ALEANR, II,
lámina 322 a, s. v. "agramar".
FORNIGUERO m 'montón de broza cubierta de tierra que se
quema, como primitivo sistema de abono', Echo, Panticosa
(pág. 438); íd. en Alquézar y Echo (ANDOLZ); FORMIGUERO
m 'íd.' en Benasque (BALLARIN); ORDIGUERO m en
Ansó (VIOLANT, pág. 438). Véanse la extensión de FORNIGUERO,
de sus variantes y de sus sinónimos en el ALEANR, I,
mapa 18.
FORRADA f, FORRATA f, véase s. v. FARRATA.
FOZ f 'desfiladero estrecho', 'garganta' o 'tajo' en los valles del
Pirineo central, Ansó, Echo (págs. 35 y 37); íd., s. l. en
ANDOLZ.
FREGADOR m 'fregadero, que consistía en una lastra grande,
inclinada hacia la pared', Benasque (pág. 216); FREGADÓ m
'id.' en Benasque (ANDOLZ); en cambio: FREGADERA f 'fregadero'
en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el
ALEANR, VII, mapa 883, FREGADERA f 'fregadero' es el término
común en Aragón. Véanse allí más variantes y sinónimos.

AFA - XXXVI-XXXVII 331
GÜNTHER HAENSCH
FREIXEL m 'fresno', Gistaín, Plan (pág. 87); íd. en el ALEANR,
III, mapa 399; íd. en Ribagorza (ANDOLZ); FREIXINO en
Bielsa (VIOLANT, pág. 87). Sobre otras variantes, véase
ALEANR, loc. cit.
FURNO m 'horno de pan', Plan y Gistaín (pág. 228); íd. en
el Valle de Bielsa y Echo (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA,
Bielsa); íd. en Echo y Panticosa (KUHN); íd. en Echo, Bielsa
y Gistaín (ALEANR, II, mapa 240), lo cual confirma la
forma recogida por VIOLANT. Sobre las variantes FORNO,
FORN, FORT y FURNERA, véase ALEANR, loc. cit.
Fuso m 'huso', Benasque (pág. 87); íd. en el Valle de Bielsa,
Echo, Ribagorza, Litera (ANDOLZ); en Bielsa (BADIA,
Bielsa); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Ansó, Bielsa,
Benasque (BADIA, Contr.); íd. en el Valle de Benasque
(BALLARIN); FUS m en Espés, Ribagorza or. (HAENSCH)
y en cat. Véanse la extensión de la voz, de sus variantes y
de sus sinónimos en el ALEANR, II, mapa 272.
GANCHOS m 'apero de transporte que consiste en ganchos aparejados
que lleva una caballería y que sirve para transportar
la mies, ramas, leñas, sacos y otros fardos', Jaca, Broto
(pág. 473); íd. en Ejea, Salvatierra, Zaragoza (ANDOLZ);
sin.: PICOS
GARBA f 'gavilla de tres manojos de trigo', Plan (pág. 470); íd. en
el DRAE como aragonesismo; íd. en Bisaurri, Renanué,
Espés, Ribagorza oriental (HAENSCH); íd. en PARDO ASSO;
íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véanse las variantes
y sinónimos de esta voz así como su extensión en el
ALEANR, I, mapa 60.
GARRABERA f 'rosal silvestre', en La Litera, Puebla de Roda,
Ribagorza (ANDOLZ); íd. en Bisaurri, Espés, Bonansa
(HAENSCH); íd. en Graus (ROHLFS); GARRABONERA f en
Ribagorza (ANDOLZ) y en el Valle de Benasque (BALLARIN).
Véanse las numerosas variantes y sinónimos de esta
palabra en el ALEANR, II, mapa 296. VIOLANT cita además:
GAVARSERA f 'rosal silvestre', Castejón de Sos (pág. 510).
GORGUERA f 'especie de golilla que cubría por detrás casi la
mitad de la cabeza, en las camisas tradicionales', Echo
(pág. 96); íd. en ANDOLZ.
332 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
GRAMADERA f 'agramadera más fina para un segundo agramado
del lino o del cáñamo', alto-arag., s. l. (pág. 243); íd. en
Alquézar (ANDOLZ). Véase el ALEANR, II, lámina 322, s. v.
AGRAMADERA.
GRIBA f 'criba de grano, de mimbre u otro material agujereado
o de mallas', Vió (pág. 482); íd. en Alcañiz, Alquézar, Valle
de Bielsa, Huesca (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA); íd. en
una serie de puntos del ALEANR, I, mapa, 80; sin.: ARAL m.
GUAMBRE f 'reja redonda o tubular del arado', Ansó, Echo, Canfranc,
Sallent (pág. 454); íd., pero m en Aragués del Puerto
(ANDOLZ).
GUARDACENIZAS m 'estrecha faja de hierro que rodea los lados
y la parte delantera del fogón', Bielsa (pág. 200); confirmado
por el ALEANR, VI, mapa 812. Véanse la extensión,
las variantes y los sinónimos de esta voz ibíd.
GUARDAPUCHEROS m 'abrazaderas de hierro para proteger los
pucheros puestos en el fogón', Broto (pág. 212); íd. 'hierro
con forma de media luna, con un mango en la parte convexa,
con el cual se mueven los pucheros o se quitan de la
ceniza', en el Valle de Vió (ANDOLZ).
GÜELA f 'abuela', alto-arag. central y occidental (pág. 318); íd.
en el Valle de Vió (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa).
Sin.: MAYE, MALE, MADRINA.
GÜELO m 'abuelo', alto-arag. central y occidental (pág. 318); íd.
Valle de Bielsa, Echo (ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA,
Bielsa); también BUELO en BADIA, Bielsa. Sin.: PADRINO m,
PAYE, PALE.
HILERA f 'ranura del huso de hilar', en alto-arag., s. l. (pág. 246);
íd. en el ALEANR, II, mapa 271.
IXATA f 'azada estrecha y larga provista de un cortante en
forma de hacha', /eixada/ Bielsa (pág. 452); íd. en ANDOLZ y BADIA,
Bielsa. Véanse las variantes de esta voz y las diferencias
de la herramienta en los distintos puntos del ALEANR, I,
mapa 99.
IZARZO m (sic) 'gamuza', Castejón de Sos (pág. 87); IXARSO m,
íd. en Benasque (ANDOLZ, ROHLFS, BALLARIN); íd. en
Bisaurri y Renanué (HAENSCH); ISARZO m en Graus
AFA - XXXVI-XXXVII 333
GÜNTHER HAENSCH
(ROHLFS); CHIZARDO en Bielsa, Plan (ROHLFS); CHIZARD en
Bielsa (BADIA, Bielsa); EIXARSO m en Espés (HAENSCH);
ISART m en cat. La forma más usual en Aragón, también
en el castellano regional, es SARRIO m (VIOLANT, pág. 129);
íd. en Ansó y Echo (ROHLFS). Véase ALEANR, IV, lám. 579.
LARDO m 'sebo derretido', Aragón, s. l. (pág. 242); íd. 'manteca
de cerdo' en Ejea, Sobrarbe, Huesca (ANDOLZ). En la
Ribagorza oriental, en cambio, LLART m 'chicharrones'
(HAENSCH).
LEXIVA f 'lejía de ceniza que se usaba antiguamente para lavar
la ropa', Ansó (pág. 240); LEIXIVA, LIXIVA en Bielsa (BADIA,
Bielsa); íd. en Valle de Vió (WILMES); LLEXIÚ m en Bisaurri
(HAENSCH); LIXIVA f en el Valle de Bielsa (ANDOLZ
y BADIA, Bielsa). Véanse las variantes y sinónimos en el
ALEANR, VII, mapa 896.
LEIXIVÁ f 'colada de la ropa', Ansó (pág. 240).
LINZUELO m DE CRISTO 'mortaja para cubrir los muertos', en
alto-arag., s. l. (pág. 304); LINZUELO m en Ansó (ANDOLZ).
En cambio, LLÍNSOL m 'sábana' en benasqués (BALLARIN y
FERRAZ); íd. en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa, Ardanuy
(HAENSCH); cat. LLENÇOL 'sábana'.
LUNETA f 'palo largo con un arco de hierro en el extremo que
sirve para sacar el pan y las tortas del horno', Fanlo
(pág. 230); LUNA f en Bielsa (ALEANR, II, mapa 244). Sin.:
ROLLETA f en Plan (VIOLANT, pág. 230); íd. en Huesca
(ANDOLZ); íd. en Gistaín (ALEANR, loc. cit.).
MAGALLA f 'escardadera de mano cuyas formas acusan la de
una pequeña azada', Aínsa, Castejón de Sos (pág. 453). Esta
voz no aparece en el ALEANR, I, mapa 48 ("escardillo").
MAIRALES mpl, véase s. v. MAYORDOMBRES.
MAITINO m 'mañana' en Bisaurri (pág. 87); íd. en HAENSCH;
íd. en Azanuy, Benasque, Campo (BADIA, Contr.); MAITÍN
en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque
(BALLARIN); MAITÍ m en Benabarre (BADIA, Contr.);
Espés, Bonansa, Noales (HAENSCH); cat. MATÍ.
MALLAR 'trillar el trigo a golpe con un mayal', Valle de Benasque,
Castejón de Sos (pág. 476); íd. en el Valle de Bielsa
334 AFA - XXXVI-XXXYII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
(ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase "apalear" en ALEANR, I,
lámina 132 bis, donde mallar aparece documentado para
Laguarta, Aínsa y Campo.
MANCHETA f 'fuelle para avivar el fuego', Gistaín (pág. 213);
íd. en Benasque (BADIA, Contr.; FERRAZ y BALLARIN);
íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. en Biscarrués
(ANDOLZ). Compárese la nota "fuelle" en el ALEANR, VI,
mapa 818.
MANILLERA f 'esteva y mancera del arado', alto-arag., s. l. (página
456); íd. en Araguás, Baraguás, Espierba (ANDOLZ);
íd. en Jaca y Lasieso (ALEANR, I, mapa 140). En otros
puntos, MANILLERA es la 'empuñadura de la esteva' (véase
loc. cit).
MARDANO m 'carnero padre o reproductor', Ansó (pág. 412); íd.
en Echo, Fanlo, Berbegal, Graus (ROHLFS); íd., s. l. en
ANDOLZ; íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd. en el Valle de
Benasque (BALLARIN); MARDÁN en Bielsa, Plan (ROHLFS y
BADIA, Bielsa); MARDÁ m en Benabarre (BADIA, Contr.) y
en Espés (HAENSCH). Véanse las variantes y la extensión
de la palabra en ALEANR, V, mapa 604.
MARINETES mpl 'calzoncillos', Valle de Gistaín (pág. 89); MARINETAS
fpl 'prenda interior masculina de vestir, parecida a
los calzoncillos y que llega hasta debajo de la rodilla...',
Agüero y Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa).
MARRAZO m 'instrumento cortante, especie de podadera, con el
cual se cortaba el trigo sobre el PILÓ (véase esta voz), Valle
de Benasque, Castejón de Sos (pág. 476); MARRAZO m en la
Litera; MARRÁSO m en Benasque 'cuchilla grande para partir
la carne a golpe' (ANDOLZ y BALLARIN).
MASADERA f, véase s. v. ARCA DE AMASARE.
MASADERÍA f 'lugar de la casa donde se amasa', Ansó (pág. 228);
íd. en Valpalmas, Echo y Siresa (ANDOLZ).
MATANCÍAS fpl 'mes de febrero en que se mataban los cerdos',
montañas de Huesca (pág. 241). Compárese el mapa 666
"matanza" del ALEANR V.
MAYE f, var. MALE f 'nombre que dan los nietos a la abuela',
Gistaín (pág. 319); MAYE f, en el Valle de Bielsa (ANDOLZ
y BADIA, Bielsa); sin.: MADRINA, GÜELA.
AFA - XXXVI-XXXVII 335
GÜNTHER HAENSCH
MAYORAL m 'rabadán o jefe de un equipo de pastores', Roncal,
Ansó, Bielsa, Gistaín (pág. 386). Véase el mapa 1227 del
ALEANR, IX.
MAYORDOMBRES mpl 'mozos del pueblo escogidos para organizar
la fiesta mayor', Valle de Gistaín (pág. 602); MAYORDOMOS
en el Valle de Benasque (BALLARIN). Sin.: MAIRALES mpl,
s.l. (VIOLANT, pág. 602).
MILICO m 'ombligo', Ansó (pág. 87); MELICO m 'id.', en Agüero,
Ayerbe, Echo, Huesca, Somontano de Huesca (ANDOLZ),
Bielsa (BADIA, Bielsa); MELIGO m en Benasque, Biscarrués,
Graus, Litera, Valle de Gistaín (ANDOLZ); íd. en Bisaurri
(HAENSCH); íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN);
MELÍC m en Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH); íd. en
cat. Véase el mapa 969 del ALEANR, VII, "ombligo".
MOLLONES mpl 'ramas de boj o montoncitos de piedras que
deslindan un campo', Gistaín (pág. 348). Sobre los nombres
del 'mojón' o 'señal de límite', véase el ALEANR, I, mapa 25.
MORTERA f 'escudilla de madera de los pastores', Gistaín (página
218); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ y en BADIA,
Bielsa). Sin.: ESCUDILLA f.
MUCHILA f 'zurrón de cuero de los pastores', en Aragón, s. l.
(pág. 396); íd. en Benasque (ANDOLZ y BALLARIN); sin.:
ZAMARRA f en Ansó, Echo, Aragüés, Pantícosa, Biescas
(KUHN); MOCHILA f 'morral de piel de res para las caballerías',
Valle de Bielsa (ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Véase
el mapa 524 del ALEANR, IV.
MUÑIDERO m 'cabaña de pastor en la montaña donde se elabora
el queso', alto-arag., s. l. (pág. 424); MUÑIDÓ 'sitio donde se
ordeña', Bonansa (HAENSCH). Compárese el mapa 539 del
ALEANR, IV, 'aprisco, sitio donde se ordeña'.
MUÑIR 'ordeñar', Alto Aragón, s. l. (pág. 429); íd. en Híjar
(ANDOLZ); MUÑI en Bonansa (HAENSCH); MUYÍ en Benasque
(ANDOLZ y BALLARIN). Sobre las numerosas variantes
y sinónimos, véase ALEANR, V, mapa 638: "ordeñar"
MUÑÉNS (en VIOLANT, MUNYÉNS) y MADAMAS 'chicos y chicas
disfrazados, ellos de mamarrachos, ellas con las mejores
galas' Valle de Gistaín (pág. 573).
336 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONÉS EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
MURILLOS mpl, var. MORILLOS mpl 'morillos o caballetes de hierro
que se ponen en el hogar para sustentar la leña'; arag.,
s. l. (págs. 198 y 206); MURILLOS en Aragüés, Bergosa, Salvatierra,
Sigüés (ANDOLZ). Sin.: FARRÓLS en Bisaurri; FARROLLS
en Espés, Bonansa, Las Paúles, Noales (HAENSCH). Véase
el mapa 832: "morillos", del ALEANR, VI.
ORDIGUERO m, véase s. v. FORNIGUERO.
ORDIO m 'cebada', Canfranc (pág. 87); como aragonesismo en
el DRAE; íd. en el Valle de Vió (WILMES); íd. en PARDO
ASSO; íd. en Ansó y Campo (BADIA, Contr.); ORDI m en
Benabarre, Puebla de Roda, Ribagorza (ANDOLZ); benasqués
(FERRAZ y BALLARIN); íd. en Bisaurri, Renanué,
Espés, Bonansa, Castanesa (HAENSCH) y en cat.
os f, véase s. v. FALÇ.
PADRINA f 'nombre que los nietos dan a la abuela', Chía
(pág. 319); PADRINA f en Bonansa (HAENSCH); MADRINA f
en Bisaurri y Espés (ibíd.); en Campo (ALC). Sin.: GÜELA,
MAYE, MALE.
PADRINO m 'nombre que los nietos dan al abuelo', Chía
(pág. 319); íd. en Bisaurri y Espés (HAENSCH); íd. en
Campo (ANDOLZ). Sin.: GÜELO, PAYE, PALE.
PALE m, véase s. v. PAYE.
PASAVILLA f 'baile sencillo que bailaban los mozos tocando las
típicas castañetas y las gaitas al hacer el pasacalle', Gistaín
(pág. 638); íd. en ANDOLZ.
PAYE m, var. PALE m 'nombre que dan los nietos al abuelo',
Gistaín (pág. 319); PAYE m 'id.' en el Valle de Bielsa
(ANDOLZ y BADIA, Bielsa). Sin.: GÜELO, PADRINO. En cambio,
en Castanesa, Bielsa, Biscarrués, Benasque, Panticosa:
PAY = 'padre', lo mismo: PAYE m en Plan (ANDOLZ).
PEALS mpl 'refuerzo de abrigo que se lleva encima de los calcetines
que consiste en una especie de calcetín, ora abrochado
con botones al lado, ora con cordones y ojetes por
delante', alto-arag., s. l. (pág. 114); PEALES en Salvatierra y
Sigüés (ANDOLZ); PIALS en el Valle de Benasque (BALLARIN).
Véase ALEANR, IV, mapa 520.
AFA - XXXVI-XXXVII 337
GÜNTHER HAENSCH
PEALETAS fpl '"peducos" negros, ribeteados de trencilla morada',
Ansó y Echo (pág. 114); íd. en Echo, Embún, Siresa
(ANDOLZ); PIALETES fpl 'especie de zapatillas, todas de piel
suave, que se llevan con los zuecos. Abrigan los pies, protegen
los calcetines y permiten despojarse de los zuecos,
cuando se entra en una habitación', Valle de Benasque
(BALLARIN). Véase el mapa 520 del ALEANR, IV.
PEAZOS mpl I. '"peducos" negros u oscuros', Gistaín (pág. 114);
II. 'paños blancos muy gruesos en que las mujeres se
envolvían los pies y las piernas cuando calzaban abarcas',
Ansó (pág. 114); íd. en ANDOLZ. Véase el mapa 520 del
ALEANR, IV.
PESCAR A UÑETA 'pescar cogiendo los peces con las manos', Ansó
(pág. 372).
PICARDA f 'esquila que llevan las ovejas, más pequeña que el
cencerro del macho cabrío guía', alto-arag., s. l. (pág. 413);
íd. en Gistaín y La Fueva (ANDOLZ); íd. en Alberuela de
Tubo (ALEANR, IV, mapa 548).
PICONES mpl 'apero de transporte rudimentario que tiene ganchos
aparejados y que sirve para transportar, sobre caballerías,
ramas y leña' (pág. 473); PICONS mpl en Bisaurri
(HAENSCH); íd. en Benasque y Biscarrués (ANDOLZ); íd.
en el Valle de Benasque (BALLARIN); PICOLLS mpl en Espés
(HAENSCH).
PICOS mpl 'apero de transporte que consiste en unos ganchos
aparejados que lleva una caballería para transportar la mies,
ramas, leñas, sacos y otros fardos', Baraguás (pág. 473).
Sin.: GANCHOS mpl.
PILARET m 'mojón que marca un límite', Canfranc (pág. 36).
PILÓ m 'tarugo o tronco de madera con patas sobre el cual se
cortaba la paja del trigo', Valle de Benasque, Castejón de
Sos (pág. 476).
PIQUETE m 'cencerro pequeño que llevan los corderos más pequeños',
Fago y Roncal (pág. 413); íd. en Ejea y Salvatierra
(ANDOLZ).
PORGAR 'cribar el grano', Gistaín (pág. 238); íd., s. l. en ANDOLZ.
El ALEANR, I, mapa 79, en cambio, da para Gistaín: CRIBAR;
338 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
PORGAR 'aventar el trigo' en Bielsa (BADIA, Bielsa). Véase
ALEANR, loc. cit.
POSADA f, véase s. v. CASA DEL GASTO.
PULGARETAS fpl 'castañuelas pequeñas que se tocaban con el
pulgar en la misa del gallo', Alquézar (pág. 562); íd. en
Zaragoza (ANDOLZ); PULGARILLAS fpl, 'id.', en Zaragoza
(ANDOLZ).
RABASA f DE NAVIDAD 'tronco de Navidad en el que se ponían
golosinas', Castejón de Sos (pág. 559). Compárese: TIZÓN DE
NAVIDAD.
RAS m 'terraza en la montaña', Valle de Ordesa (pág. 46).
RASERA f I. 'paletín de hierro para despegar la masa de las
paredes de la artesa', alto-arag., s. l. (pág. 230). Véase el
mapa 244, ALEANR; II. 'batidor de madera o de hierro que
usaban los pastores para batir la sopa'; Alto Aragón occidental
(VIOLANT, pág. 397).
RASTRA f 'rastrillo para rastrillar los campos', alto-arag., s. l.
(pág. 464); RASCLLO m en Renanué (HAENSCH), RASCLLE en
Bonansa y Castanesa (HAENSCH).
RASTRILLAR 'peinar el lino o el cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase
el ALEANR, II, lámina 322 a, s. v. RASTRILLAR.
RASTRILLO m 'peine de púas de acero que servía para peinar el
lino o cáñamo', Ansó (pág. 245). Véase ALEANR, II, lámina
322 a, "rastrillo".
REBADÁN m 'pastor de rango inferior, ayudante del mayoral',
Bielsa y Gistaín (pág. 386); íd., s. l. (ANDOLZ); REPATÁN en
Roncal y Ansó (VIOLANT, pág. 386); íd., s.l., en ANDOLZ;
REBADANO en el Valle de Benasque (BALLARIN). El REBADÁN
del aragonés no corresponde, por lo tanto, al RABADÁN del
castellano. (Véase en este glosario s. v. MAYORAL.)
REGOLVER 'batir la cuajada, en la fabricación del queso', Ansó
(pág. 431); REGOLBER 'revolver' en Echo, Siresa, Urdués
(ANDOLZ).
RELINCHO m 'sonido gutural que se lanza en ciertas fiestas
populares al unísono', Valle de Benasque, Gistaín (pág. 632);
íd. en Albarracín (ANDOLZ).
AFA - XXXVI-XXXVII 339
GÜNTHER HAENSCH
REMANGA f 'red de forma redonda, fijada, que se usa para pescar
truchas en los riachuelos. Esta red se pone en el cauce
previamente canalizado del riachuelo. Al ser ahuyentadas
las truchas, quedan cogidas en la red', Ansó (pág. 377).
Compárese la nota sobre "remanga" en el ALEANR, IV,
lámina 555.
RENDERO m 'tambor de bolillos', Ansó (pág. 96).
REPATÁN m, véase s. v. REBADÁN.
ROCA f, véase s. v. FILOSA.
ROLLETA f, véase s. v. LUNETA.
ROSCO: CORRER EL ROSCO 'costumbre popular que consistía en
que los mozos efectuaban una carrera a pie y el ganador
era premiado con el roscón, hecho de harina, huevos y
aguardiente', Baraguás (pág. 614).
RUSCADOR m 'tronco de madera vaciado de los dos extremos
que va colocado encima de un plato circular de gruesa
madera y acanalado', en el Valle de Gistaín (pág. 232).
SAIGÜELO m 'prenda de vestir parecida a la basquiñna, pero de
paño negro y con un ribete blanco o de otro color', Ansó
(pág. 10); íd. en ANDOLZ.
SAÍNO m 'pan de sebo salado', Gistaín (pág. 231); íd. 'tocino
o grasa rancios que adquieren con el tiempo sabor fuerte
y color amarillo', Benasque (ANDOLZ).
SALCERA f 'sauce' (Salix alba), Baraguás (pág. 486); íd. en
Canfranc según el ALEANR, III, mapa 397, que da una serie
de variantes y sinónimos.
SALERO m 'bolsa de piel en que los pastores guardaban la sal',
Ansó (pág. 398); SALINERA f, íd. en Gistaín (VIOLANT,
pág. 398); íd. en ANDOLZ. Sin.: SARRONA f, Espés, Bonansa
(HAENSCH) y cat. Las formas que da VIOLANT, no coinciden
con las del ALEANR, IV, mapa 525.
SALINERA f, véase s. v. SALERO.
SALUDADOR m 'curandero', Aragón, s. l. (pág. 530). Sin.: CURANDÉ
m en Espés, Bonansa (HAENSCH).
SARRIO m, véase s. v. IZARZO.
340 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
SARTANA f 'sartén', Ansó, Echo (p. 218); íd. en Ansó (ANDOLZ);
SARTÉN f en Bisaurri (HAENSCH); íd. en Benasque, Graus
y Alto Aragón occidental (KRÜGER, A, II, pág. 175); íd.
en el Valle de Benasque (BALLARIN). Véase la lámina 1016
del ALEANR, VII, s. v. "sartén".
SARTICAR 'descuajar la tierra', Vió (pág. 438); íd. en Aragüés
del Puerto, Valle de Vió, Castiello de Jaca (ANDOLZ);
XARTICAR en Aragüés del Puerto, Lasieso', Yebra de Basa
(ALEANR, I, mapa 16); XARTIQUIAR en Bolea, Ardisa
(ALEANR, loc. cit.). Véase el mapa 16, ALEANR, I.
SAYALEJO m 'refajo, prenda mixta, medio interior, medio exterior
que antiguamente llevaban las mujeres', Gistaín (página
96); íd. en ANDOLZ.
SERVILLA f 'bandeja adornada con estofas donde se depositaba
el dinero de la colecta para la fiesta mayor', Alquézar
(pág. 606); SERBILLA f, 'id.' en Alquézar, Estadilla (ANDOLZ).
SOFOCANTE m 'gargantilla con joya o relicario que llevaban las
novias en la boda', Ansó (pág. 102); íd. en Echo (ANDOLZ).
SOPERA f 'caperuza de piel de oveja que usaban los pastores y
que colgada entre las piernas a modo de delantal, les servía
para recoger las migas que se echaban al caldero', en el
Alto Aragón occidental (pág. 397).
TABLILLAS fpl 'placas de madera, cuadrilongas, un poco mayores
que un ladrillo, colocadas en forma de escama de pescado
con las que se cubrían los tejados', Ansó y Echo (pág. 188);
TABLETAS fpl en Bielsa (BADIA, Bielsa).
TARRANQUERO m 'esquilador de ovejas que esquila la parte más
difícil de éstas, las patas y el vientre', Gistaín (pág. 420).
TENAXA f 'jarra grande para guardar aceite', alto-arag., s. l.
(pág. 227); TINAJA f en el Valle de Benasque (BALLARIN).
Sobre la extensión de las variantes TENALLA, TINALLA, TENAJA,
véase el ALEANR, II, mapa 230, donde la forma citada
por VIOLANT no aparece. Véase también el ALEANR, VII,
mapa 854: "tinaja".
TENTEBIÉN m 'abrazaderas de hierro para proteger los pucheros
puestos en el fogón', Ansó (pág. 212); íd. en Echo
(ANDOLZ).
AFA - XXXVI-XXXVII 341
GÜNTHER HAENSCH
TIEDA f 'tea', alto-arag., s. l. (pág. 213); íd. en Bisaurri, Espés,
Bonansa (HAENSCH); íd. en Plan, Bielsa, Gistaín (KRÜGER);
íd. en alto-arag., desde Ansó hasta Loarre (KUHN);
íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle de Benasque.
TIONEs mpl 'solterones que viven en la comunidad familiar',
alto-arag., s. l. (pág. 318); íd. en Bisaurri (HAENSCH); íd.,
s.l. en ANDOLZ; TIÓN m 'solterón' en Bielsa (BADIA, Bielsa)
y en PARDO ASSO; íd. en el Valle de Benasque (BALLARIN);
TIÓ m en Bonansa, Espés (HAENSCH).
TIRABRASES m 'palo largo con una especie de gancho de hierro
en el extremo para avivar el fuego', Plan (pág. 230). Véanse
las variantes y sinónimos de esta voz en el ALEANR, II,
mapa 249.
TIZÓN m DE NAVIDAD 'tronco enorme que se llevaba a la casa
con dos parejas de bueyes y que se encendía en Navidad',
Gistaín (pág. 599). Véase también: TRONCADA DE NOCHEBUENA
y el mapa 823 del ALEANR, VI.
TOCADO m 'redecilla blanca que las mujeres llevaban sobre el
peinado', Ansó (pág. 108).
TORTETAS fpl 'tortas que se hacían con la pasta sobrante de los
embutidos y que se comían fritas o asadas', Aragón, s. l.
(pág. 241); íd., s.l. en ANDOLZ.
TRASCA f, var. TRASCAL 'trozo de madera redonda para sujetar
el timón del arado al yugo', alto-arag., s. l. (pág. 460);
TRASCA f en Bisaurri, Renanué, Espés, Bonansa (HAENSCH);
íd. en Gistaín y Ribagorza (ANDOLZ); íd. en el Valle de
Benasque (BALLARIN); TRASCAL m en Aragüés; TRASCÓN en
Bielsa (BADIA, Bielsa).
TRENZADERA f 'hiladillo ancho con el que se recubrían las trenzas',
Ansó (pág. 108); íd., s.l. en ANDOLZ.
TRESMALLO m 'red de arrastre para pescar', 'trasmallo', Valle
de Tena (pág. 377); íd. en Fonz y Binéfar (KRÜGER, HP, D,
pág. 212); TRESMALL m en Calvera y Fraga (KRÜGER, loc.
cit.); TRASMALLO m en Renanué (HAENSCH); TRASMALL en
Bonansa (HAENSCH). Véanse las numerosas variantes de
la palabra que da el ALEANR, IV, mapa 479. Sin.: BARREDERA
f en el Valle de Tena (VIOLANT, pág. 337); íd. en
Echo (ANDOLZ).
342 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
TRIBALLADOR m 'trabajador', Echo (pág. 87); en ANDOLZ:
TRIBALLO 'trabajo' en Echo; TRIBALLAR 'trabajar' en Echo.
TRINQUETE m 'lugar donde se juega a la pelota, al modo vasco,
lanzándola a la pared con la mano desnuda, sin guante,
cesta ni pala', Aragón, s. l. (pág. 647); TRINQUETE 'juego de
pelota' en el Valle de Benasque (BALLARIN). Según el
ALEANR, IX, mapa 1163, TRINQUETE es general en Aragón.
TRONCADA f DE NOCHEBUENA 'troncos de leña que se ponían, en
Nochebuena, al hogar para calentar al Niño Dios', Ansó
(pág. 559). Compárese TIZÓN DE NAVIDAD y el mapa 552 del
ALEANR, IV.
TRUCO m 'zumbo o cencerro grande, generalmente de 31 cm. de
alto y 29 de ancho, para borregos y carneros', alto-arag.,
s. l. (pág. 414); en Bisaurri, Espés: 'cencerro del carnero
guía' (HAENSCH); en Alquézar, Valle de Bielsa, Biscarrués,
Campo, Espés, Fonz, La Fueva 'cencerro del carnero guía'
(ANDOLZ); íd. en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en el Valle
de Benasque (BALLARIN). Sobre la extensión de TRUCO y
TRUC, véase el ALEANR, IV, mapa 550.
VALONES mpl 'calzón', Roncal, Ansó y Echo (pág. 90); BALONES
mpl 'calzones' en BORAO; BALÓNS pl en Ansó, Bielsa,
Benasque, Graus (ANDOLZ); íd. en el Valle de Benasque
(BALLARIN).
VOLANTES mpl 'telares que se usaban en el Pirineo, más evolucionados
que los populares', s. l. (pág. 134).
XATA f DE GALLÓN 'azada estrecha y larga provista de un cortante
en forma de hacha', Broto (p. 452); en el ALEANR, I,
mapa 15: XATA DE GALLÓN. Véase el mapa 15 ("azadón de
peto") del ALEANR, I.
ZAMARRA f I. 'mandil de piel suave, abierto por delante en
forma de perneras, sujetado a la cintura, cuello y piernas
que llevaban los segadores', Aragón, s. l. (pág. 469); íd.,
'mandil de cuero del herrero' en Almudévar (ANDOLZ).
Esta voz da el mapa 56, ALEANR, I: "mandil de segador"
para Puebla de Roda, Puebla de Castro, Azanuy; SAMARRA f
'íd.' en Arén, Tolva (ALEANR); ZAMARRO m, íd. en una serie
de puntos del ALEANR; II. 'típica prenda de vestir de los
AFA - XXXVI-XXXVII 343
GÜNTHER HAENSCH
pastores, hecha de piel de oveja o cabra y que sirve especialmente
para cubrir la espalda'; alto-arag., s. l.; palabra
de uso en extensas zonas de Aragón. Véase el mapa 519
del ALEANR, IV.
ZARAGÜELLES mpl 'calzoncillos', Ansó (pág. 89); íd. en el DRAE
como aragonesismo.
ZOCA f 'tronco grande de pino', San Juan (Valle de Gistaín)
(pág. 588); íd. en el Valle de Bielsa (ANDOLZ); íd. 'tocón
de pino' en Bielsa (BADIA, Bielsa); íd. en varios puntos
del ALEANR, III, mapa 343, con las variantes CHOCA, SOCA.
CONCLUSIONES
1.ª La mitad de los 225 significantes léxicos del aragonés
registrados por Violant y Simorra aparece en el ALEANR, a
veces con otra denotación o connotación o distinta localización,
o como variante de la forma que da Violant. Muchas de
las palabras recogidas por Violant y no tenidas en cuenta en
el ALEANR, son confirmadas por otros autores, a veces con
muy pocas diferencias formales, por ej.: buixeta - buxeta.
2.ª Entre las palabras que no aparecen en el ALEANR, hay
algunas que designan conceptos tenidos en cuenta en éste y
que, por lo tanto, completan, aunque modestamente, el inmenso
caudal léxico recogido por el ALEANR, por ej.: barzol, cuquela,
escolaneta.
3.ª Cuando hay discrepancias entre el material léxico de
la obra de Violant y el del ALEANR y de otras fuentes, cabe
preguntarse, si ello no es debido, por lo menos en parte, a la
fecha en que los diferentes autores han recogido sus materiales.
Seguramente la obra de Violant contiene una serie de
palabras caídas en desuso y desplazadas por otras, por ejemplo,
barzol /bresol o bressol/ por cuna.
4.ª En ciertos casos, se trata de unidades léxicas a las
que, por diversas razones, otros autores no prestaron atención,
como por ejemplo, cabelleras, callauar, cantillo, casa del gasto,
que son localismos.
344 AFA - XXXVI-XXXVII
EL VOCABULARIO ARAGONES EN "EL PIRINEO ESPAÑOL"
5.ª Si bien el vocabulario recogido por Violant es confirmado
en gran parte directa o indirectamente por otras fuentes,
hay algunos errores de detalle; como por ejemplo, en el caso
de esparbero, según Violant 'halcón'; pero como en todo el
dominio aragonés y catalán, las variantes de esta palabra
designan al 'gavilán', lo más probable es que el autor se haya
equivocado.
6.ª Sea como sea, a pesar de algunos casos de dudas o de
errores, el vocabulario recogido por el etnógrafo catalán completa
oportunamente el conjunto de materiales léxicos recogidos
por otros autores y representa una valiosa documentación
digna de ser tenida en cuenta en futuros trabajos sobre
el alto-aragonés.
AFA - XXXVI-XXXVII 345 







El vocabulario aragonés en «El Pirineo Español»


Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...