Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Preycadors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Preycadors. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de març del 2023

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.

1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus *jubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi.

dijous, 19 de gener del 2023

XI. Extracto de un códice ms. vit. en el archivo de la ciudad de Lérida.

XI.

Extracto de un códice ms. vit. en el archivo de la ciudad de Lérida. (Vid. pág. 58.) 
(N. E. á : a; órden : orden; ligeros cambios de ortografía. Empieza en la página 246 del pdf que edito.)

Comienza por varios trozos de los Santos 4 Evangelios; lo qual indica que el códice sirvió para el acto de prestar el juramento acostumbrado los Paheres y otros oficiales públicos de dicha ciudad. Sigue a esto un calendario ms. hacia la mitat del siglo XIV; despues de lo cual ya no contiene otra cosa mas que noticias de varios sucesos particulares de esta ciudad, notadas sin orden cronológico; y esto y el carácter particular de cada una de ellas, obliga a tenerlas por coetáneas. De ellas copié las siguientes, que pueden ser importantes por algún respeto, puestas por orden cronológico.
IX. kal. februarii anno Domini MCCCXL septimo, vespere nativitatis Domini honorabiles Raimundus Boxo (Boix, Boj, Buj), et Bereng... paciarii civitatis Ilerdae afirmarunt in mimicos (así se lee enmendado por mano coetánea; y en lo raspado se conoce que decía in iogolatores) Simonem de Ortega, et Apparicium de Perpiya (Perpignan y variantes). 
En lan de Nostre Seynor Deus Jhesu Xst. MCCCLVII (1357) estants pahers los honrats en Bñ. dalos (d' Alós), en R. de Carchassona (Carcasona, Carcassona, Carcassone), en P. de Timor, e en Nicholau Çabater, fo afermat per los dits pahers Ramon Marti, en altra manera appellat Cornamusa, en juglar de la ciutat; et donenli de soldada per sos trebaylls quascun an C. sol. barchs. (parece que pone sot. : sous barchinonesos, sueldos barceloneses) - El (: et lo : e lo : y lo) dit Cornamusa jurá sobre los Sants IIII. Evangelis de esser bo e leal a la dita ciutat, e de servir be e lealment aquella.
A XIII. del mes dagost, any M.CCC. noranta hu (1391), fonch fet en la ciutat de Leyda lo insult dels Juheus; e foren morts 
LXXVIII. (78) Juheus, e mesos tots en una biga al Pla dels Tramenós. Tots los altres Juheus se bategaren, e feren sglesia de la sinagoga, y  (y griega, no i latina) meterenli nom Sancta Maria del Miracle; en la qual los conversos tenen vuy lo sementir. (Esta nota es de letra del siglo XV., que parece haber retocado otra anterior ya borrada).
XXVII. junii, M.CCC.XC. septimo honorabiles dominicus de Montsoar (Monsuar), et ... Paciarii civitatis Ilerdae, affirmarunt in mimum civitatis eiusdem Antonium de Benavarre ... qui praestitit iuramentum de serviendo bene et legaliter officium de trompeta ... et tradiderunt ei unam trompam ad quodam penon dictae civitatis.
Divendres a tres del mes de agost, que fonch dia de la Invencio de Sent Steve, l'any M.CCCC.VIII. (1408) lo Rey de Navarra entra en Leyda; lo qual anava al Rey de França; et fonchli fet present per los Senyos de Pahers de quatre parells (: 8) de Pahons, et de un carratell de vin blanch. E anaven en sa compaya lo Comte de la Marxa, et lo fill del Comte de Foix.
Disapte a XVI. del mes de març lany M.CCCC. e nou (1409), entra lo molt reverent Pare en Xst. en Pere de Cardona, Bisbe de la ciutat de Leyda, ora de menjar o guax, en la dita ciutat: al qual fou feta tota honor per la dita ciutat.
De maestre Vicent Ferrer. = M.CCCC.VIIII. (1409) = Disapte a XIIII. del mes de deembre l'any desus dit lo reverent religios maestre Vicent Ferrer, maestre en sancta Teulogia, (santa teología) entra en la ciutat de Leyda ora entre vespres et completa, o guaix (guax más arriba), al qual isqueren reebre Don Johan, Comte de Cardona, e la Comtesa, mare sua, et los honrats en Francesch Cortit, en Johan Civera, en Bernat del Coll, e en Salvador Botella, Pahers, e molta altra gent infinida. Lo qual entra per lo cami del monestir de ntra. Dona Sancta Maria del Carme. E estech en la ciutat del dit dia fins al dia seten de giner del any M.CCCC. e deu (7 de enero de 1410); e feu hic vint e quatre sermons. E lo dit dia que fou dia de Sent Julia (Julià o Juliá o Julián), partinch e anassen al loch de Artessa (Artesa), una legua de Leyda. Otra mano más moderna añade lo siguiente: 
Hi trobaren lo bastiment de fust en quel meteren en lo monestir de Prehicadors (: predicadors) en (: ab : amb : con) la capela sua.
Lo primer dia de maig (f. març) del any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCCC.XIII. (1413) fonch pres Muntarago (: Montearagón) per la companya de Don Anton de Luna. E dia XVIII. de abril del any damunt dit fo pres Trasmor per la dita companya. E apres lo iorn de Sent Johan del dit any vingue lo Comte d' (el apóstrofe no se lee bien, en el pdf se ven como dos puntos : muy grandes) Urgel fins en la orta de Leyda ab sa companya per occuparse la ciutat. E apres dimars mati ques comptave XXVII. del mes de juny, any damunt dit, vench mossen P. Ramon de Fluvia ab tota la dita companya del dit Comte en lo Mercadal; e aqui combateren e cremaren tots los blats que eren en lo dit Mercadal, e altres per los troços; et cremaren torres et cases del terme, et los molins den Crisagual ... Et puix anarensen a alaudir a Benavent, e aqui aleugaren aquel dia, e ab dit Comte. 
Fonch ben defesa la ciutat, en tal manera que entre nafrats et morts ni hac de la part del dit Comte ben LX homens o pus; y mes que per gratia de Deu negu de la ciutat noy pres mal.
En apres digous ques comptave quatre del mes de agost any damunt dit M.CCCC treze (1413), hisque (: isqué, va eixir; salió) la bandera de la ciutat contra lo dit Comte: e hisque per lo pont maior: e aquella nit sen ana a Termens. E lo cendema, (y el día siguiente; y en son demá se diu encara a Beseit) qui fonch dia de Sent Domingo (¿por qué no le llaman Sant Diumenge?), lo Senyor Rey en Ferrando (Fernando I de Aragón) posa lo siti sobre Balaguer.
Dimecres dia de omnium Sanctorum (tots sants; todos los santos) 
Don Jaime d'Urgell se mes tot soltament en mans del Senyor Rey d'Arago, any M.CCCC.XIII. (1413)

Dimecres a quatre de març any mill CCCC.XVIII. (1419) entre en Leyda lo Legat de nre. (nostre) Senyor lo Papa Marti. (Martino V, Martín, Martí)
Dimarts al sol exit, dia de Sentana, (Santa Ana, Santana, 27 julio) quis comptave XXVII. de Juliol any M.CCCC.XXXV. (1435), parti de la present ciutat lo Rev. Micer Domingo Ram, administrador del present bisbat de Leyda, e Cardenal de Sent Johan e Sent Pau, novellament elet en Arquebisbe de Terragona; lo qual parti exint per lo Pont maior, tenint la via vers Terragona per entrar en posesio del dit Arquebisbat.
Diluns quis compte ha XI del mes deembre any M.CCCC.XL hu (1441), fonch haçotada madona Nalauterra … e posada en lo costel.
Lo cendema de Senta Tecla, quis comptave vint e quatre del mes de setembre del any de la Nativitat de nre. Senyor M.CCCC.XXXXIIII. (1444) estents Pahers los molt honorables en Gispert Matheu, Bertran de Pens, Bernat Carnicer, e en Jacme dez Castell, ffonch passat lo trauch de la mina de la rogua de la ciquia de Segria per Mestre Maxin de Asteasso, e Lope de la Gueralde, bischahins, (vizcaínos; de Bizkaia, Vizcaya, vascos, &c) ab los aiudants que tenien en la dita mina. La qual mina era de vogua molt fort; la qual ses aguda a minar et foradar ab poder de foch e martells molt acerats, que en un mes los obres no fahien sino quatre palms. La qual mina e ciquia uberta fins en la ciquia vella, que ya y ere, costa (costá : costó) a Leyda ...
En l'any de M.CCCC.L tres (1453), diluns a XII. de agost, stants Pahers los honorables en Loys (tocayo de Companys y de algunos reyes de los que mandaron en Cataluña) de Montsuar, Gispert Matheu, Bnt. (Bernat) Gralla, e Johan Caslà (: Juanico catalán), en Pons de Vilaffrancha Sindich, en Ferrer Compañy (: Company; la ñ es dudosa ya que la virgulilla es más bien un guión más alto de lo normal; en textos de Mallorca se encuentra muchas veces añy
rational, en Bnt. Antist scriva de la casa de la Payria (: paheria, casa de los paheres, paeres, paciarios &c), fforen començades de enderrocar les cases del sol del pes del Rey, ahont se ha de ffer l'ospital general de la ciutat. E costaren de compra les dites cases quatrecentes e set llrs. (lliures)
Disapte, XIII. del mes de abril del any M.CCCC.L quatre fonch feta una solempne professo al dit spital, hont dix la missa, e sermona lo Bisbe Gaçet. E aquel dia foch posada la primera pedra en lo dit spital; la qual hi posaren Mossen Manuel de Monsuar, Dega de la Seu de Leida, Mossen ... de Vallterra Canonge, Mossen Luis de Monsuar, e Mossen … Gralla. (Sin embargo no continuó esta obra hasta el año 1509, como dice otra nota.)
A XXI de deembre del any M.CCCC.LXXIIII (1474). lo magnifich Conseyll General de la present ciutat, ab auctoritat e decret dels magnifichs y rev. Senyors Oficial del Senyor Bisbe, e del Cort y Veguer de la dita ciutat, ordena que a negu sia permes donar a les fonts a ningun fillol o fillola, mes de hun real de argent. 
Digous (se lee Digons, clara errata u, n) en la nit qui comptaven ... del mes de abril, any M.CCCC.LXXIII. (1473) se crema la segrestia de la Seu de Leyda, et se cremaren molta rica capa de brocat, molts draps de brocat de empaliar, e molts altres richs joyels e creus, qui valen pus de cent milia florins. Restauraren lo Sant Drap de Jesu Xst, la custodia, alguns libres missals, que entre tot ere de molt poca valua. Cremas hun fadri.
Sin data de año se halla el artículo siguiente de un bando sobre los privilegios concedidos a los estudiantes de la universidad de Lérida y el territorio en que les valían:
E encara us fa hom a saber, que les afrontacions dels lochs que son assignats a estatge dels scolars, e dins los quals son privilegiats segons les dites penes, son aquestes: ço es a saber: de la porta dels Boters tro a la porta de Sent Gili, segons que clou lo mur de la ciutat: e de la torre de Besora per les parets dels Preycadors a quall tro a la dita porta de Sent Gili: e de la dita porta dels Boters tro a la plaça maior de la Cadena del Romen, e dallen a en sus, o per la carrera que va a Sent Andreu: et pel carrer
d' Odena tro al mur veyll de pedra de ios (de ius, dejus, de yuso) lo palau del Bisbe carrera dreta: e daltra tro a la dita torre de Besora, axi com se te lo mur de pedra; ab tot ço que es dins enclos.

dijous, 14 d’octubre del 2021

REY GLORIOSO! REY GLORIOS!

REY GLORIOSO!

En el final del mismo libro Blanquerna se lee otra poesía que no es de menor mérito que la anterior, ya se atienda a la elegancia de su forma, ya a la elevación de las ideas que encierra. Antes que citar los conceptos que nos parecen notables, preferimos traducirla entera. - "Rey glorioso, dice, Señor Dios verdadero, que quisiste por nosotros humanarte, acuérdate de tus leales servidores que por tu amor hacen el sacrificio de su vida. Dáles esfuerzo para que puedan con desvelo honrarle, servirte y cantar tus alabanzas, pues tanto te place su santo celo y buena voluntad. - Renace hoy nuevo fervor en el mundo, y torna aquella edad en que los apóstoles corrían gustosos a la muerte para predicar tus grandezas. Quien sienta pues el santo fuego del amor divino en su corazón, marche delante y publique tu excelso poderío, a fin de que el hombre movido por la palabra aprenda a amarte y a servirte. - Recordado han los religiosos menores al Salvador que quiso vestir nuestra carne; y al alto y amoroso rey de Mallorca hicieron fundar el colegio de Miramar, desde donde irán a convertir los infieles para complacer a Dios, que por nuestro rescate sufrió la muerte. - "¿Por qué tardan pues los nuevos apóstoles, si tanto aman a Dios y desean honrarle? ¿Por qué no abandonan los priores, abades y prelados sus bienes y su fortuna para el servicio del Omnipotente? ¿Qué hacéis, o príncipes de la tierra? ¿Pensáis conquistar el paraíso y la inefable dicha de la presencia de Dios, viviendo adormecidos en las delicias mundanales? - Los poderosos, los medianos y los pequeños se complacen en escarnecerme; y el amor, las lágrimas y los suspiros hacen languidecer mi corazón; mas al recordar el alma mía sus firmes propósitos, siente gozosa acrecer en sí su celo, su inteligencia y su voluntad, lo cual le hace siempre gozar en el santo servicio de Dios. - Servir pues quiero con todas veras a la dulcísima Virgen que me inspira tan plácidos deseos y me infunde tan bella esperanza. Blanquerna, ¿quién podrá decirme dónde tienes tu retirada celda? Feliz si alcanzase vivir siempre en ella sin más compañía que la de Dios y la tuya!" -

Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.


REY GLORIOS!

Senyor ver Deus, rey gloriós,
Qui ab vos volgueus hom unir;
Membreus dels vostres servidós
Qui per vos volen mort sofrir;
E fayts los ardits lausadós
En vos honrar e obeyr
De lur poder;
Car vos plasent douç desir
De lur voler.

Nada es novella fervós
E renovellon li desir
Dels apostols, qui lausant vos
Anaven mort plasent sentir;
E donchs qui es veray e bos
Metas avant e vage a dir
Lo gran poder
De Deus, que hom fé sdevenir
En son saber.

Remembrat han frares menós
Lo Salvadors, qui volch vestir
Ab si lo sant religiós;
E han fayt Miramar bastir
Al rey de Malorcha amorós.

Yrán sarrahins convertir
Per far plaer
A Deus, qu'a mort volch venir
Per nos haver.


E donchs ¿qué fan preycadors

Pus aman tant en Deus servir?

Ni que fan abats, ni priors,

Avesques, prelats, qu' enantir

Aman tant lurs possessiós?

¿Ni qué fan reys que ab dormir

E ab haver

Cuydon a paradís tenir

E Deus veser.


Menors, e mitjans e majors

Han plaer en mí escarnir,

E amors, lágremes e plors

E sospirs fan mon cors languir;

E' n m' ánima crex son joyós

Remembrement e son albir,

E son voler

En Deus, qui 'm fá y tots jorns jausir

En son dever.


La douça Verge vuyl servir
De mon poder;
Car say m'ha trames douç desir
E bò esper.
Blanquerna; ¿qui 'en sabria dir
Hont dey tener
Vays vostre cetla, ont desir
Sol Deus haver?


(Versión de 1521.)

Rey poderós de l' alta cort divina,

Qu' el frágil hom volgués ab vos unir;

Teniu recort dels qui trista ruina

De mort cruel en esta vall mesquina

Volen per vos passar y sofferir:

Datslos sforç d' honrar y venerarvos,

Y ab alta veu tostemps glorificarvos.
__

Nova fervor, apostólica, fina,
Naix en lo mon, per vos sempre servir;
Aquí la fe ab caritat inclina
Ab gran ardor, que en vos los cors afina,
Penosa mort alegrament sentir:
Poses avant donchs qui vòl decorarvos,
Y diga com devem magnificarvos.
___


Frares menors, ab veu clara, argentina,
Recordats ja de qui 's volgué vestir
La nostra carn, obrint del cel la mina,
A Miramar a la gent mallorquina,
Y al seu gran rey, han fet prest construir:
Aquests, Senyor, irán tots per loarvos
A convertir los moros en amarvos.
___


¿Qué tarden donchs de sonar lur botzina
Los precadors que volen Deu servir;
Bisbes, abats, priors qui ' en la fusina
Daquest mon trist, per l' or fan contramina
Los pobres tots dexant de fam perir?
¿Qué fan los reys, que tarden en mostrarvos
Que 'l seu tresòr es sols en exalçarvos?

__

Grans, y mitjans, y chichs dins la cortina

D'oprobis grans, me volen escarnir;

Y amor ab plors, y greus suspirs refina

Mon esperit en vos qui sou la tina

Del meu cos trist, que 's vòl en vos languir,

L' enteniment voler en recordarvos

Aumenten ja, y en tot temps desitjarvos.
__


Servir donchs vull, l' humil verge María,
De mon poder, puis desitg esperança
Prest m'ha trames. Blanquerna: ¿qui 'm sabria
Dir hont teniu la vostra cetla pia,
Perque y servís l'Etern yo sens tardança,
Y 'l meu desitg pogués tot saciarse
En éll, en quí tot sol pòt alegrarse?

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...