LXIX.
¡O
RECLAMAT!
Deus
es reclám dels peccadors,
Quant
son en perill e en plors
E
a Deus demanan socors.
Es
Deus reclám d' hom qui 's penet,
E
qui ab bé far se sotsmet
A
satisfacció e a dret.
Car
Deus ha los homens creats,
E
'ls porta bona volentats,
Vol
per éll esser reclamats.
Reclamar
a Deus que li ajut
Com
puscha guanyar virtut,
Es
reclám per Deus molt volgut.
Tantost
com Deus es Reclamát,
Es
l' hom per éll ajudat,
Ab
qu' el reclám ab leyaltat.
Qui
reclama Deus per haver,
Per
viure e honor haver,
No
es reclam de gran plaer.
Cell
qui reclama Deus en la mort
Que
li remeta pena e tòrt,
Cové
qu' el reclám molt fort.
Molt
fá meyllor Deus reclamar,
Per
ço qu' el puscha molt honrar,
Que
per ço qu'éll vulla salvar.
Segurament
pot reclamar
Aquell
qui Deus vol molt honrar,
Car
Deus no 's pot a éll negar.
Tú,
Señor Deus, est mon recorriment,
Perqu'
eu te prech humilment
Que
m' ajuts a ton honrament.
//
GLOSARI lemosín de Ramón Lull
