LXIX.
¡O
RECLAMAT!
Deus es reclám dels peccadors,
Quant son en perill e en plors
E a Deus demanan socors.
Es Deus reclám d' hom qui 's penet,
E qui ab bé far se sotsmet
A satisfacció e a dret.
Car Deus ha los homens creats,
E 'ls porta bona volentats,
Vol per éll esser reclamats.
Reclamar a Deus que li ajut
Com puscha guanyar virtut,
Es reclám per Deus molt volgut.
Tantost com Deus es Reclamát,
Es l' hom per éll ajudat,
Ab qu' el reclám ab leyaltat.
Qui reclama Deus per haver,
Per viure e honor haver,
No es reclam de gran plaer.
Cell qui reclama Deus en la mort
Que li remeta pena e tòrt,
Cové qu' el reclám molt fort.
Molt fá meyllor Deus reclamar,
Per ço qu' el puscha molt honrar,
Que per ço qu'éll vulla salvar.
Segurament pot reclamar
Aquell qui Deus vol molt honrar,
Car Deus no 's pot a éll negar.
Tú, Señor Deus, est mon recorriment,
Perqu' eu te prech humilment
Que
m' ajuts a ton honrament.
//
GLOSARI lemosín de Ramón Lull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.