Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortosí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortosí. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de juliol del 2022

CARTA XXXIX. Conclúyese el episcopologio de la misma iglesia.

CARTA XXXIX. 

Conclúyese el episcopologio de la misma iglesia. 

Mi querido hermano: Varias veces he dicho que las reservas pontificias, por lo tocante a la provisión de obispados, comenzaron en España hacia la mitad del siglo XIV. De lo cual ofrece una nueva prueba esta iglesia, cuyo obispo electo Don Guillermo Sentmanat, no llegó a ser confirmado en ella; porque el papa Benedicto XII en 2 de Octubre de 1341, año VII de su pontificado, nombró a 

XI. D. Arnaldo de Lordato o Lordaco, obispo que era de Urgel. De esta elección dio aviso el papa al rey D. Pedro IV de Aragón. He visto y copiado las constituciones que hizo este prelado en el sínodo que celebró a 29 de Abril de 1343. Otra hizo con el cabildo de anniversariis in ecclesiâ ordinandis. Dotó a la catedral en 500 ducados para la construcción de una capilla, donde fue enterrado. El necrologio anuncia su óbito con estas palabras: V. non. Maii anno Domini M.CCC.XLVI. obiit reverendus, ac nobilis, Arnaldus de Lordato, episcopus Dertusens. A los cinco días de su muerte eligió el cabildo sin contradicción a 

XII. D. Fr. Bernardo Oliver, de la orden de S. Agustín, obispo que era de Barcelona. Fue breve su nuevo pontificado; mas hizo dos cosas harto memorables: 1.a comenzó la obra de la iglesia actual, poniendo él mismo la primera piedra a 21 de Mayo de 1347: 2.a hizo con su cabildo siete días después una constitución, en la cual se manda qtie así en la iglesia catedral como en todas las de la diócesis se canten solemnemente himnos a todas las horas diurnas y nocturnas, según la costumbre ya introducida en casi todas las iglesias del orbe cristiano: que en las antífonas O sapientia &c. no se diga el salmo Miserere mei &c.: que en adelante se celebre la fiesta de S. Agustín, de cujus regulâ sumus, con rito de seis cantores, y la de su traslación de cuatro cantores: que la fiesta del Corpus tenga octava solemne, como la de la Asunción de nuestra Señora; y por último, que las cuentas de los oficios, que solían darse dos veces al año, se diesen solamente una vez en todo el mes de Junio. Del mismo año 1347 son las constituciones de capellis et sepulturis: de vestibus et jocalibus episcoporum, et canonicorum: y de libris ecclesiae conservandis. La muerte de este prelado la anuncia así el necrologio: II. id. Julii obiit vener. Dominus Fr. Bernardus Olivarii, episcopus Dertusensis, ac magister in sacrâ paginâ, anno Domini MCCCXLVIII., quem fecit translatari vener. G. Oliverii, prior claustralis quondam. Nada más añade el sencillo epitafio que se puso sobre su sepulcro en la capilla de Santa Candia. Muerto este obispo, eligió el cabildo a D. Francisco de Monte Olivo, prior mayor de la iglesia. Mas ocurrió lo que con Sentmanat, que el papa nombró al obispo de Lérida

XIII. D. Jayme Cyon, el cual tomó posesión de esta silla a 24 de Diciembre de 1348. Entre otras memorias de este prelado hallo que hizo algunas constituciones en 1350: una de electione prioris majoris ecclesiae, en que manda sea elegido por compromiso y no por escrutinio: otra concebida en estos términos: Statuimus quod in diebus dominicis, in festis novem lectionum, et colendis, vel duarum caparum, introitus missaenon triplicetur, ut inter illa, et alia majora et praecipua festa differentia cognoscatur. 

No he hallado otro vestigio de este rito. Murió este obispo visitando su diócesis en la villa de S. Mateo a 18 de Octubre de 1351. No perdió el cabildo esta ocasión de recobrar sus derechos, y eligió segunda vez obispo a D. Francisco de Monte Olivo. 

De nada sirvió esta elección, sino para que el electo fuese promovido a la iglesia de Elna, donde murió a 12 de Octubre de 1354, como se nota en el necrologio. Al de Elna le trasladó el papa a Tortosa. Se llamaba 

XIV. D. Esteban, del cual nada sé sino que murió en Roma el año 1356: sucedióle 

XV. D. Juan Fabra, electo por Inocencio VI a 27 de Febrero de 1357. Antes de venir a esta iglesia, su vicario general Pedro de Urgel hizo con el cabildo varias constituciones dirigidas a la perfección del culto y de la vida regular. Entre las constituciones del sínodo que celebró en 1359 se manda quòd nullus praesbyter.... portet gladium vel ensem, seu maneresium in parte dextrâ, vel sinistrâ.... tabargia, sive mantanos... habeant. Permaneció en esta silla hasta 1362, en que fue trasladado a la de Carcassona. Sucedióle 

XVI. D. Jayme de Aragón, electo en la edad de veinte y un años por Inocencio VI. 

Del tiempo de este prelado, es a saber, del año 1363 es la constitución que establece el modo como debía ser llevada la santa cinta ad parterias, de lo cual hablaré de propósito en otro correo. En el año siguiente mandó que en todos los miércoles, a excepción de los de Adviento y Cuaresma, se rece de S. Agustín. En 1365 dotó suficientemente el oficio de lectoral, instituido por su antecesor D. Esteban. 

Otras muchas constituciones quedan de este obispo; entre las cuales quiero referir a la letra la siguiente: quòd in missâ non cantentur prosae nisi in festis duorum, aut quatuor, aut sex cantorum, et tunc non antiquae et longae, sed aliae pulchrae; cùm decentius sit celebrare officium missae spatiosè, quàm illud properando, occupari seu detineri tempus per dictas prosas antiquas et longas. Fue trasladado a la silla de Valencia al año 1369, y en el mismo le sucedió 

XVII. D. Guillermo de Torrellas, trasladado a esta iglesia de la de Barcelona por el papa Urbano V. Del 1371 he visto varias constituciones suyas, es a saber: quod tantum quatuor canonici ad studia mittantur: de cereis ante altare B. Mariae: quod canonici non fiant compatres absque licentiâ, nec intersint in nuptiis, nec in eis comedant: y la abolición de la subtesorería, oficio que obtuvo el último Juan Espuny. Adelantó mucho este prelado la fábrica de la iglesia, ya publicando indulgencias, ya aplicando varios réditos de beneficios como dije. Celebró un sínodo en 1378 a 4 de Mayo, en el cual ordenó que los sínodos se tuviesen en adelante en la dominica in albis, porque en la del pastor bonus ocurrían las ferias de Tortosa, con lo cual estaban incomodados los curas de la diócesis, por la escasez de habitaciones. Murió D. Guillermo a 16 de Febrero de 1379. En el testamento que otorgó dos días antes ante Pedro Sunyol, firma un Arnaldo Torrelles, que debía ser hermano suyo. En su entierro se gastaron 1575 sueldos en cera, como se ve en una apoca (ápoca en el texto; apocha : como un albarán, detalle de gastos) de Domingo Ciurana. Su epitafio en Santa Candia nada contiene de particular. A la muerte de este prelado siguió una larga vacante, ocasionada por el funesto cisma que tanto afligió a la iglesia de Dios en el remate de aquel siglo y principios del siguiente. El cabildo hizo de su parte cuanto pudo para recobrar su antiguo derecho; y efectivamente llegó a elegir obispo a D. Miguel Cirera, prior mayor de esta iglesia, el cual había sido vicario general del obispo D. Jayme de Aragón. Pero al cabo tuvieron que ceder el electo y los electores al nombramiento que Clemente VII hizo de 

XVIII. D. Hugo de Lupia y Bages, quien tomó posesión de esta silla a 4 de Febrero de 1387, y a 15 de Octubre del año siguiente ya celebró sínodo. En una de sus constituciones manda quòd rectores et vicarii utantur vestibus non nimis scotatis, longis, vel brevibus.... et non botonatis; ita quod botones non portent in dictis indumentis superioribus, sive sit gramasia (gramalla, gramalles), aut supertunicale, vel tabargium... Non utantur sotularibus nimis apertis, et scotatis, et sine puntis, seu restris, sed tantum apertis ut pes possit intrare. Establece en el mismo la fiesta de la concepción de nuestra Señora con rito de dos cantores, y que las horas diurnas y nocturnas en las tres ferias mayores se terminen con la oración Respice, conforme al uso introducido en otras iglesias de esta provincia. Otras constituciones hizo para la catedral en 1390, 93 y 98, las cuales se conservan en la colección de ellas que está en el archivo. Nada más sé de esta prelacía, que duró hasta fin del año 1398, en que Benedicto XIII (Luna) le trasladó a la silla de Valencia. A 1.° de Junio de 1399 eligió el cabildo para obispo a su prior mayor Juan Ciurana. El rey D. Martín quería que lo fuese D. Pedro de Luna; mas esto era contra la constitución de la iglesia, según la cual el electo debía ser canónigo reglar. Resolvió el papa en este negocio a favor del rey, dando en administración esta iglesia al mismo

XIX. D. Pedro de Luna, que la gobernó hasta que fue electo arzobispo de Toledo en 1407. En el mismo año le sucedió

XX. D. Francisco Clemente Pérez, trasladado en 1410 a la silla de Zaragoza. Tan escasas son las noticias que tenemos del sucesor 

XXII. Pedro de Luna, segundo de este nombre, el cual gobernó esta iglesia hasta fines de 1415. En tiempo de este prelado hizo el papa Luna la famosa reforma de esta catedral, de cuyas constituciones envío copia. También se tuvieron entonces en esta ciudad las célebres disputas entre cristianos y judíos, a las cuales asistió aquel papa, y de ellas tomó ocasión para formar la grande constitución, que publicó poco después en Valencia in favorem fidei nostrae, et in opprobium judaicae caecitatis. El original existe en este archivo, y una traducción lemosina en la biblioteca de mi convento de Valencia en un códice MS. de constituciones tarraconenses. A tan breves pontificados siguió uno, que duró cincuenta y ocho años, y fue el de

XXII. D. Otón de Moncada, electo a 21 de Diciembre de 1415: celebróse en su tiempo el famoso concilio provincial de Tortosa de 1429, presidido por el cardenal Pedro de Fox, legado de Martino V, cuyo objeto fue extinguir las reliquias del cisma, y reparar las quiebras que había padecido con aquella ocasión la disciplina eclesiástica. Había ya renunciado el antipapa Gil Muñoz en manos del mismo cardenal su supuesto derecho al pontificado a 14 de ese año, en la villa de S. Mateo; de donde pasaron a esta ciudad al sínodo, que comenzó el día 10 de Septiembre. El cardenal Aguirre publicó las actas y constituciones de este sínodo; y esto me consuela en la escasez de documentos que hay aquí sobre él. Sin embargo va copia de la convocatoria que expidió aquel legado omitida por Aguirre. La saqué del original que se guarda en el archivo de la iglesia de Segorbe. En el año 1432 celebró nuestro prelado sínodo en Ulldecona, cuyas constituciones, con las correcciones que parecieron oportunas, renovó en el que tuvo el año siguiente en Tortosa a 1° de Febrero. Van copiadas. Otras hizo para el gobierno de la iglesia en distintas ocasiones: en una de ellas ordenó que nadie fuese admitido por canónigo de esta catedral, que no fuese graduado en derechos o teología, y profeso ya cinco años en la vida reglar de S. Agustín. Hallóse D. Otón en el concilio Basileense, y fue creado cardenal de Santa Potenciana por el antipapa Félix V; por donde se ve haber sido de los que se mantuvieron en Basilea, y se opusieron a la traslación del concilio a Ferrara, mandada por el papa Eugenio IV. Sábese que este papa aprobó todas las creaciones de cardenales que el cismático había hecho: y así el nuestro fue siempre reconocido por tal. Durante su ausencia de esta silla, que fue como de cuatro años, gobernó la iglesia D. Bernardo, obispo Caratense, el cual consagró el altar mayor del nuevo templo en 1441. Dicen que fue D. Otón muy liberal con su iglesia: murió a 20 de Febrero 1473.

XXIII. D. Alonso de Aragón, hijo del conde de Ribagorza y maestre de Calatrava, fue promovido a esta silla por Sixto IV a 31 de Julio del año 1475, a los 20 de su edad. Tomó posesión de ella a 21 de Agosto del año siguiente por medio del arzobispo de Cáller, que estaba en esta ciudad. Esto dicen Macip y Martorell. Mas yo hallo algunas constituciones capitulares hechas por los vicarios generales del cabildo en sede vacante en el año 1477. No constan las cosas que debió de hacer para bien de su diócesis, aunque su pontificado duró hasta 1512, en que fue trasladado a la metrópoli de Tarragona. Con esta ocasión fue electo D. Fr. Juan de Enguera, dominico, obispo que era de Lérida; mas por haber muerto en Valladolid antes de tomar posesión, no se cuenta en este catálogo. Fue luego nombrado

XXIV. D. Fr. Luis Mercader, cartujo, del cual sólo sé que tomó posesión a 13 de Enero de 1514, y que murió de allí a dos años por el mes de Junio. Seguidamente eligió el cabildo al noble D. Luis de Cardona; y esta es la última vez que intentó este cuerpo recobrar sus derechos. Estaba ya concordado el patronato real; y así sin hacer caso de esta elección fue nombrado por el rey

XXV. Adriano de Florencia, deán de Lovaina y maestro de Carlos V. Tomó posesión a 18 de Noviembre de 1516, y antes de cumplirse el año fue creado cardenal título SS. Joannis et Pauli, por el papa León X, a quien sucedió en la silla de San Pedro a 26 de Enero de 1522. Estaba entonces el electo en Victoria, adonde fueron para cumplimentarle por parte de esta iglesia Miguel Boteller, camarero, Francisco Oliver, prior claustral, Juan Pellicer, sacrista, Juan Llaurador, canónigo, y el M. Fr. Baltasar Sorió, dominico, lectoral de la misma. Viniendo después el papa por Zaragoza a Tortosa asistió de pontifical a las primeras vísperas del Corpus a 18 de Junio, y últimamente se hizo a la vela en Tarragona a 6 de Agosto. Retuvo esta silla hasta poco antes de morir, en que la dio a 

XXVI. D. Guillermo Enchifort, su datario, y cardenal como el de S. Juan y S. Pablo: se mantuvo en Roma, donde murió en 1534 como dice Alfonso Chacón. Sucedióle 

XXVII. D. Fr. Antonio de Calcena, de la orden de S. Francisco. Tomó posesión a 5 de Octubre de 1537, y murió a los dos años de su gobierno. Otros dos estuvo vacante la silla hasta 29 de Julio de 1542 en que entró a ocuparla

XXVIII. D. Gerónimo de Requesens, del cual conserva esta iglesia la corrección del breviario que ordenó de nuevo, y se imprimió en León de Francia por Dionisio Herseo en 1547 a expensas de Bartolomé Masía. Es graciosa y estimable la prefación de este libro. Nada más sé de aquel prelado sino que murió en Barcelona a 21 de Noviembre de 1548. Pasados cinco años le sucedió

XXIX. D. Fernando de Loazes, natural de Orihuela, y obispo que había sido de Elna y Lérida: en 1560 fue trasladado a Tarragona, y el mismo año fue provisto

XXX. D. Fr. Martín de Córdoba y Mendoza, religioso dominico: tomó posesión a 1.° de Diciembre de ese año, y poco después partió al concilio de Trento, llevándose consigo por teólogos al camarero de esta iglesia Mateo Boteller, y al M. Fr. Pedro Satorre (igual que Latorre, de ipsa turre : torre),  dominico. El cabildo le señaló en 14 de Octubre de 1561 cien ducados cada año de los que estuviese ausente por tan justa causa. Subscribió al concilio, y vuelto a su iglesia la gobernó hasta el 1574, en que fue trasladado a Córdoba su patria. Sucedióle otro religioso de su orden, que fue 

XXXI. D. Fr. Juan Izquierdo, el cual había sido lector de esta catedral, y provincial de su provincia, a 21 de Julio del mismo año. En el siguiente 1575 celebró un sínodo, cuyas constituciones publicó su sucesor el señor Márquez de Prado. Fabricó a su costa la iglesia del colegio de su orden de esta ciudad, en la cual está enterrado; sobre su sepultura se hallan estos versos: (*borroso)

Qui summâ cum laude sui bis rexit habenas

Ordinis, antistesque fuit Dertusae, et egenis

Perfugium, fratris recubant hic ossa Joannis

Hizquierdi; felix animus migravit olympum.

Obiit 30 Septembris 1585.

XXXII. D. Juan Terés, natural de Verdú en Cataluña; fue trasladado a esta silla de la de Elna en 1586, y apenas comenzó a mostrar en ella su celo pastoral, fue promovido en el año siguiente a Tarragona. Le sucedió luego

XXXIII. D. Juan Bautista Cardona, natural de Valencia, obispo de Vique, y uno de los sabios más acreditados de su tiempo, el cual ayudó con sus luces a Felipe II en la formación de la biblioteca escurialense (Escorial), sobre lo cual imprimió un tratadito intitulado de regia S. Laurentii bibliothecâ (San Lorenzo): en que sobre las ideas necesarias para aquella empresa, se hallan noticias de bibliotecas particulares y códices raros. Gobernó esta iglesia solos dos años, y murió en Valencia a 30 de Diciembre de 1589. Está enterrado en el claustro junto a la puerta por donde se entra a la iglesia: y en lo alto de la pared se halla este letrero: Joannes Baptista Cardona, vir suorum temporum eruditissimus, primò Ausetanae (Ausonia: Vich, Vique), secundò Dertusanae ecclesiae episcopus, hic conditur. Vitâ functus III. cal. Jan. 1589.

XXXIV. D. Gaspar Punter, natural de Morella, canónigo de esta iglesia y su prior claustral, comenzó el gobierno de ella a 21 de Febrero de 1590. Grandes memorias quedan del amor y liberalidad con que trató este prelado a su esposa. Apenas hay iglesia en toda la diócesis que no tenga alguna muestra de ello. En la catedral costeó la preciosa y bien entendida reja del coro, y también la del altar mayor gastando en estas y otras obras más de 10 (símbolo parecido a la @)ducados de oro; fundó un monte de piedad para remedio de los males y escasez que padecían los labradores. Consagró la iglesia a 8 de Junio de 1597, y desde entonces se celebra la fiesta de su Dedicación en la dominica II del mismo mes, no estando impedida con la octava del Corpus. También entendió en reformar los ordinarios de la iglesia de acuerdo con el cabildo, quien nombró a D. Gerónimo Tersá, arcediano de Culla, y al canónigo D. Jayme Miró; imprimiólos en Valencia en 1592. Murió este gran prelado a 13 de Mayo de 1600: sepultáronle delante de las gradas del presbiterio, donde se lee este epitafio, que ciertamente desdice de su literatura:

Gaspar obiit cum Punterius, qui rexerat annos 

Bis quinque hanc sedem (hic illius ossa cubant): 

Mille sequebatur jam sexcentessimus annus

Lux decima et Madii tertia mensis erat. 

XXXV. D. Fr. Pedro Manrique, de la orden de S. Agustín, tomó posesión de esta silla a 30 de Abril de 1601, y la gobernó hasta el 1611, en que fue electo arzobispo de Zaragoza. Era muy estimado de Felipe III, quien le nombró su virrey en todo el principado de Cataluña. Le sucedió

XXXVI. D. Fr. Isidoro Aliaga, dominico, en 25 de Agosto de 1611, y antes de cumplirse el año fue trasladado a la iglesia de Valencia. Poco más duró el pontificado de

XXXVII. D. Alfonso Marques de Prado, natural de Segovia; es a saber, desde 3 de Agosto de 1612 hasta 1626, en que le promovieron a la iglesia de Cartagena. Tuvo un sínodo en 1615, el cual imprimió poco después con este título: Constitutionum synodalium *Dertus. partes V, compilatae sub episcopo Dertusensi Alphonso Marques de Prado. = Valentiae ap. *Petrum Patricium Mey 1616, 4.° Contiene también las que hizo su antecesor D. Fr. Juan Izquierdo en el sínodo de 1575. Fue su sucesor 

XXXVIII. D. Luis de Tena, canónigo de Toledo, y tomó posesión a 26 de Octubre de 1616. Fue muy liberal con esta iglesia, y devotísimo de la reliquia de la santa Cinta, cuyo actual relicario hizo a sus expensas, como se ve en las inscripciones que en él se grabaron; y aun quiso ser enterrado en la capilla de esta advocación. Murió a 26 de Septiembre de 1622. Su epitafio dice así: 

His nostrae aetatis futurae et gloria Tenae

Praesulis ossa cubant, spiritus astra colit. 

Sucedióle un prelado muy ilustre, que fue

XXXIX. D. Agustín Espínola, genovés, cardenal de S. Cosme y S. Damián; era entonces de 27 años, tomó posesión en el de 1613 a 12 de Abril. El año siguiente vino a su iglesia, y debió traerse consigo el cuerpo del niño S. Clemente mártir, que le había dado urbano VIII, el cual regaló después a esta catedral: dio además quinientas libras para la nueva custodia trabajada por los plateros Aloy Camañes y Agustín de Roda: puso la primera piedra de la actual iglesia parroquial de Santiago. Todo esto y mucho más hizo en solos dos años, hasta que fue trasladado a la silla de Granada a 16 de Octubre de 1625. Tres años estuvo esta iglesia sin pastor, hasta que tomó posesión de ella en 7 de junio de 1628

XL. D. Justino Antolínez de Burgos, deán que era de Granada. Gobernóla hasta 9 de Julio de 1637 en que murió, sin que podamos referir ninguna particularidad del tiempo de su prelacía. 

XLI. D. Juan Bautista de Campana, napolitano, tomó posesión de esta iglesia a 25 de Enero de 1641. Era General de la orden de S. Francisco, y quiso ser consagrado en esta catedral por los obispos de Lérida, Segorbe y el auxiliar de Valencia. Pasó al obispado de Puzol en Nápoles, no se sabe cuando, porque tampoco consta el año en que fue electo obispo de esta iglesia D. Francisco Aguilón y Sentís, camarero de la misma, el cual no llegó a tomar posesión. Lo que se sabe es que ya en 1656 era obispo 

XLII. D. Fr. Gregorio Parcero, Benedictino y natural de Tuy, obispo que había sido de Elna y Gerona, y que murió de más de 100 años en el de 1663. Fue su sucesor 

XLIII. D. Fr. Josef Fageda, de la orden de S. Gerónimo, natural de Vique, y obispo antes de Gerona. En tiempo de este prelado se comenzó la capilla de nuestra Señora de la Cinta, en que brilla más la naturaleza que el arte; puso él mismo la primera piedra. Murió de edad de 77 años en el de 1685. Le sucedió en el mismo año 

XLIV. D. Fr. Severo Tomás Auther, natural de Puigcerdá, de la orden de Santo Domingo, y obispo que era de Gerona: celebró dos sínodos, uno en 1687, y otro en 1696, cuyas constituciones publicó él mismo en un volumen con una prefación latina. Falleció en el año 1700, y fue enterrado en el convento del Rosario de esta ciudad. 

A proporción que nos acercamos a nuestros tiempos, son más escasas las noticias de estos prelados. Algunos elogios que aquí quedan, son más académicos que históricos. 

Lo contrario sucede en los prelados del siglo XII; vamos adelante. Llamábase el sucesor 

XLV. D. Silvestre García Escalona, natural de Almonacid, del cual no se conserva más memoria que la de su traslación a Salamanca en 1714: tuvo por sucesor a 

XLVI. D. Juan Miguélez de Mendaña y Ossorio, de la casa de Astorga, el cual tomó posesión el año siguiente, y dentro de dos años murió de vuelta de un sínodo provincial celebrado en Gerona.

XLVII. D. Bartolomé Camacho y Madueno fue promovido a esta silla por Felipe V en 1716 a los 27 de su edad; era natural de Montoro, diócesis de Córdoba, y canónigo lectoral de Palencia: tomó posesión de allí a dos años, y en su largo pontificado dio grandes muestras de celo pastoral y amor a la disciplina eclesiástica y a sus ovejas; por lo cual renunció constantemente el obispado de Palencia en 1749. Falleció a 1.° de Abril de 1757. No eran menores las esperanzas que daba por sus grandes prendas el sucesor 

XLVIII. D. Francisco Borrull, natural de Valencia, y canónigo de aquella iglesia; pero a los diez meses de su pontificado murió visitando la diócesis en la villa de San Mateo a 5 de Agosto de 1758. Sucedióle de allí a dos años

XLIX. D. Luis García Mañero, natural de Sotillo, diócesis de Osma, y canónigo de Santiago; fue trasladado a Zaragoza a fines de 1764. A 22 de Abril del siguiente ya tomó posesión el sucesor 

L. D. Bernardo Velarde y Velarde, natural de Santillana, diócesis de Santander, doctoral de Sevilla: entró en esta ciudad el día 8 de Octubre del mismo año 1765, y en 1779 fue trasladado a la metropolitana de Zaragoza. En Agosto del mismo año fue nombrado para esta silla 

LI. D. Pedro Cortés (Cortes en el original) y Larraz, natural de Belchite (Cortes de Aragón, pueblo, está a unos 42 km) en Aragón, y arzobispo que era de Guatemala: tomó posesión de ella a 4 de Febrero del siguiente, y la gobernó hasta fines de 1786, en que retirándose a Zaragoza renunció el obispado, y murió de allí a poco, día 7 de Julio. Sucedióle 

LII. D. Victoriano López Gonzalo, natural de Terzaga, diócesis de Sigüenza: era obispo de la Puebla de los Ángeles. Apenas tomó posesión de su silla, padeció Tortosa grandes males con la furiosa inundación del Ebro, que destruyó sus campos, y arruinó gran multitud de casas, aun dentro de la ciudad. Fue esto en Octubre de 1787. Buena ocasión para que el obispo mostrase su celo y caridad con su nueva esposa

De aquí le trasladaron al obispado de Cartagena a principios del 1790. Le sucedió el actual prelado 

LIII. D. Antonio Josef Salinas y Moreno, natural de Hellín, diócesis de Cartagena, de la orden de S. Francisco, cuyo Comisario general había sido. Tomó posesión en 29 de Julio mediante procurador, e hizo su entrada pública a 19 de Diciembre del mismo año 1790. Si algún sujeto curioso y laborioso de los muchos que hay en este cabildo no se toma el trabajo de continuar históricamente el episcopologio de la iglesia, vendrá tiempo en que apenas se sabrá si han existido algunos de estos prelados. Respecto de los cuatro últimos a duras penas hubiera podido hallar las épocas de sus pontificados, si no fuera por la curiosidad de Don Juan Bautista Peña, penitenciario de esta iglesia, que reside en ella desde el año 1765.

Debo prevenirte que no esperes noticia separada de los sínodos de esta iglesia, supuesto que ya la he dado hablando de los prelados que los presidieron, con expresión de lo particular y más notable que contienen: ahí envío copias de todos ellos que hablarán por mí (a). A Dios. Tortosa &c. 

dimecres, 6 de juliol del 2022

CARTA XXXVI. Estado de la iglesia de Tortosa después de su restauración.

CARTA XXXVI. 

Estado de la iglesia de Tortosa después de su restauración: fue por algún tiempo parroquia suburbana de Tarragona: cartas inéditas del papa Adriano IV al conde Don Ramón Berenguer, y su contestación: número de los primeros canónigos de esta iglesia: origen de la desigualdad de sus rentas respecto de las dignidades: masa común y reunión de ambos cuerpos en un solo capítulo: secularización de esta iglesia: reliquias que han durado hasta nuestros días de la vida reglar antigua: fórmula de profesión: congregación de esta catedral: clase de conversos: memorias de lo que era. 

Mi querido hermano: La santa iglesia de Tortosa, bien conocida en todo el orbe cristiano por la antigüedad del pueblo y de su silla, no lo es aun bastante con respecto a su tesoro literario. Los historiadores seculares sólo han tratado de las cosas eclesiásticas de esta ciudad, en cuanto podían servirles de apoyo para sus escritos. Aun los que han tomado por objeto la religión, hablan en general de sus costumbres (costums de Tortosa), reliquias, obispos y sínodos; mas no desentierran todos los monumentos de su historia eclesiástica, ni en los conocidos descienden a cosas particulares, dejando sin pulir ciertas piedras que hermosean este edificio. 

Ocupación penosa a que no saben sujetarse los grandes ingenios; mas no por eso inútil, ni tampoco indecorosa a quien tenga genio para ello y constancia. 

Con este objeto y deseo comenzaré a tratar de la santa iglesia de Tortosa; no de su estado primitivo, porque la larga dominación de los moros destruyó los documentos con que pudiera ilustrarse. Contentaréme con hablar de lo que he podido haber a las manos, aunque tal cual vez por la conexión y enlace de las materias subiré a siglos más remotos. 

Por lo que toca pues al estado moderno de esta silla, debe tenerse presente que el conde D. Ramón Berenguer, IV de este nombre, y último de los condes de Barcelona, logró lo que varios príncipes habían intentado inútilmente, que fue conquistar esta ciudad tan principal, y tenerla por frontera (marca), que por esta parte guardase la 

provincia tarraconense de las correrías de los moros. Púsole sitio a principios de Julio de 1148, y a 30 de Diciembre del mismo año la rindió, y entró en ella victorioso. No discordan (discuerdan) de esta cuenta los historiadores que ponen esta conquista en el año 1149 (a), porque estos siguen la cuenta de los años que comenzaban en el día de la Natividad del Señor; cosa que en el siglo XII usaron algunos notarios (b), y después en el XIV se usó más generalmente con la autoridad del rey D. Pedro IV de Aragón. 

No era ya por entonces esta ciudad título de obispado, como lo había sido algún tiempo aun bajo la dominación de los moros. Así en la consagración de la catedral de Barcelona en el año 1068 se halló presente, y firmó la escritura que de ello se hizo un Paternus episcopus civitatis Tortusensis. 

(a) Dos cronicones antiguos e inéditos, que yo sepa, he copiado aquí, los cuales fijan esta conquista en el año 1148, y el uno señalando el día tertio calendas Januarii. 

Van ambos en el apéndice de este tomo.

(b) V. nuestras notas a las Cartas III y IV del marqués de Mondéjar, publicadas en el apéndice del t. I. pág. *231 y sig. 

Mas esto es regular que sólo durase hasta los tiempos del papa Gelasio II, el cual instituyendo a S. Oldegario, arzobispo de Tarragona, dispone que cuando por la clemencia divina vuelva Tortosa a manos de los fieles, quede su iglesia en la diócesis de Tarragona como su parroquia suburbana, hasta que aquella metrópoli recobre enteramente su primer lustre; y entonces se dé a Tortosa su propio pastor (a). 

(a) Las palabras del papa son estas: Sanè Dertosam, si divina clementia populo christiano reddiderit, in suburbamam parochiam metropoli Tarraconensi concedimus, donec praestante Deo, Tarraconensis ecclesia  robur status sui recipiat; mox Dertosa ipsa proprium pastorem obtineat (Epist. Gelasii II ad Oldegarium, ap. Flor. Hisp. Sac. t. XXV. p. 221.). 

A pesar de esta constitución dice el M. Risco (T. XXXII. de la Esp. Sagr. pág. 118.) que el conde. D. Ramón se dio tan buena maña en restaurar la silla de Tortosa, que no hubo tiempo para llamarse su iglesia parroquia de la de Tarragona. Creyéronlo así también otros escritores, porque no conocieron otro documento sobre dotación y disposición de la iglesia de Tortosa, anterior al de la consagración de su obispo Gaufredo en 1151. Y así no supieron que el conquistador hubiese resuelto poner en práctica el decreto del papa Gelasio; como por fortuna lo he averiguado yo, habiendo hallado en el archivo de esta santa iglesia una escritura original desconocida de nuestros historiadores. En ella concede el conde a la iglesia de Santa María de Tortosa y a D. Bernardo, arzobispo de Tarragona, a quien llama obispo de Tortosa por concesión del romano pontífice (et tibi, Bernarde, Tarraconensis archiepiscope, ejusdemque civitatis Dertosae, concessione romani pontificis episcope, tuisque succesoribus episcopis in eadem civitate Dertosâ substituendis), todos los diezmos y primicias de los cristianos que trabajaban en el territorio del obispado, y las posesiones correspondientes a la mezquita mayor, y además dos hornos en la misma ciudad, uno para la mensa canonical, y otro para la episcopal. Esta escritura está sin fecha de lugar, ni día del mes, y sólo expresa el año de la Encarnación 1148 (a: V. este documento al fin en el apéndice.). Probablemente se hizo esta donación estando ya el conde sobre Tortosa, y poco antes de apoderarse de ella, que es cuando dio también a la República de Génova la isla situada delante de Tortosa; porque por el instrumento de esta última donación, que publicó Risco (T. 42. p. 248.) (N. E. Lo he editado de la colección de Bofarull) consta que se hallaba presente el arzobispo de Tarragona D. Bernardo; y así es verosímil que entonces le hiciese la donación de esta su iglesia parroquial, y también que tomase de ella posesión verificada la conquista. Por otra parte es de considerar que en este documento el conde se intitula expresamente Marqués de Tortosa; cosa que a mi parecer no hizo antes de apoderarse de esta ciudad. Y así no hay inconveniente en que esta escritura se hiciese en los meses de Enero, Febrero, o Marzo del año siguiente, los cuales todavía pertenecían al año 1148 de la Encarnación: cuenta que observaron con rigor en otros documentos que he visto de la mitad de aquel siglo. Como quiera, aunque esta escritura está concebida casi en los mismos términos que la del 1151, varía en el sujeto a quien se hace la donación, en la fecha, en el escribano y en los testigos, los cuales en la de 1151 son veinte y ocho, y aquí solos nueve, es a saber: Sig+num Guillelmi, Raymundi Dapiferi, Geraldi de Rupiano, Otonis, Raymundi de Podio alto, Bertrandi de Merola, Guillelmi de Castro vetulo, Arberti fratris ejus, Bernardi de Castelleto, Bernardus Vicia qui hoc rogatus scripsit. En resolución este documento es una prueba indubitable de que antes que el conde D. Ramón restituyese la silla episcopal a esta ciudad, y mientras disponía lo necesario para ello, y llamaba a Gaufredo, abad de S. Rufo en la Provenza, y se trataba de su consagración, se verificó en la iglesia de Tortosa la constitución de Gelasio II, que la declaró parroquia de la diócesis de Tarragona. 

Llegado el año 1151, y consagrado en Tarragona el obispo Gaufredo, recobró esta ciudad su esplendor antiguo, y con las donaciones del piadoso conde se comenzó a entablar en ella el culto y cuanto a su dignidad correspondía. De la largueza de este príncipe quedan aquí muestras sinnúmero, de que acaso más adelante haré mérito. Sin embargo por las continuas guerras y empresas contra los sarracenos, no pudo por algún tiempo verificar sus deseos tan de lleno ni tan pronto como quisiera a favor de esta iglesia, a la cual miraba sicut triumphalem plantationem, et memoriale suum, como se explicaba su hijo el rey D. Alfonso (II de Aragón) en el año 1164, confirmando el privilegio que le había concedido su padre de construir ciertos molinos. A pesar de estas circunstancias en que se hallaba el conde, le escribió el papa Adriano IV una carta, que si bien era muy honrosa para esta iglesia, no dejaría de afligir el ánimo de aquel soberano (N. E. no se entienda soberano como rey, que lo fueron Ramiro II, reina Petronila su hija, y el nieto Alfonso II, hijo de Ramón Berenguer IV conde de Barcelona, Barchinona + otras variantes y demás títulos que tuvo, incluído el de Princeps Aragonum). En ella le mandaba que dotase suficientemente al nuevo obispo y a sus XX canónigos, dándoles terrenos para edificar iglesia y las demás oficinas necesarias; amenazándole que de lo contrario daría permiso al obispo para volverse a su claustro, esto es, al monasterio de S. Rufo de la Provenza de donde había venido. Estrechábale además a que restituyese cuanto antes a esta iglesia las mezquitas y sus posesiones que tenían los moros en la diócesis. Hacíale también saber como había concedido a esta iglesia los diezmos de cierta isla del Ebro, que el conde había dado a la de S. Lorenzo de Génova, en agradecimiento a los favores que de aquella República había recibido. Por ultimo le encarga que esté al juicio arbitral del arzobispo de Tarragona sobre los derechos pertenecientes a la iglesia de Tortosa en S. Juan del Campo, Cementerio &c., y que haga lo mismo Guillermo Ramón Dapifer. Concuerda todo esto con lo que el mismo papa escribió al obispo Gaufredo, aprobando y tomando bajo su protección la iglesia, sus constituciones y derechos. Y como esta tiene la fecha de Benevento a 20 de Marzo de 1155, no hay inconveniente en reducir al mismo tiempo estotra carta de que hablo, que aunque carece de año, tiene la misma fecha de lugar y día (a: V. en el apéndice de documentos.). 

El conde por su parte, guardando la atención que debía al padre común, le escribió una carta, de que he hallado una copia sin fecha en este archivo; por lo cual, y por algunas expresiones de ella, no me atrevo a decir que sea contestación a la del papa. En ella dice que tenía vistos S. S. con sus propios ojos parte de los trabajos y sudores con que había conquistado a Tortosa y Lérida; y que los que no había visto sabía por relación de otros. Mas que todo lo daba por bien empleado por la gloria que de ello resultaba a Dios, y el aumento de la Iglesia Romana. Y aunque por lo mucho a que debía atender no bastaban sus fuerzas para la edificación de las iglesias, todavía ponía en manos de S. S. la formación y establecimiento de la de Tortosa, para que hiciese en ella cuanto bien visto le fuese, y le pidiese su obispo Gaufredo. Sigue dándole cuenta de la composición entre el obispo y los frailes hospitalarios de Jerusalén sobre el campo de S. Juan, cuya mitad quedaba para socorro de los pobres, y la otra para cementerio de la iglesia. Hoc idem (dice), si vos jusseritis, juramento probare para* 

ti; et nos ita concedimus, Dícele luego que podía informarse del obispo Gaufredo sobre los puntos siguientes: de revelatione beati Ollegarii (Olegario, Olegari) olim patris vestri; de episcopis ecclesiarum vestrarum, quae sunt in partibus nostris, per vos ad religionem informandis, de querimoniâ quam habemus adversus episcopum Pampilonensem (obispo de Pamplona); de precibus quas per archiep. Ebredunensem, per episcopum Forojuliensem, per nuntium nostrum magistrum Seguinum, et per litteras nostras paternitatis vestrae sublimitati destinavimus &c. 

Lo de la revelación de S. Olegario aludiría a algún reciente milagro del santo arzobispo; pero la expresión olim patris vestri sólo podía verificarse escribiendo al papa Adriano IV, que había sido monje del monasterio de S. Rufo, donde también fue abad S. Olegario. Otra prueba de que la carta se escribió a Adriano es que hablando de Gaufredo, obispo de Tortosa, dice: meliùs quàm nos, vos ipsum novistis; porque el papa y el obispo eran de una misma casa, y por ventura de una edad. Estas circunstancias no se verifican en ninguno de los papas que lo fueron viviendo el conde D. Ramón (Berenguer) IV, sino sólo en Adriano IV. He dicho esto, porque en el principio de la carta no se expresa el nombre del papa; sólo dice: Venerabili Domino et patri suo dilectissimo, christianae religionis Dei gratiâ summum apicem obtinenti, sanctitatis ejus homo, miles, et servus R. comes Barchinonensis, et princeps Aragonensis, totius salutis summam, ac totum  totum seipsum (a: Se publica en el apéndice). 

Muerto el conde en 1162 a 6 de Agosto el obispo de Barcelona D. Guillermo, como vice-gerente suyo en la menor edad del rey D. Alfonso, y este mismo príncipe y los siguientes hicieron muchas donaciones a esta iglesia, con que quitaron toda ocasión de ser reconvenidos, y proporcionaron a la iglesia los medios de establecer su fábrica y constitución económica en todos los ramos. Así de esto, como de varios privilegios de inmunidad concedidos por papas y reyes a esta catedral y sus obispos, se hablará en el episcopologio; ahora sólo trato de dar una idea general de la iglesia. 

Su primer obispo D. Gaufredo estableció aquí la vida reglar de S. Agustín. Créese que al principio fueron solos nueve los canónigos, que son los firmados en la prima ordinatio ecclesiae Dertusensis, que publicó el M. Risco (en los apéndices del tomo 42.), es a saber, Geraldo, Pedro, Clemente, Bartolomé, Sancho, Juan, Bernardo, y dos Guillermos. El papa Adriano en su carta al conde D. Ramón dice que el obispo tenía CX fratres in conventu. Acaso supone los deseos, que todavía no se habían verificado por falta de medios para subsistir. Este número se aumentó después en términos que en el año 1320 tuvo que reducirse con la constitución de numero vicenario canonicorum. 

Creáronse por aquel tiempo y más adelante los oficios de prior, camarero, hospitalero, enfermero &c.; mas estos estaban unidos a los canonicatos, de suerte que eran solos los canónigos los que los servían en su primitiva institución. Hecha la división de los frutos por mitad entre el obispo y el cabildo, lo cual se verificó en tiempo del segundo obispo D. Ponce; de la parte del cabildo se señalaron y adjudicaron a los dichos oficios ciertas cantidades, las cuales con la obligación de dar cuenta dos veces al año, debían invertirse en los objetos de su institución, cuyos nombres conservan todavía. Andando el tiempo se alteró esta disciplina, y comenzaron a darse estos oficios a quien no era canónigo, ya por dispensa pontificia, que fácilmente obtenían los legados y cardenales,  ya por otras causas. De aquí resultó que los oficios se hallaron privados de voz en capítulo, y de otras preeminencias que disfrutaban como canónigos, y estos defraudados de las rentas, que debían invertirse en su vestuario, comida &c. Por otra parte los oficios tenían designados los frutos de ciertas iglesias, cuyo crédito tanto ha aumentado en nuestros días: mientras los canónigos percibían todavía la distribución diaria de veinte y cinco ochavos, que por ciertos respetos les señaló el llamado papa Luna (Benedicto XIII). Esta era la notable desproporción entre las rentas de dignidades y canonicatos, de que justamente se queja Pons en la carta VI. del tom. XIII. de su Viaje. Estos males y quejas mutuas atajó nuestro católico Monarca a 19 de Junio de 1803, 

(N. E. este tomo se publica siendo rey un católico monarca, a ver si sabéis quién fue, sin buscar online, sólo con esta pista: el pájaro y su familia tiene un conocido cuadro de Goya; dejó entrar a Napoleón “de excursión hacia Portugal” y Godoy mandó más que él; para más información os remito a los episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, uno de mis escritores favoritos) 

conformándose con la ejemplarísima resolución de los dignidades y canónigos, los cuales, cediendo mutuamente parte de sus derechos e intereses respectivos, por amor a la paz y concordia, propusieron un nuevo plan de reunión compuesto de seis artículos, cuyo total objeto es restituir el capítulo único de dignidades y canónigos, y establecer una mensa común, cuyas rentas se distribuyan dando una porción a cada canónigo, porción y media al prior mayor, y a los otros oficios sola una sexta parte de accrescit. Resolución sabia y digna de eterna memoria; de la cual precisamente han de resultar grandes bienes a esta iglesia.

Acerca de la vida (1) reglar, ya dije que se estableció en 1158 sub regulâ S. Augustini, et juxta (2) consuetudines ecclesiae S. Rufi, que era el monasterio de Provenza, de donde fue abad el primer obispo Dertusense Gaufredo. La fórmula antigua (3) de profesión era esta: Ego frater talis offerens trado me ipsum Deo, et ecclesiae S. Mariae Dertusae; et promitto obedientiam secundum canonicam regulam S. Augustini vobis domino N. praefatae ecclesiae episcopo, et successoribus vestris, quos sanior pars congregationis ejusdem ecclesiae canonicè elegerit: 

Era peculiar estatuto de esta iglesia que sólo pudiesen ser elegidos los que fuesen canónigos reglares de S. Agustín. En el año 1369 a 14 de Junio se hizo constitución de que a esta fórmula y sus últimas palabras se añadiese seu canonicè intrantibus; porque ya los romanos pontífices privaban por entonces a los cabildos de la facultad de elegirse pastor. 

Poco a poco fue decayendo el vigor de la disciplina regular, como sucede entre hombres, de suerte que a principios del siglo XV se vio precisado el papa Luna a disolver en alguna parte la vida común, consignando a cada canónigo sus porciones, y mandando se diesen en dinero las distribuciones quotidianas. Siguióse a esto la abolición del desapropio, la costumbre de testar, y la de vivir fuera del claustro; parte de las cuales cosas las concedió el papa León X. Secularizadas más adelante en 1592 todas las casas reglares de S. Agustín en el principado de Cataluña, y en los condados de Rosellón y Cerdaña, y no expresándose en la bula de Clemente VIII la iglesia de Tortosa, acudieron sus canónigos al mismo papa en 1599 pidiendo su secularización. Por varios incidentes no tuvieron efecto estas preces, ni tampoco las que se repitieron en 1608 y 1621 y en otras ocasiones, hasta que Clemente XIV secularizó del todo esta iglesia en 1772. En estos dos siglos últimos era todavía llamada de canónigos de S. Agustín, y quedaba como vestigio de la vida reglar antigua el año de noviciado y la profesión de los canónigos. Vive todavía el Sr. D. Juan Peña, penitenciario, que pasó por este ritual. Otra reliquia es la distribución cotidiana del pan cocido en el horno común antiguo. También lo era la fiesta solemne de S. Agustín, cuyo rito de primera clase se ha quitado habrá tres o cuatro años para toda la diócesis: mas los canónigos por devoción a su antiguo patriarca, y en memoria de los bienes que hizo a esta catedral la guarda de su regla, solemnizan aún su fiesta con el mismo aparato que antes. Era fiesta de seis cantores instituida por el obispo D. Bernardo Oliver en 1347, y sobre esto por constitución de D. Miguel Cirera, vicario general del obispo D. Jayme de Aragón, se mandó en 26 de Junio de 1364 que en todos los miércoles del año, a excepción del Adviento y Quaresma, se celebrase fiesta de San Agustín IX lectionum. 

De los tiempos en que estaba en su vigor la disciplina regular quedan varias constituciones que he copiado, y la charta ciborum, o arancel de la comida en las principales fiestas del año. 

Había además a la norma de otras iglesias, congregación y hermandad con varias catedrales y monasterios. El P. Risco publicó en el lugar citado la carta de unión y concordia que estableció esta iglesia con la de Tarragona; de la cual todavía queda alguna reliquia. En el necrologio antiguo, propio de esta catedral, de que hablé en la carta pasada, quedan memorias de la hermandad que tenía con la iglesia de San Juan de Ripoll, con la de Barcelona y otras. En este género he hallado original la carta de hermandad que escribió el General de mi orden Munio de Zamora a D. Bernardo Benafer, prior, y a todo este cabildo, admitiéndolos, como deseaban, a los sufragios de ella. Está fecha en Palencia a 16 de Junio de 1291.

No se limitaba esta caridad a la comunicación con otros cuerpos; extendíase también a algunas personas particulares, las cuales eran admitidas a la congregación con este rito sacado de un códice antiguo: “Cùm aliquis societatem fratrum habere, et orationibus eorum voluerit se commendare, in capitulo detur illi cum libro quaesita societas, praelato ita dicente: Damus tibi societatem nostram, et participationem oratianum nostrarum, et beneficium eleemosynarum. Post haec incipiat hos psalmos: Levavi. Ecce quam bonum. Kyrie. Pater. Oratio. Deus qui nobis in famulis tuis praesentiae tuae manifestas signa; mitte super nos spiritum charitatis, ut in adventu fratrum, conservorumque nostrorum gratia nobis largitatis augeatur. Per Deus humilium visitator, qui nos fratrum dilectione consolaris; praetende societati nostrae gratiam tuam, ut per eos in quibus habitas, tuum in nobis sentiamus adventum. Per. Exuat cum praelatus saeculari veste, et induat regulari dicens; Exuat te Deus veterem hominem &c.”

Otra cosa era, a lo que yo entiendo, la clase de conversos, en que se consagraban algunos, aun los casados, al servicio de Dios y de esta iglesia. Queda de esta disciplina una muestra de la donación de un Pedro Guillén, hecha en el año 1158, la cual comienza así: "Noverint universi quod ego Petrus Guillelmi, miles, et uxor mea Pereta devotâ et spontaneâ voluntate donamus nosmetipsos Deo, et ecclesiae 

S. Mariae Dertusensis. Ita quod si in vitâ nostrâ, divinâ instigante voluntate, ad conversionem venire voluerimus, non liceat nobis ad aliam, conversionis causâ, ire ecclesiam nisi ad supradictam Dertusensem ecclesiam." 

A esta clase pertenecían María Ballester y su hijo Guillermo, con los cuales el obispo D. Gombaldo hizo en 1209 la siguiente concordia: “Sit notum cunctis, quòd ego Gombaldus, Dertusensis ecclesiae episcopus, et Pontius ejusdem ecclesiae prior, cum assensu et voluntate capituli nostri, recepimus te Mariam Ballestarii in sororem nostram, et filium tuum Guillelmum in fratrem nostrum, tam in temporalibus, quàm in spiritualibus. Et convenimus vobis dare, dum vixeritis, victum, et vestitum, sicuti consuevimus dare conversis fratribus nostris. Tamen si tu, Guillelmus praedictus nolueris accipere habitum nostrum, et uxorem accipere volueris; non teneamur tibi, nec ecclesia Dertusensis dare victum, nec vestitum, nisi tantum duas pariliatas terrae in Ledone, et unam in Arenis (Lledó; Arenys de Lledó; o Arnes?). 

Quae praedictae pariliatae remaneant ecclesiae Dertusensi post hobitum (obitum : muerte) tuum, nisi infantes legitimi à te procreati fuerint post hobitum tuum superstites; quibus remaneant jam dictae pariliatae. Si verò infra annos.... 

obierint, revertantur pariliatae ecclesiae Dertusensi. Actum est hoc idus Aprilis anno M.CC.IX. (1209) Dominicae Incarnationis."

He copiado toda la escritura, porque ciertamente causa extrañeza tanta liberalidad. 

Así estas como cualquiera otra persona de ambos sexos tenía libertad para elegirse sepultura dentro del claustro de esta iglesia, como consta de una constitución, del año 1298; de la cual y de otras cosas particulares de esta iglesia hablaré (en) otro correo. 

A Dios. Tortosa &c. 


NOTAS Y OBSERVACIONES. 

(1) La vida reglar se estableció en 1158 sub regulâ S. Augustini. Ya entonces se hallaba restablecida la vida regular en algunas iglesias de España. En la de Barcelona se restituyó por los años 1009, como consta del documento publicado en la pág. 968 de la Marca Hispánica (en el original sin tilde en la primera a). En él se lee: “In civitate Barchinonâ advenit quidam homo nomine Roberto negotiatore, qui fatali casu praeventus jussit Bonutii praesbyteri canonici sede sanctae crucis sanctaeque Eulaliae, ut fieret suum eleemosynarum, et omnia quae secum attulit in Barchinonâ, jussit distribuere illi pro anima suâ. Ob hanc causam suprafacto Bonutio, adhibito consilio cum ceteris *paribur aque canonicis supra memoratae ecclesiae postulantes clementiam domni ac illustrissimi Raymundi Marchionis comitis, conjuxque ejus Ermesindis pía ac benivola comitissa (condesa), si praeberent illis adjutorium ac solatium conloquii, et unanimiter deposcerent clementiam domni et venerabilis pontificis Aethii, et ut restaurarent canonicam, quod dudum decessores eorum habuerunt, et per incuriam atque ignaviam et oppressionem paganorum deperiit.”

A consecuencia de esta súplica se restableció en aquella iglesia la vida reglar, y se concedió, “ut ipsi canonici inter se eligant abbatem vel praepositos sive decanos et ministros, qui fideliter distribuant et serviant operibus illorum. Insuper concessit ibi praedictus Aethius pontifex ipsa claustra qui est juxta ecclesiam sede sanctae Crucis, qui est circumdata ex pariete petra et calce, et est ibi domus inchoata ad refectorium.” 

En el año siguiente 1010 hizo igual obra en la iglesia de Urgel su obispo Armengol (Hermenegildo, Ermengaudus), restableciendo en ella la vida reglar y común con aprobación del papa Sergio, del arzobispo de Tarragona y de los obispos de aquella provincia, como consta del documento publicado en el apéndice de la Marca Hispánica (col. 974. seq.). En él se dice: “Post apostolicam institutionem gloriosissimum  Ludovicum imperatorem (Luis, emperador, Francia) auctorem dispositoremque esse (constat) vitae canonicae, cujus studio et instituta est pariter et firmata.” 

Alude no sólo a la restauración de la vida común de los canónigos, plantificada por este emperador en la iglesia de Aquisgrán, (Aachen, recuerden a Carlomagno) sino al modelo de ella, que es el plan de vida observado por los Apóstoles: de lo cual dio también testimonio Eribalo, sucesor de Armengol, en un concilio o junta de obispos que se celebró en Urgel el año 1040, y se conserva en el archivo de aquella catedral. 

De este mismo año 1010 es el restablecimiento de la vida reglar en la catedral de Gerona. De 1056 el de la iglesia de Compostela, en cuyo concilio de aquel año celebrado a este fin, se ordena: "Ut per illas sedes episcopales juxta sacros canones canonica agere studeant.... Omni autem tempore unam omnes horam intra ecclesiam simul celebrent, unum refectorium, unum dormitorium, et dum in propinquo fuerint, omnibus canonicis cum episcopis habeant....Et in his omnibus silentium observent, nec non et ad mensam lectiones sanctas semper audiant.” 

Otros vestigios de la vida reglar se conservan en este concilio, que publicaron Aguirre en su Colección, y Flórez en el tomo XIX de la España Sagrada (pág. 396.). 

De la vida reglar, así de estas como de otras iglesias de España, se ofrecerá tratar en los tomos siguientes.

Cuan general fuese por aquellos tiempos en la iglesia occidental la vida común de los canónigos, lo demuestra César Benvenuto de Crema en su tratado de vita et communitate clericorum primitivae ecclesiae, traducido del italiano al latín por Ignacio Kistler, cap. XI. 

De la autenticidad de la regla de S. Agustín, adoptada por los canónigos de esta iglesia y de otras de España, trata largamente Eusebio Amort (Vet. discipl. canonicor. regular. et saecul. p. II. cap. III. §. III. pág. 137. seq.). 

Si esta regla se observó antes del siglo XI es punto controvertido por ambas partes entre Tomasino, Natal Alexandro, Pagi, Gerardo de Bois y otros.

(2) Juxta consuetudines ecclesiae S. Ruphi. Esta congregación de los Santos Justo y Rufo fue establecida por los años 1038 por cuatro canónigos de la iglesia de Aviñón que se retiraron a aquella casa con anuencia de Benedicto, obispo entonces de esta diócesis, como consta de la declaración de aquel prelado, que empieza así: 

“Benedictus, gratiâ Dei Avenionensis episcopus: clerici divino amore tacti... humiliter flagitarunt quatenus loca sanctorum (Justi et Ruphi) ut religiosè illic viverent, concederemus. Quorum petitionibus praebentes assensum, unà cum consilio canonicorum nostrorum concessimus jam dictis praesbyteris praedictam ecclesiam." 

De algunos varones esclarecidos en adoctrina y santidad que dio a la iglesia esta congregación, se hace memoria en el presente viaje. De otros muchos hablan Guigon (De vita S. Hugon. episc. Gratianop. lib. I.) y otros historiadores eclesiásticos de Francia. 

(3) La fórmula antigua de profesión era esta. Otra fórmula semejante del siglo XII publicó Amort (loc. laud. p. 1065.) que dice así: Ego N. offerens trado meipsum cum his oblationibus ad servitium huic ecclesiae et altari S. Mariae Sanctique Pangratii martyris, et promitto Deo omnipotenti in praesentiâ cleri et populi, me amodo hic victurum ad finem vitae meae secundum regulam canonicorum, et B. Augustini, sine propietate pro nosse, et posse meo. Promitto et stabilitatem huic loco, donec (a: Quandiu) necessaria animae et corpori ullo modo habere potero, nec alicujus levitatis instinctu, vel quasi districtioris religionis obtentu hunc habitum mutabo, vel hoc claustrum exibo (b). Promitto etiam stabilitatem huic loco. Promitto quoque obedientiam domino praeposito N. et omnibus praefatae ecclesiae nostrae praelatis, quos senior pars nostrae congregationis canonicè elegerit, ut a domino centuplum recipiam vitam aeternam. Amen. 

(b) Videantur redundare et à scriptore ex inadvertentiâ, repetita. 

divendres, 28 de juny del 2019

PARLAMENTO EN TORTOSA, agosto, 1411

PARLAMENTO EN TORTOSA.

Texto patrossinat per 
tendals y tapissats Also (la garra) de Tortosae, a la avinguda Barchinona setze (al número 20, barri de San Lázaro, passe aixó)

Acta notarial original de la elección unánime de Fernando de Antequera como rey de Aragón por los nueve compromisarios de Caspe. 28 de junio de 1412. En ella puede leerse la proclamación: publicamus quod Parlamenta predicta et subditi ac vassalli Corone Aragonum fidelitatis debitum prestare debent et tenentur illustrissimo ac excellentissimo et potentissimo principi et domino: domino Ferdinando, infanti Castelle, et ipsum dominum Ferdinandum in eorum verum regem et dominum habere tenentur et debent, cuya traducción es: 'publicamos que los parlamentos nombrados y los súbditos y vasallos de la Corona de Aragón deben y están obligados a prestar fidelidad al ilustrísimo, excelentísimo y potentísimo príncipe y señor don Fernando, infante de Castilla, y que al mismo don Fernando deben y están obligados a tener y reconocer como su verdadero rey y señor'.1​






Sesión del día 16 DE AGOSTO DE 1411.

Reunidos
en este día los individuos del parlamento catalán, aunque en corto
número, en la sala capitular de Tortosa, abrió la sesión el
honorable Francisco Burgués, comisionado al efecto por el
gobernador general del principado en virtud del siguiente documento:


Núm. 155. Tom. 17. fol. 842.

En Guerau Alamay de Cervello (Alamany) cavaller governador general de Catalunya al amat en
Francesch Burgues ciutada de Barchinona salut et
dileccio: Per ço car se pora seguir que nos per occupacio dalguns
affers als quals bonament no podem fallir no serem a la ciutat
de Tortosa lo XVI jorn del present mes per
continuar tenir et prorogar si obs sera lo
parlament general de Catalunya qui pochs dies ha de la ciutat
de Barchinona on se celebrava havem prorogat et mudat
a les dites jornada et ciutat de Tortosa: es necessari que a
la dita jornada et altres consecutivament fins nos hi siam sia
lla algun qui en persona et nom nostres axi
com a official reyal puxa prorogar e continuar lo dit
parlament fins que nos hi siam qui de present hi entenem esser
Deu volent. Et per ço confiant que vos en aquestes coses sabrets
fer ço ques pertanyera: a vos dehim et cometem
que lo dit XVI jorn dagost anets
personalment a la casa o loch deputat o deputador
a celebrar lo dit parlament en la dita ciutat e aquell en loch
nom et persona nostres tengats continuets et proroguets
si necessari sera axi la dita jornada com altres e aquell temps queus
sera vist fahedor fins cinchs vegades inclusivament:
cometentvos sobre aquestes coses et altres dependents et
emergents de aquelles et a elles annexes plenariament nostres veus.
Dada en Barchinona a VIII dies dagost del any de la nativitat de
nostre Senyor MCCCC et XI.

Y terminada su lectura, tomó la
palabra (palábra) el mismo Burgués en estos términos:


Núm. 156. Tom. 17. fol. 813 (o 843).


Senyors: Ja sabets com la jornada a que lo
parlament del principat de Cathalunya quis celebrava en Barchinona
era estat prorogat continuador en la present ciutat es vuy: e
perço com açi a present encara no son aquells qui en lo dit
parlament deuen et han acostumat entrevenir confiant que hic
seran dins breu yo en nom veu et persona de mossen lo
governador et meus propris proroch et continuu
lo dit parlament a celebrar et continuar en aqueix
mateix loch al XXV jorn del present mes.

Sin embargo
disintieron los brazos de semejante prorogacion, y se hicieron
por ambas partes la mismas protestas que habían mediado al principio
en Barcelona, cuando el gobernador pretendió presidir el parlamento
y autorizar sus actos.

Sesión del día 25.

Solamente
se dio cuenta de un escrito de disentimiento presentado a nombre del
conde de Pallars y algunos otros parciales suyos contra todos los
actos que se celebrasen en Tortosa antes de presentarse en el
parlamento dichos protestantes, y en particular contra el
nombramiento de adjunto hecho por el gobernador en la persona de
Francisco Burgués; y luego se hizo nueva prorogacion para el
día 27 con las acostumbradas protestas.

Sesión del día 27.


Leyéronse en primer lugar las siguientes cartas:

Núm.
157. Tom. 17. fol. 845.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: ab una letra del
honorable en Francesch Burgues havem haudes dues letres
una patent dels governador et justicia Darago et altre
closa dels jurats de Çaragoça et duptants que en la
letra closa no hagues algunes coses que requerissen alguna
celeritat o promptuosa provisio havem uberta aquella et
havem trobat aquella esser conforme a la patent: et per tant com es
cosa propria et pertinent a vostres reverencies nobleses et savieses
satisfer e responre a les coses en aquella contengudes
trametem abdues les dites letres ensemps ab la
present a vosaltres per tal que vistes et regonegudes aquelles
hi puscats satisfer en la manera que vostres grans reverencies
noblesas et saviesas deliberaran esser fahedor: et si
per ventura vos plau saber nostra intencio sobre la satisfaccio o
resposta de les dites letres vos certificam quens sembla dejen
esser fetes bones et gracioses respostes als dits governador et
justicia Darago et als jurats de Çaragoça qui sien
ensemblants et uniformes les quals continguen
effectualment que havets haudes lurs letres
de les quals sots stats consolats et alegres axi
de la bona intencio que mostren haver als affers de la successio com
encara de la diligencia et cura que mostren haver en aquells et que
tota vegada que a ells placia sou prests et apparellats de entendre
en regonexer et veure ensemps ab ells et ab los
valencians et mallorquins qui es per justicia nostre
verdader rey princep et senyor: et apparnos que
a present de aquesta forma axi per generals parlaments concebuda los
degues esser satisfeyt et respost et no entrar en altres
particularitats dels affers. Aquesta es nostra intencio: a present
ordonenne vostres reverencies noblesas et saviesas en
la manera quels semblara esser pus profitos al benavenir
dels affers. Apres molt reverents nobles et honorables senyors
axi com alguns de vosaltres cresem hajats sabut una gran
novitat ses seguida en Ampurda ço es que
mossen Johan de Villamari alguns dies ha passats ab alguns
homens de peu se ha occupat lo castell de Palau
Çaverdera
lo qual possehia mossen Ramon Çagarriga
governador de Rossello et de Cerdanya: per raho de la
qual occupacio lo dit mossen Ramon et parents et amichs seus
se son aplegats et ajustats en lo castell de la
Garriga qui es assats prop lo dit castell de
Palau hoc encara se diu que esta ajustat de que sesperaven
et sesperen a seguir inconvenients et scandells entre
los dessus dits per obviar als quals de continent que sabem la dita
occupacio trametem en Pere Sent-Climent en lo comtat
Dampuries de part nostra e axi mateix hi ana de part dels
honorables conselles et a nosaltres. Et apres
haud accord et deliberacio havem scrit al dit en Pere de
Sent-Climent que com lo dit castell fos situat dins la senyoria et
territori dels dits honorables conselles et de nosaltres
deputats et per ço com vengues a tots haverne
sentiment et provehir per justicia et haguessem trobat de
consell que per justicia lo dit castell de Palau podia
et devia esser pres per via de sequestre majorment com les
parts se apellasen a les armes: demanas lo dit castell
ab la pus graciosa et cortesa manera que pogues
al dit mossen Johan et si nol volia donar quel ne requeris en
scrits et lin protestas en fes fer carta publica. Et si
fet aço el perseveraba en no volerli donar lo dit castell per
via de sequestre segons es dit que li cridas et convocas les hosts
dessus et de aqui no partis tro sus hagues haut lo dit
castell com axi trobasem de consell considerada la manera de
la ocupacio et la disposicio del temps et moltes altres coses deure
per justicia esser fet. Apres aço havem hauda letra
del dit en Pere de Sent-Climent continent com ell ha fetes les
demanda et raquesta del dit castell en la manera dessus dita et que
lo dit mossen Johan de Vilamari li ha respost que no li liurarie
per res el mon lo dit castell com axi ho haja de consell de
sos amichs: per la qual raho ell dit en
Pere de Sent-Climent havie cridades et convocades les hosts
sobre lo dit castell pregantnos li trametessem una
ensenya: et de fet nosaltres li havem respost axi com havem
acordat ab los dits honorables conselles ço es que continue
en nom de Deu sa
execucio esforçadament et li havem trames un estandart de Sent
Jordi qui es ensenya del general de Cathalunya
. Et ultra
aço mossen Guillem de Muntanyans es anat al dit mossen
Johan de Vilamari per desenganar aquell ubertament et
induhirlo que sens scandell o brugit ell vulla
donar lo dit castell et metrel en mans del dit en Pere
Sent-Climent qui tenga aquell en sequestre qui es de
tal natura que no es fet perjudici a alguna de les parts. Apres de
aço
no havem res sabut: mas per tant molt reverents
nobles et honorables senyors com crehem que de aquestes coses
seguiran despeses et trebals si lo dit mossen Johan recusa
liurar lo dit castell: vos scrivim de totes aquestes
coses les quals son ardues et de gran pes considerada la potencia de
les parts contendents e com se son seguides et passades tro
sus en la present jornada: de guisa que sabudes per
vosaltres les provisions que fetes hi havem si altres ne occorreran a
vostres reverencies nobleses et savieses que nosaltres puscam
e dejam fer les ordenets e seran fetes: et aximateix
sobre lo fet de les despeses com vos plaura quens hi portem
car la senyoria de aquella terra en que lo dit castell
es fundat es del general et lo profit et les rendes son
de la ciutat de Barchinona. Perqueus placia sobre
aquestes coses scriure a nosaltres vostra clara intencio. Be crehem
empero senyors molt reverents nobles et honorables et alguns
sentiments quen havem quels scandells o
inconvenients qui per aço se speren a seguir entre les dites
parts no poden tan be esser sedats o abolits com per
administracio de prompta justicia. Mes avant molt reverents
nobles et honorables senyors nosaltres havents dupte et alguns
sentiments que molts de aquells qui son apellats al parlament
et deuen entrevenir en aquell recusaran o dilataran anar a
aquell et considerants que per aço los affers del
parlament porian pendre alguna deterioracio: haviem acordat et
delliberat que per part nostra fos feta requesta et protest a
tots aquells que sabriem ne sentriem dilatar o recusar
de anar al dit parlament: mas abans que ho hajam mes
en execucio alguna la jornada es atessa que lo parlament es en
aqueixa ciutat et per aquesta raho no ho havem volgut metre en
execucio mas havem deliberat intimarho a vostres grans
reverencies nobleses et savieses per tal que per aquelles hi sia
provehit en la manera quels semblara esser util expedient et
necessari al beavenir dels affers. Et tan com toque als
prelats et persones ecclesiastiques nos sembla
deguessen esser haudes letres del sant Pare ab
les quals fossen exortats ols fos manat que venguessen al
parlament: aço diem per tal que lo parlament fos pus copios
de aquelles persones qui esser hi deuen et los affers quin sortirien
se retessen de gran auctoritat et esforç: provehesquenhi
vostres grans reverencies nobleses et honorables savieses en la
manera quels semblara esser expedient o necessari: les quals nostre
Senyor Deus vulle per sa clemencia endreçar en lurs affers. Scrita
en Barchinona et segellada ab lo segell de la diputacio
a XXII dies dagost del any mill CCCC et XI. - Los deputats
del general de Cathalunya
et les sis persones a ells
adjunctes aparellats a tot vostre servey.

Núm.
158. Tomo 17. fol. 847.

A los muyt reverents egregios
nobles et honorables senyors los prelados personas religiosas comtes
vizcomtes barones nobles cavaleros gentiles hombres et
sindicos et procuradores de las ciudades et villas ajustados
en el parlament del principado de Cathalunya Gil Roiz de Lihori
governador e Johan Ximenez Cerdan justicia del regno
Daragon
salut et apparellada voluntat a vuestros plazieres
et honras. Segunt creyemos vosotros soz
certificados que en el parlament que fue de los aragoneses
ajustado en la ciudat de Calatayu a la qual
ciudat la hora vinieron vuestros notables missatgeros
fueron diversas cosas tractadas et concordadas mas
no conclodidas sobre los preparatorios del general
parlament
qui se ha a tener por saber et reconocer qui
es nuestro rey et senyor entre los ditos vuestros missatgeros
et encara los missatgeros del regno de Valencia et los
diputados qui en el dito parlament por los del regno
Daragon
fueron esleydos: las quales cosas se speraven
a concludir en la ciudat de Çaragoça do
todos los missatgeros havian deliberado de ir et mudarse: et
procurant el enemigo de paz se seguie quel arcebispe
de Çaragoça
uno de los dichos deputados qui era partido de
la ciudat de Calatayu et venia por la dita razon et otras a la dita
ciudat de Çaragoça fue inhumanament et horrible muerto: la
cruel muert del qual fue causa e ocasion de turbar la
venida de los sobreditos missatgeros et diputados a la ciudat
de Çaragoça et die dilacion a los negocios toquantes
larticlo de la succession de los regnos et
tieras de la corona Daragon et ultra esto ha en aqueste
regno generado et suscitado grandes scandalos et diversos
incovenientes periglos et malos muytos
difíciles a remediar et resistir. Pero considerantes la grant
obligacion que nos strenye en cercar veyer et
regonexer justicia mediant nuestro rey et senyor et a
la cosa publica segund convene proveyer: por
tanto entre muytos prelados nobles barones cavaleros scuderos
e encara ciudadanos et universidades deste regno yes
seido deliberado et concordado de convocar breument et
aplegar parlament general deste regno por a
entender et que sepa et reconesca qui es mediant
justicia nuestro rey et senyor et por ordenar et fazer
todas cosas antecedentes et conseguientes de aquello et por
otras cosas tocantes publica utilidad buen stamiento et
conservacion de aqueste regno: et por esto assi por nuestros
oficios et auctoridat daquellos como a grant
instancia de diversas personas assi eclesiasticas como de nobles
barones cavaleros et escuderos et de diversos ciudadanos deste regno
senyaladament de Çaragoça havemos por nuestras letras
convocado los del regno Daragon qui en este caso deven
entrevenir a la vila Dalcaniç, por el secundo
dia del mes de setembre primero vinent: porque vos
intimamos et notificamos las cosas sobreditas certificandovos
que con la gracia divinal al dito dia assignado et
antes seremos en la dita villa et hauremos singular plazer
que los del principado de Cathalunya sian ajustados en la
ciudat de Tortosa segund por letras vuestras nos yes
seido notificado et por al setzen dia del present
mes seran ajustados en la dita villa los ditos
deputados del parlament de Catalunya los quales en
virtud del poder que les fue dado en el dito parlament tractaran
et concludiran con nosotros senyores sobre los ditos
preparatorios en caso que acordasedes de tractar de aquellos
antes del secundo dia por nosotros desuso asignado
certificantesvos que semblantes letras enviamos a los
del parlament del regno de Valencia. El sant Sperit
senyors vos conserve al su santo servicio. Dada en
Çaragoça dius los siellos de cada uno de
nosotros a XI dias dagosto anno a nativitate domini millessimo
quadringentessimo undecimo.

Núm. 159. Tom. 17. fol. 849.

A
los muyto reverentes egregys nobles et honorables senyors los del
parlament general del principado de Cathalunya. - Muy
reverentes egregys nobles et honorables senyores: segund
crehemos vosotros senyores sabedes que en el parlament que fue de los
aragoneses ajustado en la ciudat de Calatayud a la qual ciudat la
hora vinieron vuestros missatgeros fueron diversas cosas tractadas et
concordadas mas no conclodidas sobre los preparatorios del general
parlament qui se deve tenir por saber et reconoxer qui
es nuestro rey et senyor entre los dichos missatgeros et
encara
los missatgeros del regno de Valencia et los
deputados que en el dito parlament por los del regno
Daragon
fueron esleydos: las quales cosas sesperavan
a conclodir en aquesta ciudat de Çaragoça do
todos los missatgeros et deputados havian deliberado de
venir et mudarse: et procurant el enemigo de paz se seguie
quel arcevispe de Çaragoça uno de los ditos diputados qui
era partido de la ciudat de Calatayu et venia por la dita
razon et otras ad aquesta ciutat de Çaragoça fue
inhumanament et orible muerto: la muert del qual
fue et yes seyda causa et ocasion de turbar la
venida de los ditos missatgeros et diputados ad aquesta ciudat et
encara de convenir ellos et los dichos diputados ensemble en
otro lugar e die dilacion a los negocios tocantes el articlo
de la succession de los regnos et tierras de la corona
Daragon
et ultra esto ha en aqueste regno
suscitado grandes scandalos et generado muytos
inconvenientes periglos et males dificiles a remediar et
resestir. Pero considerantes los de aqueste regno la
gran obligacion fe et innada naturaleza qui por deudo de
lealdat los strenye a encercar veyer et
regonexer mediant justicia nuestro rey et senyor et a
la cosa publica daquest regno segunt conviene a provenir: por
tanto entre muytos prelados nobles barones cavalleros scuderos
et encara ciudades et universidades deste regno et
senyaladament desta ciudat yes seido deliberado et
concordado de convocar breument et aplegar parlament
general deste regno por a entender que se sepa et reconosca
qui es mediant justicia nuestro rey et senyor et por
ordenar et fer todas cosas antecedentes et conseguientes
de aquello et por otras cosas toquantes publica utilidat
buen stamiento et conservacion del regno Daragon: et
sobre aquesto se ha fecho grant instancia por
los de aquesta ciudat en tal manera que no contrastantes los
scandalos et males que algunos han procurado et sesfuerçan
procurar el dito parlament se tendra liberament
pacifica et segura: et por esto los senyores governador
et justicia Daragon assi por sus oficios como a grant
instancia de diversas personas de los quatro braços
deste regno et senyaladament de aquesta ciudat
han por sus letras convocado los del regno Daragon qui en este caso
deven entrevenir en el dito parlament a
la vila de Alcaniç por a ell secundo
dia del mes de setiembre primer vinent. Porque vos
intimamos et notificamos las cosas sobreditas certificandovos
que por la gracia divinal al dito dia assignado et antes los
missatgeros sindicos et procuradores de aquesta ciudat seran
en la dita villa de Alcanyiç. et los de aquesta ciudat hauran
singular plazer que los del parlament general del principado
de Cathalunya sian aunados en la ciutat de Tortosa
segund per letras daqueix parlament nos yes
seydo notificado: certificantesvos que semblantes
letras enviamos a los del parlament general del regno de Valencia.
El sant Sperit vos conserve al su santo
servicio. Scripta en Çaragoça a tretze dias de
agosto en el anyo de la nativitat de nuestro Senyor
mill CCCC et XI. - Los jurados capitol et
consello de Çaragoça a vuestra honor en todas cosas
aparellados.







Núm. Tom. 17. fol. 850.

Als molt reverents
egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del
principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables
senyors: axi com dret canonich et civil furs privilegis
et leys de la terra volen et han disposat per lo molt noble
governador daquest regne ab salvetat de furs privilegis et
libertats legittimament es stada feta general et universal
convocacio al Reyal del senyor rey prop la ciutat de
Valencia situat de universes et sengles prelats
et personas eclesiasticas nobles barons cavallers et
gentils homens ciutats viles lochs et universitats reyals
del dit regne per tractar comunicar et donar prompta execucio
et expedicio en los affers de la examinacio et declaracio de la
justicia de aquell qui deu esser nostre rey et senyor: en la qual
universal congregacio et parlament alguns nobles cavallers et gentils
homens ques dien de fora volents et crehents fer ley
per si mateixs indegudament
han recusat comparer et esser entrevenir jatsia
convocats guiats et assegurats requests pregats demanats sperats una
et moltas vegades et jatsia a intercessio et pregaries dels
missatgers Darago et vostres qui per aquesta raho per alguns
dies son aturats en aquest regne per nosaltres per ben avenir dels
affers jatsia per justicia no fos necessari sien estats offerts et
donats als dits nobles et cavallers comport honorable flix
massa gran seguretat habundant loch et manera molt rahonables
pregants et instantslos que en unitat e concordia ab
nosaltres entrevinguessen en la prosecucio dels affers dessus
dits. Empero ab rahons et excepcions colorades
vaccues de subsistencia de equitat han contradit fer les dites
coses: et com derrament per lo sant Pare presents alguns
embaxados nostres et lurs fossen estats manats formats et fets
certs cappitols continents concordia et unitat dels dits
nobles et cavallers ab lo dit parlament: jatsia ells venint a aquell
discordia alguna noy haja: aquells dits capitols presents los
dits missatgers Darago et vostres per nosaltres duna part et per los
dits nobles et cavallers de la altra foren acceptats et lohats
et promesos servar segons serie sens tolre
(traure, quitar) o affegirhi letra alguna. Et jatsie
per nosaltres los dits capitols et coses en aquells contengudes sien
stades offertes enseguir et enseguides et complides tant com es stat
necessari: empero los dits nobles cavallers e gentills homens
jatsia de paraula fingissen voler et amar unitat et concordia
continuament ab intrincacions et subtilitats cavilloses
han dilatat et empatxat aquella creem que ab intencio de tenirnos
empatxats sots sperança de la dita concordia en manera
que no procehisquessem en los affers et per conseguent no
poguessem esser segons nos havem offert a la vila de
Trahiguera en lo temps que es stat empres. Desplaunos
fort ens dolem molt de tal et tan gran carrech
com prenen los dits nobles et cavallers no volentse unir et concordar
ab nosaltres segons deurien et son tenguts per vincle raho et
dretura e per virtud del pacte et acceptacio dels dits
capitols los quals segons es dit ab carta han loats acceptats
aprovats et promesos servar segons sa
continencia et tenor. Si haguessen considerat quant es carregosa cosa
donar torb e dilacio en los dits affers: si hagessen ponderats
los perills et scandells que per la dita dilacio o turbacio se
porien enseguir en la examinacio et declaracio de la
dita justicia et als regnes et terres de la real corona et a
ells mateixs et a lurs bens: si haguessen encara
cogitat quanta reverencia devia eser guardada al sant Pare lo
qual per benigna santa et dreta intencio havia fets formar los dits
capitols: nos foren hauts en la manera desus dita: et
ço pijor es durant lo tracte de la dita
concordia no hagueren atemptat fer moltes novitats que per alguns
dells son stades fetes en algunes universitats reyals
esforçantse retraure aquelles del dit general parlament ab
maneres induccions et preicacions inhonestes et
applicar a si et a llur intencion et voler ne hagueren fetes
moltes daltres coses escandaloses prolixes de recitar. Perque
informants les vostres reverencies nobleses et honorables
savieses de la manera et forma veridiques com son passats los fets
dessus dits certificamvos a vostra gran consolacio et plaer que no
obstants lurs contradiccions et injusts empatxaments ab sobirana
diligencia et cura fervent entenem en los affers et ab la ajuda
de nostre Senyor Deu fort prestament a la dita de Trahiguera
per tractar praticar et comunicar ensemps ab vosaltres et ab
los del regne Darago et Malorques dels fets
de la examinacio et declaracio de la justicia de la successio. Speram
fermament en nostre Senyor Deu que ab ajuda et illuminacio de la sua
gracia fort prestament ab consell e esforç dels uns et dels altres
vendrem a noticia de aquell qui per justicia deu esser rey e senyor
segons desijam. Et sia vostre et nostre endreçador et
protector Lesperit sant. Scrite en Valencia et
sagellada ab lo sagell secret del reverend bisbe daquella a
XVII dies dagost del any mill CCCC onze. - Lo parlament general del
regne de Valencia aparellat a vostra honor.

A cuyas cartas se
acordó espedir las contestaciones que siguen:

Núm.
161. Tom. 17. fol. 851.

Als molt honorables e savis senyors
los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaseraugusta. -
Molt honorables et savis senyors: reebudes havem dues letres
una patent dels molt honorables los governador et justicia Darago
laltra closa de vosaltres quaix duna mateixa substancia et
effecte a les quals vos responem que som molt aconsolats et alegres
de la bona intencio et affeccio e encara de la diligencia et cura que
mostrats haver sobre lo fet de la successio de la corona reyal
Darago
foragitats tots inconvenients et interessos
particulars los quals no deuen ternir ni tornar lo coratge del
just. Pregamvos axi affectuosament com sabem ni
podem que ab continuacio et operacio fructuosa vullats
aquells proseguir et accelerar tant com en vosaltres sera:
certificants vostres honorables savieses que nosaltres som e
serem prests et aparellats tota vegada a entendre en regonexer
e veure ab los regnes Darago et de Valencia et
de Malorques del qual regna de Malorques son açi dies
ha los sindichs o missatgers qui sera per justicia nostre rey
princep et senyor. Et ab tant molt honorables et savis senyors sia
Lesperit sant vostra garda. Dada en Tortosa sots
lo segell del vicariat de la esglesya de Tortosa a
XXVII dies del mes dagost del any mill CCCC et XI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra
honor.

Y en los mismos términos se escribió al gobernador
de Aragón Gil Roiz de Liori y al justicia Juan Cerdan.

Núm.
162. Tom. 17. fol. 851.

Als molt reverents et honorables
senyors lo parlament general del regne de Valencia. - Molt reverents
nobles et honorables senyors: vostra letra de XVII del present mes
havem reebuda a vint et sis del dit mes a la qual vos responem que
havem gran desplaer de tots los inconvenients divisions et torbs
en aquella recitats los quals han dat torb que no sots
poscuts esser a la vila de Trayguera a la jornada
assignada: sobiranament desijam tota unitat et concordia la
qual si en tots temps es util e necessaria molt mes en aquest temps
que som sens rey princep e senyor indubitat a vera conexença del
qual tota divisio es veri e mortal destruccio. Placieus donchs
ab gran cura et diligencia entendre en tota veritat car
es cami segur et molt saludable en aquests affers. Daço quens
fets saber que dins breu serets en la vila de Trahiguera
per tractar praticar e comunicar ensemps ab los del regne
Darago
de Malorques et ab nosaltres del fet de la
examinacio et declaracio de la dita reyal successio som molt contents
et tots temps prests e disposts certificantvos que los missatgers del
regne de Malorques son açi dies ha pregantsvos axi
affectuosament com sabem et podem que al pus prests que porets
vullats accelerar et cuytar vostra partida. Et sia
Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del
vicariat de la esglesya de Tortosa a XXVII dies dagost del any mill
CCCC et onze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
aparellat a vostra honor.

Núm 163. Tom. 17. Fol. 852.

Als
molt honorables e savis senyors barons cavallers et gentils homens
del regne de Valencia apellats fora Valencia. - Molt nobles et
honorables senyors: segons havem entes entre vosaltres et los
governador regidos et altres de la ciutat de Valencia ha
alguna dissensio e debat per lo qual ab unitat amor et concordia nous
podets concordar de venir al parlament general de aqueix
regne convocat en la vila de Trayguera. Dolemnos molt
de tota divisio et discordia que sia entre vosaltres com no
sen puxa seguir sino torb e dilacio en la examinacio de la
justicia de la corona reyal Darago: gran es lo be que de
unitat et concordia se segueix: innumerables son los mals que
de divisions e destorbs resulten. Pregamvos donchs que
attes lo gran carrech dels affers que vosaltres e nosaltres
tenim entre mans ab bona unitat e concordia vullats esser ab
les altres condicions en lo parlament general de aqueix regne la
jornada assignada en la vila de Trahiguera per tractar et
comunicar ab bona unitat et concordia de aquests affers tan arduus et
necessaris ensemps ab los dels regnes Darago e de Malorques
los missatgers et sindich del qual regne de Malorques
son dies ha açi. Aço sera cosa de que farets
servey a nostre Senyor Deus et al rey et princep en esdevenidor en
guanyarets renom de singular fama. Et ab tant
sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo
sagell del vicariat de
la esgleya de Tortosa a XVII dies de agost del any mill CCCC et onze.
- Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a
vostra honor.

Terminada la lectura de los antecedentes
despachos, se trató de invitar a la comparecencia a todos los que
debían asistir y no se habían aun presentado en el parlamento; para
cuyo objeto fueron acordadas en esta sesión las correspondientes
cartas exhortatorias, y entre ellas la que sigue para el papa, a fin
de que interpusiese su autoridad mandando comparecer a los del
estamento eclesiástico.

Núm. 164. Tom. 17. fol. 853.


Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino
Benedicto digna Dei providentia sacrosante ac universalis ecclesie
summo pontifici. - Sanctissime ac beatissime pater humili sacrorum
pedum vestrorum osculamine prehabente: si inter conditiones statuum
Cathalonie principatus
intervenientium in curiis et generalibus
parlamentis ejusdem conditio ecclesiastica locum priorem status et
preheminentie hactenus dignoscitur obtinere: vehementi admiratione
movemur quod licet die séptima mensis julii proxime lapsi
parlamentum Cathalonie principatus congregatum in civitate
Barchinone pro negotiis successionis corone regie Aragonum
et pro faciliori expeditione dictorum negotiorum quibus mora
cujuslibet dilatio nocivum offerre cernevit detrimentum ad civitatem
hujusmodi Dertuse prorogatum continuatum et mutatum fuerit ad
sextam decimam diem mensis currentis: sicut de prorogatione
continuatione et mutatione jamdictis predictis prelatis et
ecclesiasticis personis dicti principatus tam ex presentia aliquorum
quam intimatione litterarum ex parte parlamenti jamdicti superinde
factarum clarissime eis constat. Attamen
sanctissime ac beatissime pater sextadecima die mensis predicti ad
civitatem Dertuse prefixa nec etiam quoad usque aliquem
prelatum personamve ecclesiasticam de convocatis ad dictum
parlamentum hii qui convenimus vidimus comparentem: lacescimur et
visceraliter condolemus quod dicta conditio ecclesiastica sit sui
honoris ne dicamus oneris et immemor et oblita a prosecutione tanti
et tam divi ac comunis negotii necessariique admodum se retrahat seu
languescat: verum non ignari precordialis et sincere affectionis quam
sanctitas vestra habet circa prosperum statum reipublice
ditionum et terrarum corone regie Aragonum quam ab
integro prosecutio justitie preambuli negotii tangit et angit ad
sanctitatis vestre personam recurrere decrevimus super istis
supplicantes genibus quidem flexis quod ejus sanctitas salubribus
monitionibus et mandatis censuris ecclesiasticis roboratis scribere
dignetur universis et singulis prelatis abbatibus capitulis et aliis
personis ecclesiasticis que intervenire debeant et consueverint in
dictis curiis et parlamentis quatenus omni mora et excusatione
repulsis ad hujusmodi parlamentum non retrahendo se a tanto et eorum
et necessario onere veniant festinantes: et pro hiis apud

sanctitatis vestre presentiam destinamus honorabilem Micaelem
de Sena
cui dignetur ejus sanctitas super hiis explicandis per
eum ex parte nostra fidem credulam adhibere eundemque ad nos
remittere breviter expeditum. - Sanctitatis vestre oratores
perhumiles et devoti qui se recomendant vestre gratie et
mercedi parlamentum generale Cathalonie principatus.


Finalmente, antes de cerrarse la sesión de este dia, se dio
cuenta de las contestaciones que daban Francisco Burgués y el
parlamento a la protesta presentada el dia 25 a nombre del conde de
Pallars, desestimando entrambos las nulidades interpuestas en aquel
escrito.

Sesión del día 29.

Se abrió con la lectura
de las siguientes cartas:

Núm. 165. Tom. 17. fol. 862.

Por
el rey de Castilla et de Leon. - A los sus bien amados et
mucho notables discretos barones e nobles personas ayuntades
en el ayuntamento del principado de Cathalunya. - Yo el rey de
Castilla et de Leon enbio mucho saludar a vos los mis bien amados e
mucho honorables discretos barones e nobles personas
ayuntadas en el ayuntamento de Cathalunya como aquellos por
quien mucha honra e buena ventura querria. Bien sabides como
fue concordado entre los deses regnes de Aragon et de Cathalunya ell llugar donde se havia de fazer el
ayuntamento general por se declarar a quien pertenescia
la subcessio dests regnes: e por me certificare
en que lugar se devia fazer el parlamento general por declarar la
justicia vos enbie rogar que me enbiassedes dezir el
lugar et tiempo adonde et quando se havia de fazer el dito
ayuntamento general et que cosas se havien de tractar
en ell porque yo pudiesse enbiar mis embaxadores alla
com tiempo e ben enformados de mi entencion et del
deretcho del infant don Ferrando mi thio:
a lo qual vos mi respondistes que vos plazia de
lo asi fazer
. E agora por quanto a mi es fecho
entender que el dicho ayuntamento non si faze en el lugar
donde fasta aqua
era concordado de se fazer e que es acordado e sodes
llamados por vos ayuntar en Tortosa: por ende vos ruego que me
enbiedes dezir de luego si en el dicho ayuntamento
de Tortosa
que agora es acordado si se ha de fazer la declaracion
de la justicia a quien perteniescen estes regnes:
que si es solamente por tractar sobre los preparatorios que seran
complidores por fazer la dita declaracion sobre el negocio
principal: e si entendedes de enbiar al dicho ayuntamento
vostros embaxadores e quando e quals seran porque yo pueda eso
mesmo enbiar alla mis embaxadores e com tiempo e bien
informados de mi entencion et otrosi so mesmo el
dicho infante mi thio: et en esto faredes vuestro dever
ey gradescervos ho he mutxo: e
sobre esto vos ruego que haya luego vuestra respuesta. Data en Ayllon
veynte e dos dias de jullio. - Yo Sancho Romero
la fis scrivir por mandado de los senyores reyna et
infante
tutores de nuestro senyor el rey e regidores de
sus regnes.

Núm. 166. Tom. 17. fol. 863.

Als
molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament
general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles
et honorables senyors: jatsia sperants ab desig molt
fervent unitat e donants ab gran affeccio audiencia loch e
manera als tractaments intercessions e trebaylls dels
missatgers de regne Darago e vostres sobre la concordia dels
nobles cavallers e gentils homens ques dien de fora los quals sots
algunes intrincades et assats delicades excepcions han differit fins
al present esser et entrevenir en lo general parlament daquest regne
e entendre en unitat ab nosaltres en los affers concernents los
preparatoris de la examinacio e declaracio de la justicia de aquell a
quis pertany la successio de la real corona no hajam
pogut axi com volguerem e sobiranament cobejavem
abreviar ans ses exseguida alguna dilacio en los
affers o actes que en aquest parlament se devien tractar concordar
cloure et finar ans de la prorogacio o mutacio del dit parlament a la
vila de Trahiguera en la qual enteniem mudar lo dit parlament
de que sab Deu som congoxosos et desplasents: empero
notificamvos a vostre singular plaer e consolacio que huy
data de la present deliberadament havem prorogat e mudat
lo dit parlament en la dita vila de Trahiguera al VIIII dia
del mes de setembre primer vinent salvu que en lendemig
acis tracte de certs actes utils e expedients al ben avenir
daquest regne: en los quals loch o dia ab la ajuda de la bonea
divinal entenem esser e serem infalliblement per tractar
praticar comunicar cloure e finar ab vosaltres e ab
los dels altres regnes e terres subposats a la dita corona
dels affers expedients e necessaris a la expedicio de la examinacio e
declaracio de la justicia daquell qui deu esser nostre rey et
senyor
lo qual ab sobirana niditat desijam haver e
conexer: e si coses algunes molt reverents egregis nobles e
honorables senyors vos son plasents que en lendemig fer
puxquam scrivitsnosen fiablament. E sia
vostra guarda Lesperit sant. Scrita en Valencia
e sagellada ab lo segell secret del reverent
bisbe de aquella a XVIII dies dagost del any mil CCCC onze. -
Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a
vostra honor.

Núm. 167. Tom. 17. fol. 865.

Als muyt
reverents nobles e honorables senyors los del parlament de Cathalunya
plegats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles et
honorables senyors: bien creo no ignoren les vostres reverencies com
lo consell Dalbarrazi te assetiat lo fill del
gobernador Darago del primer dia de juliol ença e lo alcayt
qui te lo castell ha supplicat requerit senyors parents et
amichs e encara al parlament de regne de Valencia que
no ha trobat christia quil haje socorregut: ara
senyors supplica et requer a vosaltres senyors que vosaltres li
vullats socorrer et ajudar per tal que nos perda ell e
lo castell tan insigne et tan notable a la corona Darago com
aquell castell sia del patrimoni de la corona Darago et del
verdader rey princep et senyor nostre. Perque molt
reverents nobles et honorables senyors vos placia ab
los de regne de Valencia ensemps de provenir e girar la
cara per tal que tan notable et insigne força com aquella no
vingue en mans de enemichs. - Item molt reverents nobles et
honorables senyors notifich a les vostres reverencies que per
algun sentiment que yo he hagut es de gran necessitat
que vosaltres senyors provehiscats en la deffensio de la terra
prestament e breu e notablement segons lo temps e los
fets requeren: certifican les vostres reverencies de la gent
que se plegara en Alcaiç entenen a fer proces
curt e breu et no sperada la declaracio del parlament general
faran tal cosa que sera be scandalosa et de gran perill
a tota la terra e senyors sapiats que aquest mateix sentiment
que yo he hagut ha hagut Nanthoni Bisbal
missatger del parlament de regne de Valencia dintre la ciutat
de Saragoça de persones intrinseques qui son en
lo consell: perque senyors placia a les vostres reverencies de
volre be advertir en aquests fets. Yo senyors intim
e notifich les damunt dites coses a vostres reverencies a
scarrech meu: et si algunes coses puch fer per vostres
reverencies nobleses e honorables discrecions so tots temps
prest a vostre manament. E sia la santa Trinitat en
vostra guarda. Scrita en Casp a XXVIII de agost. - Lo
castella Damposta
apparellat a vostra honor.

Núm.
168. Tom. 17. fol. 865. 



A los muyt reverents egregios nobles e
honorables senyors los del parlament general del principado de
Cathalunya. - Muyt reverents egregios nobles e honorables senyores:
por tractar com los missatgeros o deputados por vos e por los del
regno de Valencia a los preparatorios de la congregacio
general de los regnos e tierres a la corona reyal
pertanescentes deputados a esto por el parlament general de
Aragon
qui en la ciudat de Calatayud fue celebrado
do speramos los otros condiputados breument
seyer porque vos certificamos que somos puestos en allo
entender et fazer y que todo lo que se conviene et sie
proveyto e utilitat de la cosa ensembre con los
ditos vuestros diputados et del regno de Valencia daqui a tanto quel
parlament general de aquest regno
de Aragon
el qual yes ya a
esta villa convocado en aquella sia ajustado el qual
Dios mediant y que sera el segundo dia del mes de setiembre
mas cerqua venient e la hora el dito parlament
quanto toqua a est regno hi entendra en
la forma que conviene. Nostro Senyor Dios sia vuestro
protector. Scripta en Alcaniz a XXVII de agosto anyo de MCCCC
et onze. - A vuestra honor prestos los diputados por el
parlament de Aragon
que al present son residents
en la vila de Alcaniz.








A cuyas cartas se acordó contestar como sigue:


Núm. 169. Tom. 17. fol. 866.

Al molt alt princep et
senyor. De vostra molt gran senyoria havem reebuda una letra dada en
Ayllon a XXII dies de juliol prop passat: a la qual senyor vos
responem que jatsia que entre los del regne Darago de Valencia e
nosaltres se haja praticat e parlat dies ha del loch en lo
qual la general congregacio de tots los regnes se fes: empero
parlant ab deguda reverencia e honor de vostra senyoria en veritat
esta que la eleccio o nominacio del dit loch no vench
a concordable conclusio: ans certificam vostra molt gran senyoria que
nosaltres som venguts a aquesta ciutat de Tortosa e los aragoneses
han convocat parlament general del regne Darago a dos dies del
mes de setembre primer vinent en la vila de Alcaniz e los
valencians
de llur regne lo han convocat en la vila de
Trayguera
a VIIII del prop dit mes de setembre ab los quals
regnes et ab los missatgers del regne de Mallorques qui ja son
açi nostre Senyor Deus mijançant se tractara del loch on la dita
general congregacio se fara e apres concordia del dit loch dels
preparatoris et de la examinacio et determinacio de la justicia de
aquell qui deu esser nostre dreturer rey princep e senyor. E
en aquest punt estan huy
los affers senyor molt excellent lo qual tengua en sa
proteccio Lesperit sant. Scripta etcetera a XXVIIII dies
dagost. - Apparellat a tot servey et honor de vostra
excellent senyoria lo parlament general del principat de
Cathalunya.

Núm. 170. Tom. 17. fol. 867.

Als
reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del regne
de Valencia. - Molt reverents nobles et honorables senyors: apres
haguem respost a una letra vostra de XVII del mes present la qual
haviem reebuda a XXVI del dit mes reebem altra letra vostra dada en
Valencia a XVIIII dies del mes dagost corrent ab la qual nos
fets saber que havets continuat et mudat lo parlament
general daqueix regne en la vila de Trayguera a VIIII del mes
de setembre primer vinent e que daltra part entenets ab
diligencia a unitat amor et concordia dels discordants en aqueix
regne e en fer altres bons preparatoris sobre la examinacio de la
justicia de la corona reyal Darago: a la qual vos responem que
som molt aconsolats et alegres de la vostra bona intencio e affeccio
e encara de la diligencia e cura que havets en aquests affers
et axi mateix en treballar en bona unitat e concordia de aquells qui
son discordants en aqueix regne. Pregamvos ab la major affeccio que
sabem e podem que continuets vostra bona intencio e affeccio
en los dits affers eus placia la jornada assignada no fallirhi
e que ab sobirana diligencia la qual hi vulla disposar Lesperit sant
e tenirvos en sa proteccio e guarda. Dada en Tortosa et
sagellada ab lo sagell del vicariat de la esglea
de Tortosa a XXVIIII dies de agost del any MCCCC onze. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre
honor.

Núm. 171. Tom. 17. fol. 868.

Al reverent
mossen lo castella Damposta. - Reverent: vostra letra
havem reebuda scrite en Casp
a XXVIII de present mes: a la qual vos responem que sobre lo
assetiament del castell Dalbarraci es ver quens es
estat altres vegades.... No (aquí hay un ´ entre las dos
palabras
) veem bonament per nosaltres si puxa a
present provehir: mas per vostra consolacio o plaer vos
certificam que havem letra quel parlament del regne de Valencia es
prorogat e mudat a la vila de Trayguera al VIIII jorn
del mes de setembre primer vinent e tant com en nosaltres sera es
pertanyera
axi ab lo parlament
daqueix regne com ab los valencians e missatgers
del regne de Mallorques qui son açi entenem a comunicar
praticar e provehir sobre lo assetiament del dit castell
degudament com lo cas del dit assetiament generalment toch
tota la terra. Sobre les coses de quens avisats speram
en nostre Senyor Deus que quant tots serem ensemps proceyrem
breument en los affers que tenim entre mans en tal manera que tots
sinistres e inconvenients pensats e ordits seran foragitats
e repulsos: lla on axi fos pregamvos tan affectuosament com podem e
sabem que en la jornada assignada en vostra parlament
no vullats fallir car tal persona sots et
dotada per gracia divinal de tanta circunspeccio e saviesa quey
porets molt aprofitar e lo cas es tan arduu urgent e necessari
que per treballs ni despeses ne altra qualsevol raho vos nous
devets escusar ne retraure. E ab tant sia
Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa ut supra
proxime
. - Lo parlament etc.

Núm. 172. Tom. 17.
fol. 869.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los
deputats per lo parlament general Darago residents en
Alcaniz.- Molt reverents nobles et honorables senyors:
reebuda una letra vostra scrita en Alcanyiç a XXVII dies del
present mes vos responem que som molt aconsolats et alegres de la
bona intencio et affeccio e encara de la diligencia et cura
que mostrats haver sobre lo fet de la successio de la corona
rey al Darago
. Daço quens fets saber que sots prests de
entendre en los preparatoris de la congregacio general dels regnes e
terres a la corona reyal Darago subjectes certificam vostres
reverencies nobleses e honorables savieses que segons havem cert
ardit lo parlament general del regne de Valencia es
estat convocat lo IX dia de setembre primer vinen en
la vila de Trayguera de que havem haut consolacio e
plaer: perque nosaltres serem prests et apparellats ab
vosaltres ensemps ab los valencians e los missatgers
del regne de Mallorques qui son açi de entendre en tots bons
preparatoris concernents la examinacio e bon spatxament de la
cognicio de la justicia de la successio de la dita corona reyal
Darago
. E ab tant sia Lesperit sant vostra guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del vicariat de la
esgleya de Tortosa XXVIIII dies de agost del any mil CCCCXI. -
Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a
vostre honor.

Y luego de haberse leído los documentos que
anteceden, se levantó la sesión sin tratarse de otro asunto.


Sesión del día 31.

Presentóse Alberto Çatrilla,
recién llegado de Valencia, manifestando haber sido vanos todos sus
esfuerzos para conciliar al gobernador y concejo de aquella
ciudad con los jurados y justicia de Morella. Leyéronse en
seguida las siguientes cartas:

Núm. 173. Tom. 17. fol. 872.


Als molt reverents egregis e honorables senyors del parlament
del principat de Cathaluya ajustat en Tortosa. - Molt
reverents nobles senyors: pochs dies ha vos havem largament
scrit de les novitats en Empurda seguides sobre la occupacio
feta per mossen de Vilamari del castell de Palau Çaverdera et
de les provisions e enantements que per justicia hi son estats
fets: apres no si ha res innovat sino quel dit mossen Johan
esta et persevera en no voler lexar lo castell
en neguna manera et axi ha respost ab carta
publica a la raquesta que li es stada feta per en Pere
Sent-Climent
. Les osts de la terra del general e
de Barcelona son cridades sobre lo dit castell mas noy
son anades encara: et convendra en la execucio de les
dites coses fer algunes provisions les quals lo dit en Pere de
Sent-Climent qui es en lo comdat demana axi com son trebuchs
bombardes et altres artelleries en que speren
fer moltes messions de les quals nons devem ni podem plenir
sens vostre consentiment et voler segons ab altra letra vos havem
scrit: per ço altra vegada per nostre descarrech vos scrivim
de aquestes coses per tal que sobre aquelles nos puscats
certificar de vostra clara intencio: e placieus de scriurens
prestament car de la triga sesperen
perills inconvenients e dampnatges als quals no veem
que en altra manera puscha esser pus facilment obviat
com per administracio de prompta justicia. - Item senyors vos
notificam que sobre la embaxada de Sicilia havem
treballat en haver per part dels barons mossen Ramon de Perellos
et per res no ses pogut fer: havem compliment de tots los
altres mas de baro o noble no som encara provehits: e attenent
que les naus son en breu spatxament placieus quey
vullats entendre de guisa que per tot setembre sien
disposts a la partença en altra manera o la embaxada
haura a romanir o se haura executar sens baro o
noble. Placieus haver sguart al negoci e provehirhi
segons se pertany de vostres reverencies nobleses e honorables
savieses. - Item senyors vos certificam com en Bernat Cardona
lo qual era stat trames per lo parlament al rey reyna
e infant de Castella es vengut e ha aportat algunes
letres les quals vos remetem en scrits e la relacio quens
ha feta
a fi que siats avisats dels negocis. E sia
lo sant Sperit endressament de vostres affers. Scrita
en Barchinona a XXVIII dies dagost lany de la nativitat de
nostre Senyor MCCCCXI. - Los deputats del general de
Cathalunya
e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey
e honor apparellats (1).

(1) En el archivo de
la antigua diputación, agregado a este de la Corona, se hallan
también los dos documentos siguientes, que se refieren a la
ocupación del castillo de Palau Çaverdera y a la embajada de
Bernardo Cardona, los cuales continuamos aquí para mayor
ilustración. - «Al molt honorable senyor en P. de Sent-Climent
procurador dels castells e lochs quel general de
Cathalunya
poseex e ha en lo comtat
Dampuries. - Honorable senyor: vostra letra havem reebuda per
la qual nos havets certificats de les maneres que
havets tengudes per metre en obra la execucio del
castell de Palau axi per convocacio de hosts dels lochs
del comtat com emergents per altra manera e aximateix nos havets
certifficats
de les difficultats e empatxaments que havets
hauts
per los quals no havets pogut mes enantar ni
procehir: e aximateix nos fets assaber que proceischam
que hajats un trebuch que es a Figeres e queus
trametam persones abtes e sufficients per atribucar e
altres coses necessaries per la dita execucio: a que senyor vos
responem que havem gran pler de les bones maneres que tengudes
havets fins açi per anar fort e poderos per fer la dita
execucio pregant e encarregantvos que un jorn no cessets
en fer vostres preparatoris e provisions axi per convocar hosts com
haver daltres gents ab les millors maneres que sabrets
com daltres coses a la dita execucio necessaries en manera que com
nosaltres vos haurem trames recapte dels trebuchs daçi de les
persones e altres coses necessaries a la dita exequcio les quals vos
trametrem e entenem a trametre prestament vos puxats partir de
continent ab les hosts e altres gents per tal que vos anets be
fort e poderos per fer la dita exequcio car nosaltres de
present hi treballam en trametreus los trabuchs daçi e
en haver les persones e altres coses per la dita execucio
necessaries: e fets que stigats a punt que reebudes les dites
coses prestament puxats partir per fer la dita execucio.
Empero si sens los dits trebuchs e bombardes e altres artelleries vos
vehets e conexets que puscats fer la dita
exequcio aquella prestament fets sens dilacio alguna. E tengueus
en sa guarda lo sant Sperit. Scrita en Barchinona a XXVIII
dies de agost lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXI. - Los
deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells
adjunctes.» - «Aço es la relacio que en Bernat Cardona ha feta de
Castella. - Primerament ha aportada resposta de les letres trameses
per lo parlament al rey e reyna e del infant. - Item de la crehença
com en lo temps que ell era lla en Arago eren ja en Valencia dels
parents del arquebisbe Luis Dellasda et Quarlo Dorellano
et un nabot del bisbe de Pallencia ab CCCC lances.

- Item en la frontera e an Soria ladelantado mayor
de Castella e Johan Furtado e Pedro Muyoç de
Guscunia
e altres capitans ab II millia lançes. - Item
com la cort del ynfant governen lo pus bisbe de
Palencia e ardiacha de Guodellajare el bisbe de Leyo
lo qual es mestre de tots los V fills del infant e Pero infant
adelantado de Landalusia. - Item com tots jorns se sperave en
la cort lo comte Federich e Johan Vlasquo grans dos
homens de Castella ab lurs companyes. - Item com tota la
frontera de cavall e de peu an manament de star apunt ab lurs
armes et fetes lus cadrilles e conestablies. -
Item donan de sou per lança I flori per jorn e per balester
X moravedins valen II sous VI diners fahia paga
de II meses. - Item com lo consell del rey e de la reyna e del
infant es tot un e son en gran acort. - Item com linfant
se te per dit en tot son dit que lo regne se pertany a ell per
raho com ell es lo pus prop parent mascle del rey en
Marti
pero diu que nou vol sino per justicia. - Item que
laperell que ell fa es per tal com es informat que lo comte
Durgell
e lo rey Luis volen metre gent darmes e
fersan senyors per força e que en aquest cas que ell
socorrera lo regne que negu nol puscha
barregar ne fer força. - Item que si fos per volentat de sos
barons ne cavallers ja fore entrat e los uns ho dien
per asperança de esser majors homens e los mes que jal
volrian haver gitat de (expulsar, fora +
gitar
) Castella per tal que ells regissen lo regne. - Item
tot lo poble aspera ab gran desplaer e por la guerra e
dien que si linfant era rey Darago que tots son
perduts que barons los desfaran. - Item se tenen per dit que Saragoza
e Calatiu e molts castells lla en Arago sien
en ma del infant tota hora que ell volra entrar. - Item com ha
homens en aquest regne qui prenen sou del infant e presents
los quals no vull dir.» (Reg. del trien. 1411, fól. 43 y 45).


Núm. 174. Tom. 17. fol. 873.

A los reverents en
Cristo padres e a los otros nobles el honorables persones ajustades
en el parlamento del principado
de Cathalunya. - Reverents padres en Dios: yo el rey de Castella
e de Leon vos embio mucho a salodar e eso mesmo a los
otros nobles e honorables personas ayuntadas en el parlamento
del principado de Cathaluna commo aquellos que mucho
amo e precio e por quien mucha honrada e buena ventura querria.
Fagovos saber que vi la carta que me embiastes e gradescovos
mucho todo lo que por ella me scrivistes e la buena entencion que por
ella paresce que havets en estos feitos: e pues
vuestros embaxadores havedes de embiar a mi yo les respondre
largament e por la respuesta veredes mi buena entencion
que yo he en estos negocios e cerca del bien de la
justicia: de la qual respuesta tengo que vos deuredes tener
por bien contentos. E si algunes coses de aca
vos piasen scrividesmelas e fazerlas de grado.
Dada en Ayllon veynt
et dos dias de jullio. - Yo Sancho Romero la fis
scriure por mandado de los senyores reyna e
infante tutores de nostre senyor el rey e regidores de
sus regnos.

Núm. 175. Tom. 17. fol 874.

A los
reverents padres en Christo et a los otros nobles et honorables
personas ayuntadas en el parlamento del principado de Cathalunya. -
Reverendos padres en Christo: yo el infant don Ferrando nieto
del muyt noble rey don Pedro de Aragon que Dios perdone
vos embio mucho a salodar e eso mesmo a los otros nobles e
honorables personas ayuntadas en el parlamento del principado de
Cathalunya como aquellos que mucho amo e precio e por quien mucha
honra e bona ventura querria. Fagovos saber que vi la carta que me
embiastes e gradescovos mucho todo lo
que por ella me escriestes
e la buena entencion que por ella paresce que tenedes
en estos feitos: e pues vuestros embaxadores havedes de enbiar
a mi yo les respondre largament et por la respuesta
veredes mi buena intencion que he en estos negocios e
cerca del bien de la justicia: de la qual respuesta tengo que vos
deuredes
tener por bien contentos. E si algunas cosas de aca
vos plasen
escrivitmelas et fazerlas he de grado.
Dada en Ayllon quinze dias de jullio.


Terminada la lectura de los documentos que anteceden, se
acordó contestar a los diputados en los siguientes términos:

Núm.
176. Tom. 17. fol. 875.

Als molt reverents nobles et
honorables los diputats del general del principat de Cathalunya e sis
persones a ells injunctas residents en Barchinona. - Molt
reverents nobles et honrables senyors: nosaltres informats de
les bones e justiciables provisions fetes per vosaltres ensemps ab
los consellers de Barchinona sobre la occupacio del castell de Palau
Çaverdera feta per mossen Johan de Vilamari per obviar a molts
perills inconvenients e scandols que per aquesta raho vehien assats
disposts axi en Rossello com en lo bisbat de Gerona
don los fets de la examinacio de la justicia de la reyal corona
Darago
no podien haver sino lagui e destorb abans
que reebessem vostras letras derrerament
tramesas vos havem scrit stesament ab nostra letra que
per los dits e altres esguards sens planyer treballs messions
et despeses les dites provisions per vosaltres delliberades et
altres per justicia deliberadores per la reparacio del dit castell
faessets prestament executar. En aqueix mateix acord e
proposit en romanim pregantsvos e encarregants que complintho
per obra altra consultacio sobre aço de nosaltres no sperets.
Es empero nostra intencio per no perjudicar a les libertats
de la condicio militar que si la execucio damunt dita se pertany fer
per official reyal ques faça tota dilacio apart posada. Sobre lo
segon cap
quens scrivits que havets
treballat en haver mossen Ramon de Perellos per la ambaxada
de Sicilia e no ses pogut fer e la ambaxada ha compliment sino
de baro perque nosaltres hi deguessem açi provehir: be sabets
vosaltres que en deffalliment dun embaxador daquella condicio
que sia ne podets altre elegir e attes que açi
no ha a present vengut algun baro o noble creem que aqui
vosaltres haurets pus facil oportunitat de trobarlo.
Pregamvos eus encarregam que ab bona cura et diligencia
vullats treballar en haverne recapte de algun sufficient car
sins entenem nosaltres affer açi: e en cas que
trobarlo puscam scriurem prestament a vosaltres e si vosaltres
lo trobats per semblant nos en scrivits.
Les letres quens havets trameses del senyor
rey e infant de Castella contenen una mateixa substancia ço
es que ells grahexen al parlament general de Cathalunya totes
les coses contengudes en les letres quel dit parlament lus ha
trameses per en Bernat Cardona e la bona intencio que aquest
principat ha en la justicia de la reyal successio et
que a nostres missatgers ells faran tal resposta que rahonablament
nos ne deurem tenir per contents. Gran maravella
et desplaer singular nos donam dels prelats barons cavallers e homens
de paratge sindichs de universitats de ciutats et viles reyals
del principat de Catalunya convocats a aquest parlament com prenen
tan gran carrech de lur tarda de venir açi. Lo
dit principat ha excitats pregats amonestats e
requests los regnes Darago e de Valencia e grans e
notables persones poblats en aquella ques deguessen ajustar en algun
loch vehi de aquesta ciutat de Tortosa en la
qual lo parlament general de Cathalunya sera aplegat a
XVI del present mes e fins açi noich ha haut algun del dit
principat sino los missatgers de Barchinona e dos o tres cavallers e
atretants homens de paratge. Per aquesta raho havem
trames a nostre sant Pare ab affectuosas letras lonrat
en Miquel de Sena que placia a la sua santedat de manar
expressament als dits prelats et altres persones ecclesiastiques que
sens triga vinguen al dit parlament: e daltra part ab letres
nostres exortam pregam et encarregam tots los convocats al dit
parlament que per reverencia de Deu havents sguard a la
ponderositat de tan arduus affers com son aquests vullen
cuytar lur venguda: e si havem de bascar de aço
en estam en gran perplexitat pensenhi vostres molt grans
reverencia nobleses et honorables saviesas car
nosaltres som certificats per lo governador et justicia del
regne Darago
que lo parlament general del regne es
convocat al segon dia de setembre primer vinent en la vila de Alcaniç
e que dissapte pus prop passat a XXVIIII del present mes los
dits governador e justicia en Berenguer de Bardexi e molts
daltres de cascun estament del dit regne arribaren a la prop dita
vila per raho del dit parlament ab gran multitud de gents darmes
(gent de Arnes no) a cavall et de peu. Axi mateix havem
reebuda letra del parlament general de regne de Valencia que seran en
la vila de Trayguera a VIIII dies del dit mes de setembre.
Veus nosaltres com som be disposts de trametre missatgers e
tractadors a uns e a altres. Daquestes coses vos volem haver
certificats senyaladament perque instets e encarreguets
lo senyor arquebisbe de Terragona al qual nosaltres scrivim
que li placia prestament venir al dit parlament majorment pus
nosaltres volem et ordenam que los fets de son frare
per que ell es anat aqui sens planyer treballs ni despeses
hajen prompta execucio de justicia. E ab tant sia Lesperit
sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo
segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXXI dia de
agost del any mil CCCC onze. - Lo parlament general de Cathalunya
apparellat a vostre honor.

Sesión del día 1.° de
setiembre.

Se acordó que Alberto Çatrilla fuese enviado a
Alcañiz con las instrucciones que siguen:  







Núm. 177. Tom. 17. fol.
880.

Memoria o instruccions fetes al honorable Nasbert
Çatrilla
donzell trames al parlament general del regne
Darago
ajustat en la vila de Alcanyz de les coses que ha
tractar e praticar ab los aragoneses per
lo parlament general del principat de Cathalunya. -
Primerament que quant sera en la vila de Alcanyç us
de paraules amigables et fraternals de saluts et recomendacions que
aquest parlament fa a tot lo parlament de aquell regne Darago axi en
universal com en particular loant lur bona intencio et diligencia que
mostran per lo ajust haver en los fets de la successio
de la reyal corona Darago.
- Item quels splich com
aquests dies lo parlament del principat de Cathalunya reebe
letres lurs effectualment contenents que a dos del present mes de
setembre lo parlament del regne Darago devia esser ajustat en
la vila de Alcanyiç per tractar et manejar ab
los del principat et encara per tractar veure e regonexer
sobre la justicia de la successio de la corona reyal de les
quals coses lo parlament ha haut et ha singular
consolacio et plaer. - Item quels splich que la intencio del
parlament es de comunicar e esser ab ells ensemps en
algun loch covinent acordador pera tractar et acordar
ab los tractadors per ells ordenadors de loch per al general
aplech et de tots altres preparatoris preambuls et antecedents
pera la definicio de la justicia de la successio de la corona
reyal
: et que speran quel parlament del regne de
Valencia
fos en Trahiguera o en altre loch
vehin on deuen esser fort prest per manera que los missatgers
del parlament del regne de Valencia et los del regne de Mallorques
qui ja son en Tortosa tots ensemps en una
companya fossen pera tractar ab los
deputats per lo parlament del regne Darago de
les dites coses. - Item quels splich que lo dit parlament
sabuda la discordia que era entre lo governador et
ciutat de Valencia duna part e la vila de Morella de la
altra
e algunes execucions ques deuen comensar per
lo governador et ciutat de Valencia contra los de
Morella
considerants que ara discordia qui durant
lo present temps se mogues entre los membres
dels regnes et principat de la reyal corona es molt
perillosa de molts sinistres escandels: trames a ell per
embaxador al governador et ciutat de Valencia et als de Morella per
tractar si fer se pogues tota bona concordia et acord entre ells et
que cessassen totes execucions et treballs entre ells et que ell hi
ha fet son poder: et lo parlament per comunicar al parlament del
regne de Arago lo punt en que son ne ço que ses fet ne
actitat et manegat sobre lo acord lur tramet ell
a llurs savieses per ço que si a lurs savieses semble de
provehir en tot bon acord dels dits debats et discordias
perque cessen et que altres sinistres perills et scandels nos
puxen seguir entre lo governador et ciutat de
Valencia et Morella et les aldees et que
per explicar les dites coses aximateix ell es trames aqui per
demanarlos de part del parlament consell et ajuda en los dits
affers et que si vulla acompanyar et comunicar ab lo
dit
principat en lo dit acte. - Item que haudes respostes
del governador justicia et altres presidents quant quaix
se deura partir dells quels splich que lo principat de
Cathalunya sabuda la execucio o siti ques feya sobre lo
castell
et castella Dalburrasin jatsia creseguen
certament que tot proces que en aço entre ells se faça aqui
sie per justicia et per gran raho et ordinacio pero
considerant lo temps en que los regnes tots eren et son
hauria dat carrech als embaxadors trameses al infant
de Castella
que del dit siti et execucio deguessen parlar ab ells
per veure si per manera del mon si poria alcuna cosa
benignar o acordar o sobreseure en lo dit negoci per
cessament de perills dans e sinistres: et per ço com
lo principat de Cathalunya no ha de aço hauda alguna resposta de sos
missatgers e hauria gran plaer de tot cessament de semblants actes
los pregan que si sens carrech de lur consciencia ne de
interes publich del regne se podien cessar les dites execucions et
siti del dit loch o sobreseure en aquell entenen que sia gran repos
et pacifich avenir per lo aplech general per lo
feyt de la determinacio de la successio de la reyal corona.
E si veu lur resposta inclinada et declinant a continuar a execucio
los digue quel parlament o remet a lur
consciencia justicia et deliberacio con son certs que ells ne
triaran
del continuar lo siti o execucio o cessar o
sobreseure en aquella tot lo millor avantatge et endreç
et conservacio de la utilitat publica et conservacio de la terra a la
corona reyal. - Item que si al honorable missatger trames
appar en son loch et cas entrar en paraules ab
ells per paraules generals e honestes per qual manera entenen a fer
lo general aplech de lur regne que sia la manera
honesta et segura per manera que tots los regnes hi
puxan esser segurament en tota bona concordia et unitat: et
aquestes paraules propos de son propri motiu segons ço
que veura de lurs maneres ne com se arressen en lur
aplech general et com estan e que entenen acullir. E
totes les dites coses et altres que ocorreran per ben avenir
dels dits negocis sien remeses a la gran discrecio et saviesa
del dit honorable embaxador lo qual es ja largament
informat de la bona intencio del dit parlament del principat. - Mes
avant dira al governador Darago et altres persones del
parlament en la vila de Alcanyiç les quals conexera a
aço profitar com lo parlament de Cathalunya ha scrit
algunes vegades per mossen de Taraçona lo qual te pres mossen
lo governador e aximateix ne hague dat carrech
als embaxadors tramesos al infant de Castella que de la preso
del dit bisbe e proces de aquell deguessen parlar al dit governador
per veure si porien deliurar de la dita preso lo dit
bisbe o que fos remes a nostre sant Pare: e per ço com lo parlament
no ha daço hauda resposta de la dita missatgeria e hauria
gran plaer de tot cessament de semblants actes los prega que
si sens carrech lur et de lur consciencia lo dit bisbe
pot deliurar que per amor de aquest principat ho facen o
almenys que sia remes a nostre senyor lo Papa jutge
superior et ordinari seu. La manera del dir sobre aquest fet et sobre
los altres sia remes a la saviesa del dit honorable missatger
segons la manera dels fets li acorrera.

Sesión
del día 3.

Compareció el abad de Ager, enviado por
el conde de Urgel para tratar de asuntos que no se indican en
el acta; tratóse del pago de algunos sueldos, y se acordó escribir
al parlamento de Valencia lo que sigue:

Núm. 178.
Tom. 17. fol. 914.

Als reverents nobles e honorables lo
parlament general de regne de Valencia
. - Reverents nobles e
honorables senyors per relacio del honorable Nasbert Çatrilla
donzell trames a vosaltres et a la vila
de Morella
per aquest parlament e per serie dels capitols
entre lo noble governador de aqueix regne et los
de la dita vila et aldeans manejats nosaltres som stats dels
affers e punt en que son romases largament informats.
Esnos fort de greu com los debats no han haut
lo final repos lo
qual ab gran desig speravem: empero com entre
los capitholeyants no sia tal ni tan gran distancia que
ab tractaments de mijanes persones nos puxen
bonament acordar: per tant vos pregam axi affectuosament com sabem ni
podem que per dar breu conclusio a la dita discordia vullats
trametre açi alguna persona ab sufficient poder de manejar
tractar concordar e finar los dits capitols o altres sobre aço
fahedors e ordenadors a fi que cessen daçi avant tals
divisions et discordies molt scandaloses e turbatives de la
prossecucio dels affers de la successio de la corona reyal Darago.
Per semblant scrivim als justicia jurats e consell de Morella
e creem fermament queych trametran ab poder bastant sobre aço
llur missatger. E abtant Lesperit sant sia vostra guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya
de Tortosa a tres dias de setembre del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre
honor.

Siguen después con fecha del día 4 la presentación
fuera del parlamento y poder de Felipe de Malla, procurador
del cabildo de Barcelona, y se continúa asimismo la siguiente carta:


Núm. 179. Tom. 17. fol. 853.

Sanctissimo ac
beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto digna Dei
providentia sacrosancte ac universalis ecelessie summo pontifici. -
Sanctissime ac beatissime pater humili sacrorum pedum vestrorum
osculamine preheunte: si inter conditiones statuum Cathalonie
principatus in curiis et generalibus parlamentis ejusdem conditio
ecclesiastica locum priorem statuum et preheminentie actenus
dinoscitur obtinere vehementi admiratione movemur quod licet die
septima mensis julii proxime lapsi parlamentum Cathalonie principatus
congregatum in civitate Barchinone pro negotio successionis corone
regie Aragonum
pro faciliori expeditione dictorum negotiorum
quibus mora cujuslibet dilatio nocivum afferre dignoscitur
detrimentum ad civitatem hujusmodi prorogatum continuatum et mutatum
fuerit ad XVI diem mensis currentis sicut de prorogatione
continuatione et mutatione jamdictis prelatis et ecclesiasticis
personis dicti principatus tam presentia aliquorum quam intimatione
literarum ex parte parlamenti jamdicti superinde factarum clarissime
eis constat: attamen santissime ac beatissime parter dicta XVI die
mensis predicti ad civitatem Dertuse preffixa nec etiam quoad
usque aliquem prelatum personam nec ecclesiasticam de convocatis ac
visceraliter condolemus quod dicta conditio ecclesiastica sit sui
honoris ne dicamus oneris immemor et oblita a prossecutione tanti et
tam ardui ac comunis negotii necessariique admodum se retrahat seu
languescat: verum non ignari pie cordialis et sincere affectionis
quam vestra sanctitas habet circa prosperum statum reipublice
ditionum et terrarum corone regie Aragonum quem ab integro
prossecutio justicie preambuli negotii tangit et angit ad sanctitatis
vestre personam recurrere decrevimus super istis supplicantes genibus
quidem fixis quod eadem sanctitas salubribus monitionibus et mandatis
censuris ecclesiasticis roboratis scribere dignetur universis et
singulis prelatis abbatibus capitulis et aliis personis
ecclesiasticis que intevenire debeant et consueverint in dictis
curiis et parlamentis quatenus omni mora et excusatione reppulsis ad
hujusmodi parlamentum non retrahendo se a tanto ac comuni et
necessario onere veniant festinantes: et pro hiis apud sanctitatis
vestre presentiam destinamus honorabilem Michaelem de Sena cui
dignetur ejus sanctitas super hiis explicandis per eum ex parte
nostra fidem credulam adhibere eundemque ad nos remitere breviter
expeditum hoc enim pater beatissime necessarium et plusque utile in
hiis negotiis tam affixis pro munere reputabimus singulari. Almam
personam vestram conservare dignetur conservator omnium bonus Jesus
ad sui servitium per tempora feliciter dilata. Scripta Dertuse
sub sigillo vicariatus ecclessie Dertuse XXVII
die augusti anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo
undecimo. - Vestre sanctitatis humiles
oratores et devoti
parlamentum generale Cathalonie principatus.

Sesión del día
5.


Compareció Pedro de Godenchs en
representación del castellano de Amposta; y se leyó después
una protesta presentada por Juan de Miralles y Pedro de Munclar, a nombre del conde de Pallars y sus parciales, dando de
nulidad muchos de los actos del parlamento.

Sesión del día
7.

Se acordó una circular a las universidades de Rosellon y
Cerdaña, en que se les daba noticia de la traslación del parlamento
catalán a Tortosa, de los aragoneses a Alcañiz y de los valencianos
a Trayguera; y se les instaba para que enviasen cuanto antes sus
procuradores.

Sesión del día 9.

En virtud de una
carta recibida del arzobispo de Tarragona se acordó escribir a los
diputados de Cataluña, que facilitasen a Guillermo de Vallseca para
su viaje las cantidades que dispusiese dicho arzobispo, al cual se
contestó en estos términos.

Núm. 180. Tom. 17. Fol.
926.

Al molt reverent pare en Christ archabisbe de
Terragona
. - Molt reverent pare en Christ e senyor: per lo
honorable en Bernat Servent havem vuy reebuda
una letra vostra sobre lo delliurament de micer Guillem deVallsecha a la qual vos responem que nosaltres confiants
de la puritat de vostra consciencia e del dit micer Guillem havem
concordablement delliberat que per los deputats e VI
persones sia donada e liurada al dit micer Guillem
aquella quantitat que vos senyor lus direts e volrets:
e axiu scrivim a ells quen havem la cautela ja
manada. Perqueus placia cuytar la venguda del dit micer Guillem la
qual sobiranament havem a cor e no volriem que per planta de
diners ne per altra qualsevol occasio romangues nis dilatas attesa la
gran necessitat quens hic fa. Mes avant senyor vos pregam axi
affectuosament com sabem ni podem en encarregam stretament vostra
consciencia que tots affers apart posats
vullats cuytar e acorrer aci a tanta necessitat de la
cosa publica del principat de Cathalunya: tots nosaltres speram esser
luminats de la claror de vostra providencia e sapiencia
virtuosa. E perque vostra molt reverent paternitat sia informada dels
affers com se aprohismen li trametem translat duna letra que
vuy havem reebuda del parlament Darago: placieus donchs
venir prestament e no fernos star en tanta perplexitat. Dels
affers del castell de Palau Çaverdera scrivim per correu a vos
senyor e als deputats llargament continuant nostra intencio. E
ab tant sia nostre Senyor Deus vostra guarda. Dada en Tortosa
sots lo sagell del vicariat de la esgleya
de Tortosa a IX dies de setembre del any mil CCCCXI. 



Sesión del
día 10.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta de los
aragoneses:

Núm 181. Tom. 17. fol. 928.

A los
muyt reverendos nobles e honorables senyors el parlament general del
principado de Cathalunya ajustado en la ciudat de Calatiu. -
Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: segund somos
certifficados por letras del governador e justicia Daragon por al
segundo dia del mes de setiembre present sobre los negocios de la
succcession de la corona reyal Daragon e por la dita
razon nos havemos congregado e nos somos ajustados en la present
villa de Alcaniç con intencion de entender solicitament en
saber conoscer e reconoscer mediante justicia nostre rey e senyor e
provehir quel regno no sia desolado de presidencia de rey. Las
sobreditas cosas fraternalment intimamos a vuestras reverencias
noblesas e honorables saviesas les quales fiablament nos rescrivan
todas cosas que les placian. Scripta en Alcaniç e sellada con el
siello del muyt honorable el comanador mayor
de Alcaniç
a V dies del mes de setembre del anyo de la
nativitat de nuestro Senyor MCCCC et onze. - El parlament general del
regne de Aragon apparellado a vuestra honra.

A cuya
carta se acordó contestar en estos términos:

Núm. 182.
Tom. 17. fol. 928.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors lo parlament general del regne de Arago ajustat en la vila de
Alcaniz. - Molt reverents nobles e honorables senyors: reebuda
havem vostra letra dada en Alcaniç a V del present mes
comemorant una letra a nosaltres tramesa per los honorables
governador et justicia Darago dada en Seragoça dies dagost
prop passat: a la qual vos responem que havem haut singular
consolacio e plaer e speram en nostre Senyor Deus que haurem en
sdevenidor de la bona affeccio cura e voler que conexem per
les dites letres comemorades e la vostra derrerament tramesa
que vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors havets
en lo bon spaxament dels affers toquants la conexença
de nostre dreturer rey princep e senyor justicia mijançant
comunament per tots los regnes e principat fahedora. E semblant
intencio ferma e ab tanta constancia e fervor com se pot dir havem
nosaltres que ab aqueix regne e regnes de Valencia e de
Mallorques fraternalment tractans los uns los altres segons
fins aci ses continuat la gracia de Deu mijançant axi com en
vostra dita darrera letra se conte per tots comunament hoit
vist deliberat e regonegut lo dret dels competitors sia aquell
nostre rey princep e senyor dins lo pus breu temps que sia
possible qui per justicia sera conegut e mostrat: e axi es stat
offert a tots los competitors com per llurs missatgers en lo dit
parlament comparien. E per lo dit sguard que les dites comunes
e fraternals affeccions de tots los dits parlaments segons lur ignada
fe leyaltat e naturalesa ab singular reenom e fama per los
passats a la reyal corona sotsmeses conquistada e virtuosament
conservada pus compendiosament e fraternal puxen
comunicar e obrar fructuosament lur desig nosaltres som
venguts a aquesta ciutat de Tortosa propinqua dels dits regnes
Darago e de Valencia
en la qual son presents los
missatgers del regne de Mallorques: e creem indubitablament e
havem ferma sperança que puys tots aquests parlaments se son
axi acostats e han affeccio fraternal de breu spatxar
que nostre rey princep e senyor deja esser per tots los
dits parlaments per justicia conegut que los affers manejats pendrem
cura a deguda conclusio a Deu plasen et a la cosa publica
profitosa don seran los regnes principat e terres de la corona
reyal
de rey princep e senyor consolats e cessaran dans
inconvenients e sinistres: e per aquesta raho molt reverents nobles e
honorables senyors havem trames a vosaltres lo honorable
Nasbert Çatrilla per haver sentiment de vosaltres com enteniets
a procehir ab los altres parlaments comunament sobre aquests affers:
perqueus placia remetrens lo dit Nasbert Çatrilla prestament
informat de vostres intencions sobre les dites coses. E tingueus
en sa continua proteccio Lesperit sant. Dada en Tortosa e
sagellada ab lo sagell del vicariat de la
esgleya de Tortosa a X dies de setembre del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre
honor.

Se dio después cuenta de un escrito del síndico de
Barcelona, contestando a nombre de lodo el parlamento a la protesta
presentada por los titulados procuradores del conde de Pallars en la
Sesión del día 25 de agosto; y se levantó la de este dia.

Sesión
del día 12.

Leyéronse en ella las siguientes cartas:

Núm.
182. Tom. 17. Fol. 931.

Als muyt reverents egregios nobles e
honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya
ajustado en la ciudat de Tortosa. - Muyt reverents egregios nobles e
honorables senyors: recebida havemos vuestra letra e hoida la
creença en virtud de aquella de vuestra part extensament a nos
explicada por el honorable Nasbert Çatrilla missatgero
vuestro consistent effectualment en dos articlos: ell primero
que algunes persones deputadoras por vos e los de los
regnos de Valencia e de Mallorques e por nos se
ajustassen en lugar congruo e seguro por entender en
los antecedentes e preparatorios de la congregacion general
celebradora sobre el articulo de la succession de los regnos e tieres
a la corona reyal de Aragon pertenescentes: el segundo que
sobre los debates de Morella con vosotros ensemble qui
ya cerque aquello treballado havedes
entendiessemos en tirarlos como se podiessen de
aquellos subseguir algunos scandalos: la qual creença hoida havemos
havido gran plazer e consolacion singular pues sabemos por
relacion de vuestro missatgero vos seyer justados uno
con proposito de bien entender en las cosas concernentes e
esguardantes ell articlo de la dita succession
demostrando en aquesto en vos resplandescer el grant
e virtuoso renombre que los vuestros antepassados e vos
havieron siempra e havedes de tener seguir e guardar verdat
leyaltat e justicia: de que fazemos singulares gracias
a Dios nuestro Senyor. E bien son certifficades vuestras
reverencias noblesas e honorables saviesas que siempra
de la mort del senyor rey don Martin de alta
recordacion aqua entendiemos sin intermission
alguna e con gran diligencia leyaldat e puridat cerque
lo antedito: e yes verdat de alguno poco
tiempo aqua (acá) que por la detestable muert
perpetrada en la persona del muyt reverent padre e
senyor don Garcia de buena memoria arcevispo de Seragoça
se suscitaron en aquesto riegno grandes scandeles
e inconvenientes los quales dieren gran turbacion e impediment
a la dita prosecucion e no podiemos entender en lo articulo
como queriamos e la qualidat del negocio requeria: empero
com la mayor diligencia e esforço que havemos podido contra
los scandalos se ha dado orden de ajustarnos en la present
vila de Alcaniç do somos segund por
otras letras notifficado vos havemos legitimament convocados e
aplegados con firmo e indubitado proposito e intencion
fervent de intender diligentment foragitadas
dilaciones superfluas en el articulo de la dita succession e en todos
los antecedentes e consequentes de aquell todo odio favor amor o otra
qualquiere passion postpostes e mediantes verdat
leyaldat e pura justicia: e porque algunes notables persones
dese regno los procuradores de las quales ya hi son
deven seyer
aqui personalment dentre breves dias la
presencia de los quales comple muyto en este negocio
entendemos sperarlos por deliberar sobre el dito primero articulo por
vuestro ambaxador explicado. E sobre el segundo articulo de
los debates de Moriella tota vegada quel
parlament del regno de Valencia ajustado sera como vos
e ellos entender en sedar aquellos segund mas largament
al dit honorable Asbert Çatrilla missatgero vuestro de
paraula explicado havemos qui creemos vos
lo recontara. E sia muyt reverentes egregios nobles e
honorables senyores la santa Trinidat en vuestra
guarda. Scripta en el Caniç e sellada de ordinacio del
parlament general con el siello del comendador mayor de Alcaniz
a VII dies de setiembre del anyo de la nativitat de nuestro Senyor
mil CCCCXI. - El parlament general del regno de Aragon
apparellado a
vuestra honra.

Núm. 184. Tom. 17. fol. 933.

Als
reverents molt nobles e honorables senyors (1). (1) Va dirigida esta
carta al parlamento de Valencia. Gran consolacio e plaer haguem de
vostres letres a nosaltres derrerament trameses certifficatories
e notifficatories com sens fallir Deus volent seriets a
VIIII del present mes en la vila de Trayguera en la qual
haviets convogat prorogad e mudat aqueix
parlament. Stam assats maravellats com axi
no ses seguit per obra: e per ço que vostres reverencies
nobleses e honorables savieses sapien fraternalment tot ço
que açi nosaltres havem procehit entratant confiants quel dit noven
jorn assignat fos aqueix reverent parlament a la
dita vila de Trayguera decontinent trametem per nostre
missatger al parlament general del regne de Arago resident en
la vila de Alcaniz lo honorable Nasbert Çatrilla ab
instruccions que volgues sentir e saber los aragonesos en
quina manera entenien en aquests affers de la successio reyal
procehir comunicar ne praticar ab los regnes de Valencia de
Mallorques
e ab nosaltres: e que daltra part
mostrant fraternals e comunes intencions e affeccions que ha aquest
principat de praticar ab ells e demanar llur consell e favor en
obviar a tots perills sinistres e scandels ques puxen
seguir entre los sotsmesos de la dita corona reyal
quels explicas lo debat de Morella e de les
aldeas. Sobre aquests dos punts los dits aragoneses han
respost per lur letra translat de la qual vos trametem ab la present.
Sta en veritat que anant lo dit Nasbert Çatrilla en la
vila de Alcaniç nosaltres reebem una letra del
parlament Darago de curta serie e paria a alguns
general a la qual prestament fon respost per nosaltres axi de
la prop dita letra com de la nostra resposta per ço que vosaltres
molt reverents nobles e honorables senyors de tot siats
avisats. Placieus donchs hi vullats avertir
e excitar vostres consciencies reenoms et fama en aquests
affers tan poderosos et de tanta perplexitat e als quals tota triga
es veri e tota cuyta es vist lagui. Placieus
donchs cuytar vostra venguda en la dita vila de Trahiguera.
Confiam en nostre Senyor Deus que si vosaltres erets en
la dita vila tractarem ab vosaltres e ab los missatgers del regne
de Mallorques
de missatgers e tractadors qui vagen al
parlament del regne Darago per encercar e trobar
vies e mijans saludables directius a venir prestament a la
noticia de aquell qui per justicia deura esser nostre rey princep
e senyor
: placieus donchs sens cansar continuament treballar en
unitat e concordia foragitats oys rancors passions e
interessos particulars e entendre ab cura sobirana en lo repos
de la cosa publica la qual vulla administrar Lesperit sant e
tenir vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell del vicariat de
la eclesia de Tortosa a XII dies de setembre del any mil
CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostra honor.

Núm 185. Tom. 17. fol. 933.

Als
molt nobles honorables e savis senyors barons cavallers e gentils
homens del regne de Valencie appellats fora la ciutat.
- Molt nobles e honorables senyors: sentintsnos fraternalment
e comuna de tots debats discordies entre vosaltres e los governador
regidors e altres de la ciutat de Valencia per studiosa obra
del enemich del hom suscitades per concordar e
unitarvos segons saben vostres nobleses e savieses sens
planta de treballs messions e despeses havem enguany molt
treballat: e dolemnos quant no sen es seguit lo
repos que desijavem. Empero per alguns ardits que de
poch ença haviem hauts que entre vosaltres se
tracta
bona avinença e concordia e que serets tots
ensemps a VIIII dies del present mes en la vila de Trayguera
stavem de aço molt aconsolats e confortats: som maravellats
com axi no ses saguit per obra havents per ferm
que tal concordia seria causa molt essencial de tot be avenir e prest
spatxament de la justicia de la corona reyal Darago. E
per ço que vosaltres molt nobles e honorables senyors sapiats
los affers en quin punt son: hauts de vosaltres aquests
ardits: per disposar los dits affers en termens los
millors que poguessem deliberam trametre en la vila de Alcaniç
al parlament general Darago lo honorable Nasbert
Çatrilla
ab letres de creença e informat per nosaltres
effectualment que volgues sentir e saber los aragonesos en
quina manera entenien en aquests affers de la successio reyal
procehir comunicar ni praticar ab los regnes de
Valencie de Mallorques e ab nosaltres: e daltra
part mostrant fraternals e comunes intencions e affeccions que ha
aquest principal de praticar ab ells e demanar lur
consell e favor en obviar a tots perills sinistres e scandels
quis puxen enseguir entre los sotsmesos de la
dita corona reyal quels explicas lo dit debat de
Morella e de las aldeas. Sobre aquests dos punts los
dits aragonesos
han respost per lur letra translat de la
qual vos trametem ab la present. Esta en veritat que anant lo dit
Nasbert Çatrilla en la vila de Alcaniç nosaltres reebem una
letra del parlament Darago de curta serie e paria a
alguns general a la qual prestament fon respost per nosaltres:
axi de la propdita letra com de la nostra
resposta per ço que vosaltres molt reverents nobles e honorables
senyors siats de tot avisats. Placieus donchs hi
vullats avertir e exercitar vostres consciencies
reenoms e fama en aquests affers tan ponderosos e de tanta
perplexitat e als quals tota triga es veri e tota cuyta
es vist lagui. Placieus donchs cuytar vostra venguda en
la dita vila de Trayguera car confiam en nostre Senyor
Deus que si vosaltres erets en la dita vila tractarem
ab vosaltres e ab los missatgers de Mallorques de missatgers e
tractadors qui vagen al parlament del regne Darago per
encercar e trobar vies e mijans saludables directius a venir
prestament a la noticia de aquell qui per justicia deura esser nostre
rey princep e senyor: placieus donchs sens cansar
continuament treballar en unitat concordia foragitats oy
rancors passions e interessos particulars e entendre ab cura
sobirana en lo repos de la cosa publica la qual vulla
administrar Lesperit sant e tenir vosaltres molt reverents
nobles e honorables senyors en sa guarda. Dada en Tortosa
sots lo sagell del vicariat de la eclesia
de Tortosa a XII dies de setembre del any mil CCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a
vostre honor. 





Sesión del día 14.

Se dio cuenta en este
dia de un nuevo escrito de Juan Miralles y Pedro Monclar,
procuradores del conde de Pallars y sus parciales, ratificando su
oposición al nombramiento de Francisco Burgués; y luego fue
leída una carta del gobernador del principado, concebida en estos
términos:

Núm. 186. Tom. 17. Fol 936.

Als molt
reverents nobles e honorables senyors los del parlament general de
Cathalunya quis celebra en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents
nobles e honorables senyors: per altra letra he notifficat com a
vostres grans paternitats nobleses e savieses la causa de ma
venguda aci en la ciutat de Leyda hon les
gens de les bandositats havien axi abandonat lo fre de la
obediencia que los officials reyals no eren obehits e
jamenys temuts e part lo cas ja seguit de la mort den
Samso ciutada
honrat daquesta ciutat era la disposicio presta a molt majors
sinistres e perills. Yo entri açi dimarts
pus prop passat e trobi que totes les parts foren
fuytes sino un dels
Comes lo qual fiu tantost pendre
jatsia fins açi informat que ell no fo en la
brega e ab tota la major diligencia que pusch entench
en lexar hic aquelles pus forts millors e
pus bastants ordinacions e provisions que sapia a fi
que lo cors de la ciutat sia preservat de
extermini lo qual hi era fort apparellat: e pens
ab la ajuda de Deu esser fort tost aqui: e com los
pahers e consell daquesta ciutat per les noves occorrents de
les gents de Castella que tot jorn crexen en Arago
e per la fama que es de gents que deuen entrar per les parts de
Gascunya e aximateix segons se diu de les parts de
França se dubten
fort dels lochs circunvehins a aquesta ciutat
molts dels quals son fort flacament
murats e es perill que si de les dites gents sic atançaven
no poguessen facilment encarnar sich majorment per la
habundancia dels viures que tornaria en evident perill
daquesta ciutat: han request instantment mi que man
al veguer lo qual a suplicacio e requesta lur he
fet capita que faça levar los viures e restrenyer les
forçes segons se acostuma com ha en la terra
nova de certa guerra: e com yo atenent moltes coses consideradores en
aquest tenebros temps dubte ques faça semblant novitat he
encara acordat de haver consell de vostra gran providencia que
representats tot lo dit principat. Per ço vostres grans
paternitats nobleses e grans savieses affectuosament prech
quem vullats donar vostre bon consell e que prestament sens
dilacio per lo portador de la present lom vullats
trametre com entenga prestament esser desempaxat açi. E si en
lendemig ne per avant vos sera plasent res que yo faça rescriuenmen
fiablament vostres dites nobleses e savieses les quals vulla
Lesperit sant illuminar a degudament obrar.
Scrit
en Leyda a X de setembre. - Guerau Alamany de
Cervello
apparellat a vostra honor.

Sesión del día 15.


Fue leída una carta que se había acordado espedir al
parlamento de Aragón, y dice así:

Núm. 187. Tom. 17. fol.
938.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general del regne Darago resident en la vila de Alcaniç. -
Molt reverents nobles e honorables senyors: reebuda havem vostra
letra e ab singular plaer acceptades vostres fraternals salutacions e
la pura sana e notable intencio que havets en la prossecucio
de la justicia de la reyal successio ensemps e comunament ab
los
dels altres regnes e principat de Cathalunya de que
som stats plenerament informats axi per tenor de la dita
vostra letra com per lo honorable Nasbert Çatrilla missatger
nostre. Molt romanim aconsolats cuant vahem que nostre
ferm proposit e indubitada confiança quen haviem resplandeix en
vostres
reverencies nobleses e honorables saviesas: e
confiam en nostre Senyor Deus que lo fruyt de la obra sera a ell
acceptable don romandra en repos la cosa publica de la corona
reyal
per incertitud de son rey a present
desolada. E per ço molt
reverents nobles e honorables senyors que vejats nostra
fervent intencio e voler que havem en prompta execucio de aquests
affers vos pregam axi affectuosament com sabem ni podem queus
placia certifficarnos per vostres letres de les coses explicades a
vosaltres per lo dit Nasbert Çatrilla de les quals segons
vostra letra vos havets retenguda deliberacio: cor
vostra resposta hauda nosaltres de present vos trametrem nostres
missatgers e los missatgers del regne de Mallorques qui açi
son los lurs: los quals ensemps ab
vostres molt grans reverencies nobleses et honorables saviesas
dels affers e actes preparatoris e antecedents a la examinacio
regonexença e discussio fahedora en comuna concordia de tots
los regnes e principal de aquell qui segons veritat e justicia deu
esser nostre rey princep e senyor: crehents fermament que lo
parlament del regne de Valencia lo qual de jorn en jorn
se spera esser en Trayguera vos trametra
semblantment sos solemnes missatgers. E placieus molt
reverents nobles e honorables senyors fernos vostra bona
resposta. E scrivitsnos tot ço que sera plasent a vostres
reverencies nobleses e saviesas les quals la santa Trinitat
tenga en sa guarda. Scrite en Tortosa e
sagellada ab lo sagell del vicariat de la
eclesia de Tortosa a XV de setembre del any MCCCC onze. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre
honor.

Sesión del día 16.

Se presentó Jimeno
Gómez
enviado por el parlamento de Aragón, y en virtud de su
credencial manifestó lo que sigue:

Núm. 188. Tom. 17. Fol.
940.

Que lo parlament Darago ajustat
en la vila Dalcaniz lo trametia
aci a aquest parlament del principat de Cathalunya per dir e
explicarli la deliberacio retenguda per lo dit parlament Darago sobre
algunes coses explicades a aquell parlament per lo honorable
Nasbert Çatrilla missatger del dit principat: la qual
deliberacio es aquesta ço es que lo dit parlament era prest
apparellat e deliberat elegir certes persones notables per tractar
dels affers e actes preparatoris e antecedents a la examinacio
regonexença e discussio fahedora en comuna concordia de
aquell qui segons veritat e justicia se spera nostre rey e senyor: lo
poder dels quals sera tan solament de tractar e referir al dit
parlament les coses que tractades hauran: e que semblantment degues
aquest reverent parlament del principat de Cathalunya sobre les dites
coses sos missatgers o missatger en aquell nombre qui
li plaguera car lo dit parlament Darago
fraternalment servara paritat en lo dit nombre de lur
eleccio fahedora elegir: pregants e exortants aquest
parlament que com per raho de la mort detestable del molt
reverent pare en Christ larquebisbe de Çaragoça que Deus
haja en aquell regne se hagues seguits e suscitáis grans oys
divisions e mals e tals persones porien esser per lo dit
parlament de Arago
elegides en aquests affers que sens gran recel
e perill no porien exir de la dita vila de Alcaniç:
aquest parlament per bona fraternitat volgues trametre son
missatger o missatgers elegidor o elegidors en aço en la propdita
vila de Alcaniç. Dix mes lo dit honorable
Eximeno Gomez missatger que semblants notifficacio prechs
e exortacions haguera fet lo dit parlament Darago als
del parlament de regne de Valencia si sabes que fossen
ajustats en loch cert axi com no son per lurs
cuestions e debats: pero Deus volent quant les dites
persones elegidores del parlament Darago del principat de
Cathalunya
e del regne de Mallorques seran ensemps
treballaran en imitar e concordar los dits valencians.


Contestó el abad de Ager, a nombre de todo el
parlamento, que cuando este hubiese deliberado se daría a los
aragoneses la conveniente respuesta.
Por la tarde de este mismo
día volvió también a reunirse el parlamento para tratar de la
embajada que debía enviarse al parlamento aragonés; mas aunque se
discutió el asunto, nada llegó a resolverse.

Sesión del
día 3.

Tratóse nuevamente de la embajada que debía
enviarse a los aragoneses; pero tampoco recayó resolución.

Sesión
del día 7.

Después de haberse ventilado suficientemente el
asunto, al cabo quedó nombrado Juan Dezplá para que pasase
en embajada a Alcañiz a verse con los comisionados aragoneses y
valencianos, si los había, a fin de tratar con ellos de los
preparativos necesarios para proceder a la elección y proclamación
del verdadero rey; aunque con la restricción de que no pudiese
acordar nada definitivamente, sin consultarlo antes con el
parlamento. Fue llamado en seguida el enviado aragonés, y se le
comunicó el antecedente acuerdo. La carta que se le entregó para
los aragoneses fue la que sigue:

Núm. 189. Tom. 17. fol.
943.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general del regne Darago resident en la vila de Alcaniç.
- Molt reverents nobles e honorables senyors: desitjants ab
fervent affeccio e voler procehir e cuytar fraternalment e comuna
ensemps ab los altres regnes e terres subjectes a la
corona reyal Darago en tots preparatoris directius en veure
prestament aquell qui deu esser justicia mijançant nostre vertader
rey princep e senyor: scrivim a vostres reverencies nobleses e
savieses quels plagues respondre e obrir a nosaltres la deliberacio
queus havets retenguda sobre les coses queus havia explicades
de part nostra lo honorable Nasbert Çatrilla la qual
nostra letra vos trametem a XV del present. E stants en aquest sancer
e cordial desig lo dia seguent ques comptava
XVI reebem vostra letra ab salutacions fraternals e hoim
la creença feta en virtut daquella per lo honorable Eximeno
Gomez
scuder molt stesament savia e discreta continent en
substancia que aqueix molt reverend parlament lo trametia a nosaltres
per dirnos e explicar la deliberacio dessus dita ço
es que era prest apparellat e deliberat elegir certes notables
persones per tractar dels affers actes preparatoris e antecedents a
la examinacio regonexença e discussio fahedora en comuna concordia
daquell qui segons veritat e justicia sespera nostre rey e
senyor: lo poder dels quals sia tan solament de tractar
e refferir al dit parlament les coses que tractades hauran: e que
semblantment deguessem sobre les dites coses nostres missatger o
missatgers en aquell nombre quens plaguera car lo dit parlament
Darago
fraternalment servara paritat en lo dit
nombre de lur eleccio fahedora elegir: pregants e exortantsnos
que com per la mort detestable del molt reverent pare en Christ
larquebisbe de Seragoça que Deus haja se hagues seguits
e suscitats grans oys divisions e mals e tals persones
porien esser per lo dit parlament Darago elegides en
aquests affers que sens gran recel e perill no porien
exir de la vila de Alcaniz nosaltres per bona
fraternitat volguessem trametre nostre missatger o missatgers
elegidor o elegidors en aço en la prop dita vila de Alcanis:
e que semblants notifficacio prechs exortacions haguera fet lo
dit parlament Darago
als del parlament de regne de Valencia
si sabes que fossen en loch cert ajustats axi com no
son per lur questions e debats: pero que Deus volent quant les
dites persones elegidores del parlament Darago del principat
de Cathalunya
e del regne de Mallorques seran ensemps
treballaran en unitat e concordia dels dits valencians. E com
mijançant la obra del sant Sperit lum e direccio dels bons
proposits les coses contengudes en la dita vostra letra abans de la
recepcio daquella sien stades por nosaltres complides e
exequides som molt confortats e alegres daquests tan
saludables començaments dels affers: certifficants vostres
reverencies nobleses e honorables savieses que nosaltres havem elegit
per missatger nostre lo honorable micer Johan Despla
conseller en cap e sindich de la ciutat de Barcelona
e los missatgers de regne de Mallorques han elegit altre
missatger per lo dit regne ço es mossen Berenguer de Tagamanent
los quals Deu volent prestament seran a aqueixa vila Dalcanyiz
ab poder de tractar comunicar e praticar ab les persona o
persones elegidores per vostres reverencies nobleses e honorables
savieses sobre les dites coses axi e ab poder que de tot ço
que hauran tractat comunicat e praticat sens concloure
facen relacio cascuns a sos principals. En apres
speram en nostre Senyor Deus que sen concloura benaventuradament lo
acte principal de la justicia daquell qui deu esser nostre princep
rey e senyor. Totes aquestes coses crehem vos recitara pus
larch lo dit
vostre honorable missatger axi com plenerament de paraula
informat daquelles. E sia molt reverents nobles e honorables
senyors director e conservador de tots vostres e nostres fets lo
bon Jesus
. Scrite en Tortosa e sagellada ab
lo sagell del vicariat de la sgleya de Tortosa a XVIII
de setembre del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión
del día 19.

Se acordó el pago de varias cantidades, nombróse
promovedor de los negocios del parlamento al síndico de la villa de
Perpiñan Juan de Ribesaltes, en reemplazo del de
Barcelona Marcos Turell; y, luego se leyeron las
siguientes cartas del conde de Urgel.

Núm. 190. Tom.
17. fol. 947.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e
molt cars amichs los del parlament del principat
de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables e molt
cars amichs
: no crehem esservos oblidat com la
arduitat del present negoci no ho requira com lany prop
passat apres quel senyor rey en Marti de gloriosa
recordacio oncle nostre fon passat desta vida a
nos stants en Arago en lo loch de la Almunia
fon per les XII persones ques dehien representar lo
principat de Cathalunya
trames en Ramon Çavall lur
missatger quins prega de part del dit principat quens
volguessem per amor daquell abstenir e sobreseure
en usar del nostre offici de governador general
en tots los regnes e terres del dit senyor e part aço
que volguessem desajustar e dar comiat a la gent
darmes
que teniem aplegada en Arago car
si gent darmes stranya entrava en los dits regnes e terres
ells hi provehirien en tal forma que aquelles per ells ab nos
ensemps
serien ben defeses e guardats de tots perills e
inconvenients e dampnatges les quals coses lus atorgam
en certa manera e ho complim de fet. Ara segons que la vostra gran
saviesa clarament veu e es notori a tot lo mon gran multitut de gents
darmes de Castella
es entrada hostilment en lo regne Darago
e entre cascun jorn e sesten vers los
limits del dit principat e nha entrada partida en alguns lochs
vehins daquell on ha perpetrats e comeses enormes e
inhumans crims e greus delictes axi com a enemichs
capitals e publichs: e daço no veem que ells o
vosaltres vos mogats ney hajats provehit
quen sien expellides ne foragitades ans
ells e vosaltres ho mirats e ho tollerats axi
pascientment com si no era algun interes vostre ni de la cosa
publica dels dits regnes e terres de que som fort e no sens raho
maravellats: car be pot veure la gran saviesa de
vosaltres sins es estat complit ço que per part de les dites
XII persones nos fon promes segons que dessus es dit e
apres diverses vegades ratifficat a nos e a nostres
missatgers quels trametiem per aquest fet e per altres si no era
contrastat al començament per petita scintilla que fos
de mal jatsia aquella sia massa gran poria de
aquella exir destructiva flamma e inextinguible la qual cosa
nos poguera seguir ans fora la manera
prests a obviar e resistir a aquelles si fossem encara
aplegats axi com ladonchs erem. Perque havents
gran e inextimable desplaer e dolor intrinsecha axi com
es rahonable dels mals e irreparables dampnatges de la cosa publica
dels dits regnes e terras e dels pobles de aquelles e encara
per tal com veem maltractar perdre e destruhir ço que vehets
clarament e sabets certament que es nostre per justicia:
pregamvos affectuosament e exortam instantment e requerim que vullats
en aço ab nos ensemps qui nou entenem mirar ne
retraurens en provehir prestament e deguda car vostre
es totalment lo carrech e de les XII persones qui fahentnos
desaplegar lo posaren sobrels seus muscles en
descarregaren nos quel ne haviem pres el haguerem de
bon grat supportat e sostengut mentre hi fos opportu e
necessari e volem supportar encara oblidant tots perills de nostra
persona e qualsevol dampnatges messions e despeses per grans que
sien. E donant obra en aço farets ço que devets
e sots tenguts per justicia serviretsne a nostre Senyor
Deus e a la cosa publica de la qual devets esser mantenidors e
deffensors e attendrets a nos ço quens fo
promes en lo loch de la Almunia e en altres
parts segons que dessus es assats declarat la qual cosa crehem
e speram que infalliblement
cumplirets. Pregamvos no resmenys quens
responats com pus prestament porets per lo
portador de la present lo qual vos trametem tan
solament per aquesta raho. Dada en Balaguer sots
nostre segell secret a XV dies de setembre del any MCCCCXI. - Jayme
Darago. - Jayme.

Núm. 191. Tom. 17. fol. 148.

Als
molt reverents egregis nobles e honorables e molt cars amichs los del
parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis
nobles honorables e molt cars amichs: certifficamvos com ara
novellament havem sabut que no contrastant que vosaltres
hajats trames a dir al portantveu de governador en
Arago
que fes levar lo siti que mossen Johan
Ferrandez de Heredia
son fill te a mossen Johan Roiz de
Moros
en lo castell de Albarrazi empero non ha
volgut res fer no posanthi alguna rahonable ni bona raho sino dient
que axi se ha a fer: la qual cosa es de mal eximple e
insuportable. Perqueus pregam axi affectuosament com
podem que encara altra vegada sobre aço li vullats scriure e
provehir en tal manera quel dit siti sia levat e quel
dit mossen Johan lo qual ha tengut ab gran
leyaltat lo dit castell nos perda ne perescha
axi com sta apparellat de ferho si prestament segons
dessus es dit noy es provehit. Aximateix vos
placia
provehir e pendre bon remey sobre la preso del
reverent mossen lo bisbe de Teraçona per manera que
aquell sia delliure de la dita preso en la qual es
contra justicia maltractat: certifficantsvos que sera cosa de
la qual nos farets assenyalat e gran plaer lo qual molt
vos grahirem. Dada en Balaguer sots nostre
segell secret a XVI de setembre del any mil CCCCXI. - Jayme Darago. -
Jayme.

Sesión del día 21.







En este día fue aprobada la contestación a las
cartas del conde de Urgel, en estos términos:

Núm. 192.
Tom. 17. fol. 949.

Al molt egregi senyor don Jayme Darago
comte de Urgell. - Molt egregi senyor: reebudes havem huy
dues letres per vos senyor a nos trameses una a XV de setembre any e
mes present laltra a XVI del mes e any mateix a les quals
letres e coses en aquella contengudes senyor vos responem: que en lo
comens
sabuda per lo present parlament resident ladonchs
en Barchinona axi per letres com per explicacio de
certes notables persones per vos senyor trameses al parlament la
entrada de algunes gents de cavall del regne de Castella en
lo regne de Arago de present lo parlament acorda de trametre
sa solemne embaxada als senyors rey e infant de
Castella per requerir e instarlos que deguessen fer exir
les gents darmes del regne Darago ab certes cominacions
dades als embaxadors en lurs instruccions: e de fet los
hi ha
tramesos e spera de dia en dia lur retorn e
ab aquells resposta del carrech damunt dit de lur
embaxada: e per semblant al present lo parlament ha elegit son
solemne ambaxador lo qual ensemps ab altre del regne
de Mallorques
van al parlament del regne Darago ajustat
en Alcaniz los quals per semblant han carrech
de aquest parlament e dels ambaxadors del regne de Mallorques
qui son açi en ses instruccions quel
parlament Darago deja provehir sobrel
foragitament dels dits castellans del regne de Arago
e ques proveescha que dans sinistres torbs
reçels ni altres mals sen puxen seguir en lo regne
Darago
per los dits strangers. E ultra aço
senyor continuament aquest parlament sta en acord e
deliberacio sobre provehir en lo dit negoci en cas que veessem
que les primeres provisions sobre aço fetes qui al present
encara corren no portassen aquell sperat fruyt sobre la
expulsio de la dita gent strangera e cessament de turbacio de
la tranquillitat et paciffich stament de la examinacio
e discussio de la justicia de la successio de la corona reyal
que creem. Sobre ço empero senyor que scrivits
en la vostra letra que per lo missatger de les dotze persones
quis dehien representar lo principat de Cathalunya vos
fon
promes e offert que si gent darmes stranyes entrava en los
regnes e terres de la reyal senyoria les XII persones per lo
principat hi provehirien en tal forma que aquelles ab vos
senyor ensemps serien ben deffeses: a que senyor vos responem que
segons vostra informacio e relacio parlant ab honor e
reverencia de la vostra senyoria per lo dit missatger de les
dites XII persones per part del dit principat fon tan solament
offert quel principat hi provehiria en deguda deffensio la qual
entenem que deu fer lo principat ab persones comunes e
mijanceres sens mesclarhi algun dels competitors e
esforç de aquell per tolre tota sospita o scandel que
seguir sen porien. E en aço senyor que conte vostra
primera letra que aquest parlament veu clarament e sab
certament que los regnes e terres de la reyal corona
per justicia son vostres vos responem senyor que aquest parlament la
dita honor e reverencia repetida de la mort del senyor rey en
Marti
ença james ha vist ne sabut en cert ne en
clar cual es nostre cert e ver rey e senyor ans
continuament daquell jorn e hora ença ha treballat e encercat
e treballa e treballara e encercara la justicia de la
successio reyal e corona a qui pertany ne qual es justicia
mijançant nostre senyor rey e princep: la qual cosa se ha a
regonexer examinar veure e discutir hoyts los
competitors e en comu e concordable aplech de tots los regnes
e principat de la corona reyal. Sobre la relaxacio senyor de
la preso del reverent bisbe de Tarassona e del setge
del castell de Albarrazi vos responem que en les instruccions
per aquest parlament fetes al lur honorable missatger e per
los del regne de Mallorques al lur es donat
carrech a ells de instar e prosseguir en la millor manera que
poran en lo parlament Darago e ab lo
governador la expedicio dels dits dos articles: e aquestes respostes
senyor vos fa aquest parlament als dits articles contenguts en
les dites dues vostres letres. Dada en Tortosa sots lo
segell del vicariat de la esgleya de Tortosa a XXI dia de
setembre del any de la nativitat de nostre Senyor mil CCCCXI.
- Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat
a vostre honor.



Sesión del día 22.

Se abrió con la lectura
de la carta que sigue:

Núm. 193. Tom. 17. Fol. 952.

Als
molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament del
principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de
Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: per
vostres me havets pregat que prestament vaja aqui al parlament en lo
qual yo fora ja anat per servir a Deu e a la cosa publica e
complaura a vosaltres segons desig e son tengut
mas hanme detengut e torbat fins ara los
dans perills e inconvenients assats grans qui son
disposts e apparellats de part deça per la occupacio feta per mossen
Johan de Vilamari mon cosi del castell de Palau
Çaverdera
que mon frare lo governador de Rossello
integrament possehia: e jatsia que molts donen gran carrech
al dit mossen Johan per tal com ha feta la dita occupacio de nits
e ab gent de peu armada e ab foch e sens deseximents
e en aquest temps: pero yo no havent gran cura del carrech o culpa de
les parts desijant principalment que en special tro
haguessem per justicia rey o senyor cessassen tota manera de
divisions bandositats e scandols e majorment e tots temps entre los
dits cavallers entre los quals e lurs cases han gran deute de
parentat e de antiga amistat son de Terragona açi en
Barchinona vengut per treballar de tot mon poder ab
los senyors deputats e sis persones e consellers de Barchinona e
altres qui profitar hi pusquen que en los dits affers seprovehis per sola mera e prompta justicia ab conservacio del dret
e honor de cascuna de les parts. Esse seguit que los
damunt dits senyors hoit lo advocat e alguns de
la part del dit mossen Johan qui en les coses seguents preten
interesser haut consell de molts e grans juristes e
altres notables persones deliberaren diverses vegades que considerat
lo temps e que les parts eren dispostes a armes e
scandel lo dit castell fos mes en ma dels dits
senyors sens prejudici de les parts los quals senyors apres donassen
lur dret sens tota favor per mera justicia als contendents
segons que ja era stat per lo dit mossen Johan offert e per lo
dit governador acceptat: e son molts de oppinio que aquest remedi
de dret jatsia acostumat e praticat en tota part e per
tots jutges era pus favorable e axi rahonable al dit
mossen Johan com al dit governador. Esse seguit que lo dit
governador ajustat
ab gent de cavall e de peu instat per letres dels missatgers
dels dits senyors diputats VI persones e consellers successivament
tres o cuatre vegades e assegurat per ells ab diverses promissions
que en lo dit fet se posaran los sobredits e altres
remeys per justicia e instat e consellat per mes letres
ses tro al jorn de huy guardat de tot
scandel e ha dada paraula e seguretat e fet tot ço que per
los dits senyors li es stat demanat e per mi consellat: e pro
tali com li par que no ses tro huy axi
seguit com li era dit clames
de mi e diu que yo le enganat allegant
que ell ha fet tot ço que per los dits senyors li es stat
demanat e per mi consellat e que en lendemig aço durant
davant sos huylls et de sos officials daquella terra lo
dit mossen Johan publicament e durant la dita paraula ha fornit
lo castell de companya fresca e de viures e darmes e ha
obrat e beneviat e tot ço que sha volgut e a la fi ha
ajustats sos amichs en la vila de Castello
ab salconduyt dels officials de la terra qui per res no han
permes al dit governador agreviat e dampnifficat que intras
en lo condat ni en la dita vila. E a la fi de
tots los comports qui al dit mossen Johan e als seus e de
totes les rigors qui al dit governador son stats fets tro lo jorn
de huy
no sha res seguit sino messions e vergonya
al general e carrech e dampnatge a la part lesa e
dampnifficada e fortifficacio de la part qui ha fet lo
greuge
e crehen molts ques reperara huy e on mes
ira ab major dan difficultat e vergonya
que en començament: e diu lo dit governador a la conclusio
que si aquestes particularitats e moltes daltres les quals yom
call no son pesades e considerades que almenys vulla
cascun considerar com sia notori que passats ha
cinquanta jorns que la occupacio del castell fon feta e los
scandols disposts que altre provisio no si ha feta per obra
sino que de sis jorns ença ses començada a pendre
alguna informacio. Totes aquestes dilacions e obres senyors son causa
de ma aturada: les quals quant yo consider les
justes e affectuoses letres que vostres reverencies nobleses e
saviesas han sobre aquests affers açi trameses e les quals
vos regraciu de tot mon cor e consider la
bona intencio e affeccio que los dits senyors de
deputats e les sis persones e consellers e altres mostren en
aço no pux ni deig les dites dilacions ni obres
imputar a culpa o negligencia de algu sino a malicia del temps e a ma
ventura qui desijant segons Deu sap profitar e no noure
a negu trob quim empatxa. Pero molt
reverents nobles e honorables senyors de pochs dies ença
aquests senyors han tramesos a lurs officials tals manaments e
artelleries e ministres e altres provisions que molts han bona
sperança que dins fort breus dies los affers seran en tal
disposicio que versemblantment no sen deuran sperar
sinistres ni scandels e yo si plau a Deu pore
esser aqui en breus dies segons singularment desig e ja de fet
ne fas trametre robes e viures a mi necessaris. En lendemig
vos placia haverme per scusat considerant que aquests
affers qui segons lo temps e altres particularitats poden
tocar assats a la cosa publica segons comuna oppinio per ma
absencia pendrien torb e ruptura scandalosa: e
considerant que aqueixos affers jatsia majors sens tota
proporcio se poden per la saviesa de vosaltres entre la qual
la mia absencia no deu esser coneguda prosseguir loablement
e madura: certifficantvos que si lo interesser de
aquesta questio fos civil e de bens o heredats temporals
jatsia grans you haguera ja tot jaquit e abandonat per
esser ab vosaltres: mas placieus cogitar que acim
va interesser de les animes e honor e persones de bens e de tots mos
parents e amichs e de mon frare cap de mon
linatge
lo qual ma en part en ma joventud
nodrit e yol tench per pare jatsia e allech
Deus e molts en testimoni que yo no desig ne
prosseguesch que ell haja daço sino raho
e justicia e cominalesa e que lo joch fos taula sens
dampnatge ni deshonor de algunes de les parts: e placieus que en
aquesta e per aquesta fi hajats los affers per recomanats. Senyors
molt reverents nobles e honorables gran plaer he haut quant he
vist lo translat de la letra per vosaltres als
aragoneses feta car es justa savia e pertinent:
placieus prosseguir los affers ab aquella sinceritat et
constancia e vera justicia e celeritat e gravitat que molts e yo
confiam de vostres consciencia leyaltat e prudencia fermant
sforçadament vostra sperança en Deus e no dubtets ni cessets
per adversitats ni contraris car la sua infinida
clemencia no jaquira perir la nacio leyal
e del seu nom singular loadora. Misser Guillem de Vallsecha ha
promes de partir dilluns per anar aqui tot dret e plagues a Deu que
haguessets mestre Vicet Ferrer e semblants si sen
trobaven car hajats per clar que ab aytals
instruments ha acostumat nostre Senyor fer singulars obres. Placieus
que lo jurament qui fon açi ordenat e fet sia
aqui sovin en lo parlament publicat e que los
capitols per la seguretat ordenats sien be observats: e nom
sia pres a presumpcio ço que dich en ma fe a
bona intencio. Lo sant Sperit molt reverents nobles e
honorables senyors sia en vostra guarda scrivintme fiablament
ço queus sia plasent ne a mi possible. Scrit en
Barchinona a XVIII de setembre. - Apparellat a vostre
honor P. arquebisbe de Terragona.

Presentáronse luego
Juan Pelegrí y Fernando de Senramon, enviados por el parlamento de
Valencia, los cuales, después de haber entregado su credencial,
manifestaron de palabra lo que sigue:

Núm. 194. Tom. 17.
fol. 956.

Que lo parlament general del regne de
Valencia desijant ab gran fervor tot spatxament
de la examinacio de la justicia de la corona reyal Darago era
stat continuat e mudat de la ciutat de Valencia a Vilaros a
XXV dies del present mes de setembre e apres daqui han deliberat de
venir e mudarse a aquesta ciutat de Tortosa: axi empero
que alguns capitols concordats en la ciutat de Calatayud
per los missatgers de aquell regne e los missatgers del
principat de Catalunya tant com tocaven presidencia per lo
regne o parlament de Valencia se fermassen de
present e quels fos triada e donada certa partida de aquesta
ciutat per lurs posades: daltra part que com sobre los
debats questions e dissensions suscitats entre lo noble
governador e ciutat de Valencia duna part e la vila de
Morella daltra de jorn en jorn se cresquen
novitats scandaloses es dehia que a ma de la dita vila
devien entrar en aquella gents darmes de aragoneses e
castellans per destruhir les aldeas de
aquella
vila: que aquest parlament de Cathalunya volgues
scriure affectuossament als honorables missatgers del
principat de Cathalunya e del regne
de Mallorques
residents en la vila Dalcaniz que axi
ab lo
parlament Darago com ab lo governador de
aquell regne treballassen e tant com en ells fos desviassen
que gents darmes Darago ni castellans no anassen
a la dita vila de Morella sots qualsevol color
de execucions.

Terminado este discurso, leyóse la siguiente
carta:

Núm. 172. Tom. 17. fol. 956.

Als molt
reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general
del principat de Cathalunya
justat en la ciutat de
Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra
letra havem reebuda dada en Tortosa a XII del present
mes a la qual vos responem que sta en veritat que per vostres
honorables missatgers havets molt treballat en concordar los
de aquest regne de que reportats gran honor: e saben
vostres missatgers que per nosaltres no ha romas de
concordarnos e som stats e som de present apparellats
servar los dits capitols. Seguis quel
mestre de Montesa per ordinacio del sant pare en la vila de
sent Matheu concorda entre llurs missatgers e
nosaltres certs capitols los quals apres ells e
nosaltres en la ciutat de Valencia acceptam e per ço
nosaltres per nostre consentiment abilitam lo parlament
daquest regne e lo governador ferma general guiatge ab
sagrament e homenatge e convenguemnos que al mati seguent
nosaltres anassem al rayal per anantar en los
fets del parlament concordament ab ells ensemps
e axi partim e finam: e seguis quel dit
governador ab sos adherents en la nit tancades
les portes de la ciutat feren armar la mes gent que pogueren
e de nit per una de les portes de la ciutat meteren en
lo dit reyal molta de la dita gent per terrats cambres e lochs
secrets e mes avant ne meteren en moltes cases vehines
al dit reyal. E encara no contents daço com a lur
instancia e enginy alguns gentils homens sien
fora treua ab molts de nosaltres feren aquells
armar e meterenlos prop dos portals de la dita ciutat vehins
al dit reyal secretament e a part de dins la dita ciutat armats e
encavalcats e nosaltres no sabents ni presumints
alguna de les dites coses a bona fe simplament e sens
armes per lo mati anavem al dit reyal e plague a Deu que en
lo cami nos foren denunciats los dits aguayts
per quens covench tornar e semblants coses nos han
continuades despuys durant lo temps del dit guiatge. E
mes avant per actes de fet lo dit governador nos ha
romput lo dit guiatge farmat per ell ab
sagrament e homenatge: e de aquestes coses e altres semblants podets
esser informats per los missatgers Darago e vostres
tramesos en aquest regne per la dita raho. E nosaltres
no podents obtenir concordia del dit governador e sos
adherents tramesem nostra missatgeria a la vila de Trayguera
la qual fon en la dita vila lo XVen dia dagost
per anantar en los fets e stech aqui per alguns
dies e noy comparech algun altre sino los
missatgers de Xativa de Morella e de Morvedre e
per ço apres los covench tornarsen: e
havem entes quels del principat de Cathalunya no sots encara
justats en aquexa ciutat mas pus sentim queus
ajustats nosaltres ab la ajuda de Deu breument nos
ajustarem
per anar a la dita vila de Trayguera o en altre
loch hon sia mes be dels affers. Havem senyors
vistes les letres del parlament Darago e vostres molt
corteses e la de vostres missatgers en Castella: e
certifficamvos que nostre desig es que aquests fets se
manegen
en una e comuna concordia per lo dret cami de la
justicia foragitats tots propris volers los quals serien pus
facils de corregir en principi que si mes avant se encenien. E
sia la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en la vila
de Paterna a XVII de setembre del any MCCCCXI. - Los
nobles cavallers e gentils homens del parlament general de
regne de Valencie
apparellats a vostre
honor.

Ultimamente, habiéndose acordado enviar
embajadores a Valencia para que procurasen conciliar las dos
fracciones del parlamento que se hallaban en Vinaroz y en Traiguera,
quedaron nombrados para este cargo Felipe de Malla y Alberto
Çatrilla
.

Sesión del día 23.

Tratóse
solamente de fijar el sueldo y ordenar los despachos que debían
entregarse a los embajadores destinados para Valencia.

Sesión
del día 24.

Dalmacio Çacirera, como procurador de
muchos otros no espresados en el acta, protestó contra la
espedicion de la embajada a Valencia. Dióse también cuenta
de que el obispo de Urgel no podía asistir al parlamento a causa de
ciertas cuestiones que le había suscitado el vizconde de Castellbó,
y se acordó escribir sobre el particular a dicho vizconde.

Sesión
del día 25.

El abad de Santas Creus pidió al
parlamento que se le aumentase el salario que le habían señalado
los diputados de Cataluña para ir en embajada a Sicilia. Tomó
después la palabra el gobernador y propuso:

Núm. 196. Tom.
17. fol. 962.

Quod super duobus erat valde necessarium
providere. Primum erat super custodia civitatis et reparatione
murorum et aliorum necessariorum ad tuitionem et deffensionem ejusdem
que videri suo ut dixit attentis plurimis non ut decebat stabat nec
custodiebatur propter quod debebant celeriter providere super eo
adhoc ut civitas ipsa et populati in eadem necnon et persone que tunc
erant et venire sperabantur in parlamento jamdicto pleniori
securitate gauderent. Secundum vero erat quod propterea quia
asserebatur gentes armorum de partibus regni Castelle
intrasse regnum Aragonum et de partibus Gasconie et
aliunde partes Pallarienses sitas in Cathalonie principatu
et ibidem castra aliqua debellasse famamque curribilem et comunem
gentes plurimas armorum plurimis in partibus et per diversos
congregari causa intrandi regnum et principatum predicta erat
necessarium providere civitatibus villis et castris principatus
jamdicti de capitaneis et aliis necessariis ad custodiam tuitionem et
deffensionem earundem. Et quia ipsi pre ceteris et principaliter
incumbebat ratione sui officii providere isto tempore in jamdictis
infra tamen provinciam sibi commissam licet per se posset hoc facere
petebat tamen consilium sibi prestari a parlamento eodem super
provisionibus hujusmodi faciendis adhoc ut ipsius suffultus consilio
posset in eisdem melius providere: alioquin si illud prestare
recusarent aut dubitarent ipse provideret in eisdem prout sibi
factibile videretur.

En conformidad a lo propuesto por el
gobernador, acordó el parlamento asociarle dos comisiones: una,
compuesta de Berenguer Serrat, Juan Pujol, Galceran de Rosanes,
Alberto Çatrilla, Raimundo Fivaller y Pedro Grimau, para que
entendiese en la fortificación y defensa de Tortosa; y otra formada
del abad de Ager, Miguel Falco, Bartolomé Aranyo, Dalmacio Çacirera,
Gonzalo Garidell y Bonanato Pere, la cual cuidase del nombramiento de
capitanes o gobernadores y demás necesario para seguridad de las
poblaciones y castillos del principado.

Sesión del día 25.


Se acordó recomendar al papa los embajadores que estaban
destinados para ir a Sicilia y debían antes verse con Su Santidad, y
suplicarle que procurase poner en paz las parcialidades del reino de
Valencia; levantándose luego la sesión, sin haber tratado de ningún
otro asunto.
Reunido otra vez el parlamento en la tarde del mismo
dia, leyéronse las cartas que siguen:

Núm. 197. Tom. 17.
fol. 965.

Als molt reverents egregis nobles e honorables
senyors lo parlament del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: dues letres
havem reebudes vostres e certifficats de les coses en aquelles
contengudes vos responem. E primerament en lo fet de la embaxada de
Sicilia que nosaltres havem treballat e treballam continuament ab
diligent e degut studi que la dita embaxada sia acompanyada de algun
notable baro o noble e en cas que no trobem baro o noble la
acompanyem en loch de aquests de algun notable cavaller expert e
sufficient a tal e semblant acte e axi ponderos com vejam que aquesta
nes vostra arreglada intencio e que axi ho mencionen vostres
letres. Mas per tant com a nosaltres attes que tro aci no contrastant
quey hajam meses tots nostres treballs no havem trobat noble
ni cavaller e attes encara lo temps de la partida de la dita ambaxada
qui es molt breu es vist difficil que daqui avant ne puxam
trobar qui hi vullen anar segons que damunt: vos pregam nos
vullats
certifficar si serets contents que en aquest cas
solament los cinch facen la dita ambaxada ço es los dos de la
esgleya lo un cavaller e los dos de les universitats car nons
en entenem a planir sens vostre assentiment de resposta: e es
be necessari que vosaltres senyors cuytets daqui mossen labat
de Sanctes-Creus axi ab vostres letres al sant Pare si
ab ell sera quel desembarch el faça venir prest com ab
vostres letres a ell matex com encara ab totes altres provisions
necessaries car de huy mes tota cuyta es triga: e que per
semblant manera sia cuytat lo prior de Tortosa. Nosaltres veents
que era cosa de qualer e de gran cuyta havem fet partir
alguns dies ha e trames a Terragona en Ramon Batle per
ço que vosaltres senyors hajats axi com crehem que ja haveu
les instruccions capitols letres e altres scriptures fetes e
trameses per los missatgers del principat de Cathalunya quant eren en
les ciutats de Valencie e de Calatayut. Aximatex
som stats una vegada e moltes al senyor archabisbe de Terragona
pregantlo per part de vosaltres senyors e nostra ab aquelles millors
induccions e paraules persuasives que occorrien a nostres
sensualitats volgues e li plagues cuytar sa anada aqui on sa
presencia esmenara ço que per la absencia de la sua notable persona
ha fallit parlant ab sa honor per assats lonch temps:
subjungents que als grans prelats scientifichs e disposts
pertany e es propi pugnar per lo beavenir de la cosa publica
axi com en lo cas present: e encara que no devia aturar per nosaltres
no haver enantat e procehit en haver lo sequestre del castell
de Palau Çaverdera car be sabia ell que nosaltres seguintsne
vostres letres hi havem fet e fem tro a extrem de poder en
tant que daci hi havem trameses en P. Sent Climent procurador
en lo comtat Dampuries bombardes trebuchs e altres
artelleries diners e homens de peu ballesters e altres coses
necessaries a fi que si mossen Johan de Vilamari no done loch
liberalment al dit sequestre lo dit en P. de Sent Climent ab
les osts del dit comdat e ab tots los dits
prepararatoris haja forcivolment e en tota manera lo dit
castell. E jatsia lo dit senyor archabisbe tro aci en cascuna
de ses respostes mostras que aquest fet lo detenia pero ara de
present ell vehent nostra provisio ha respost en tal manera que hom
coneix be en ell que sa partida sera fort e fort presta:
e semblant e axi bona resposta havem hauda de micer Guillem de
Vallsecha
pulsat e instat per nosaltres diverses e moltes vegades
per part de vosaltres senyors e nostra molt affectuosament e streta:
e ab tot aço siats certs senyors que aquests
nostres prechs e instancia no cessaran tro al jorn
e hora de lur partida. Nosaltres de continent hauda vostra
letra havem entes en la bona custodia e guarda de Castellvi de
Rosanes
e hajats per ferm que hi sera provehit totalment
segons vostra dita letra menciona. Gran es stat lo plaer e gran e
exhuberant exaltacio de alegria han preses los coratges de cascun de
nosaltres com havem sabut per vostres dues letres que los affers de
la successio se strenyen en tot be e que prenen bon tall e
bona via e crehem dignament que cascun sotsmes a la reyal corona
sen deuen grantment alegrar attesa
la ponderositat dels affers: don pregam nostre Senyor Deus via
veritat principiador e finador de tots bens que ell per sa
clemencia infinida vos faça aquests affers axi
salutablement prosseguir mediar e finir que en breu
prengan tal fi e expedicio que ell ne sia gloriosament
loat servit e honrat la justicia hi sia ministrada e nosaltres
poble seu siam certs e regits de nostre natural e indubitat
rey princep e senyor loablament e deguda. E placieus
senyors que tota vegada queus occorreran semblants noves e
vosaltres ho haurets en opportunitat nos en vullats
certifficar ab vostres letres car nosaltres com a cobejants
veure lo desijat dia vos ho reputarem en gracia molt singular.
E tingaus molt reverents nobles e honorables senyors en sa
curosa guarda la Deitat increada. Scrita en Barchinona
a XXIV dies de setembre lany mil CCCCXI.- Los deputats
del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a
vostre servey e honor apparellats.

Núm. 198. Tom. 17.
fol. 967.

Als nobles e molt honorables lo governador e
capita general dels comtats de Rossello e de Cerdanya e a
cascun dells e lurs lochtinets (tendría que ser
lochtinents
) tant com en lur offici les coses dejus
scrites se pertanguen lo parlament general del
principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa
per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la
corona reyal Darago e altres tocants lo be publich del
dit principat salut ab creximent de honor. Com
nosaltres considerada la disposicio del present temps que som pro
dolor sens rey princep e senyor indubitat per tuicio
deffensio e guarda del principat de Cathalunya e per conservar aquell
al rey princep e senyor que per pura justicia devem haver dejam
vullam e siam tenguts ab cordial e sobirana
diligencia e cura entendre e vetlar en fer totes provisions
necessaries e pertinents a les tuicio deffensio e guarda dessus dites
e hajam certs ardits de gents darmes stranyes de diverses parts fan
preparatoris de entrar guerrejar e dampnifficar lo dit
principat ço que a Deus no placia: sabents per
experiencia maestressa de les coses quant es profitos e molt
necessari per resistir dissipar exterminar tals enemichs que
ab temps abans de congoxa e perplexitat de guerra sia
provehit en recullir los viures restrenyer les forçes e
regonexer aquelles de obres armes municions e viures
necessaris e metreles en bon orde de gent e majorment en les
forces que son frontaleres: pregamvos axi affectuosament com
sabem o podem encarregam e requerim que prestament provehiscats
en fer recollir los viures restrenyer les forces e regonexer
aquelles de obres armes municions e viures necessaris e metreles en
bon orde segons altres vegades en temps de guerra es acostumat e el
carrech a vostres officis se pertany e de vostres
noblesas e providencias
confiam: e per pus
presta execucio operativa dels affers vullats intimar
notifficar exortar e manar remetents nosaltres les letras
quens farets al stil de vostra cort a tots e sengles ja
creats o creadors procurador reyal veguers batles e
altres qualsevol officials e a tots e sengles prelats e altres
persones ecclesiastiques barons nobles cavallers e homens de
paratge ciutadans o burgueses honrats e homens de vila
e altres qualsevol persones de qualsevol stat grau o condicio sien
als quals les coses dessus dites ço es de recollir viures
restrenyer forces regonexer aquelles de obres armes e
viures necessaris e metreles en bon orde en qualsevol manera quels
pertanga on sien tenguts prestament ho facen exequesquen:
e perque vejats nostra intencio sobre la dita deffensio de les
coses per nosaltres ordonades e publicades en lo
parlament vos trametem translat a part les quals vos placia tenir
servar o fer tenir e servar segons a cascun de vosaltres se
pertanyera a la letra guardantvos stretament que per alguna contencio
debat o dubte de vostres jurisdiccions la present deffensio e
provisio no romanga os dilat en alguna manera car aço seria perill
irreparable del qual nosaltres ab les presents expressament protestam
e açous entimam que seria a total carrech
vostre ço que a Deus no placia ho complesquen haventvos
en les dites coses ab tal vigilancia diligencia e gran cura
que vers Deu e vers lo mon ne merescats reportar premi
glorios renom e altres remuneracions condignes. Dada en
Tortosa sots lo segell del vicariat de la esgleya de
Tortosa
a XXVI dies de setembre del any de la nativitat de nostre
Senyor mil CCCCXI.  






Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...