Fol. 259, 60 y 61. Magdalena, penitentia,

Fol. 259, 60 y 61.

JESUS.

Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenga de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII (1454) per honor de una joya de Santa Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la Esglesia de San Just de la dita ciutat. E iatsia aquesta obra no sia axi be composta e polida com yo volria ara que so en edat de LXXX (80) anys empero per esser la primera e feta en la florida edat no la vull abilitar sino ques stiga ut jacet.

OBRA BROCADA DE LA GLORIOSA MAGDALENA PARLANT DE PENITENTIA en honor de la qual fou posada la dita joya en la Esglesia de Sanct Just de Barcelona per mossen Montserrat Torres prevere e per mi en la trona de dita Esglesia expandida.

C.

O Senyor just - e Rey dels dominants

Deu immortal - humilment te supplich

Que puscha dir - en lo present publich

Lobra present - salut dels christians

E no men cans

Mas lahors grans

Te puscha fer - de cor ab gran ardor

Armat tots temps - del senyal de salut

Qui es la creu - hon morir est volgut

E lumanal - has linatge remut

Sies mescut

Car sent ma flach - de penedir Senyor

Voler parlar - culpable peccador.

C.

Cert es a tots - que havem de morir

Corporalment - e lhora no sabem

E per ço nos - Jesus anar devem

E de cor fi - quiscus deu penedir

Molt avorrir

Fins a morir

Tots los peccats - que contra Deu son fets

E penedits - haver en voluntat

De no tornar - en lo comes peccat

Ab lo qual cert - lesperit infernat

Nos te ligat

Ab sos paranys - e molts diversos plets

Qui granen molt - en los seus mals gorets.

C.

E mes avant - penitença requer

Del mal passat - haver contricio

E dir aquell - tot en confessio

E voler lo - per obra satisfer

E ben refer

Sens altre sper

Los dants donats - orations fahent

Deiunis molts - et almoynes donant

Al pobrellet - qui esta Deu pregant

Dies e nits - e tots temps suspirant

Molt fameiant

E ja molt mes - si es nostre parent

Almoyna tal - a Deu es molt plasent.

C.

Donchs christians - vullam nos confessar

Ara molt prest - al loctinent de Deu

Pus ha poder - en lo gran infern seu

De trauren los - qui hi deuen anar

E sens dubtar

Aços molt clar

Del mal loch clau - et obriment del cel

De vicis tants - dissipador molt fort

E de virtuts - restauratio port

E dels grans trists - gos dir no poch conort

E molt confort

E del amarch - gran bresca com a mel

Be confessar - es fundament e rel.

C.

Lexar lexar - devem tots los peccats

Axi com feu - Magdalena reyal

Quils sagrats peus - del rey celestial

Lava plorant - ab sos ulls delicats

Glorificats

E venerats

Apres humil - aquells torquar volgue

Ab los cabells - del seu insigne cap

Plorant planyents - loffensa qui Deu sap

Llavors comes - lexant vestirs (vestits) e drap

E tot arrap

Contrita tal - a ell molt li plague

Perdonarli - per tal com se dolgue.

C.

Aximateix - en aspre loch desert.

Lapostol Sant - affligi lo seu cos

Tots temps pensant - en linfinit repos

Quan tots los sants - per lo traball soffert

Es ver e cert

Que molt as pert

Compunct de cor - los peccats avorri

Car plora tant - pel renegar confus

Que feu tot sol - contral beneyt Jesus

Qui dels vivents - aço vol e no pus

Que dit dessus

Lo qual de grat - la culpa li jaqui

Pus tal lo veu - quexis molt penedi.

C.

Tots molt devem - penitença gentil

Molt ben amar - desijantlab desig (desijantla ab)

E no vorrir (avorrir) - aquella de fastig

Si ben absolts - ab sentença civil

E bon estil

Del peccat vil

Esser volem - del gran Deu infinit

Ella cert es - dels qui lan en costum

E dels errants - molt vertadera lum

E de tot mal - trenca los e tendrum

E paguel fum

Del foch dinfern - donant al cors delit

E lo Satan - nes fet molt aspordit.

C.

Per tant los qui - penitença faran

En aquests iorns - o dins lo temps del any

Fassen la prest - e noy planguen lafany

Obrants axi - la faç de Deu veuran

Contemplar lan

E may morran

Mas si lo mon - algu tant amara

Per darse pler - e viure vicios

Pendre de tort - de refer no curos

Tal obstinat - morint axi bundos (abundós)

Infructuos

Iran linfern - hon tots temps cremara

E paradis - james ell no veura.

Tornada.

Mare de Deu - lo quius invocara

Qualsevol temps - en lo mon tenebros

Soccorreu lo - ab Jesus glorios

de viure be - catholich virtuos

E no dubtos

Vos no tardeu - car ell confessara

Integrement - e no si tardara.

Endressa.

En la present - tot lo quey fallira

Vos mantanents - del saber gratios

Ho corregiu - ab lo qui es dubtos

Pus yo so prest - e molt volenteros

E delitos

De pendre be - lo que bondat dira

Del saber guay - e cert nom desplaura.

II. Statutum villae Cervariae super miraculo, quod in frustro ligni domini accidit anno MDXL.

II. 

Statutum villae Cervariae super miraculo, quod in frustro ligni domini accidit anno MDXL. (V. pág. 30.) 

Ex lib. consil. eiusd. villae eod. anno. 

Die septima mensis Februarii an. a nat. Domini milesimo quingentesimo quadragesimo, intus aulam Patiarie (pahería) Ville Cervariae pro negotiis infra scriptis fuerunt convocati et congregati Patiarii (paheres; pahers) et consiliarii hi qui sequntur. 

Pahers:

Mosen Dalmau Çacirera.

Miser Ioan Pagés. 

Andreu Toldrá. 

Bernat Guiam. 

Concellers:

Bartomeu Ruisech. (no Riusech)

Pere Bonet. 

Geronim Romeu. 

Barthomeu Urgell. 

Franch Cervero. 

Llorens Mulnell. 

Jaume Robió. 

Jaume Goma. 

Pere Garriga. 

Pere Danis. 

Anton Sabater. 

Barthomeu Borras. 

Juan Porta. 

Franci Vidal. 

Al qual concell fonch proposat per los venerables mosen Graviel Salvador, prevere, vicari y procurador de la venerable comunitat de la present vila de Cervera, e per lo venerable mosen Pau Saylla, etiam prevere procurador insolidum ab lo dit mosen Graviel Salvador, deduhint, y explicant, com molt be sab lo honorable consell com ahir que ere divendres que contavam sis del present mes de Febre del corrent any mil sinchcents y quaranta, se subseguí en la sglesia parroquial de la dita sglesia maior, que una reliquia de la Santa Vera Creu que en dies pasats per lo venerable mosen Jaume Albesa verbo fonch donada a la comunitat de dita villa, e com dit mosen Albesa, segons se diu, lavie promes al venerable mosen Mongai, prevere rector de la parroquial sglesia del Tarrós, e per dita prometensa per dit rector fonch fet, e li ha fet fer un reliquiari de argent per posar la Santa Vera Creu, volent efectuar aquella ses subseguit que volent trencar dita Sancta Vera Creu en la capella de S. Nicolau, de sobre lo altar posada dita Sancta Vera Creu sobre los corporals desobre un paper blanch, e volent trencar eo tayllar ab un gavinet eo talanplomes del venerable mosen Matheu Vicent, prevere, e com lo venerable mosen Barthomeu Amoros prevere, mestre en sancta Theologia, volent tallar, lo venerable mosen Geronim Esteve ab dit taillantplomes, e no podent tayllar dita Sancta Vera Creu, lo dit venerable mosen Barthomeu Amoros prevere dix, “ho que gran cars e misteri que nos pugue tayllar, mostraulam;'' e prenen dita Sancta Vera Creu ab los dos dits de cada ma doblegant aquella sens ningunes forses, e essent trencada aquella caigue desobre dit paper una gota de sanch, e mirarem lo dit tallamplomes, y trobarem dit tayllanplomes ab lo tall un poch girat e sanch en lo dit tayllanplomes; estad un gran misteri e miracle de aquesta santa reliquia. E enpres fonch posada dita santa reliquia en lo reliquiari de argent, e aixi vuy en dia la te lo venerable mosen Jaume Junyent, dega del reverendisimo Sr. Bisbe. E com lo dit rector del Tarrós tingue intens, e vol que dita reliquia li sie donada; per ço supliquem á la present universitat vulle fer cara que dita reliquia reste a la comunitat e universitat de aquesta insigne vila, com encara de votar festivitat de un misteri tan aseñalat en lo dia que ses subseguit que sera quiscun any a sis de Febre, e solemnisar e fer solemnisar processio en reverencia e veneracio del misteri de la Santa Vera Creu.

Resolucio. Sobre lo misteri se es subseguit de la Santissima Vera Creu lo honorable consell deliberá y provehi que vist lo gran misteri e cosa tan alta esser subseguida en la sglesia parroquial de aquesta universitat, que en honor y reverencia del omnipotent Deu e de la Sacratissima Verge Maria, mare sua benaventurada, e de la Santa Vera Creu, sia celebrada y solemnizada ab processio solemnissima per aquell dia que als Señors de Pahers paria, e una e moltes per la present universitat proposantho a la venerable comunitat dels preveres, cometento a dits Señors de 

Pahers que ab tota aquella reverencia que poran, convocant totes las confraries, que se face fer crida per los lochs acostumats de la vila fent notori dita profeso als pobles, fent avansar las campanes del campanar major e a so o toch de completes, cometent lo mes avant a dits Señors de Pahers.

Mes deliberá y provehi e dona facultat y plen poder de escriure al Rmo. Bisbe de Vich, notificanli lo gran misteri ses subseguit en la sua parroquial sglesia de la Santissima Vera Creu, cometentho a dits Señors de Pahers, e que noy pugan trametre home suplicanli que per ninguna via no consente que se tragués de la sua esglesia. Mes deliberá y provehi dit honorable consell que los Señors de Pahers per ninguna via no permeten sia treta dita reliquia de la Santa Vera Creu de la present parroquial sglesia; ans la universitat se agermane ab lo clero de la present universitat, e se defense com aportarlasen volguesen ensemps ab lo clero defensant aquella; e quant votar festa en lo dia que dit misteri se es subseguit, que so lo predit consell pot ordenaro ab major spay cometent als Señors de Pahers tinguen a recort de proposaro. 

Die 28 mensis Februarii an. a nat. Dom. 1540 intus aulam patiarie Ville Cervarie pro consilio de Vintiquatrena celebrando, fuerunt convocati et congregati hi qui sequntur.

En lo cual consell fonch proposat per lo venerable mosen Jaume Junyent, prevere degua de la villa de Cervera per lo Rmo. Sr. Bisbe de Vich, dient que atengua del misteri de la Santa Vera Creu, e que com te tremes al Señor Bisbe acerca del dit misteri; e que lo Sr. Bisbe de Vich a trames a dir que prenguesen la informacio, e aixi la an presa e esta autenticada per en Joan Montaner notari, e que la comunitat a elegit un prevere, e que la Vila elegesca un home que vaje en compaia de dit prevere, o be que vaigia dit prevere a soles, que lo magnifich consell y vulle provehi. Sobre la proposicio feta per lo Ven. mosen Jaume Junyent, degua del Rmo. Sr. Bisbe de Vich, sobre la informacio se ha de tremetre al Sr. Bisbe sobre lo misteri de la Santa Vera Creu, sobre aços lo magnifich y honorable consell deliberá y acorda que ates lo misteri es tan gran de la Santa Vera Creu, que vaje un honorable Paher per part de la universitat al Sr. Bisbe ab letra de cresencia ensemps ab lo prevera, elet per la venerable comunitat, que aportie dita informacio rebuda del misteri de la Santa Vera Creu per informar al Rmo. Sr. Bisbe de Vich per part de la universitat, donanlos ple poder y facultat a dits Señors de Pahers y prohomens sobre dites coses e sobre los dependents, y lo que se despendra quel sia pres a comte (compte; de computo, cuenta) als Señors de Pahers, axi sobre las coses de la Santa Vera Creu, com de dit plet.