Amor, poesía, Juan Carlos Abella

Sabeu de que va la poesía de avui, com no, va de amor.

"AMOR"

Amor es llibertad, santa llibertat
Amor es pasió, gran pasió
Amor es ilusió, molta ilusió
Amor es igualdat, nesesaria igualdat

Amor es unió, rocosa unió
Amor es bondat, infinita bondat
Amor es verdat, tota la verdat
Amor es lo milló, de la vida lo milló

Amor es cansó, alegre cansó
Amor es patí, mai se pare de patí
Amor es eixí, les millós coses fa eixí
Amor es llisó, sempre se depren una llisó

Amor son moments, los millós moments
Amor es esperansa, bendita esperansa
Amor es templansa, molta templansa
Amor de valents, pera mol valents

Amor de aventura, cada día una aventura
Amor y eternidat, dure hasta la eternidat
Amor reforsat, cada día ix mes reforsat
Amor es ternura, la mes tendra ternura

Amor es llum, la mes clara llum
Amor es primavera, cada día una primavera
Amor es una frontera, defensiva frontera
Amor es costum, respete la milló costum

Amor es pau, nesesaria pau
Amor es tradisió, respetuosa tradisió
Amor es evolució, continua evolusió
Amor es chapurriau, viva lo chapurriau

Amor es parella, espesial parella
Amor productiu, cada día mes productiu
Amor es estiu, calen com lo estiu
Amor de dos, amor de ell y de ella.

La fruta del "destrío"

L'agüelo "Sebeta", pense, discurris y s'enrecorde:

La fruta del "destrío" es la que quede después de triá la que te milló pinta, milló colo y més gorda.

L'atra, la que quede es més fea, més menuda, tocá(da), tacá(da), cucá(da) o descolorida.

Eisa, la del destrío, la solen posá més barata, perque ña que llimpiála y merme, al tindre que lleváli tot lo ruin, encara que lo que quede, de gust normalmén es igual que l'atra.

A casa tota la que cullíem ere bona, no ne teníem d'atra, allí no ñabíe trío ni destrio, perque sol ne teníem dos o tres álbres de cada clase, ara en les grans plantassións la cosa ha cambiat.

Quíns tems aquells, cuáns recuerdos de uns tems que diuen que eren pichós.