L'agüelo "Sebeta", pense, discurris y s'enrecorde:
La fruta del "destrío" es la que quede después de triá la que te milló pinta, milló colo y més gorda.
L'atra, la que quede es més fea, més menuda, tocá(da), tacá(da), cucá(da) o descolorida.
Eisa, la del destrío, la solen posá més barata, perque ña que llimpiála y merme, al tindre que lleváli tot lo ruin, encara que lo que quede, de gust normalmén es igual que l'atra.
A casa tota la que cullíem ere bona, no ne teníem d'atra, allí no ñabíe trío ni destrio, perque sol ne teníem dos o tres álbres de cada clase, ara en les grans plantassións la cosa ha cambiat.
Quíns tems aquells, cuáns recuerdos de uns tems que diuen que eren pichós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.