Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verones. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 d’octubre del 2023

XX, Messonget, un sirventes

XX.


Messonget, un sirventes

M' as quist, e donar l' o t' ay

Al pus tost que ieu poyrai

El son d' En Arnaut Plagues;

Que autr' aver no t daria,

Que non l' ay; ni s' ieu l' avia,

Non t' en seria amicx,

Que s' era de mil marcx ricx,

D' un denier no t' en valria.


Qu' en tu non es nulha res

De so qu' a joglar s' eschai,

Que tos chans no val ni play,

Ni tos fols ditz non es res;

E croya es ta folia,

E paubra ta joglaria

Tan que si no fos N Albricx

El marques que es tos dicx,

Nulhs hom no t' alberguaria.


Mas d' una res t' es ben pres 

Que d' aisso, qu' aras pus play, 

As pus qu' anc non aguist may 

Follia e nescies;

E si negus hom que sia 

De ta folhor te castia,

Tu non creiras sos casticx,

Quar per folhor t' es abricx

Tal que per sen no t valria.


Per tu blasmon lo marques

Li croy joglar e 'l savay,

Per lo ben que elh te fay;

Per qu' ieu vuelh qu' en Verones

Al comte tenhas la via;

Mal dig, que mais li valria

Us braus balestiers enicx

Que traisses als enemicx

Que s' ieu tu li trametia.


Hugues de Saint-Cyr.

divendres, 13 d’octubre del 2023

VIII, Anc non cugey que m pogues oblidar

VIII.


Anc non cugey que m pogues oblidar

Lo dan qu' ai pres d' amicx e de senhors,

Mas lo gran dan oblid' om pel maiors,

Qu' aisso es dans que no s pot esmendar,

Qu' el melhor coms del mon e 'lh mielhs apres,

Lays m' o, que tug sabetz be del marques

D' Est quals era, no 'l vos qual lauzar ges,

Mortz es, mas ieu no cre que negus temps

Morisson tans de bons costums essemps.


Qu' elh fon savis, conoyssens e saup far

A mezura tan qu' era sa valors

El plus aut grat poiatz e sos pretz sors,

E sostener que no s pogues baissar

Lo saup ab sen, pueys fo larcs e cortes,

Humils als bos et als mals d' orguelh ples,

E vas domnas adretz en totas res,

E vertadiers a son poder tos temps,

Qu' el cor e 'l sen e 'l faitz hi mes essemps.


Autre dol ai que m' es greus a durar

Del guai comte Verones qu' era flors

De gran beutat e de totz bes colors;

Qui 'ls sieus bos aips vos volia comtar

No 'ls poiria totz retrayr' en un mes,

Ni non es hom qui tener se pogues,

Si 'ls auzia, que del cor no 'l plaingues;

Per so que mais no falhiran tos temps

Aquist duy dol que son vengut essemps.


Senher marques, vos faziatz donar

A tals cui dar no fora ja sabors,

Pueys faziatz als menutz donadors

Creisser lurs dons, quant auzian parlar

Del vostre fait cum era sobremes.

Qui fara mais los belhs dos ni 'ls grans bes,

Ni de qual cort venra tan rics arnes

Cum fazia de la vostra tos temps,

Quar negus tant cum vos non dava essemps!


Senher marques, que faran li joglar

A cui fezes tans dons, tantas honors!

Mas un cosselh non sai als trobadors,

Laisso' s morir et ano' us lai sercar;

Quar sai no vei guaire qui de lor pes,

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es;

Pauc nos laisset dieus vas que trop n' a pres,

Si laisset, tant que durara totz temps,

Plangz e sospirs e dolors tot essemps.


Aquelh vers dieus, que fo et er totz temps, 

Los meta amdos en paradis essemps.


Aimeri de Péguilain.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...