XX.
Messonget, un sirventes
M' as quist, e donar l' o t' ay
Al pus tost que ieu poyrai
El son d' En Arnaut Plagues;
Que autr' aver no t daria,
Que non l' ay; ni s' ieu l' avia,
Que s' era de mil marcx ricx,
D' un denier no t' en valria.
Qu' en tu non es nulha res
De so qu' a joglar s' eschai,
Que tos chans no val ni play,
Ni tos fols ditz non es res;
E croya es ta folia,
E paubra ta joglaria
Tan que si no fos N Albricx
El marques que es tos dicx,
Nulhs hom no t' alberguaria.
Mas d' una res t' es ben pres
Que d' aisso, qu' aras pus play,
As pus qu' anc non aguist may
E si negus hom que sia
Tu non creiras sos casticx,
Quar per folhor t' es abricx
Tal que per sen no t valria.
Per tu blasmon lo marques
Li croy joglar e 'l savay,
Per lo ben que elh te fay;
Per qu' ieu vuelh qu' en Verones
Al comte tenhas la via;
Mal dig, que mais li valria
Us braus balestiers enicx
Que traisses als enemicx
Que s' ieu tu li trametia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.