XIV.
Un decret fauc drechurier,
E dic, si clergues layc fier,
Que fieira lo colp primier,
Pus l' apostolis o dis,
E 'l laicx feira per entier
Lo segon colp e 'l derrier,
E pueys sia 'n patz e fis.
Pus no m fauc autre jornal,
Farai una decretal
Que qui a moller venal
Que la lays a sos vezis;
E, si la torna en l' ostal,
Que l' enfant sion leyal,
Pus elh los pays e 'ls vestis.
Clercia no valc anc tan
Qu' els solo anar prezican,
Aras van peiras lansan
A l' autra gen,
E tenon per publican
Selh qui s defen.
Cavaliers solon raubar;
Ar an melhurat lur afar
De mentir e de perjurar;
E so que solion manjar
Porton vestit.
Dompneys es melhuratz mot fort
Que sol dar ad home la mort,
Ans que n' agues juec ni deport,
Ni fos volgutz;
Aras, ab que deniers aport,
Sempre er drutz.
Mas de laorar solamen;
Aras son vezat e saben,
S' an plen la pelh,
Et a plag, avan sagramen,
Qu' eron libelh.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.