XXIII.
Luecx es qu' om si deu alegrar;
E sitot no m suy amaire,
Si vuelh ieu esser chantaire
Et en luec mon saber mostrar:
Qu' ieu dic que paucx ni grans avers
No val saber, qui l' avia;
Per que d' apenre quecx dia
Creys als plus savis lor volers.
Quascus deu entendre en plazers,
Gardan se de vilania;
E deu faire quascun dia
De be segon qu' es sos poders:
Pero, si s vol desmezurar,
Sos pretz no pot durar gaire,
Quar mezura essenh' a faire
So per que bos pretz pot durar.
Qui gran cor a de larguejar
Saber deu dont o pot traire;
Non dic qu' hom si deia estraire
De valer, ni no s tanh a far.
Mas gardar es maestria;
E qui pert per sa follia
No sap quals afans es querers.
No val ni grans manentia;
Pero luecx es que seria
Dans trop gardars e reteners:
Luecx es qu' hom deu outrapassar,
Luecx de calar, luecx de braire,
Luecx de donar, luecx d' estraire,
Luecx de sen, luecx de folleiar.
Qui son bon pretz vol tener car
No sia fols ni gabaire,
Quar fols es qui vol retraire
So que sap que fay a celar;
E fols qui vol dir totz sos vers,
E fols qui en fol se fia,
Fols qui falh e no s castia,
E fols qui sec totz sos volers.
Pons Fabre d' Uzes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.