XLVII.
Razos es qu' ieu m' esbaudey,
E sia jauzens e guays
El temps que fuelha e flor nays,
Et un sirventes despley,
Quar lialtatz a vencut
Falsedat; e non a guaire
Que ieu ai auzit retraire,
Q' uns fortz trachers a perdut
Son poder e sa vertut.
Dieus fai e fara e fey,
Si com es dous e verays,
Dreitz als pros et als savays,
E merce segon lur ley:
Quar a la pagua van tut
L' enguanat e l' enguanaire,
Si com Abels e son fraire;
Que 'l traytor seran destrut
E li trahit ben vengut.
Dieu prec que trachors barrey
E los degol e 'ls abays
Aissi com fos los Alguays,
Quar son de peior trafey:
Mas aisso es ben sauput,
Atressi com hom pot faire
De covers morgue tondut,
Fai hom de trachor pendut.
De lops e de fedas vey
Que de las fedas son mays;
E per un austor que nays
Son mil perditz, fe que us dey:
Ad aquo es conogut
Que hom murtrier ni raubaire
No platz tant a dieu lo paire,
Ni tan non ama son frut
Com fai del pobol menut.
Assatz pot aver arney
E cavals ferrans e bays,
E tors e murs e palays,
Ricx hom, sol que dieu reney:
Doncx ben a lo sen perdut
Totz hom a cuy es veiaire
Que, tollen l' autrui repaire,
Cuge venir a salut,
Ni 'l don dieus quar a tolgut.
Quar dieus ten son arc tendut
E trai aqui on vol traire;
E fai lo colp que deu faire
A quec, si com a mergut,
Segon vizi e vertut.
Pierre Cardinal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.