XLIX.
Entre dos reis vei mogut et enpres
Un novel plait c' adutz guerr' e mesclaigna,
Costas d' aver e trebaill, com que peis
Bruit e resson et esfortz e compaigna,
Car Conratz ven qu' es mogutz d' Alamagna,
E vol cobrar, ses libel dat ni pres,
So qu' a conquis Carles sobr' els Poilles;
Mas non er faitz que fer e fust non fraingna
E caps e bratz, enanz qu' el plaitz remaigna.
Qu' en breu veirem descargar rics arneis,
Tendas e traps fermatz per la campaigna,
E mainz baros conseillar pels defes,
Per que l' afars s' enanz' e no s' afraigna;
Aissi veirem de mainta terra estraigna
Venir faiditz soudadiers e borges
E messatgiers e privatz e pales,
Et en la ost veirem solatz e laigna
E 'ls berrouier soven correr la plaigna.
Trombas, tabors, sonaills, genz e peitrals,
E cavalliers encoratz de contendre
Veirem en cham, e penons e seignals
E rencs d' armas aiostatz escoissendre,
E mains cairels desclavar e destendre,
E critz e plors e braitz e dols corals
Poirem auzir, e per plans e per vals,
E mainz destriers pres ses dar e ses vendre,
E 'ls reis intrar en l' estor ses atendre.
Lai on seran las seigneiras reials,
Veirem escutz et elms macar e fendre,
Trencar ausbercs e sentir colps mortals,
E troncs e lans, e ferir e defendre,
E s' al plus fort camp intrara per pendre,
Aqui veirem derrocar mainz vassals,
E mainz jazer envers sotz los cavals,
Manz mortz, manz pres, e manz per terr' estendre,
E mainz aucir que no se volra rendre.
L' aigla, la Flors a dreitz tant comunals
Que no i val leis ne i ten dan decretals,
Per que iran el camp lo plait contendre,
E lai er sors qui meills sabra defendre.
Aicarts del Fossat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris de robots o de malparits i malparides catalanistes s´esBURRaran.
No us mateu, agafeu un llibre.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.