La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dimecres, 14 d’octubre del 2026
N Uc Brunet ou Brunenc. Cuendas razos e novelas plazens
divendres, 13 d’octubre del 2023
XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,
XI.
Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,
Que cuydava qu' el fos savis e conoyssens,
Per que dintre mon cors en suy era dolens,
Quar tan honrat condug don a tan avols gens
Cum lo cor d' En Blacatz qu' era sobrevalens;
Aora lo vol perdre, en que falh malamens,
Qu' aissi cum pert aquest ne perdria cinc cens,
Mas ja no y er perdutz entr' els flacx recrezens.
Que las dompnas valens lo partran entre lor,
Et en luec de vertutz lo tenran per s' onor:
E mi dons de Proensa, quar a de pretz la flor,
Prenda 'n premeiramens, e 'l gart per fin' amor.
Pueys mi dons de Bearn, quar a vera valor,
Vuelh qu' en prend' atressi tan qu' en torn la dolor,
Qu' ilh aura de sa mort, en gaug et en doussor;
Quar tos temps enanset son pretz e sa lauzor.
La comtessa prezans, dona de Vianes,
Vuelh que prenda del cor, pus a bon pretz conques;
E gart lo ben e gen per la vertut que i es,
E penra 'l tos temps ben, si 'l guard' en totas res.
E 'l belha de la Chambra, en cui sera ben mes,
Vuell qu' en prend' atressi, pus a totz autres bes;
E gart lo en aissi cum fai son cors cortes,
E no 'l pot mielhs gardar al laus dels ben apres.
Na Guida de Rodes prendra del cor, quar fai
Sos bes grazir als pros, e quar totz bes li plai;
E gart lo ben e gen, quar ad elha s' eschai,
Que sitot ilh val pro, tos temps en valra mai.
Na Rainbauda del Baus prenda del cor assai,
Quar ilh es belha e bona et a bon pretz verai,
E gart lo ben e gen, quar tot quan gen l' estai
Garda, salvan s' onor e son plazen cors gai.
Silh de Lunelh, quar a verai pretz cabalos,
Vuelh que prenda del cor, qu' aissi s tanh, per amdos,
Quar ilh es belha e bona, e 'l cors plazens e bos,
E gart lo ben e gen, et aura 'n grat dels pros.
Pueys vuelh que del cor prenda la bella de Pinos,
Quar ilh es belha e bona et a plazens faissos,
E gart lo en aissi, quar sos cors amoros
Tenra 'l vertutz del cor tos temps gais e joyos.
De l' arma d' En Blacatz pens dieus lo glorios,
Qu' el cor es ab aquelhas de qu' el era enveyos.
Belh' Ermenda plazens, sol que dieus mi sal vos,
Cui que plass' o que pes, tos temps viurai joyos.
Bertrand d' Alamanon.
XI, Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,
XI.
Molt mes greu d' En Sordel, quar l' es falhitz sos sens,
Que cuydava qu' el fos savis e conoyssens,
Per que dintre mon cors en suy era dolens,
Quar tan honrat condug don a tan avols gens
Cum lo cor d' En Blacatz qu' era sobrevalens;
Aora lo vol perdre, en que falh malamens,
Qu' aissi cum pert aquest ne perdria cinc cens,
Mas ja no y er perdutz entr' els flacx recrezens.
Que las dompnas valens lo partran entre lor,
Et en luec de vertutz lo tenran per s' onor:
E mi dons de Proensa, quar a de pretz la flor,
Prenda 'n premeiramens, e 'l gart per fin' amor.
Pueys mi dons de Bearn, quar a vera valor,
Vuelh qu' en prend' atressi tan qu' en torn la dolor,
Qu' ilh aura de sa mort, en gaug et en doussor;
Quar tos temps enanset son pretz e sa lauzor.
La comtessa prezans, dona de Vianes,
Vuelh que prenda del cor, pus a bon pretz conques;
E gart lo ben e gen per la vertut que i es,
E penra 'l tos temps ben, si 'l guard' en totas res.
E 'l belha de la Chambra, en cui sera ben mes,
Vuell qu' en prend' atressi, pus a totz autres bes;
E gart lo en aissi cum fai son cors cortes,
E no 'l pot mielhs gardar al laus dels ben apres.
Na Guida de Rodes prendra del cor, quar fai
Sos bes grazir als pros, e quar totz bes li plai;
E gart lo ben e gen, quar ad elha s' eschai,
Que sitot ilh val pro, tos temps en valra mai.
Na Rainbauda del Baus prenda del cor assai,
Quar ilh es belha e bona et a bon pretz verai,
E gart lo ben e gen, quar tot quan gen l' estai
Garda, salvan s' onor e son plazen cors gai.
Silh de Lunelh, quar a verai pretz cabalos,
Vuelh que prenda del cor, qu' aissi s tanh, per amdos,
Quar ilh es belha e bona, e 'l cors plazens e bos,
E gart lo ben e gen, et aura 'n grat dels pros.
Pueys vuelh que del cor prenda la bella de Pinos,
Quar ilh es belha e bona et a plazens faissos,
E gart lo en aissi, quar sos cors amoros
Tenra 'l vertutz del cor tos temps gais e joyos.
De l' arma d' En Blacatz pens dieus lo glorios,
Qu' el cor es ab aquelhas de qu' el era enveyos.
Belh' Ermenda plazens, sol que dieus mi sal vos,
Cui que plass' o que pes, tos temps viurai joyos.
Bertrand d' Alamanon.
dijous, 12 d’octubre del 2023
Richard de Barbezieux.
Richard de Barbezieux.
I.
Lo nous mes d' abril comensa;
L' auzelh chantador
Chanton, quascus per baudor,
Qu' atendut an en parvensa
Lo pascor;
Mielhs De Dompna, atretal entendensa
Aten de vos ab joy et ab temensa,
Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens
M' en venha 'l bes amoros e plazens.
Qu' aissi cum totz l' ans s' agensa
Per fuelh' e per flor,
Val mais lo mons per amor,
Et amors non a valensa
Ni honor,
Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa,
Quar de totz bes estatz gras e semensa,
Et en vos es valors, beutatz e sens,
Mas per amor es plus valors valens.
Tant avetz de conoyssensa,
Per que us fan senhor
Amors, jovens ab honor,
E us portan obediensa
Quascun jor;
Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa
Vostre dur cor de bella captenensa,
Que ben sabetz que belhs ensenhamens
Es en amor fis e comensamens.
Ar si coven eschazensa
A fin amador,
E prenha en patz la dolor;
Greu er qui ab amor tensa
Que non plor;
Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa
Estauc ades e fauc ma penedensa,
Tan que us plassa lo mieus enansamens
De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.
Tot atressi cum Durensa
Pert en mar maior
Son nom que longeis non cor,
Eyssamens pert ses falhensa
Sa color,
Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa,
Autra beutatz, ses tota retenensa,
Ves la vostra que tant es avinens
Qu' atressi creys cum la luna es creyssens.
Mielhs De Dompna, s' ieu sui say ves Palensa,
M' arma e mos cors vos reman en tenensa;
E 'l noms d' amia vos er obediens,
Ab que crezatz de sos ensenhamens.
II.
Tug demandon qu' es devengud' amors,
Et ieu a totz dirai ne la vertat:
Tot en aissi cum lo solels d' estat
Que per totz locs mostra sas resplandors
E 'l ser vai s' en colgar, tot eyssamen
O fai amors; e quant a tot sercat,
E non troba ren que sia a son grat,
Torna s' en lai don moc premeiramen.
Quar sens e pretz, largueza e valors,
E tug bon pretz hi eron ajustat
Ab fin' amor per far sa voluntat,
Et era y joys, dompneyars et honors;
Tot atressi cum lo falcx qui dissen
Vas son auzelh quan la sobremontat,
Dissendia ab douz' humilitat
Amors en selhs qu' amavon leyalmen.
Amors o fai, si cum lo bos austors
Que per talan no s mov ni no s desbat,
Enans aten tro qu' om l' aya gitat,
Pueis vol' e pren son auzelh quan l' es sors;
E fin' amors aissi guarda et aten
Jove dompna ab enteira beutat
On tug li ben del mon son assemblat,
E no y falh ges amors, s' aital la pren.
E per aisso vuelh suffrir mas dolors,
Quar per sufrir son manh ric joy donat,
E per sufrir son manh tort esmendat,
E per sufrir vens hom lauzenjadors,
Qu' Ovidis ditz en un libre, e no i men,
Que per sufrir a hom d' amor son grat,
E per sufrir son manht paubre montat;
Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.
E doncs, dona, pus que gaugz e valors
S' acordon tug en la vostra beutat,
Quo no y metetz un pauc de pietat
Ab que m fessetz al mieu maltrag secors!
Qu' aissi cum selh qu' el fuec d' ifern s' espren
E mor de set ses joy e ses clardat,
Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat,
Si m' ausizetz, pus res no us mi defen.
Pros comtessa e gaia, ab pretz valen,
Que Canpanes avetz enluminat,
Volgra saupsetz l' amor e l' amistat
Que us port, car lays tan mal mon cor dolen.
Belh Paradis, tug li dotze regnat
Aurion pro de vostr' essenhamen.
III.
Be volria saber d' amor
S' elha ve ni au ni enten,
Que tan l' ai requist francamen
Merce, e de re no m socor;
Estiers no m puesc a sas armas defendre
Mas ab merce, que tan li suy aclis
Que non es joys ni autre paradis
Per qu' ieu camges l' esperar ni l' atendre.
Quar aten hom de bon senhor
Cui serv de bon cor leyalmen
Tan tro que razos li cossen
De far ben a son servidor;
E fin' amors deu ben est sen aprendre
Que s guart qu' adreg sion siey don devis,
Ni qu' il sera francs e leyals e fis,
Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.
Qu' aissi ven bes apres dolor,
Et apres gran mal jauzimen,
E rics joys apres marrimen,
E loncs repaus apres labor,
E grans merces per sufrir ses contendre,
Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis;
E qui la sier de cor e no y guandis,
Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.
Si cum la tigra el mirador
Que per remirar son cors gen
Oblida s' ira e son turmen,
Aissi quan vey lieys cui azor
Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre,
E ja negus no s' en fassa devis,
Qu' ieu vos dirai per cert qui m' a conquis,
Si o sabetz conoisser ni entendre.
Miels de dona, Miels de valor,
E Miels de tot essenhamen,
E Miels de beutat ab joven
Mesclat ab tan fresca color,
Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre
Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis
La dolza mort don ieu vuelh estre aucis,
S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre.
M' arma e mon cor volria qu' ilh saubis
E mon captenh: a! qual dolor languis
Leyals amans, quan no fai mas atendre!
Richard de Barbezieux.
Richard de Barbezieux.
I.
Lo nous mes d' abril comensa;
L' auzelh chantador
Chanton, quascus per baudor,
Qu' atendut an en parvensa
Lo pascor;
Mielhs De Dompna, atretal entendensa
Aten de vos ab joy et ab temensa,
Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens
M' en venha 'l bes amoros e plazens.
Qu' aissi cum totz l' ans s' agensa
Per fuelh' e per flor,
Val mais lo mons per amor,
Et amors non a valensa
Ni honor,
Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa,
Quar de totz bes estatz gras e semensa,
Et en vos es valors, beutatz e sens,
Mas per amor es plus valors valens.
Tant avetz de conoyssensa,
Per que us fan senhor
Amors, jovens ab honor,
E us portan obediensa
Quascun jor;
Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa
Vostre dur cor de bella captenensa,
Que ben sabetz que belhs ensenhamens
Es en amor fis e comensamens.
Ar si coven eschazensa
A fin amador,
E prenha en patz la dolor;
Greu er qui ab amor tensa
Que non plor;
Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa
Estauc ades e fauc ma penedensa,
Tan que us plassa lo mieus enansamens
De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.
Tot atressi cum Durensa
Pert en mar maior
Son nom que longeis non cor,
Eyssamens pert ses falhensa
Sa color,
Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa,
Autra beutatz, ses tota retenensa,
Ves la vostra que tant es avinens
Qu' atressi creys cum la luna es creyssens.
Mielhs De Dompna, s' ieu sui say ves Palensa,
M' arma e mos cors vos reman en tenensa;
E 'l noms d' amia vos er obediens,
Ab que crezatz de sos ensenhamens.
II.
Tug demandon qu' es devengud' amors,
Et ieu a totz dirai ne la vertat:
Tot en aissi cum lo solels d' estat
Que per totz locs mostra sas resplandors
E 'l ser vai s' en colgar, tot eyssamen
O fai amors; e quant a tot sercat,
E non troba ren que sia a son grat,
Torna s' en lai don moc premeiramen.
Quar sens e pretz, largueza e valors,
E tug bon pretz hi eron ajustat
Ab fin' amor per far sa voluntat,
Et era y joys, dompneyars et honors;
Tot atressi cum lo falcx qui dissen
Vas son auzelh quan la sobremontat,
Dissendia ab douz' humilitat
Amors en selhs qu' amavon leyalmen.
Amors o fai, si cum lo bos austors
Que per talan no s mov ni no s desbat,
Enans aten tro qu' om l' aya gitat,
Pueis vol' e pren son auzelh quan l' es sors;
E fin' amors aissi guarda et aten
Jove dompna ab enteira beutat
On tug li ben del mon son assemblat,
E no y falh ges amors, s' aital la pren.
E per aisso vuelh suffrir mas dolors,
Quar per sufrir son manh ric joy donat,
E per sufrir son manh tort esmendat,
E per sufrir vens hom lauzenjadors,
Qu' Ovidis ditz en un libre, e no i men,
Que per sufrir a hom d' amor son grat,
E per sufrir son manht paubre montat;
Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.
E doncs, dona, pus que gaugz e valors
S' acordon tug en la vostra beutat,
Quo no y metetz un pauc de pietat
Ab que m fessetz al mieu maltrag secors!
Qu' aissi cum selh qu' el fuec d' ifern s' espren
E mor de set ses joy e ses clardat,
Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat,
Si m' ausizetz, pus res no us mi defen.
Pros comtessa e gaia, ab pretz valen,
Que Canpanes avetz enluminat,
Volgra saupsetz l' amor e l' amistat
Que us port, car lays tan mal mon cor dolen.
Belh Paradis, tug li dotze regnat
Aurion pro de vostr' essenhamen.
III.
Be volria saber d' amor
S' elha ve ni au ni enten,
Que tan l' ai requist francamen
Merce, e de re no m socor;
Estiers no m puesc a sas armas defendre
Mas ab merce, que tan li suy aclis
Que non es joys ni autre paradis
Per qu' ieu camges l' esperar ni l' atendre.
Quar aten hom de bon senhor
Cui serv de bon cor leyalmen
Tan tro que razos li cossen
De far ben a son servidor;
E fin' amors deu ben est sen aprendre
Que s guart qu' adreg sion siey don devis,
Ni qu' il sera francs e leyals e fis,
Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.
Qu' aissi ven bes apres dolor,
Et apres gran mal jauzimen,
E rics joys apres marrimen,
E loncs repaus apres labor,
E grans merces per sufrir ses contendre,
Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis;
E qui la sier de cor e no y guandis,
Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.
Si cum la tigra el mirador
Que per remirar son cors gen
Oblida s' ira e son turmen,
Aissi quan vey lieys cui azor
Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre,
E ja negus no s' en fassa devis,
Qu' ieu vos dirai per cert qui m' a conquis,
Si o sabetz conoisser ni entendre.
Miels de dona, Miels de valor,
E Miels de tot essenhamen,
E Miels de beutat ab joven
Mesclat ab tan fresca color,
Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre
Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis
La dolza mort don ieu vuelh estre aucis,
S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre.
M' arma e mon cor volria qu' ilh saubis
E mon captenh: a! qual dolor languis
Leyals amans, quan no fai mas atendre!
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...
