XXXVI. Chirographum affixum Pulpito Chori de cohibitione insolentiarum Episcopelli.

XXXVI. 

Chirographum affixum Pulpito Chori de cohibitione insolentiarum Episcopelli. (Vid. pág. 197). 

Ex autogr. Capitular. Eccl. Gerunden. 

Lo revnt (reverent) Mossen Joan Torrell en sacres letres Doctor, Canonge de la (dela suele estar pegado) present Seu y del revmo Sor. Don Joan de Margarit per la gracia de Deu Bisbe de Gerona en lo (enlo) spiritual y temporal Vicari general ab consell y aprobacio del honorable capitol dela present Isglesia volent et desijant corregir les insolencies y desordens de cascun anni en les festes de Nadal se seguexen a respecte y per causa del Bisbato y altrament desijant en dits dies los officis divinals se fassen y celebren ab molta devocio honor y reverencia de tant alta Nativitat com se pertany, y volent provehir circa los desordens y insolencies de cascun dia circa les coses de vall (devall) scrites, se seguexen y augmenten en lo servici divinal, mana que ninguns beneficiats de dita Isglesia qui estiguen en cadira no aporten ni aportar aiuden ningunes persones al dit Bisbato per confirmar ni altrament sots pena de sis diners per cascu y cascuna vegada a la obra de dita Isglesia applicadors, sinoque (sino que) dexen star dit Bisbato ab los scolans xichs de dita Isglesia y altres scolans xichs si voldran star ab ell y ells hi puguen aportar altres fedrins de pocha edat. Lo que (lo - salta linea que) se tollerara per lo present pus empero se fassa limitadament y sens desorde y avalot. 

Item mana que com alguns dels dits beneficiats aportaran los ciris quels aporten ab canalobres (candelabros) y en lo modo degut y acostumat y no sie algu de dita Isglesia qui tir nates u terra, sendra, ni altra immundicia, ni fassen caure los uns als altres, ni aporten dit Bisbato ballant per la Isglesia, ni fassen lo die dels Innocents ni altres dies desfressos ni mudances de sonades de Evangelis, Epistoles, ni Psalms, ni fassen altres insolencies ni desordens, hans stiguen en llur lorch (lloch) devotament com se pertany y fer deuen celebrant lo divinal offici sots la matexa pena. 

Item mana que lo die de St. Steve en lo qual dit capitol ab solempne professo acostuma devallar a la Isglesia de St. Feliu y aqui celebrar Missa sollempne, dit Bisbato no vage en dita professo ni en dita Isglesia de St. Feliu no fassen dit die en dita Missa Bisbato sots la matexa pena y altres penes arbitraries per levar dites y altres insolencies provenien per dits Bisbatons. (Obispillo: obispillos; Episcopellum)

Item mana que en dits dies ni altres ninguns de dita Seu com sian enles (en les) cadires no stiguen ajaguts ni recolsats tenint se lo cap ab les mans ni tinguen los peus sobre los banquets qui estan devant les cadires del cor debaix, ni sobre alguns libres, ni parlen uns ab altres sino molt baix y molt limitadament sots la matexa pena. Ni hisquen afflotats del cor com acostumen sino ab molt bon orde y limitadament maiorment les hores que y ha molt poble en dita Isglesia per que del exir axi afflotats y ab impetut molts resten scandalizats, y que les hores se sforsen en exir principalment per la porta del Crucifix per evitar la murmuracio del poble. 

Item mana que ninguno de dit capitol ni beneficiats alguns qui aporten capes de cor, stant en lo dit cor, ni en les absolucions, no tinguen dites capes plegades devant, hans les tinguen baxes fins en terra cobrint los peus com ja entigament (antigament) ere de bona costuma y loable consuetut en dita Isglesia, sots la matexa pena. 

Datum Gerundae die XXIIII mensis Decembris anno a nativitate Domini Millessimo Quingentessimo Quadragessimo Primo. = Johannes Torrell Vicar. generalis. 

Colocades urnes referéndum Cataluña, butifarréndum

Colocades urnes referéndum Cataluña, butifarréndum

Colocades urnes referendum Cataluña

Colocades urnes referendum Cataluña

moraga, moragues

Les moragues són olives negres fetes al caliu, a la sendra. Moraga.

Luis natros a Beseit cuan anabem a cullí les olives feem un foc anterra o a la enchumenera de la caseta y se rostíe algo: carn, butifarra, churís o pancheta y a vegades se coíen fesols tous, les olives calentes que dius li diém "moragues" : se feen tapades de sendra al costat del caliu,  y cuan estaen cuites se bufabe pera traure la sendra, se pessigaben en les ungles pera que tragueren lo suc y se untabe en una poqueta de sal que teníes damún de una pedra. Seguramen que yo parlo de 10 o 15 añs mes tart que tú y ñabíe una poca menos de nessessidat.

Fernando: lo de les olives u faem igual que vatros, lo que pase que ña coses que no me puc estendre masá, sino tendría que fé un llibre de cada trevall o tamé pot pasá com en este cas que tú tens mes memoria que yo, y te enrecordes de la sal y la pedra. Pero u faem exactamen igual. No tinc al cap que les direm moragues, simplemen les diebem olives al caliu. Tot lo demés igual, la siandra, lo bufit, los dits cremats de lo calentes que estaben, un poc de sal, la pedra com a salé. Lo del minchá ere com yo tos hay contat, a lo milló perque les olives se escomensaen a finals de noviembre y lo gorrino se matae pa nadal  o prinsipis de chiné, A ver si un día me atrevisco y fach una charrada sobre la matansa. Eise día a l'Aldea se fae festa, se matinae mol, algúns mes chovens, pillabem un tros de tosino y les rateres y mon anabem al campo. Ya tos u contare, si puc. En lo del minchá tamé podie influi, que, an aquells tems, natres matabem lo gorrino, a miches, mich pa natres, mich pa mon tio. La cansalá se empleabe pa fé la butifarra. Ya ne quedabe poc, com pa fé un alifara com a mol, lo demés estabe tot comprometut p'als embutits. Hala! vach a callá ya, que me ensenego me ensenego, creen que estic fen una charrada y no sé cuán acabá.

purna, purnes, espurna, espurnes

Purna, purnes, (chispa, chispes).

Relasionat: sentella, foc, sendra, flama, calius, caliu, insendi, botá foc.

Purna a la política.

Purna y aigua

PURNA f.
|| 1. Espurna (Mequinensa, Maella, Calasseit, Alcanar i País Valencià); cast. chispa. Una petita purna de foch enflama e met foch en una gran silva, Canals Carta, c. 17. Quan lo preycador preyca, veus que cau una purna de foch e encén-se en tu, Sermons SVF, i, 142. Trauen purnes de les pedres les farradures, Salvador FB 15. a) fig. Comença collir de amor desonesta les primeres purnes, Corella Obres 260. De hon nos surten deu mil purnes | de vergonyes y deshonra,Cons. casat 49.

|| 2. Senyal que surt a la crosta del pa mal cuit perquè no és bona la pasta (Benassal).

|| 3. fig. Cosa molt petita, quantitat mínima. Mas qui serà que'n delit passar vulla | per gran dolor, si d'aquell no sent purna?, Ausiàs March cxvii.
Fon.: púɾna (val.).
Etim.: del llatí prūna, mat. sign.

English: spark.

No pots ensendre lo foc sense una purna. (Ballán a la escurina, Bruce Springsteen.)