Carme Junyent, ANC, sa yaya ere de Beseit

A Beseit no se diu vosaltres, se diu vatres o vatros.

 

Ya está Ad Patres (menos brossada)

La meua yaya me explicáe que una vegada Deu va aná a Italia y los va di als italians: vatros parlaréu lo italiá (y Dante qué parlabe, atontada?). Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres (vous) parlaréu lo fransés. (Y lo ocsitá qué, idiota?)
Cuan va passá per Cataluña, va di als catalans: vatros parlaréu lo catalá.
Cuan va passá per Beseit los va di: y vatros parléu com vullgáu o vullguéu.

"La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu”

(Carme Junyent, Les llengües del món)

Dolça Catalunya, cuatro chalados hablan sobre el catalán en la Cataluña independiente.

 

Carme Junyent

https://www.nuvol.com/critica/i-vosaltres-parleu-com-vulgueu/



A Beseit no se diu vosaltres, se diu vatres o vatros. 



La meua yaya me explicáe que una vegada Déu va aná a Italia y va di als italiáns: vatros parlaréu lo italiá. Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres parlaréu lo fransés. Cuan va passá per Cataluña, va di als cataláns: vatros parlaréu lo catalá.

Cuan va passá per Beseit los va di:
y vatros parleu com vullgáu o vullguéu. 

La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu”

(Carmen Junyent, Les llengües del món)

Dolça Catalunya, cuatro chalados hablan sobre el catalán en la Cataluña independiente :

Italiá y catalá

Lo italiá es mol paregudet al chapurriau, valensiá, balear, catalá. 

No sirá que los italians, incluíts los de l'Alguero, a Serdeña, Sardinia, Sardegna, Cerdeña, etc, van portá la seua llengua, mescla de italiá y sardo, a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés?

Em fa mal el genoll, catalá.

Me fa mal lo ginoll, chapurriau (o chinoll)

Mi fa male il ginocchio, italiá.

 

José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.

 

Baile sardo, Sardegna, ver en Youtube.

 

Italiá y catalá

Lo italiá es mol paregudet al chapurriau, valensiá, balear, catalá. 



No sirá que los italiáns, incluíts los de l'Alguero, a Serdeña, Sardinia, Sardegna (sardana) , Cerdeña, van portá la seua llengua, mescla de italiá y sardo, a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ? 


Em fa mal el genoll , catalá.



Me fa mal lo ginoll, chapurriau


Mi fa male il ginocchio, italiá.

José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.

Baile sardo, Sardegna :

ORIGEN TERME CHAPURRIAU

Lo catalá, un chapurriau de valensiá, mallorquí, aragonés, provensal - ocsitá, árabe, romance, italiá. 

Dicsionari "Lou Tresor dóu Felibrige", de Frédéric Mistral, pg 528.

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto. 

Traducsió al castellá :

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. del. y s.m. Champoiral (Gard) Llamamos así "champouirau" o "champourrau" una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas. A estos extraños se les da el mismo nombre. Dónde está el catalán en esta frase ? En ningún sitio.

langue, occitane, lou-tresor-dou-felibrige , lenga , occitan

http://tdf.locongres.org/files/assets/basic-html/page536.html  obrí o descarregá la fulla en PDF

Dictionnaire de la Langue d'Oc , Français - Provençal , aquí ya no signifique lo mateix, es un cam (campo).
Ña una ? perque no saben be qué signifique.
CHAMPOUIRAU, nom de lieu (tcham-pouiràou). Champ de foire. Sauv. Campus Emporii.

Champornia  tchampórnïe, champorni, nom grossier et insultant qu'on donné à une femme, et qui équivault à calomniatrice, fausse, sotte, nigaude, bestiasse. Gare. 

// Instrument de fer qu'on fait sonner entre les dents. V. Guitarra.

Nom grosero e insultán que se done a una femella (dona es italiá, donna), y que equival a ... 

// Instrumén de ferro fet per a que sono entre les dens. 

Mireu lo paregut del provensal y del fransés en lo chapurriau.

https://books.google.fr/books?id=-OEB9OusNe8C&pg=PA469&lpg=PA469&dq=CHAMPOUIRAU&source=bl&ots=coqiXSGNFy&sig=nh4sY-c34LF4Y5GkVAwSzI8VHZQ&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj6jIqBq_fWAhWCaVAKHbZzBZ4Q6AEIKzAG#v=onepage&q=CHAMPOUIRAU&f=false