Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris misericordiosos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris misericordiosos. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de juny del 2024

Mirra - Miula


Mirra, s. f., lat. myrrha, myrrhe. 

Aur et ences e mirra. Liv. de Sydrac, fol. 119. 

Or et encens et myrrhe.

Mirra li presentet Gaspars. Brev. d'amor, fol. 150. 

Gaspard lui présenta de la myrrhe. 

CAT. ESP. (chap.) Mirra. PORT. Myrrha. IT. Mirra.

2. Mirrar, v., mêler de myrrhe.

Part. pas. Davan li a beure vin mirrat. Trad. du N.-Test., ch. 15. 

Lui donnaient à boire vin mêlé de myrrhe.

(chap. Mirrá: mesclá en mirra. Mirrat, mirrats, mirrada, mirrades.)


Mirt, s. m., lat. myrtus, myrte.

Mirt..., sos frugz, flors et rams so medicinals. 

Eluc. de las propr., fol. 214.

Le myrte..., ses fruits, fleurs et rameaux sont médicinaux. 

ESP. PORT. IT. (chap.) Mirto.

2. Mirta, s. f., myrte.

Ayssi cum fuelha de mirta. Trad. d'Albucasis, fol. 5.

(chap. Així o aixina com fulla de mirto, arrayán, murta.)

Ainsi comme feuille de myrte.

3. Mirtin, adj., lat. myrtinus, de myrte.

De sas fuelhas et bagas si fa oli mirti. Eluc. de las propr., fol. 214.

De ses feuilles et baies se fait huile de myrte. 

ESP. IT. Mirtino.

4. Murta, s. f., myrte.

Murta restrenh e fay sempre

Ventre larc tornar en trempre.

Brev. d'amor, fol. 50.

Le myrte resserre et fait aussitôt changer le ventre relâché en tempéré. CAT. Murtra. ESP. PORT. (chap.) Murta.

mirto, murta, murtra, Myrtus communis, myrtus, mirt

Mirto, s. m., mirto, sorte de raine.

Mirto es una rayneta verda, que crida fort en estiu per las trelhas e per los jardis. V. et Vert., fol. 71. 

Le mirto est une rainette verte, qui crie fort l'été par les treilles et par les jardins.


Miser, adj., lat. miser, misérable, malheureux.

Lo mont miser e doloiros.

Lo Desprezi del mon. Le monde misérable et douloureux. 

ESP. (mísero) PORT. IT. Misero. (chap. miserable, pobre, mesquí.)

2. Miseria, s. f., misère.

La miseria d' aquest mont. Doctrine des Vaudois.

La misère de ce monde. 

Pauretat e miseria del pays.

Régl. des États de Provence, de 1401. 

Pauvreté et misère du pays.

CAT. ESP. PORT. IT. Miseria. (chap. Miseria, miseries.)

partín del no res, ham alcansat les mes altes cotes de la miséria, Groucho Marx, chapurriau

3. Miserios, adj., malheureux, misérable.

Miserios peccador duy a duy al enfern. 

La sola arma miseriosa. Doctrine de Vaudois.

Malheureux pécheurs deux à deux en l'enfer. 

L'âme seule misérable.

4. Miserin, Mezeri, adj., malheureux, misérable.

Una contracta molt miserina. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109. 

Une estropiée moult misérable.

Substantiv. Adoncs per ver li mezeri

Seran tan ric col palayzi.

Car non dones al mezeri.

Les XV Signes de la fi del mon. 

Alors pour vrai les malheureux seront aussi riches que les palatins.

Car tu ne donnas pas aux malheureux.

5. Misericordios, adj., lat. misericors, miséricordieux, charitable.

Verais, misericordios. Brev. d'amor, fol. 2. 

Vrai, miséricordieux.

Cel non pot Deu deservir que non es misericordios. 

Trad. de Bède, fol. 64. 

Celui-là ne peut point mériter Dieu qui n'est pas miséricordieux.

Substantiv. Bonaurat... li misericordios. Trad. de Bède, fol. 64. Bienheurés... les miséricordieux.

CAT. Misericordios. ESP. PORT. IT. Misericordioso. 

(chap. Misericordiós, misericordiosos, misericordiosa, misericordioses.)

6. Misericordia, s. f., lat. misericordia, miséricorde, pitié, compassion.

Majer es la misericordia de Dieu qu' el peccat non pot esser.

(chap. Mes gran es la misericordia de Deu que lo pecat no pot sé.)

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Plus grande est la miséricorde de Dieu que le péché ne peut être.

Loc. Cridan misericordia.

Aiatz misericordia, sant payre, dels marritz. V. de S. Honorat.

Criant miséricorde.

Saint père, ayez pitié des affligés.

Es ses misericordia a celui que no fai misericordia. Trad. de Bède, fol. 83.

Est sans miséricorde pour celui qui ne fait pas miséricorde.

Inclinar a misericordia.

Sebellir los morts es obra de misericordia. V. et Vert., fol. 80.

(chap. Enterrá los (als) morts es obra de misericordia.)

Incliner à miséricorde.

Ensevelir les morts c'est oeuvre de miséricorde.

CAT. ESP. PORT. IT. Misericordia. (chap. Misericordia, misericordies.)

7. Miserable, adj., lat. miserabilis, misérable, malheureux. 

Theodori, miserables prestre. Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.

Théodore, misérable prêtre. 

CAT. ESP. Miserable. PORT. Miseravel. IT. Miserabile. 

(chap. Miserable, miserables.)

Artur Quintana, Arturo Quintana Font


Misirapa, s. f., cruche, pot.

Hun home que porta huna misirapa d' aiga. 

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 24.

Un homme qui porte une cruche d'eau.


Mitra, s. f., lat. mitra, mitre.

Totz los signes pontificals, l'anel e la mitra e la capa.

(chap. Tots los signes o signos pontificals, l'anell y la mitra y la capa.) 

V. C. evesques am mitras. Cat. dels apost. de Roma, fol. 217 et 199. Tous les signes pontificaux, l'anneau et la mitre et la chappe.

Cinq cents évêques avec mitres.

CAT. ESP. PORT. IT. Mitra. (chap. Mitra, mitres.)


Miula, s. f., mâchoire.

En la razit de miula o en paladar. Trad. d'Albucasis, fol. 5. 

En la racine de la mâchoire ou dans le palais.

(chap. Mola, moles, barres, quixal, quixals. A l' arraíl de la mola o al paladá.)

diumenge, 23 d’agost del 2020

Capitol XV. De misericordia.

Capitol XV. De misericordia. 


Sor molt cara nostre Senyor diu en lo seu Evangeli beneytsson los misericordiosos car ells aconseguiran misericordia. Siats misericordiosos axi com lo vostre pare celestial es misericordios. San Pau diu siats losuns als altres benignes e misericordiosos e vestitsvos les entramenes de misericordia axi com a elets de Deu e homens sants. La pietat a totes coses es profitosa. Salamo diu que mes plau a Deu fer misericordia e juhi que no fa fer sacrificis. La misericordia dona loch a cascusegons los merits de les sues obres. Tota misericordia deu esser enves si e son proisme. La misericordia pren nom de haver compasio de la miseria daltri. Aquell qui no sera misericordios a son proisme no pora obtenir la misericordia de Deu. Prechte sormia molt amada que tostempste vagen davant misericordia e veritat. Null temps desempars misericordia. Gran be faras a la tua anima si es misericordiosa. Aquell qui ha misericordia de son proisme aconseguira la misericordia de Deu. Sor molt amada aço que tu posseex estoiaho (estalviá, estalviau) pera fer misericordia. Com faras misericordia fesla sens murmuracio. Aytal com sera la tua intencio tal sera la tua obre. No ha misericordia alli hon no ha benvolença. Lo be que fas fel per esgart de misericordia no pas per vanagloria. No faces res per tal quen siesloada sino solament per la eternal remuneracio. No faces res per haver temporal honor sino solament per lo eternal loguer. No faces res per raho de haver fama sino solament per aconseguir la vida eternal a la qual te vulla aportarDeus qui es tot poderos Amen.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...