Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris truan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris truan. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 d’octubre del 2026

30. Isabella ed Elia Cairel. N' Elyas Cairel, de l'amor

30. Isabella ed Elia Cairel.

Secondo la lezione di O, con alcune delle correzioni dello Schultz (Die prov. Dichterinnen, p. 22).

Testi antichi provenzali, Ernesto Monaci, Ramón Guimerá Lorente, Amazon

N' Elyas Cairel, de l'amor
qu'ieu e vos soliam aver, 
perque l'avetz cambiat aillor:
qe vostre chanz non vai si com solia, 
et anc vas vos nom sui salvatz un dia, 
ni vos d'amor nom demandetz anc tan 
q'ieu no fezes tot al vostre coman. 
Madomn' Eysabella, valor
joi e pretz e sen e saber 
soliatz qec jorn mantener, 
e s'ieu en dizia lauzor,
e mon chantar, nol dis per drudaria, 
mas per honor e pron q'ieu n'atendia, 
si con joglars fai de dompna prezan; 
mas chascun jorn m'es anada cambian.
N'Elyas Cairel, amador
no vim mais de vostre voler 
qui cambges dompna per aver; 
e s'ieu en disses desonor,
eu n'ai dig tant de be q' om nol creiria, 
mas ben podetz doblar vostra folia;
de mi vos dic qu'ades vau meilluran, 
mas endreig vos non ai cor ni talan. 
Domn', eu faria gran follor,
si stes gair' en vostre poder,
e ges per tal nom desesper,
s'anc tot non aic pron ni honor;
vos remanretz tals com la genz vos cria, 
et ieu irei vezer ma bell' amia
el sieu gen cors grail e benistan,
que no m' a cor menzongier ni truan. 
N' Elias Cairel, fegnedor 
resemblatz segon mon parer,
com hom qis feing de dol aver 
de zo dont el no sent dolor.
sim creziatz, bon conseil vos daria 
qe tornassetz estar en la badia;
e nous auzei anc mais dir mon semblan, 
mas pregar n' ei lo patriarch' Ivan.
Domn' Eysabel', en refreitor
non estei anc mattin ni ser; 
mas vos n'auretz oimais lezer,
q' en breu temps perdretz la color. 
estier mon grat mi faitz dir vilania, 
et ai mentit, q'eu non crei q'el mond sia 
domna tant pros ni ab beutat tan gran 
com vos avez, per q' ieu i hai agut dan.
Sius plazia, n' Elyas, ieu volria 
qem disesses qals es la vostr' amia, 
e digatz lom e no i anetz doptan,
q'eus en valrai, s'ela val ni a sen tan.
Dompna, vos m'enqerretz de grant follia,
qe per razon s'amistat en perdria;
qe per paor qe lauzengier mi fan,
pero non aus descubrir mon talan.

dijous, 20 d’agost del 2026

Truan, Truandia, Truandaria, Truandar, Atruandar

Truan, adj., truand, vilain, misérable, gueux, pauvre, fripon, mendiant, coquin.
Los truans Pataris, que van per lo setgle,... tan enportunamens mostro lurs pauretatz. V. et Vert., fol. 69.
Les gueux Paterins, qui vont par le monde,... si importunément montrent leur pauvreté.
 
Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica
 
Per dig dezacordan
De lauzengier truan. 
Par propos désaccordant de médisant gueux.
Mon escudier e me
Avem cor e talan
Qu' amdui anem truan.
B. de Ventadour: Pus mi.
Mon écuyer et moi nous avons coeur et désir que tous deux nous allions pauvres.
Fig. Vostr' huelh belh, truan
Que tot mon cor m' an 
Emblat, no sai co.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Vos yeux beaux, fripons qui tout mon coeur m'ont volé, je ne sais comment.
Vostra razos es truanda.
T. de Folquet et de Guiraut: Guirautz.
Votre raison est misérable.
Loc. N Elias, a lei de truan
Me cosseillatz er et ancse.
T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.
Seigneur Elias, à manière de vilain vous me conseillez maintenant et toujours.
Subst. Al truan, mal li venga! Leys d'amors, fol. 88.
Au vilain, que mal lui vienne!
Bels hostals e grassas truandas. Contricio e Penas infernals.
Beaux hôtels et grasses coquines.
ANC. FR. Ce faus traïtre, ce truant. Roman de la Rose, v. 14799.
Les plus grans truans et faictnéans d'une ville.
Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. II, p. 79.
CAT. Truá, truhá. ESP. Truhán. PORT. Truão. (chap. Truán, truans; truhán, truhans.)
 
Marcel Pena, lo pena de Marsel

2. Truandia, Truandaria, s. f., truanderie, gueuserie, coquinerie.
Qui vers fai de truandia. 
B. Martin: D' entier vers.
Qui fait des vers de gueuserie.
Aisi renha el mon truandaria 
Qu' els sabens fug per cobrir sa bauzia.
B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.
Ainsi règne au monde coquinerie qui les savants fuit pour couvrir sa tromperie.
ANC. FR. Car saint Pol commanda ovrer
As apostres, por recovrer
Lor nécessités et lor vies,
Et lor deffendoit truandies.
Roman de la Rose, v. 11580.
CAT. ESP. (Truhanería) Truhaneria. (chap. Truanería, truaneríes; truhanería, truhaneríes.)

3. Truandar, v., truander, mendier, gueuser, coquiner.
Pus En Peitau lur ment e lur truanda,
No y er mais tant amatz. 
Bertrand de Born: D'un sirventes. 
Puisque le seigneur Poitou leur ment et leur gueuse, il n'y sera plus tant aimé.
ANC. FR. Si n' ot mie du pain à prendre, 
Or li convint par forche aprendre
A truander, s'il veut mangier.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 228.
Vous leur feriez avoir tout ce qui leur est nécessaire sans truander.
Cymbalum Mundi, p. 101.
CAT. Truhanejar. ESP. Truhanear. (chap. Truanejá, truhanejá.)

4. Atruandar, v., allécher, acoquiner, affriander.
Fig. Ben dousamen m' atruanda.
B. de Ventadour: Lanquan vei per.
Bien doucement m'allèche.
Selh joi dont ilh m' atruanda.
Cette joie dont elle m'affriande.
Ieu no m' azaut de baron truan, 
Pus ab mentir s' atruanda.
Hugues de Murel: Jes sitot.
Je ne m'accommode pas de baron gueux, puisqu'avec mentir il s'acoquine.

divendres, 20 d’octubre del 2023

XXXI, Qui se membra del segle qu' es passatz (Sordel)

XXXI.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle

 

Qui se membra del segle qu' es passatz

Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,

Ni com hom ve malvais e recrezen

Aquel d' aras, ni com er restauratz

Non er per cel qui venra plus malvatz,

Totz hom viura ab gran dolor membran

Cals es ni fo ni er d' aissi enan.

 

Mas non es dreitz c' om valens ni prezatz

Se recreza per aital membramen,

Ans taing s' esfortz tot jorn plus vivamen

C' om sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;

Car cel n' a mais que plus fort n' es cargatz,

E car es dreitz s' esforso ill prezan

De ben, on plus l' avol s' en van laisan.

 

En plus greu point non pot nuillz esser natz

Com cel que pert dieu e 'l segl' eissamen,

Tot aital son li trist malvatz manen

C' an mes a mort domnei, joi e solatz;

Tan los destreing non fes e cobeitatz

C' onor e pretz en meton en soan,

E dieu e 'l mon en geten a lor dan.

 

Ai! com pot tan esser desvergoignatz

Nuls hom gentils que an' enbastarden

Son lignatge per aur ni per argen;

Que l' avers vai leumens e la rictatz,

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz;

Per c' om degra leialmen viure aman,

Deu retener del mon grat gen regnan.

 

Dels maiors mov tota la malvestatz

E pois apres de gra en gra deissen

Tro als menors, per que torn en nien

Fins jois e pretz, e qui vol pretz ni 'l platz

Pot l' aver leu, car tan n' es granz mercatz

Que per cinc solz n' a hom la peza e 'l pan,

Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.

 

Na Gradiva, qui que estei malvatz,

Per vos n' azir malvestat et enjan,

Et am valor e joi e pretz e chan.

 

Al rei tramet mon sirventes viatz

Cel d' Aragon, qu' el fais lo plus pesan

Sosten de pretz, per qu' el ten entre man.

 

Sordel.

XXXI, Qui se membra del segle qu' es passatz

XXXI.


Qui se membra del segle qu' es passatz

Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,

Ni com hom ve malvais e recrezen

Aquel d' aras, ni com er restauratz

Non er per cel qui venra plus malvatz,

Totz hom viura ab gran dolor membran

Cals es ni fo ni er d' aissi enan.


Mas non es dreitz c' om valens ni prezatz

Se recreza per aital membramen,

Ans taing s' esfortz tot jorn plus vivamen

C' om sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;

Car cel n' a mais que plus fort n' es cargatz,

E car es dreitz s' esforso ill prezan

De ben, on plus l' avol s' en van laisan.


En plus greu point non pot nuillz esser natz

Com cel que pert dieu e 'l segl' eissamen,

Tot aital son li trist malvatz manen

C' an mes a mort domnei, joi e solatz;

Tan los destreing non fes e cobeitatz

C' onor e pretz en meton en soan,

E dieu e 'l mon en geten a lor dan.


Ai! com pot tan esser desvergoignatz

Nuls hom gentils que an' enbastarden

Son lignatge per aur ni per argen;

Que l' avers vai leumens e la rictatz,

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz;

Per c' om degra leialmen viure aman,

Deu retener del mon grat gen regnan.


Dels maiors mov tota la malvestatz

E pois apres de gra en gra deissen

Tro als menors, per que torn en nien

Fins jois e pretz, e qui vol pretz ni 'l platz

Pot l' aver leu, car tan n' es granz mercatz

Que per cinc solz n' a hom la peza e 'l pan,

Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.


Na Gradiva, qui que estei malvatz,

Per vos n' azir malvestat et enjan,

Et am valor e joi e pretz e chan.


Al rei tramet mon sirventes viatz

Cel d' Aragon, qu' el fais lo plus pesan

Sosten de pretz, per qu' el ten entre man.


Sordel.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...