Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensamens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pensamens. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’agost del 2020

ORACIO DE NOSTRA DONA SANCTA MARIA

ORACIO DE NOSTRA DONA SANCTA MARIA (1). 


(1) Códice del monasterio de san Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, 
fol. 53. 

Prechte Madona Sancta Maria mare de Deu e de misericordia e per aquela alegria la qual hach loteu esperit quant te fo anunciat el fill de Deu e per aquel ministre del qual es en honbrat loSant Sperit sobrevinent en tu e per aquel complit goig loqual ach la tua anima beneyta cant fo levade sobre tota la sua belesa als sants del cel que a mi pecador recaptes ab lo teu beneytfill la gracia del Sant Sperit que ben hordon la miapensa los meus fets e les mies paraules e losmeus pensamens e tota la mia vida entro a la fi e
quem mostres la tua beneyta fasen la ora de la mia fi (*) et quem fasasasebre lo dia et le hora de le miemort et quem rebes en la tua beneytacompaye.

(*) Este final está escrito de letra algún tanto diferente de la del resto del manuscrito, y es la misma de los versos que siguen hasta el que dice - Dona lo jorn de Sentcio - inclusive.


ORACIO DE NOSTRA DONA SANCTA MARIA

diumenge, 11 de març del 2018

Pensamens de un ignorán 1.

Les aventures del agüelo “Sebeta”:  Pensamens de un ignorán 1.

+Bon día agüelo.
-Bon día Luiset. ¿Cóm aném?
+Be. Me alegro de tornal a veure per aquí. Ya fae tems que no apareisie per este raconet.
-Y be que tos trovaba en falta, pero no se pot está fen dos faenes al mateis tem, perque una de les dos la farás mal.
+Si ya me han contat que está escribín algo gran….
-¡Callá!!, charraire, que no saps guardá un secret.
+Si a mi ya me u han dit per lo carré. Yo pensaba que se podíe di.
-No si ya u diuen; los crios y los bochos sempre diuen la verdat, no se tos pot fe callá, ni davall del aigua.
+Entonses es verdat, ¡está escribín algo gran!
-No, Luiset, no me fasques propaganda avans de hora. Mira no me importe diuteu, perque este grapaet de chen que mos llichis an esta paret son amics y en los amics no ñan secrets. Tens raó estic intentán fe no se si una cosa gran, pero sí, una cosa llarga, masa llarga pa mi.
Ya saps que yo soc un aprendis de prinsipián de escomensá a dependre a escriure. Y no se lo que eisirá, ni siquiera si eisirá algo al remat. Desde que vach disá de apareise aquí en les nostres charrades, estic trevallán, devananme lo cap, en fe una espesie de llibre, al que isque lo que isque, intentá que se paresque a una noviala en CHAPURRIAU. En la que ademés del argumén, que tamé ne te, aparesquen un mun de coses de la nostra tiarra, un mun de palabres, un mun de histories, dintre de una historia més gran, dintre de la nostra historia.
Masa envecha pa un cap com lo meu y a la meua edat, pero ñabie que intentau. Cuan u acaba, si u acabo, que encara falte mol, vatres sereu los juesos, tindreu que doná la vostra opinió y dim cóm ha quedat.
Se que ñaurá chen que se asustará de que asó isque aquí, pero si volem que vasque a van, te que se en la achuda de tot lo mon, per lo menos en la ilusió de tots; después si ha eisit be o mal, la historia mos u dirá, lo tems chusgará al agüelo “Sebeta” y tamé a tú Luiset, per se tan ambisiosos, tan presumits, de ficamos en camises de onse vares.
+”Sebeta”, no me importe, que diguen lo que vullguen; yo sempre estaré orgullós de que me hasque fet viure an estes charrades.
-No, Luiset. Lo que está en deuda en tú soc yo, perque tot lo que se conte aquí, son coses de la teua vida, de cuan lo agüelo ere com tú y aisó no se pot inventá, ña que viureu.
+Bueno y ara que ya hay esclafat lo au, sense voldre, a on tirem la “milorcha”.
-Avans de escomensá en la historia de avui, te vull dí que se note que han pasat les festes de Nadal y ha ñagut matansa perque vaya lo llustrós que estas.
+Lo del llustre no será perque estos díes atrás ma va tocá lo bañ a la conca, y eises coses se noten.
-An aquells tems, no es que forem marranos, es que no ñabie tems lliure y estáen los bañs de cada estasió, primavera, estiu, otoño e inviarn; a unes atres cases los fáen més a subin y los tocáe cada més. Ah! y estáen los exagerats que eisos u fáen cada semana, lo domenche avans de eisí a rondá, lo bañ!.
Crec que som la generasió que menos enfermedats, menos pasies va tindre, no es que la brutisia mos guardare sino que la pell te, se fabrique, la seua protecsió y diuen que en tans bañs, tan gels, tans sabons se lleve, se piart. Bueno aisó u diuen algúns, no sé la raó que tindrán.

Continuará..........

pensamens-de-un-ignoran-2

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...