Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris semenar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris semenar. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de maig del 2026

Semenar, Semnar

Semenar, Semnar, v., lat. seminare, semer, ensemencer.
Sai...
Semenar blat, e fui boviers.
(chap. Sé sembrá blat, y vach sé pastó de bous (o bueys) : bové, boué.
Lo apellit de la Marge Simpson ere Bouvier : Boyer, boyero.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais... semer blé, et je fus bouvier.
Fig. De joy qu' Amor semena entre nos.
G. Faidit: Ja no crezatz.
De joie qu'Amour sème entre nous.
Lo peccat... que semena discordias entre amicx. V. et Vert., fol. 25.
(chap. Lo pecat... que sembre discordies entre amics.)
Le péché... qui sème discordes entre amis.

Semenar, Semnar, seminare, semer, ensemencer, sembrá, sembrar



Prov. Tal semena ben e gen
Son blat, qui no 'l meixona.
Giraud de Borneil: Tals gen.
Tel sème bien et gentiment son blé, qui ne le moissonne pas.
Qui petit semena, petit met. Trad. de Bède, fol. 66.
(chap. Qui poc sembre, poc cull - la mies.)
Qui peu sème, peu moissonne.
Qui gaug semena, plazer cuelh.
(chap. Qui goch sembre, plaé cull.)
A. Daniel: Ab plazers.
Qui sème joie, recueille plaisir.
- Répandre.
Per la gola gitava serpents que semenava. V. de S. Honorat.
Par la gueule il jetait des serpents qu'il répandait.
Fig. Aug tal descrezensa
Dir ni semenar.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
J'entends telle incrédulité dire et répandre.
Part. prés.
Om mal semnan, de ben non er ja ricx.
(chap. Home mal sembradó, de be no sirá may ric.)
Serveri de Girone: Qui bon frug.
Homme semant mal, de bien ne sera jamais riche.
Part. pas. La prumier semenada, plus espes si deu semenar.
(chap. La primera sembra, mes espessa se deu sembrá.)
Eluc. de las propr., fol. 223.
La premièrement semée, plus épais se doit semer.
Aquest lo jueylh a semenat. V. de S. Honorat.
(chap. Este la cañota (sissaña) ha sembrat; en latín lolium.)
Celui-ci l'ivraie a semé.
Fig. Gran cantitat dels esterlins que avia semenatz entre lor.
(chap. Gran cantidat dels esterlins que habíe sembrat (repartit) entre ells.)
V. de Bertrand de Born.
Grande quantité des sterlings qu'il avait répandus parmi eux.
Substantiv. Li espes semenat en bona terra. Trad. de Bède, fol. 62.
Les épais semés en bonne terre.
Passet per un semenat,
E pres d' espiguas d' aquest blat.
(chap. Va passá per un sembrat, y va pendre espigues d'este blat.)
Trad. d'un Évangile apocr.
Passa par un semé, et prit des épis de ce blé.
ANC. CAT. Semenar. CAT. MOD. ESP. Sembrar. PORT. Semear.
IT. Seminare. 
(chap. Sembrá : sembro, sembres, sembre, sembrem o sembram, sembréu o sembráu, sembren; sembraré; sembraría; si yo sembrara cañota o sissaña. Inseminá es algo ben paregut, com saben los traballadós de INCO, del Grupo Arcoiris.)

grupo Arcoiris invertirá 5 millones , empleo, Valderrobres

2. Semen, s. m., lat. semen, semence.
Verga seca fazen frug ses semen.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Verge sèche produisant fruit sans semence.
Fig. Lo dols frut dels amars semens de letras. Trad. de Bède, fol. 82.
(chap. Lo dols fruit de les amargues llaós de les lletres. Yo lo cullgo cada día que edito textos antics.)
Le doux fruit des amères semences de lettres.
ANC. CAT. Sement. ESP. Semen (simiente). PORT. Semen, semente. 
IT. Semente. (chap. Semen (del mascle); llaó, llaós pera sembrá.)

3. Sem, s. m., lat. semen, semence.
Sem de loc magre no s deu transportar en loc gras.
Eluc. de las propr., fol. 223.
Semence de lieu maigre ne se doit pas transporter en lieu gras.
- Race.
Del sem del rey David. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. De la rassa (semen, llaó) del rey David. Sem ere y es un nom propi.)
De la race du roi David.
IT. Seme.

4. Semensa, s. f., semence, graine.
Semensa, es gra en terra espars, a frug engendrar. Eluc. de las propr., fol. 223. 
Semence, c'est grain en terre épars, pour fruit engendrer.
No vim portar frug de bona semensa.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Nous ne vîmes pas porter fruit de bonne semence.
Fols es qui sa semensa espan
En loc don non espera frug.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Est fou qui répand sa semence en lieu dont il n'espère pas de fruit.
La aigua en la qual son coytz altea e semensa de li. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
(chap. L'aigua en la cual són cuits (se couen) altea y llaó de lli : lino. Altea, com lo SEAT y la poblassió. Allí entenen prou be estes frasses.)
L'eau dans laquelle sont cuites guimauve et graine de lin.
Fig. De totz bes estatz gras e semensa.
Richard de Barbezieux: Lo nous mes.
De tous biens vous êtes grain et semence.
De pretz lo frug, la flors e la semensa.
Paulet de Marseille: Razos non es.
De mérite le fruit, la fleur et la semence.
- Liqueur séminale. 
La semensa es de IIII causas, de totz los membres del home e dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.
La liqueur séminale est de quatre choses, de tous les membres de l'homme et des nerfs et des veines.
- Race.
Don deu perir ma semensa.
Gavaudan le Vieux: Un vers vuelh.
ANC. CAT. Semença. IT. Semenza. (chap. Llaó, llaós; semen, líquit seminal.)

5. Seminal, adj., lat. seminalis, séminal.
Tota bestia que ha trop grayssh pauc habunda en humor seminal. 
Toute bête qui a beaucoup de graisse abonde peu en liqueur séminale. 
ESP. PORT. Seminal. IT. Seminale. (chap. Seminal, seminals.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Tota bestia que ha trop grayssh pauc habunda en humor seminal.

6. Semenaire, Semenayre, Semenador, s. m. lat. seminator, semeur.
Que la ma del semenayre si acorde ab le pe drech.
Eluc. de las propr., fol. 123.
Que la main du semeur s'accorde avec le pied droit.
Uns semenaire issia semenar.
(chap. Un sembradó ixíe a sembrá.)
Trad. du N. Test., S. Marc, ch. 4.
Un semeur sortait semer.
Cant lo semenador semena lo semencz.
(chap. Cuan lo sembradó sembre la llaó.)
Évangile des quatre semenz (semencz).
Quand le semeur sème la semence.
ANC. FR. Seminateurs d'ordures et de zizanie. Cretin, p. 199.
CAT. ESP. Sembrador. PORT. Semeador. IT. Seminatore. (chap. Sembradó, sembradós, sembradora, sembradores. Seminari, seminaris : llaó de mossens.)

7. Seminatio, s. f., lat. seminatio, sémination, action de semer.
Seminatio requier aytal artifici que la ma del semenayre si acorde ab le pe drech. Eluc. de las propr., fol. 123. 
La sémination requiert tel artifice que la main du semeur s'accorde avec le pied droit. 
IT. Seminagione, seminazione. (chap. La sembra, les sembres. Un sembrat, dos sembrats; sembradura, sembradures.)

8. Semanazo, s. m., semence.
Octoyre,.… la terra dezica e 'l dona temprament per que a recebre semanazos sia apta. Eluc. de las propr., fol. 125.
Octobre,... la terre dessèche et lui donne disposition pour qu'à recevoir semences elle soit apte.

9. Semenalha, s. f., semaille.
Que ieu... puosca penre la semenalha.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K, 17.
Que je... puisse prendre la semaille.

divendres, 20 d’octubre del 2023

XXIX, Greu m' es a durar,

XXIX.


Greu m' es a durar,

Quar aug tal descrezensa

Dir ni semenar;

E no m platz ni m' agensa;

Qu' om non deu amar

Qui fai desmantenensa

A so don totz bes

Ven e nais et es

Salvamens e fes;

Per qu' ieu farai parvensa

En semblan que m pes.


No us meravilhes

Negus, si eu muov guerra

Ab fals mal apres

Qu' a son poder soterra

Totz bos faitz cortes,

E 'ls encauss' e 'ls enserra:

Trop se fenh arditz,

Quar de Roma ditz

Mal, qu' es caps e guitz

De totz selhs qu' en terra

An bos esperitz.


En Roma es complitz 

Totz bes, e qui 'ls li pana

Sos sens l' es falhitz; 

Quar si meteys enguana, 

Qu' elh n' er sebellitz, 

Don perdra sa ufana: 

Dieus auia mos precx,

Que selhs qu' an mals becx,

Joves e senecx,

Contra la ley romana,

Caion dels bavecx.


Roma, selhs per pecx

Tenc totz e per gent grossa,

Per orbs e per secx,

Que lur carns e lur ossa

Cargon d' avols decx,

Don caion en la fossa,

On lur es sermatz

Pudens focx malvatz,

Don mais desliatz

No seran del trasdossa

Qu' an de lurs peccatz.


Roma, ges no m platz 

Qu' avols hom vos combata;

Dels bos avetz patz, 

Q' usquecx ab vos s' aflata: 

Dels fols lurs foldatz

Fes perdre Damiata;

Mas li vostre sen

Fan sels ses conten

Caytiu e dolen,

Que contra vos deslata,

Ni regna greumen.


Roma, veramen

Sai e cre ses duptansa,

Qu' a ver salvamen

Aduretz tota Fransa;

Oc, e l' autra gen

Que us vol far ajudansa.

Mas so que Merlis

Prophetizan dis

Del bon rey Loys

Que morira en pansa,

Ara s' esclarzis.


Piegz de Sarrazis

E de pus fals coratge,

Heretiers mesquis

Son qui vol lur estatge;

Ins el foc d' abis,

Vay en loc de salvatge,

En dampnatio, 

Quar selhs d' Avinho 

Baysses, don m' es bo, 

Roma, lo mal pezatge, 

Don grans merces fo.


Roma, per razo

Avetz manta destorta

Dressad' a bando;

Et uberta la porta

De salvatio

Don era la claus torta,

Que ab bon govern

Bayssatz folh esquern;

Qui sec vostr' estern,

L' angel Michel lo 'n porta,

E 'l garda d' ifern.


L' estiu e l' yvern

Deu hom ses contradire,

Roma, lo cazern

Legir, si que no s vire;

E quan ve l' esquern

Cum Iehus pres martire,

Albir se lo cas

Si 's bos crestias;

S' adoncx non a cossire,

Totz es fols e vas.


Roma, los trefas

E sa leys sospechoza

Als fols gigz vilas,

Per que fos de Tolosa

On d' enjans certas

Non es doncx vergonhoza,

Ni ans de dos ans;

Mas si 'l coms prezans

Cove qu' els engans

Lays e la fe duptoza,

E restaur' els dans.


Roma, lo reys grans

Qu' es senhers de dreytura,

Als falses Tolzans

Don gran mal' aventura,

Quar tot a sos mans

Fan tan gran desmezura,

Q' usquecx lo rescon

E torbon est mon:

E 'lh comte Raymon

S' ab elhs plus s' asegura,

No 'l tenray per bon.


Roma, be s cofon

E val li pauc sa forsa,

Qui contra vos gron,

Ni bast castelh ni forsa,

Quar en tan aut mon

No s met ni no s' amorsa,

Que dieus non recort

Son erguelh e 'l tort

Don pert tota s' escorsa,

E pren dobla mort.


Roma, be m conort,

Qu' el coms ni l' emperaire,

Pueys que son destort

De vos, no valon gayre;

Quar lur folh deport

E lur malvat veiaire

Los fatz totz cazer,

A vostre plazer,

Q' us no s pot tener;

Sitot s' es guerreiayre,

Non li val poder.


Roma, ieu esper

Que vostra senhoria

E Fransa, per ver,

Cuy no platz mala via,

Fassa dechazer

L' erguelh e l' eretgia,

Fals heretges quetz

Que non temon vetz,

Ni cre als secretz; 

Tan son ples de feunia 

E de mals pessetz!


Roma, be sabetz

Que fort greu lur escapa

Qui au lor decretz;

Aissi tendon lur trapa

Ab falces trudetz,

Ab que quascus s' arrapa;

Totz son sortz e mutz,

Qu' el lur tolh salutz

Don quecx es perdutz, 

Qu' ilh n' an capel o capa,

E remanon nutz.


Clauzis e sauputz

Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz,

Que lur malvada vida

Qu' anc negus vertutz

No fe, ni ges auzida,

Non avem sivals,

E si fos leyals

Lur vida mortals,

Dieus crey l' agra eyssauzida;

Mas non es cabals.

Qui vol esser sals

Ades deu la crotz penre

Per heretiers fals

Dechazer e mespenre;

Qu' el celestials

Hi venc son bras estendre,

Tot per sos amicx;

E pus tals destricx

Pres, ben es enicx

Selh que no 'l vol entendre 

Ni creyr' als chasticx.


Roma, si pus gicx

Renhar selhs que us fan anta

Al Sant Esperitz,

Quant hom lor o aconta,

Tan son fols mendicx

Q' us ab ver no s' afronta,

No y auras honor;

Roma, li trachor

Son tan ples d' error

Qu' on plus pot quascus monta

Quecx jorn sa follor.


Roma, folh labor

Fa qui ab vos tensona;

De l' emperador

Dic, s' ab vos no s' adona,

Qu' en gran deshonor

Ne venra sa corona,

E sera razos.

Mas pero ab vos

Leu troba perdos

Qui gen sos tortz razona,

Ni n' es angoissos.


Roma, 'l glorios

Que a la Magdalena

Perdonet, don nos

Esperan bona estrena;

Lo fols rabios

Que tans ditz fals semena,

Fassa d' aital for

Elh e son thezor

E son malvat cor

Cum heretiers mor.


Germonde, dame de Montpellier.

XXIX, Greu m' es a durar,

XXIX.


Greu m' es a durar,

Quar aug tal descrezensa

Dir ni semenar;

E no m platz ni m' agensa;

Qu' om non deu amar

Qui fai desmantenensa

A so don totz bes

Ven e nais et es

Salvamens e fes;

Per qu' ieu farai parvensa

En semblan que m pes.


No us meravilhes

Negus, si eu muov guerra

Ab fals mal apres

Qu' a son poder soterra

Totz bos faitz cortes,

E 'ls encauss' e 'ls enserra:

Trop se fenh arditz,

Quar de Roma ditz

Mal, qu' es caps e guitz

De totz selhs qu' en terra

An bos esperitz.


En Roma es complitz 

Totz bes, e qui 'ls li pana

Sos sens l' es falhitz; 

Quar si meteys enguana, 

Qu' elh n' er sebellitz, 

Don perdra sa ufana: 

Dieus auia mos precx,

Que selhs qu' an mals becx,

Joves e senecx,

Contra la ley romana,

Caion dels bavecx.


Roma, selhs per pecx

Tenc totz e per gent grossa,

Per orbs e per secx,

Que lur carns e lur ossa

Cargon d' avols decx,

Don caion en la fossa,

On lur es sermatz

Pudens focx malvatz,

Don mais desliatz

No seran del trasdossa

Qu' an de lurs peccatz.


Roma, ges no m platz 

Qu' avols hom vos combata;

Dels bos avetz patz, 

Q' usquecx ab vos s' aflata: 

Dels fols lurs foldatz

Fes perdre Damiata;

Mas li vostre sen

Fan sels ses conten

Caytiu e dolen,

Que contra vos deslata,

Ni regna greumen.


Roma, veramen

Sai e cre ses duptansa,

Qu' a ver salvamen

Aduretz tota Fransa;

Oc, e l' autra gen

Que us vol far ajudansa.

Mas so que Merlis

Prophetizan dis

Del bon rey Loys

Que morira en pansa,

Ara s' esclarzis.


Piegz de Sarrazis

E de pus fals coratge,

Heretiers mesquis

Son qui vol lur estatge;

Ins el foc d' abis,

Vay en loc de salvatge,

En dampnatio, 

Quar selhs d' Avinho 

Baysses, don m' es bo, 

Roma, lo mal pezatge, 

Don grans merces fo.


Roma, per razo

Avetz manta destorta

Dressad' a bando;

Et uberta la porta

De salvatio

Don era la claus torta,

Que ab bon govern

Bayssatz folh esquern;

Qui sec vostr' estern,

L' angel Michel lo 'n porta,

E 'l garda d' ifern.


L' estiu e l' yvern

Deu hom ses contradire,

Roma, lo cazern

Legir, si que no s vire;

E quan ve l' esquern

Cum Iehus pres martire,

Albir se lo cas

Si 's bos crestias;

S' adoncx non a cossire,

Totz es fols e vas.


Roma, los trefas

E sa leys sospechoza

Als fols gigz vilas,

Per que fos de Tolosa

On d' enjans certas

Non es doncx vergonhoza,

Ni ans de dos ans;

Mas si 'l coms prezans

Cove qu' els engans

Lays e la fe duptoza,

E restaur' els dans.


Roma, lo reys grans

Qu' es senhers de dreytura,

Als falses Tolzans

Don gran mal' aventura,

Quar tot a sos mans

Fan tan gran desmezura,

Q' usquecx lo rescon

E torbon est mon:

E 'lh comte Raymon

S' ab elhs plus s' asegura,

No 'l tenray per bon.


Roma, be s cofon

E val li pauc sa forsa,

Qui contra vos gron,

Ni bast castelh ni forsa,

Quar en tan aut mon

No s met ni no s' amorsa,

Que dieus non recort

Son erguelh e 'l tort

Don pert tota s' escorsa,

E pren dobla mort.


Roma, be m conort,

Qu' el coms ni l' emperaire,

Pueys que son destort

De vos, no valon gayre;

Quar lur folh deport

E lur malvat veiaire

Los fatz totz cazer,

A vostre plazer,

Q' us no s pot tener;

Sitot s' es guerreiayre,

Non li val poder.


Roma, ieu esper

Que vostra senhoria

E Fransa, per ver,

Cuy no platz mala via,

Fassa dechazer

L' erguelh e l' eretgia,

Fals heretges quetz

Que non temon vetz,

Ni cre als secretz; 

Tan son ples de feunia 

E de mals pessetz!


Roma, be sabetz

Que fort greu lur escapa

Qui au lor decretz;

Aissi tendon lur trapa

Ab falces trudetz,

Ab que quascus s' arrapa;

Totz son sortz e mutz,

Qu' el lur tolh salutz

Don quecx es perdutz, 

Qu' ilh n' an capel o capa,

E remanon nutz.


Clauzis e sauputz

Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz,

Que lur malvada vida

Qu' anc negus vertutz

No fe, ni ges auzida,

Non avem sivals,

E si fos leyals

Lur vida mortals,

Dieus crey l' agra eyssauzida;

Mas non es cabals.

Qui vol esser sals

Ades deu la crotz penre

Per heretiers fals

Dechazer e mespenre;

Qu' el celestials

Hi venc son bras estendre,

Tot per sos amicx;

E pus tals destricx

Pres, ben es enicx

Selh que no 'l vol entendre 

Ni creyr' als chasticx.


Roma, si pus gicx

Renhar selhs que us fan anta

Al Sant Esperitz,

Quant hom lor o aconta,

Tan son fols mendicx

Q' us ab ver no s' afronta,

No y auras honor;

Roma, li trachor

Son tan ples d' error

Qu' on plus pot quascus monta

Quecx jorn sa follor.


Roma, folh labor

Fa qui ab vos tensona;

De l' emperador

Dic, s' ab vos no s' adona,

Qu' en gran deshonor

Ne venra sa corona,

E sera razos.

Mas pero ab vos

Leu troba perdos

Qui gen sos tortz razona,

Ni n' es angoissos.


Roma, 'l glorios

Que a la Magdalena

Perdonet, don nos

Esperan bona estrena;

Lo fols rabios

Que tans ditz fals semena,

Fassa d' aital for

Elh e son thezor

E son malvat cor

Cum heretiers mor.


Germonde, dame de Montpellier.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...