Semenar, Semnar

Semenar, Semnar, v., lat. seminare, semer, ensemencer.

Sai...

Semenar blat, e fui boviers.

(chap. Sé sembrá blat, y vach sé pastó de bous (o bueys) : bové, boué.

Lo apellit de la Marge Simpson ere Bouvier : Boyer, boyero.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais... semer blé, et je fus bouvier.

Fig. De joy qu' Amor semena entre nos.

G. Faidit: Ja no crezatz.

De joie qu'Amour sème entre nous.

Lo peccat... que semena discordias entre amicx. V. et Vert., fol. 25.

(chap. Lo pecat... que sembre discordies entre amics.)

Le péché... qui sème discordes entre amis.

Prov. Tal semena ben e gen

Son blat, qui no 'l meixona.

Giraud de Borneil: Tals gen.

Tel sème bien et gentiment son blé, qui ne le moissonne pas.

Qui petit semena, petit met. Trad. de Bède, fol. 66.

(chap. Qui poc sembre, poc cull - la mies.)

Qui peu sème, peu moissonne.

Qui gaug semena, plazer cuelh.

(chap. Qui goch sembre, plaé cull.)

A. Daniel: Ab plazers.

Qui sème joie, recueille plaisir.

- Répandre.

Per la gola gitava serpents que semenava. V. de S. Honorat.

Par la gueule il jetait des serpents qu'il répandait.

Fig. Aug tal descrezensa

Dir ni semenar.

Germonde de Montpellier: Greu m' es.

J'entends telle incrédulité dire et répandre.

Part. prés.

Om mal semnan, de ben non er ja ricx.

(chap. Home mal sembradó, de be no sirá may ric.)

Serveri de Girone: Qui bon frug.

Homme semant mal, de bien ne sera jamais riche.

Part. pas. La prumier semenada, plus espes si deu semenar.

(chap. La primera sembra, mes espessa se deu sembrá.)

Eluc. de las propr., fol. 223.

La premièrement semée, plus épais se doit semer.

Aquest lo jueylh a semenat. V. de S. Honorat.

(chap. Este la cañota (sissaña) ha sembrat; en latín lolium.)

Celui-ci l'ivraie a semé.

Fig. Gran cantitat dels esterlins que avia semenatz entre lor.

(chap. Gran cantidat dels esterlins que habíe sembrat (repartit) entre ells.)

V. de Bertrand de Born.

Grande quantité des sterlings qu'il avait répandus parmi eux.

Substantiv. Li espes semenat en bona terra. Trad. de Bède, fol. 62.

Les épais semés en bonne terre.

Passet per un semenat,

E pres d' espiguas d' aquest blat.

(chap. Va passá per un sembrat, y va pendre espigues d'este blat.)

Trad. d'un Évangile apocr.

Passa par un semé, et prit des épis de ce blé.

ANC. CAT. Semenar. CAT. MOD. ESP. Sembrar. PORT. Semear.
IT. Seminare. 

(chap. Sembrá : sembro, sembres, sembre, sembrem o sembram, sembréu o sembráu, sembren; sembraré; sembraría; si yo sembrara cañota o sissaña. Inseminá es algo ben paregut, com saben los traballadós de INCO, del Grupo Arcoiris.)

2. Semen, s. m., lat. semen, semence.

Verga seca fazen frug ses semen.

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Verge sèche produisant fruit sans semence.

Fig. Lo dols frut dels amars semens de letras. Trad. de Bède, fol. 82.

(chap. Lo dols fruit de les amargues llaós de les lletres. Yo lo cullgo cada día que edito textos antics.)

Le doux fruit des amères semences de lettres.

ANC. CAT. Sement. ESP. Semen (simiente). PORT. Semen, semente. 

IT. Semente. (chap. Semen (del mascle); llaó, llaós pera sembrá.)

3. Sem, s. m., lat. semen, semence.

Sem de loc magre no s deu transportar en loc gras.

Eluc. de las propr., fol. 223.

Semence de lieu maigre ne se doit pas transporter en lieu gras.

- Race.

Del sem del rey David. Leys d'amors, fol. 135.

(chap. De la rassa (semen, llaó) del rey David. Sem ere y es un nom propi.)

De la race du roi David.

IT. Seme.

4. Semensa, s. f., semence, graine.

Semensa, es gra en terra espars, a frug engendrar. Eluc. de las propr., fol. 223. 

Semence, c'est grain en terre épars, pour fruit engendrer.

No vim portar frug de bona semensa.

G. Figueiras: Totz hom qui.

Nous ne vîmes pas porter fruit de bonne semence.

Fols es qui sa semensa espan

En loc don non espera frug.

Gavaudan le Vieux: A la pus.

Est fou qui répand sa semence en lieu dont il n'espère pas de fruit.

La aigua en la qual son coytz altea e semensa de li. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

(chap. L'aigua en la cual són cuits (se couen) altea y llaó de lli : lino. Altea, com lo SEAT y la poblassió. Allí entenen prou be estes frasses.)

L'eau dans laquelle sont cuites guimauve et graine de lin.

Fig. De totz bes estatz gras e semensa.

Richard de Barbezieux: Lo nous mes.

De tous biens vous êtes grain et semence.

De pretz lo frug, la flors e la semensa.

Paulet de Marseille: Razos non es.

De mérite le fruit, la fleur et la semence.

- Liqueur séminale. 

La semensa es de IIII causas, de totz los membres del home e dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.

La liqueur séminale est de quatre choses, de tous les membres de l'homme et des nerfs et des veines.

- Race.

Don deu perir ma semensa.

Gavaudan le Vieux: Un vers vuelh.

ANC. CAT. Semença. IT. Semenza. (chap. Llaó, llaós; semen, líquit seminal.)

5. Seminal, adj., lat. seminalis, séminal.

Tota bestia que ha trop grayssh pauc habunda en humor seminal. 

Toute bête qui a beaucoup de graisse abonde peu en liqueur séminale. 

ESP. PORT. Seminal. IT. Seminale. (chap. Seminal, seminals.)

6. Semenaire, Semenayre, Semenador, s. m. lat. seminator, semeur.

Que la ma del semenayre si acorde ab le pe drech.

Eluc. de las propr., fol. 123.

Que la main du semeur s'accorde avec le pied droit.

Uns semenaire issia semenar.

(chap. Un sembradó ixíe a sembrá.)

Trad. du N. Test., S. Marc, ch. 4.

Un semeur sortait semer.

Cant lo semenador semena lo semencz.

(chap. Cuan lo sembradó sembre la llaó.)

Évangile des quatre semenz (semencz).

Quand le semeur sème la semence.

ANC. FR. Seminateurs d'ordures et de zizanie. Cretin, p. 199.

CAT. ESP. Sembrador. PORT. Semeador. IT. Seminatore. (chap. Sembradó, sembradós, sembradora, sembradores. Seminari, seminaris : llaó de mossens.)

7. Seminatio, s. f., lat. seminatio, sémination, action de semer.

Seminatio requier aytal artifici que la ma del semenayre si acorde ab le pe drech. Eluc. de las propr., fol. 123. 

La sémination requiert tel artifice que la main du semeur s'accorde avec le pied droit. 

IT. Seminagione, seminazione. (chap. La sembra, les sembres. Un sembrat, dos sembrats; sembradura, sembradures.)

8. Semanazo, s. m., semence.

Octoyre,.… la terra dezica e 'l dona temprament per que a recebre semanazos sia apta. Eluc. de las propr., fol. 125.

Octobre,... la terre dessèche et lui donne disposition pour qu'à recevoir semences elle soit apte.

9. Semenalha, s. f., semaille.

Que ieu... puosca penre la semenalha.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., K, 17.

Que je... puisse prendre la semaille.

Capitol LIIII (LIV). De vida activa e contemplativa.

Capitol LIIII (LIV). De vida activa e contemplativa. 

Jacob vese una escala que stave sobre la terra per la qual pujaven e devallaven angels e la sobirana part de la escala tocava als cels. En aquesta escala son posats tots aquells qui son predestinats a possehir la vida eternal e tots aquells qui pertanyen al regne dels cels han loch en aquesta escala. Aquesta escala es la sancta Esgleya mare nostre la qual quant a una part sua encara treballa en la terra e quant a la part sobirana ja regne en los cels. En aquesta escala son tres ordens domens ço es homens seglars homens actius e homens contemplatius. Los seglars son en loch pus jusa los actius son en mig de la escala los contemplatius son en la sobirana part de la escala. E de aquests tres ordens de homens alguns son en la molta altres en lo camp altres en lo lit. La mola es la vida seglar lo camp es lo coratge del hom actiu. En lo camp son los prehicadors de la paraula divinal en lo lit es la amor del espos ço es de Jhesu-Crist. Aquells qui son en la mola circuexen la terra car les coses terrenals amen les coses terrenals serquen e demanen aquells qui son en lo camp conreen la terra car sembren la paraula de Deu en les orelles dels homens aquells qui son en lo lit menyspresen tot quant es terrenal e mundanal. En lo peu de aquesta escala son los homens del segle en mig de la escala stan los actius en la sobirana part de la escala stan los contemplatius ja quaix posats en lo cel car no cogiten sino de les coses celestials. Aquests son los angels de Deu qui pugen e devallan per la escala pugen a Deu per contemplacio e devallen al proisme per compassio. Vida activa innocencia es de bones obres. La persona contemplativa renunciant al mon tota sa delectacio posa en viure en Deu. Poriesme tu dir sor molt cara - frare meu prechte quemdigues em mostres la difarencia que es entre la vida activa e contemplativa. - Sor molt cara sapies que molt gran difarencia ha entre la vida activa e contemplativa car la vida activa sta en donar pa al famajant en doctrinar los proismes ab paraula de saviesa en corregir aquell qui erra en reduhir lo superbios a carrera de humilitat en portar a concordia los discordants en visitar los malalts en soterrar los morts en reembre los catius e encarcerats en distribuir a cascu de aço del seu segons la necessitat que occorre. Sor mia molt amada ja has hoydes les obres de la vida activa ara sit plau prechteque oges les virtuts de la vida contemplativa. Sapies que la vida contemplativa es retenir en la tua pensa la caritat de Deu e del proisme sostraures dels brogits forans treballar en la contemplacio e desitg del Creador en tant que daqui avantno placia a la persona contemplativa de fer res mundanal ans menyspreant totes les ansies e cures del mon present se inflame tota sospirant de veure la faç del seu Creador portant ab gran plor e enuig lo gran carreche fexuch pes de aquesta corruptible carn desijant esser en mig dels angels hoynt lurs ympnes psalms e cantichs sospirant continuament esser entre los ciutadans celestials alegrantse ab ells davant Deu del do de incorrupcio. Sor amable are has hoyda la vida activa e has hoydala vida contemplativa. Prechte que ab la Maria Magdalenavulles elegir la millor part ço es la vida contemplativa. Bona es la vida activa mas millor es la contemplativa. Aquell qui primerament aprofita fer en la vida activa pus leugerament sen puja a la contemplativa. Tota persona que desige la temporal gloria o la carnal cobejance aytal es empatxada en la contemplativa. Sin vols haver eximpli de la vida contemplativa mira Jacob qui com amas Raxel la qual signifique la vida contemplativa fonli donada Lya que significa la vida activa la qual servex a Deu en lo treball de aquest mon car reeb e albergua los pobres e aquells visita e aconsola e soterra e complex totes les obres de misericordia. Lya que significa la vida activa habunda en fills car molt mes son los actius que los contemplatius. Raxel es interpretada ovella o persona que veu e mira lo principi o començament car los contemplatius son simples e ignoscents axi com a ovelles separats de tot brogit mundanal per ço que ells conjunts se a la sola contemplacio divinal vegen aquell qui diu yo sonprincipi e comensamentqui parle ab vosaltres. Rachel ha dos fills car dues formes hi ha de cootemplatius car los uns son qui viuen en comu ço es en los monestirs altres son solitaris separats dels homens. Molt pus benaventurada es la vida contemplativa que la activa axi com la aguila ferma lo seu ull en lo raig del sol e nol ne remou sino com vol donar vianda al cors. Per semblant forma los sants qui son en aquesta vida present davallen de la vida contemplativa a la activa car consideren que posat que aquelles coses axi altes sien molt profitoses empero ab tot aço les coses baxes son queacom necessaries a la nostre fraytura e per ço lespos Jhesu-Crist parlant a la sua esposa ço es a la anima contemplativa diuli en lo libre dels Cantichs levet e cuytetamada mia coloma mia belesa mia per virtut de castedat levet de aquell sobredolçestament teu ço es del repos de contemplacio en la qual desiges de complaure a mi solament en psalms ympnes oracions e cantars spirituals. Cuytet donchs e vine ço es hix per lo profit de tos proismes per ço quels façes ressemblants a tu per ofici de preicacio e per eximplis de bones obres a salut de lurs animes. La visio dels animals dels quals se lig en lo libre de Ezechiel qui anaven e no tornaven pertany a la presencia de la vida nativa mas la visio dels animals qui anaven e retornaven pertany a la mesura de la vida contemplativa en la qual com lom hi es sospes e elevat tentostque es ferit ab la sua flaquesa li cove devallare com es devallada prenne força e vigor renovellant la sua pensa torna a pujar alli donera devallada la qual cosa no pot esset feta en la vida activa de la qual si algu ... Continuará ...