Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Veta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Veta. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de setembre del 2026

Veta, Vetat, Vetuste, Vetz, Vegada, Veguada, Vezar, Avezar (Aveá, aveás)

Veta, s. f., lat. vitta, cordon, raie, bande, ruban, vétille.
La veta que vai en som
Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La bande qui va en pointe sur les cils, à nom sourcil.
Paubre lairon pent hom per una veta.
P. Cardinal: Las amairis.
Pauvre larron on pend pour une vétille.
CAT. ESP. Veta. (chap. Veta, vetes; bena, benes.)

Héctor Moret Coso; La veta que vai en som Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.

2. Vetat, adv., rayé.
Que vesti gonella
D' un drap vetat belh.
J. Esteve: Al dous.
Qui revêt robe d'un beau drap rayé.
ESP. Vetado. (chap. Vetat, vetats, vetada, vetades : rayat, rayats, rayada, rayades; a rayes.)

Vetuste, adj., lat. vetustum, vieux, ancien.
Si la dislocatio es vetusta et antiqua. Trad. d'Albucasis, fol. 69.
(chap. Si la dislocassió es vetusta (vella) y antiga.)
Si la dislocation est vieille et ancienne.
ESP. IT. Vetusto. (chap. Vetusto : vell, vetustos : vells, vetusta : vella, vetustes : velles; antic, antics, antiga, antigues.)

Arturo Quintana Font

Vetz, s. f., lat. vices, fois.
S' una vetz sola ai parlat.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Si une fois seule j'ai parlé.
Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.
(chap. Qui minge una vegada al día, seguix vida d'ángel; y qui dos, vida de home; y qui tres o cuatre, vida de bestia.)
Liv. de Sydrac, fol. 129.
Qui mange une fois le jour, suit vie d'ange; et qui deux, vie d'homme; et qui trois ou quatre, vie de bête.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.

Loc. Ai! quantas vetz plor lo dia,
E quantas vetz mi fai rire!
Augier: Per vos belha.
Ah! combien de fois je pleure le jour, et combien de fois elle me fait rire!
Adv. comp. A cada vetz s' estendil.
Marcabrus: Pus la fuelha.
A chaque fois il s'étend.
A las vetz quan si dejonh.
Parfois quand il se disjoint.
Cen vetz muer lo jorn de dolor.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Cent fois je meurs le jour de douleur.
Maynthas vetz dreitz defen
So qu' amors cossen.
Aimar de Rocaficha: No m lau de.
Maintes fois droit défend ce qu'amour consent.
Pro vetz m' en faria preiar.
Giraud de Borneil: Us sonetz.
Assez de fois m'en ferait prier.
Ges orguelhs totas vetz non es bos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Point orgueil toutes fois (toujours) n'est bon.
- Masc. Habitude, coutume.
Pueis no s debatra per mal vetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis il ne se débattra par mauvaise habitude.
Cui bon vetz
E noble cors es remazutz.
P. Vidal: Abril issic.
A qui bonne habitude et noble coeur est resté.
CAT. PORT. (ESP.) Vez. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

2. Vegada, Veguada, s. f., fois.
Mang' en pro sella vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il en mange assez cette fois.
Plus de XX vegadas lo jorn. V. et Vert., fol. 18.
Plus de vingt fois le jour.
Remenbra en ton cor cantas vegadas as faillit. V. et Vert., fol. 8.
Remémore en ton coeur combien de fois tu as failli.
Prov. Fortuna ve alcuna veguada als us, et autra veguada als autres.
(chap. La fortuna ve alguna vegada als uns, y datra vegada als atres.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 32.
La fortune vient aucune fois aux uns, et autre fois aux autres.
Adv. comp. A la vegada esdeven que plag se ferma en poder de dos homes.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Parfois il arrive que plaid s'établit au pouvoir de deux hommes.
Non menti nulla vegada. Trad. d'un Évang. apocr.
Ne mentit nulle fois (jamais).
L' angil que ren VII vegadas venso lo solelh de beltat.
Liv. de Sydrac, fol. 4.
Les anges qui par sept fois surpassent le soleil en beauté.
Conj. comp. Totas vegadas que marit e molher s' ajuston en la obra de matrimoni. V. et Vert., fol. 92.
Toutes fois que mari et femme s'ajustent dans l'oeuvre de mariage.
ANC. FR.
Je m'en voys boyre encore quelcque veguade. Rabelais, liv. I, ch. 6.
CAT. ANC. ESP. Vegada. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

3. Vezar, v., accoutumer, habituer, faire prendre l'habitude, aviser.
Mal vezar l' a d' esser ratier.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Malement l'habituera à être capricieux.
Part. pas. Qui non a vezat aver
Gran be.
P. Raimond de Toulouse: Us novels.
Qui n'a pas accoutumé d'avoir grand bien.
Aras son vezat e saben.
P. Cardinal: Un decret.
Maintenant ils sont avisés et savants.
ESP. PORT. Vezar.

4. Avezar, v., accoutumer, habituer.
Part. pas. Desqu' el loire aur' avezat,
El hi venra tot abrivat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dès que le leurre il aura habitué, il y viendra tout empressé.
Ieu ai lo mestier avezat
D' amor.
T. de G. Faidit et de Baussan: Baussan.
J'ai accoutumé le métier d'amour.
CAT. Avesar. ANC. ESP. Avezar. IT. Avvezare. (chap. Aveá, aveás : yo me aveo, avees, avee, aveem o aveam, aveéu o aveáu, aveen; aveat, aveats, aveada, aveades; avearé; avearía; si yo me aveara.)

dilluns, 11 de juny del 2018

PAC, HIJ, hez, juñidera

[hez]. V. fez.
hiladillo. Veta, cinta de alpargatas; trenzadera.
[hordio]. V. tuerta.
[huechiqué, pasallá]. V. llamar a animales. / agüelo sebeta wesque
iche, icha, ichos, ichas. Ese, esa, esos, esas. / eixe, eixa, eixos, eixes, 
[implaz]. V. güen implaz, de su.
[incensallo]. V. encensallo. / ensenall
inferned. En los tornos o molinos de aceite, los depósitos de las morgas o residuos de la elaboración, substancias pastosas o semilíquidas negras y mal
olientes. Depósitos en que se sedimenta el alpechín o morgas. / oliassa , sansa
iña, iñor. Señora, señor. V. también siña.
jazco. Astringente, áspero, gusto desagradable. Os aliróns, os arañóns (frutos
del espino blanco), el membrillo y otras frutas verdes tienen gusto jazco, que
no es lo mismo que agrio. / aspre com una serba verda
jenzo. Ajenjo; comparativo de cosa muy amarga. Icho ye como el jenzo, eso es
muy amargo. / amarc o amarg com la fel
[¡jibar!]. V. ¡jibo!
jibáu. Iche moced ye un jibáu, ese chico es un tuno, un pillo, uno que tiene suerte, que le ha correspondido una gracia, etcétera.

¡jibo!, ¡jibar! Exclamación que indica sorpresa agradable, dolor inesperado.
Quiere parecerse a ¡hola! muchas veces, pero tiene más analogía con otra
palabra que... no debemos escribir.
joriar. Airearse, secarse una cosa. Borao indica jorear. / orear
jovar. Ajuar, la ropa de la dote que se da a la novia.
jubo. Yugo. El de los bueyes no tiene colleras (mullidos o almohadillados). En
el gabachillo se pone el trascal y en el trascal (trasca) se apoya la clavija,
que se introduce en uno de los agujeros del timón. Abocador y juñidera son
correas que sujetan el yugo a las caballerías.
jufre. Azufre. / sofre

[juñidera]. V. jubo.

PAC , HIJ

[hez]. V. fez.

hiladillo. Veta, cinta de alpargatas; trenzadera.

[hordio]. V. tuerta.

[huechiqué, pasallá]. V. llamar a animales. / agüelo sebeta wesque

iche, icha, ichos, ichas. Ese, esa, esos, esas. / eixe, eixa, eixos, eixes, 

[implaz]. V. güen implaz, de su.

[incensallo]. V. encensallo. / ensenall

inferned. En los tornos o molinos de aceite, los depósitos de las morgas o residuos de la elaboración, substancias pastosas o semilíquidas negras y mal

olientes. Depósitos en que se sedimenta el alpechín o morgas. / oliassa , sansa

iña, iñor. Señora, señor. V. también siña.

jazco. Astringente, áspero, gusto desagradable. Os aliróns, os arañóns (frutos

del espino blanco), el membrillo y otras frutas verdes tienen gusto jazco, que

no es lo mismo que agrio. / aspre com una serba verda

jenzo. Ajenjo; comparativo de cosa muy amarga. Icho ye como el jenzo, eso es

muy amargo. / amarc o amarg com la fel

[¡jibar!]. V. ¡jibo!

jibáu. Iche moced ye un jibáu, ese chico es un tuno, un pillo, uno que tiene suerte, que le ha correspondido una gracia, etcétera.





mocete , moced , mesache , vino



¡jibo!, ¡jibar! Exclamación que indica sorpresa agradable, dolor inesperado.

Quiere parecerse a ¡hola! muchas veces, pero tiene más analogía con otra

palabra que... no debemos escribir.

joriar. Airearse, secarse una cosa. Borao indica jorear. / orear

jovar. Ajuar, la ropa de la dote que se da a la novia.

jubo. Yugo. El de los bueyes no tiene colleras (mullidos o almohadillados). En

el gabachillo se pone el trascal y en el trascal (trasca) se apoya la clavija,

que se introduce en uno de los agujeros del timón. Abocador y juñidera son

correas que sujetan el yugo a las caballerías.

jufre. Azufre. / sofre



[juñidera]. V. jubo.

lambreño. El animal de poca tripa o vientre; el delgado, estrecho y corredor. / ver jota morena lambreña vs morena membreña

laminuría. Golosina. Se usa más en plural y significando cosas apetitosas para

comer y no solo cosas dulces. laminurías. / llaminadures català , dolsaines , golut, goluda, laminero , llépol , llépola

langarto. Lagarto. Si tiene dos colas (cola bifurcada, fenómeno que alguna vez

se observa), la ignorancia y la superstición le atribuyen propiedades fantásticas: una, el escribir, sobre arena o ceniza, el número agraciado con el premio mayor de la lotería de Navidad. Ver sargantana.

lenera. Piedra de superficie fina por erosión; cantera en plano inclinado; roca viva en contacto con los caminos sobre la cual se puede andar y, mejor, deslizarse. / lluastra ?

leva. Porción de tierra muy mojada con muchas raíces de plantas que, a manera de red, la sujetan; tasca; en las huertas, porción de tierra y raíces de gramíneas para cerrar el paso al agua por regatos y pequeñas acequias. / per a tapá la boquera, les boqueres

liastra. Prolongación espinosa de las semillas o granos de trigo y de cebada en

la espiga.

liendrera. Lendrera. 

litón, litonero. Fruto y árbol, almez.
Turrón de litóns, frutos machacados en el 
almirez con hueso y todo, embutida la pasta en cañas; seco el turrón se rompe la caña y queda un cilindro de esa pasta. 

[litonero]. V. litón.

llamar a animales. Sancho, sancho al conejo; gulo, gulo al cerdo; monina, quirrina a la cabra; michino, michina al gato; bis, bis, bis al gato; bico, toma al burro; ¡bico... choo! 25 parar al burro; tita, tita a la gallina; tu, ti, tui a la gallina;

quis, quis al perro; huechiqué, pasallá a las caballerías.

lucera. Trozo de madera de boj o de pino resinoso, que arde fácilmente y que

sirve para alumbrado en cocinas y departamentos de casas montañesas. Alterna con el candil en muchas ocasiones. / tea de melis 

lulo. Semilla, grano de algunos frutos, especialmente de almendras, nueces, alubias, habas, guisantes (bisaltos), etc. / llaó , ameles, anous, fesols, fabes, pésols, 

25. En entrada propia consta la expresión bico, ¡choo! como la utilizada para hacer que el burro detenga su marcha. Así aparece también en Refranes; en el Vocabulario escribía aquí ¡bisó...choo! / sooooo

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...