X. Caroli Calvi praeceptum pro ecclesia Urgellensi, eiusque episcopo Wisado eius nominis primo, anno DCCCLX. (860)

X.

Caroli Calvi praeceptum pro ecclesia Urgellensi, eiusque episcopo Wisado eius nominis primo, anno DCCCLX. (860) (V. pág. 66.) 

Ex arch. eccl. Urgell. lib. I Dotal. fol. 14. 

In nomine sanctae, et individuae Trinitatis. Karolus gratia Dei rex: quidquid pro utilitate, et necessitate sacrorum lochorum efficere contendimus, profuturum nobis, et ad praesentem vitam foeliciter transigendam, et ad aeternam beatitudinem facilius obtinendam, omnino confidimus. Ideoque notum sit omnibus sanctae Dei aecclesiae fidelibus, et nostris, praesentibus atque futuris, quod venerabilis vir Guissadus Urgellensis aecclesiae episcopus, ad nostram accedens reverenter sublimitatem, innotuit de quibusdam verbis (f. rebus) a gloriosis imperatoribus Karolo avo nostro, et Ludovicho genitore nostro eidem aecclesiae suae per praecepta inprevaricanda concessis, idest, condaminam unam, quae est prope ortum sanctae Mariae, et aecclesiam sancti Iacobi cum suis ortilibus et kasalibus. Praeterea peciit ut eidem sanctae sedi redderemus contiguam aliam condaminam, et ortum praephatae condaminae adherentem. Adidit aetiam de decimis Andorrensis pagi, ferri et piscis, quae aecclesiae suae debentur. Simul etiam dixit nobis de quibusdam pagellis, qui suae sunt parroechiae, ut progenitoribus nostris imperatoribus per praeceptum nostrum eidem sanctae sedi beatae Mariae nomini dicatae, secundum antiquam consuetudinem subiectas fore, confirmaremus. Cuius venerandi pontificis supplicem rogationem clementer audientes, praeceptum hoc altitudinis nostrae fieri iussimus, per quod praenominatas res praescriptas fore sedis iuri subiungimus, et dominio praesulis eius Guisadi, ac successorum eius perpetuo mancipamus. Videlicet ut ecclesiastica et kanonica auctoritate, ad utilitatem, et necessitatem sepe dictae sanctae sedis, et servorum Christi in ea degentium ordinent, atque disponant, sine cuiuspiam inquietatione, aut contradictione. Cerdaniensis vero pagis, et Libienensis, et Bergitanensis, Palariensis quoque, atque Ripachurcensis, Gestabiensis, atque Cardosensis, Anabiensis, ac Tirbiensis, et locus sanctae Deodatae cum finibus suis, sicut in memoratis imperialibus praeceptis notum est scriptum fuisse, semper subiaceant plerumque dictae sanctae sedi Urgellensis aecclesiae, neque sit eis licitum ad alias vicinas aecclesias migrare. Praeterea concedimus eidem sanctae sedi, ut sicut aliae aecclesiae Septimaniae, ita quoque eadem, et rectores eius semper habeant tertiam partem telonei de omnibus illius parroechiae merchatis. Similiter etiam concedimus eidem aeclesiae, ob remedium animae nostrae, tertiam partem telonei omnium negociatorum per eandem parroechiam transeuntium, atque merchantium. Nullique sit licitum contra hanc auctoritatis nostrae praeceptionem molestiam de his, de quibus dicitur, rebus, et teloneis, inferre superius dicto pontifici, ac successoribus eius, sive ministris crebro dictae aecclesiae Urgellensis ad hoc exequendum constitutis, praesentibus temporibus, et futuris. Ut autem hoc nostrae auctoritatis scriptum pleniorem in Dei nomine optineat firmitatem, manu propriâ subter firmavimus, et anuli nostri impressione assignari iussimus. = Signum + Karoli gloriosissimi regis. = Gauzllenus notarius ad vicem Ludovici regis recognovit et subscripsit. = Data XIII. kalendas Decembris, indictione nona, anno XXI. regnante Karolo gloriosissimo rege. Acta Panagone palatio regio in Dei nomine feliciter, Amen.

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA.

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. 

N. 1.

Varia 12. Notariorum 4. Alfonsi IV, n. 2931, fól. 62 v.

Petri Michaelis Carbonell.

Nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Sicilie citra et ultra farum Valentie Hierusalem Hungarie Maioricarum Sardinie et Corsice Comes Barchinone Dux Athenarum et Neopatrieac etiam Comes Rossilionis et Ceritanie. Attendentes vos fidelem nostrum Petrum Michaelis Carbonell oriundum Civitatis Barchinone esse ydoneum et sufficientem ad tabellionatusofficium exercendum prestito prius per vos in Cancellarianostra juramento quod bene et legaliter vos habebitis in exercendo officio memorato constituimus et creamus vos eundem Petrum Michaelis in notarium publicum per totam terram et dominationem nostram ita quod in universis et singulis locis et terris ditioni et jurisdictioni nostre subiectis possitis recipere et conficere testamenta acta attestationessententias et quelibet instrumenta quorumcumque contractuum fuerint et quaslibet alias scripturas publicas et auctenticas et eas scribere et scribi facere per substitutuum aut substitutos a vobis juratos tamen de quibus quidem prothocolasive capibrevia faciatis notularum ut eterne memorie comendetur. Nos enim ipsis testamentis actis attestationibus sententiis instrumentis et aliis scripturis publicis et auctenticis per vos bene et legaliter conficiendis et scribendis aut scribi faciendis per juratos substitutos a vobis autoritatem nostram impendimus pariter et decretum ita quod eisdem in judicio et extra judicium fides plenaria adhibeatur et omnimodam obleneant roboris firmitatem tamquam publica manu facta dum tamen subscriptionem vestram et signum apposueritis in eisdem qua vos auctoritate regia notarium et ipsis contractibus interesse teneamini confiteri. Serenissimis igitur quibuscumque nostris locumtenentibus generalibus nostrum super his significamus intentum. Mandantes de certa scientia et expresse gubernatoribus nostris generalibus eorumque vices gerentibus vicariis baiuiis justiciis curiis suprajunctariis çalmedinis merinis juratis et universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris ubilibet constitutis presentibus et futuris dictorumque officialium locatenentibus ut vos dictum Petrumpro notario publico habeant et teneant per totam terram et dominationem nostram ac in testamentis et scripturis vestris publicis et auctenticis adhibeant plenam fidem, Adjicimus tamen quod testamenta codicillos instrumenta illorumque notas et transumpta acta attestationes testium et alias scripturas publicas et auctenticas quos quas et que receperitis confeceritis et scripseritis aut scribi feceritis intra Comitatus Rossilionis et Ceritanie ac terras Confluentis et Vallispiriivestris sumptibus facere et de medietate preciorum inde habendorum secundum ordinationes regias procuratori nostro Rossilionis aut quibus voluerimus teneamini respondere. In quorum testimonium presentem cartam fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Datum in Civitate Beneventidie tercio mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLVIII Regnique nostri huius Sicilie citra farum anno vicesimo quarto aliorum vero Regnorum nostrorum anno quadragesimo tercio. Patriarcha et Cancellarius.

Petrus Puguriol mandato Regio facto
per Patriarcham et Cancellarium qui
eum habuit pro sufficienti.
P.

n-2-fol-63-eiusdem-comissio

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.


- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.

 ¿En qué quedamos? 



Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.



https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a

L´estat català

El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.

http://webs.racocatala.cat/cat1714/llibertats.htm

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En
Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia
al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença
fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra
nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent
de honor. Inclit magnifich et car cosi:
per tal com som certs quen haurets pleer
certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra
molt cara companyona la reyna et los
infants nostres fills erem sans et en bon
stament de nostres persones grasia de nostre senyor
Deus: e desijants ab gran affeccio
saber aço mateix de vos pregamvos axi
affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nos en certifiquets per vostres letres
car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car
e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre
de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt
car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare
vostre e vostres vassalls farien son preparatori de
entrar en nostres regnes per dampnificar los
lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som
fort maravellats e crehem fermament que aço
no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre
molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus
pregam affectuosament que havent sguart als bons et
grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre
lo dit rey
nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors
reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia
divinal en los regnes et terres Darago succehim
la qual bona amistat nos entenem servar e guardar
fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir
decontinent a les dites gents axi del dit rey
vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins
los limits de nostres regnes ne inferir
en aquells dampnatge ne violencia alguna. E
sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos
molt car e molt amat cosi que nos aximatex
havem manat e manam de present als nostres vassalls e
sotsmeses ques guarden de fer dan algun a
vassalls o gents algunes que sien del dit rey
nostre molt car frare ne vostres ans
volem et manam que aquells sien tractats favorits
dins nostres regnes axi propriament com si eren
vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt
amat cosi vos son plasents de nostres regnes e
terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona
volentat. E sia vostra guarda molt car e
molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en
Barchinona sots nostre segell secret a XII dias
de janer del any de la nativitat de nostre senyor
MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad
relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.°
111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una
letra he reebuda de la vostra senyoria dada en
Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop
passat contenent en acabament que presos e ben guardats
remetes a vostra celsitud los nomenats en
la dita letra e encara en sa serie innumerables
paraules innominioses e de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes
en ella no sens causa so molt maravellat com
tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne
en casa de vostres predecessors e meus als quals se
inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la
sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra
reverencia parlant car la casa Durgell don de
vostres predecessors e meus han neximent es
clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e
en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don
absent e present lo princep se pot dir ab
veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament
reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol
no haje evançat en les illes com no sie menys
la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la
ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita
casa si les sap hagues ben memorades lo dictador
de la dita letra nos fore dilatat ne hagra
delectat son coratge en ordonar tal letra
denigrant per sos pler e poder mi e ma casa
quant se vol noli nogue ne la materia de la
tinta que podie divertir en als hagre pervertida
en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses
contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria
ne lo signador de la dita letra salva pau
sua hagre stesa la sua ma a concloure
injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a
mis pertangues ço que no fa crehent a
simpla assercio de part que no recitant sa culpa
per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens
prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets
signada ans hagrets seguides les vestigies
dels dits precessors qui han guardat lur linatge
sabens si denigracio caygues en aquell ço que
Deu no vulle no esser a ells luny e no volents
fer de tota erba un feix.
Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets
per mon sguard que almenys per lo deute tals
letres nom sien trameses car no se
petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli
injusticia e encara posarli innominia axi expressa:
e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es
potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e
per constitucions de Cathalunya e usançes e
encara remissio en lo principat no ha loch e
menys del comdat Durgell per ses preheminencies
franqueses e libertats e molt menys pot ne deu
esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he
en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e
en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis
clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre
ço quels dix clamantse a mi ço es que
en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels
dits fets e si apres com per lur importunitat yo
tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als
officials de la infanta a quis pertany que en lo
dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço
mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo
fisch quils ajudave per punicio dels crims
e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud
continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur
fet e provat ço que pretenen sens falla
hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia
no hagre fallit ne ha: mas en lurs
contumacia colpa e necligencia e de lur
procurador dient que no curave fer instancia ne altra
prova sino de comptar diners. E per ço com
contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito
preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a
lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço
quels ere oposat fetes les citacions monicions e
assignacions degudes et per temps congruus e
segons en tals coses dret dispon los dessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats
absolts: e segons so informat aço ha fundament e
stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre
jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi
senyor placiaus que tals letres e axi injustes
ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e
specialment envers mi que noy he res a
fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar
e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara
ben star ho dejats fer. E manme
vostra senyoria ço que li placie. Scrita en
Ager sots mon sagell secret a
VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil
Jayme Darago.  

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE, finals del siglo XII.
¿Y lo rey de Cataluña, por aón pare?

https://www.muyhistoria.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ipor-que-alfonso-ii-de-aragon-era-llamado-el-casto

http://www.puzzledelahistoria.com/?cat=907

http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=633

http://www.pasapues.es/aragonesasi/historia/alfonso2.php

https://www.ecured.cu/Alfonso_II_de_Arag%C3%B3n

http://reyesmedievales.esy.es/aragonalfonso2.htm

http://dbe.rah.es/biografias/6356/alfonso-ii-de-aragon

Pedro II reine después de Alfonso II

Alfonso II de Aragón apodado el Casto (Huesca, 1-25 de marzo de 1157-Perpiñán, 25 de abril de 1196).

Rey de Aragón y conde de Barcelona entre el 18 de julio de 1164​ y el 25 de abril de 1196; y desde 1166 marqués de Provenza.​ Tras el fallecimiento de su padre Ramón Berenguer IV a comienzos de agosto de 1162, Alfonso II recibió la potestad regia, pero no fue hasta 1164 cuando su madre la reina Petronila hizo la donación del reino en su favor.

http://retratosdelahistoria.blogspot.com/2015/02/1137-la-cesion-de-aragon-al-conde-de.html

https://hispanamusica.wordpress.com/alfonso-ii-de-aragon-1157-1196/