Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rex. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rex. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Lo Reis d'Aragon (Alfonso II, Anfos, Amfos). Per mantas guizas m'es datz

Lo Reis d'Aragon.

Alfonse II, Roi d' Aragon. Alfonso II, Rey de Aragón

7225.

(N. E. Soyez attentifs aux énormités qu'écrit cet auteur.) JA JA JA!

Lo Reis d'Aragon, aquel que trobet, si ac nom Amfos; e fo lo premiers reis que fo en Aragon, fils d'en Raimon Berrengier que fo coms de Barsalona, que conques lo regisme d'Aragon e'l tolc à Sarrazins. Et anet se coronar à Roma; e quant s'en venia el mori en Poimon al borc Sainz Dalmas. E sos fils fo faiz reis, Amfos, que fo paire del rei Peire, loqual fo paire del rei Jacme.

Alfonso II, Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV

2701, 7225-6.

Per mantas guizas m'es datz
Gauz e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per foillas e per flors,
E pel temps qu'es refrescatz
Aug alegrar cantadors.
Mas al mieu cant neus ni glatz
No m not, ni m'ajud' estatz,
Ni res fors dieus et amors.

E pero ges no m desplatz
Lo bel temps ni la clardatz,
Ni'l dous cant qu'es pels plaissatz 
Dels auzels, ni la verdors;
Qu'aissi m soi ab joi lassatz
Ab una de las meillors.
En leis es sens e beutatz,
Per que li do tot quan fatz,
E jois e pretz et honors.

En trop ricas voluntatz
S'es mos cors ab joi mesclatz:
Mas no sai si s'es foudatz,
O ardimens o paors,
O gran sens amezuratz,
O si es astre d'amors;
Qu'anc de l'hora que fui natz
Mais no m destreis amistatz,
Ni m senti mal ni dolors.

Tan mi destreing sa beutatz,
Sa proez' e sa bontatz,
Que n'am mais suffrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d'autra jauzen amatz
Grans befaitz e gran socors.
Sieus son plevitz e juratz,
E serai ades seil platz,
Denan totz autres seingnors.

Quan mi membra del comiatz
Que pris de lieis totz forsatz,
Alegres soi et iratz;
Qu'ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: bels amics, tornatz
Per merce vas me de cors.
Per qu'ieu tornarai viatz
Vas lieis, quar autr'embaissatz
No m'es delietz ni sabors.


// Versión de Raynouard : //

Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.


E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

dimarts, 6 d’octubre del 2026

53. Federico III Re di Sicilia. Ges per guerra nom chal aver consir,

53. Federico III Re di Sicilia.

Dal canz P.

Federico III Re di Sicilia. Ges per guerra nom chal aver consir,



Dompn Fredreric de Cicilia.

Ges per guerra nom chal aver consir, 
ne non es dreiz de mos amis mi plangna, 
ch' a mon secors vei mos parens venir 
e de m'onor chascuns s'esforza es lagna 
perchel meu nom major cors pel mon aia; 
e se neguns par che de mi s'estraia, 
no l'en blasmi ch' enmental faiz apert, 
ch' onor e prez mos lignages non pert. 
Pero el reson dels Catelans auzir
e d'Aragon puig far part Alamagna; 
e so ch'enpres mon paire gent fenir, 
del rengn aver crei che per dreiz me tangna; 
e se per so de mal faire m'asaia 
niguns parens car li crescha onor gaia, 
ben porra far dampnage a deschubert, 
ch'en altre vol no dormi nim despert.
N' Ebble, va dir a chui chausir so plaia, 
che dels Latins lor singnoriu m'apaia; 
per q'eu aurai lor e il me per sert, 
mas mei parenz mi van un pauc cubert.

dissabte, 6 de desembre del 2025

Linga Occitana (1412)

Núm. 15. Reg.  2403. Fol. 20.

(El mapa no es muy correcto, falta el Vaud, en Suiza, partes de Italia, Andorra y toda Cataluña donde no se habla la lengua valenciana.)

Linga Occitana, memorial


Memorial de les coses que mossen Dalmau de Darnius et micer Joffre Dortigues consellers et oydors de la cort del senyor rey ambaxadors per lo dit senyor en les partides de França destinats per vigor de les letres de crehença que sen porten han a explicar. Paulus secretarius.
- Primo recuperabunt et portabunt secum pro advisatione sua copiam tractatuum firmatorum inter ambassiatores domine regine Neapolitane et filii sui super successione corone regalis Aragonum et simili modo portabunt secum copias firmarum dominorum regum Francie et Castelle et alia omnia consequtiva ad predicta.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt et portabunt secum literam patentem per modum salviconductus dicti domini nostri regis et literas credenciales clausas pro dominis regibus Francie et Dafino filio ejus et omnibus dominis ducibus prelatis et comitibus de consilio regis Francie.
- Paulus secretarius.
- Item licet dirigantur principaliter ad regem Francie nichilominus ad cautelam poterunt portare literas credenciales pro rege Ludovico qui est in Francia et regina uxore sua ut si expedierit eis loqui pro vel contra haberent literas paratas.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt etiam et portabunt secum literas originales seu copias literarum missarum pro parte regine predicte neapolitane per quas reprobabat electionem factam de novem personis pro declaratione regie corone Aragonum et discedebat a judicio determinatione declaratione earum tanquam sibi suspectarum et electarum ut aseverat per fraudem maxinationem et notoriam tiranniam. - Paulus secretarius. - Item etiam portabunt efectum propositionis facte per episcopum Sancti Flori in parlamento Dertuse in crastinum electionis dictarum novem personarum in qua electionem predictam et personas multipliciter impugnavit sicut etiam postea idem fecit coram consiliariis et in consilio Barchinone et etiam per totum iter redeundo in Franciam et postea idem fecit in consilio regis Francie post declarationem jam diutius factam. - Paulus secretarius. - Item cum predictis literis et scripturis ac presenti memoriali dicti ambassiatores ex parte domini nostri regis ad dictum dominum regem Francie destinati presentabunt eidem si sit in statu sanitatis alioque ejus consilio in generali et etiam si expediret in particulari literas credenciales domini nostri regis per quas in hora audientie eis date: - Primo exponent salutationem cordialem domini nostri regis ad regem Francie exponent - que salutem et prosperum statum domini nostri regis et domine regine ac etiam domini primogeniti et aliorum filiorum suorum et qualiter dominus noster rex afectat continue scire prosperum statum illius regis et suorum et rogat id sibi continue intimari etc. in forma. - Paulus secretarius. - Item exponent qualiter circa finem decembris proxime lapsi venerunt Barchinone ad dominum regem nostrum dominus episcopus Sancti Flori et Guillelmus Sangeti ut ambassiatores dicti domini regis Francie dumtaxat et exposuerunt domino regi et coram suo consilio ex parte ipsius domini regis Francie in efectu quod ipse dominus rex Francie audiverat tam relatione dictorum ambassiatorum domini nostri regis sibi missorum quam alias declarationem regie corone Aragonum et qualiter ipse dominus rex noster pro quo fuerat facta declaratio receperat regni possesionem et quod quantum ipse dominus rex Francie intellexerat pro parte regis Ludovici jus in dicto regno putabatur facere pro uxore sua et filio ejus. Et quia idem rex Francie diligebat honorem utrorumque volebat se ponere medium inter eos et videbatur sibi quod dominus rex noster deberet se reddere liberalem ad aliqualem bonam satisfactionem proinde dicto regi Ludovico et uxori ac filio suis faciendum et tunc dixerunt multa verba satis grossa que non placuerunt consilio dicti domini regis. Et interrogati si illa dicebant ex parte dicti domini regis Francie responderunt quod non sed a se ipsis et voluntate illa haberi pro non dictis. Et deinde requisiti dederunt in scriptis unam cedulam sigillatam et subscriptam cujus copia isti ambassiatores domini nostri regis secum portabunt in qua ut ejus tenore constat continentur novi tractatus satisfactionis fiende regine Neapolitane et ejus filio per dominum nostrum regem pro jure quod se pretendebant habere in regnis Aragonum et nulla fit mentio de capitulis diu antea id est antequam declaratio per novem personas nec electio ipsarum novem personarum essent facte inhitis coneordatis et firmatis super hoc pro bono pacis et concordie inter ambassiatores utriusque partis scilicet domini nostri regis tunc infantis Castelle ex parte una et dicte domine regine Neapolitane ac filii sui divisim ex altera: que quidem capitula fuerunt per ipsas partes principales et deinde per reges Francie et Castelle laudata et approbata quorum copiam dicti arnbassiatores ut prefertur secum portant et deberit notare et quando expederit recitare efectualiter capitula primum secundum et ultimum. Et bene credit dominus rex noster quod si domino regi Francie et suo consilio fuissent ad memoriam reducta illa capitula maxime per ambassiatores per eum missos cum dicto tractatu qui illa sciebant et prius firmaverant nullatenus mandasset eisdem ambassiatoribus novos tractatus monere cum id sapiat a prioribus concordatis et firmatis discedere. Ulterius stat in veritate quod pars dicte domine regine et filii sui videtur tam vocaliter quam realiter ab efectu dictorum capitulorum per antea firmatorum discessise multis modis: nam cum per parlamenta que tunc celebrabantur in Aragone Cathalonia et regno Valentie concorditer et cum magna deliberatione essent electe in civitate Dertuse novem persone idonee de dictis regnis et terris ad recognoscendum et declarandum cui ex competitoribus tanquam potiori in jure subjecti corone Aragonis deberent prestare homagium fidelitatis in crastinum publicationis dictarum novem personarum ambassiatores dicte domine regine et filii sui de directo venientes contra capitula predicta biduo ante firmata publice dicte electioni contradixerunt allegantes satis
inciviliter dictas novem personas seu plures ex eis fuisse et esse parti dicte domine regine filii sui suspectas et hoc minus procaciter replicarunt concludentes quod recedebant ab eorum judicio et nolebant stare eorum declarationi et publicationi postea faciendis. Et hoc idem tam dicti ambassiatores quam dicta domina regina per sua scripta et literas directas prefatis novem personis in Caspe congregatis et singulis civitatibus prefate corone Aragonum subjectis publicarunt per quos quantum in eis fuit judicium et declarationem dictarum novem personarum que tunc inminebant facienda et per Dei gratiam fuerunt facta toto posse impugnarunt ut per tenores predictarum literarum et aliorum actuum quos secum portant potest constare. - Paulus secretarius. - Item etiam post factam declarationem dictarum novem personarum et per omnes subjectos dicte corone acceptatam et possessionem regnorum per dominum regem nostrum apprehensam pro parte regis Ludovici et uxoris ac filii fuit dicta declaratio in presentia domini regis Francie et sui consilii impugnata quod satis est notorium et hoc episcopus Sancti Flori et Guillelmus Saquen ambassiatores nuperime missi domino nostro regi retulerunt et in eorum scriptura eidem domino regi data posuerunt quam dicti ambassiatores secum portant. - Paulus secretarius. - Item cum premissa constet evidenter quod pars dicte domine regine et filii sui ante publicationem et in publicatione et post publicationem dictarum novem personarum recesserint a capitulis supradictis inter dominum nostrum regem et eos firmatis tu prefertur: videtur rationabile et justum de veritate justitie quod dominus noster rex minime teneatur ad observandum dicta capitula nec ad complendum aliquid de contentis in eisdem et per consequens nulla ratione videtur dominum nostrum regem prefate regine et filio obligari: veruntamen attentis vinculis amicitiarum domorum Aragonum Francie et Castelle de quibus Aragone et Castella dominus noster rex trahit originem et ad honorem domini regis Francie cui dominus noster rex hactenus studuit et nunc etiam cupit complacere dominus noster rex dabit locum quod ambassiatores sui qui vadunt tractare de et super dictis capitulis jam firmatis cum ordinationibus tamen sequentibus etc. - Paulus secretarius. - Primo quod statuant de terminis competentibus ad solutionem quantitatis centum quinquaginta mille florenorum in eisdem capitulis memorate qui viderentur convenientes ad tres annos per tertias solvendi computandos a die qua constaret domino regi de renunciatione et aprobatione inmediate sequenti. - Paulus secretarius. - Secundo quod pars dicte domine regine et filii sui renunciet expresse mediantibus publicis instrumentis contradictionibus et oppositionibus per eam factis et positis ut supra fertur contra dictas novem personas aut aliquas ipsarum et contra processum publicationem ac declarationem ipsarum et quod ipsas publicationem et declarationem approbent taliter quod inde nequeat oriri questio in futurum. - Paulus secretarius. - Item quia filius predictus regine Neapolitane est infra annos pubertatis ad hoc ut valeant renuntiatio et approbatio pro parte sua fiende expedit quod sibi detur curator legittime et quod tam curator quam etiam rex Ludovicus ut pater et administrator ipsius in presentia judicis competentis faciant dictas renunciationem et approbationem que insuficientur per interpositionem decreti et auctoritate judicis prelibati. - Paulus secretarius. - Item si fiat ambassiatoribus domini regis mentio de matrimonio poterunt respondere quod cum filii etc. sint aduch impuberes non hortatur dominus rex noster ad istud firmandum vel exequendum adhuc sed adveniente pubertate faciet et complebit id ad quod ex tenore capitulorum posset obligari. - Paulus secretarius. - Item postquam fuerint explicata premissa die sequenti vel alia exponant regi seu ejus consilio qualiter post predictas declarationem et publicationem comes Urgelli quia erat unus de competitoribus dicte successionis prestitit fidelitatis juramentum domino nostro regi ut fidelis vassallus: et post idem comes diabolico comitatus spiritu fuit infidelis et rebellis et perseverat in eisdem: ea propter dominus rex non valens sub dissimulatione conniventibus oculis talia inulta pertransire cepit inquirendo et mediante justitia procedere contra eum et demum per justitiam providit castra et fortalitia ejusdem comitis fore ad posse regium apprehendenda: quam provisionem idem dominus rex exequi mandavit et mandat maturo digesto consilio totius curie generalis principatus Cathalonie et de expresso assensu et aprobatione omnium regnorum et terrarum suarum. Sed quia ut per literas scivit dominus noster rex novissime idem comes nititur quantum in eo est dicte exequtioni resistere et procurat sibi auxiliari in dicta resistentia per nonnullos subditos regis Francie: eapropter instent dicti ambassiatores quod dominus rex Francie per suas literas patentes mandet officialibus suis et signanter illis qui sint in Linga Occitana ne permittant aliquos subditos ipsius regis Francie ire in adjutorium dicti comitis et eos prohibeant a dicto auxilio et revocent remediis oportunis nec permittant etiam alias gentes extraneas in auxilium dicti comitis per regnum Francie pertransire et mittat dictus dominus rex Francie per exequtionem hujus provisionis aliquem vel aliquos officiales regios ut moris est. - Paulus secretarius. - Item ducant secum ambassiatores translatum quarundam literarum similium quas jam idem rex Francie in simili quasi materia concessit. - Paulus secretarius. - Item ducant transumptum instrumenti dicte fidelitatis prestite per comitem Urgelli. - Paulus secretarius. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai. - Vidit Berengarius de Bardaxino. - Franciscus Daranda conservator.

(N. E. Ver el otro texto con "aragonensi lingua".)

diumenge, 28 d’agost del 2022

X. Caroli Calvi praeceptum pro ecclesia Urgellensi, eiusque episcopo Wisado eius nominis primo, anno DCCCLX. (860)

X.

Caroli Calvi praeceptum pro ecclesia Urgellensi, eiusque episcopo Wisado eius nominis primo, anno DCCCLX. (860) (V. pág. 66.) 

Ex arch. eccl. Urgell. lib. I Dotal. fol. 14. 

In nomine sanctae, et individuae Trinitatis. Karolus gratia Dei rex: quidquid pro utilitate, et necessitate sacrorum lochorum efficere contendimus, profuturum nobis, et ad praesentem vitam foeliciter transigendam, et ad aeternam beatitudinem facilius obtinendam, omnino confidimus. Ideoque notum sit omnibus sanctae Dei aecclesiae fidelibus, et nostris, praesentibus atque futuris, quod venerabilis vir Guissadus Urgellensis aecclesiae episcopus, ad nostram accedens reverenter sublimitatem, innotuit de quibusdam verbis (f. rebus) a gloriosis imperatoribus Karolo avo nostro, et Ludovicho genitore nostro eidem aecclesiae suae per praecepta inprevaricanda concessis, idest, condaminam unam, quae est prope ortum sanctae Mariae, et aecclesiam sancti Iacobi cum suis ortilibus et kasalibus. Praeterea peciit ut eidem sanctae sedi redderemus contiguam aliam condaminam, et ortum praephatae condaminae adherentem. Adidit aetiam de decimis Andorrensis pagi, ferri et piscis, quae aecclesiae suae debentur. Simul etiam dixit nobis de quibusdam pagellis, qui suae sunt parroechiae, ut progenitoribus nostris imperatoribus per praeceptum nostrum eidem sanctae sedi beatae Mariae nomini dicatae, secundum antiquam consuetudinem subiectas fore, confirmaremus. Cuius venerandi pontificis supplicem rogationem clementer audientes, praeceptum hoc altitudinis nostrae fieri iussimus, per quod praenominatas res praescriptas fore sedis iuri subiungimus, et dominio praesulis eius Guisadi, ac successorum eius perpetuo mancipamus. Videlicet ut ecclesiastica et kanonica auctoritate, ad utilitatem, et necessitatem sepe dictae sanctae sedis, et servorum Christi in ea degentium ordinent, atque disponant, sine cuiuspiam inquietatione, aut contradictione. Cerdaniensis vero pagis, et Libienensis, et Bergitanensis, Palariensis quoque, atque Ripachurcensis, Gestabiensis, atque Cardosensis, Anabiensis, ac Tirbiensis, et locus sanctae Deodatae cum finibus suis, sicut in memoratis imperialibus praeceptis notum est scriptum fuisse, semper subiaceant plerumque dictae sanctae sedi Urgellensis aecclesiae, neque sit eis licitum ad alias vicinas aecclesias migrare. Praeterea concedimus eidem sanctae sedi, ut sicut aliae aecclesiae Septimaniae, ita quoque eadem, et rectores eius semper habeant tertiam partem telonei de omnibus illius parroechiae merchatis. Similiter etiam concedimus eidem aeclesiae, ob remedium animae nostrae, tertiam partem telonei omnium negociatorum per eandem parroechiam transeuntium, atque merchantium. Nullique sit licitum contra hanc auctoritatis nostrae praeceptionem molestiam de his, de quibus dicitur, rebus, et teloneis, inferre superius dicto pontifici, ac successoribus eius, sive ministris crebro dictae aecclesiae Urgellensis ad hoc exequendum constitutis, praesentibus temporibus, et futuris. Ut autem hoc nostrae auctoritatis scriptum pleniorem in Dei nomine optineat firmitatem, manu propriâ subter firmavimus, et anuli nostri impressione assignari iussimus. = Signum + Karoli gloriosissimi regis. = Gauzllenus notarius ad vicem Ludovici regis recognovit et subscripsit. = Data XIII. kalendas Decembris, indictione nona, anno XXI. regnante Karolo gloriosissimo rege. Acta Panagone palatio regio in Dei nomine feliciter, Amen.

diumenge, 24 de maig del 2020

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA.

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. 

N. 1.

Varia 12. Notariorum 4. Alfonsi IV, n. 2931, fól. 62 v.

Petri Michaelis Carbonell.

Nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Sicilie citra et ultra farum Valentie Hierusalem Hungarie Maioricarum Sardinie et Corsice Comes Barchinone Dux Athenarum et Neopatrie ac etiam Comes Rossilionis et Ceritanie. Attendentes vos fidelem nostrum Petrum Michaelis Carbonell oriundum Civitatis Barchinone esse ydoneum et sufficientem ad tabellionatus officium exercendum prestito prius per vos in Cancellaria nostra juramento quod bene et legaliter vos habebitis in exercendo officio memorato constituimus et creamus vos eundem Petrum Michaelis in notarium publicum per totam terram et dominationem nostram ita quod in universis et singulis locis et terris ditioni et jurisdictioni nostre subiectis possitis recipere et conficere testamenta acta attestationes sententias et quelibet instrumenta quorumcumque contractuum fuerint et quaslibet alias scripturas publicas et auctenticas et eas scribere et scribi facere per substitutuum aut substitutos a vobis juratos tamen de quibus quidem prothocola sive capibrevia faciatis notularum ut eterne memorie comendetur. Nos enim ipsis testamentis actis attestationibus sententiis instrumentis et aliis scripturis publicis et auctenticis per vos bene et legaliter conficiendis et scribendis aut scribi faciendis per juratos substitutos a vobis autoritatem nostram impendimus pariter et decretum ita quod eisdem in judicio et extra judicium fides plenaria adhibeatur et omnimodam obleneant roboris firmitatem tamquam publica manu facta dum tamen subscriptionem vestram et signum apposueritis in eisdem qua vos auctoritate regia notarium et ipsis contractibus interesse teneamini confiteri. Serenissimis igitur quibuscumque nostris locumtenentibus generalibus nostrum super his significamus intentum. Mandantes de certa scientia et expresse gubernatoribus nostris generalibus eorumque vices gerentibus vicariis baiuiis justiciis curiis suprajunctariis çalmedinis merinis juratis et universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris ubilibet constitutis presentibus et futuris dictorumque officialium locatenentibus ut vos dictum Petrum pro notario publico habeant et teneant per totam terram et dominationem nostram ac in testamentis et scripturis vestris publicis et auctenticis adhibeant plenam fidem, Adjicimus tamen quod testamenta codicillos instrumenta illorumque notas et transumpta acta attestationes testium et alias scripturas publicas et auctenticas quos quas et que receperitis confeceritis et scripseritis aut scribi feceritis intra Comitatus Rossilionis et Ceritanie ac terras Confluentis et Vallispirii vestris sumptibus facere et de medietate preciorum inde habendorum secundum ordinationes regias procuratori nostro Rossilionis aut quibus voluerimus teneamini respondere. In quorum testimonium presentem cartam fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Datum in Civitate Beneventi die tercio mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLVIII Regnique nostri huius Sicilie citra farum anno vicesimo quarto aliorum vero Regnorum nostrorum anno quadragesimo tercio. Patriarcha et Cancellarius.

Petrus Puguriol mandato Regio facto per Patriarcham et Cancellarium qui eum habuit pro sufficienti.
P.

n-2-fol-63-eiusdem-comissio

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA.

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA. 

N. 1.

Varia 12. Notariorum 4. Alfonsi IV, n. 2931, fól. 62 v.

Petri Michaelis Carbonell.

Nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Sicilie citra et ultra farum Valentie Hierusalem Hungarie Maioricarum Sardinie et Corsice Comes Barchinone Dux Athenarum et Neopatrieac etiam Comes Rossilionis et Ceritanie. Attendentes vos fidelem nostrum Petrum Michaelis Carbonell oriundum Civitatis Barchinone esse ydoneum et sufficientem ad tabellionatusofficium exercendum prestito prius per vos in Cancellarianostra juramento quod bene et legaliter vos habebitis in exercendo officio memorato constituimus et creamus vos eundem Petrum Michaelis in notarium publicum per totam terram et dominationem nostram ita quod in universis et singulis locis et terris ditioni et jurisdictioni nostre subiectis possitis recipere et conficere testamenta acta attestationessententias et quelibet instrumenta quorumcumque contractuum fuerint et quaslibet alias scripturas publicas et auctenticas et eas scribere et scribi facere per substitutuum aut substitutos a vobis juratos tamen de quibus quidem prothocolasive capibrevia faciatis notularum ut eterne memorie comendetur. Nos enim ipsis testamentis actis attestationibus sententiis instrumentis et aliis scripturis publicis et auctenticis per vos bene et legaliter conficiendis et scribendis aut scribi faciendis per juratos substitutos a vobis autoritatem nostram impendimus pariter et decretum ita quod eisdem in judicio et extra judicium fides plenaria adhibeatur et omnimodam obleneant roboris firmitatem tamquam publica manu facta dum tamen subscriptionem vestram et signum apposueritis in eisdem qua vos auctoritate regia notarium et ipsis contractibus interesse teneamini confiteri. Serenissimis igitur quibuscumque nostris locumtenentibus generalibus nostrum super his significamus intentum. Mandantes de certa scientia et expresse gubernatoribus nostris generalibus eorumque vices gerentibus vicariis baiuiis justiciis curiis suprajunctariis çalmedinis merinis juratis et universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris ubilibet constitutis presentibus et futuris dictorumque officialium locatenentibus ut vos dictum Petrumpro notario publico habeant et teneant per totam terram et dominationem nostram ac in testamentis et scripturis vestris publicis et auctenticis adhibeant plenam fidem, Adjicimus tamen quod testamenta codicillos instrumenta illorumque notas et transumpta acta attestationes testium et alias scripturas publicas et auctenticas quos quas et que receperitis confeceritis et scripseritis aut scribi feceritis intra Comitatus Rossilionis et Ceritanie ac terras Confluentis et Vallispiriivestris sumptibus facere et de medietate preciorum inde habendorum secundum ordinationes regias procuratori nostro Rossilionis aut quibus voluerimus teneamini respondere. In quorum testimonium presentem cartam fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Datum in Civitate Beneventidie tercio mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLVIII Regnique nostri huius Sicilie citra farum anno vicesimo quarto aliorum vero Regnorum nostrorum anno quadragesimo tercio. Patriarcha et Cancellarius.

Petrus Puguriol mandato Regio facto
per Patriarcham et Cancellarium qui
eum habuit pro sufficienti.
P.

n-2-fol-63-eiusdem-comissio

dijous, 28 de novembre del 2019

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.

- Moneda catalana del s. XVII (o sea, antes de 1700) donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.

 ¿En qué quedamos?

Barcino, civi, 1674, Carol II, rex. (Carolus, Karles, como Puigdemont, o Carlomagno.)

https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a


Barcino, civi, 1674, Carol, rex,
 
 

L´estat català.

El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.
 
http://webs.racocatala.cat/cat1714/llibertats.htm
(cada día más imbéciles los del rinconcico catalán.)
 
El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença
fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent
de honor. Inclit magnifich et car cosi:
per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra
molt cara companyona la reyna et los
infants nostres fills erem sans et en bon
stament de nostres persones grasia de nostre senyor
Deus: e desijants ab gran affeccio
saber aço mateix de vos pregamvos axi
affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nos en certifiquets per vostres letres
car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car
e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre
de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt
car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare
vostre e vostres vassalls farien son preparatori de
entrar en nostres regnes per dampnificar los
lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som
fort maravellats e crehem fermament que aço
no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre
molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus
pregam affectuosament que havent sguart als bons et
grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre
lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors
reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia
divinal en los regnes et terres Darago succehim
la qual bona amistat nos entenem servar e guardar
fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir
decontinent a les dites gents axi del dit rey
vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins
los limits de nostres regnes ne inferir
en aquells dampnatge ne violencia alguna. E
sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos
molt car e molt amat cosi que nos aximatex
havem manat e manam de present als nostres vassalls e
sotsmeses ques guarden de fer dan algun a
vassalls o gents algunes que sien del dit rey
nostre molt car frare ne vostres ans
volem et manam que aquells sien tractats favorits
dins nostres regnes axi propriament com si eren
vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt
amat cosi vos son plasents de nostres regnes e
terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona
volentat. E sia vostra guarda molt car e
molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en
Barchinona sots nostre segell secret a XII dias
de janer del any de la nativitat de nostre senyor
MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad
relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

 
Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en
Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats
remetes a vostra celsitud los nomenats en
la dita letra e encara en sa serie innumerables
paraules innominioses e de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes
en ella no sens causa so molt maravellat com
tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne
en casa de vostres predecessors e meus als quals se
inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la
sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra
reverencia parlant car la casa Durgell don de
vostres predecessors e meus han neximent es
clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e
en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don
absent e present lo princep se pot dir ab
veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament
reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol
no haje evançat en les illes com no sie menys
la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la
ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita
casa si les sap hagues ben memorades lo dictador
de la dita letra nos fore dilatat ne hagra
delectat son coratge en ordonar tal letra
denigrant per sos pler e poder mi e ma casa
quant se vol noli nogue ne la materia de la
tinta que podie divertir en als hagre pervertida
en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses
contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria
ne lo signador de la dita letra salva pau
sua hagre stesa la sua ma a concloure
injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a
mis pertangues ço que no fa crehent a
simpla assercio de part que no recitant sa culpa
per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens
prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets
signada ans hagrets seguides les vestigies
dels dits precessors qui han guardat lur linatge
sabens si denigracio caygues en aquell ço que
Deu no vulle no esser a ells luny e no volents
fer de tota erba un feix.
Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets
per mon sguard que almenys per lo deute tals
letres nom sien trameses car no se
petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli
injusticia e encara posarli innominia axi expressa:
e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es
potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e
per constitucions de Cathalunya e usançes e
encara remissio en lo principat no ha loch e
menys del comdat Durgell per ses preheminencies
franqueses e libertats e molt menys pot ne deu
esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he
en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e
en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis
clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre
ço quels dix clamantse a mi ço es que
en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels
dits fets e si apres com per lur importunitat yo
tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als
officials de la infanta a quis pertany que en lo
dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço
mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo
fisch quils ajudave per punicio dels crims
e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud
continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur
fet e provat ço que pretenen sens falla
hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia
no hagre fallit ne ha: mas en lurs
contumacia colpa e necligencia e de lur
procurador dient que no curave fer instancia ne altra
prova sino de comptar diners. E per ço com
contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito
preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a
lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço
quels ere oposat fetes les citacions monicions e
assignacions degudes et per temps congruus e
segons en tals coses dret dispon los dessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats
absolts: e segons so informat aço ha fundament e
stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre
jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi
senyor placiaus que tals letres e axi injustes
ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e
specialment envers mi que noy he res a
fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar
e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara
ben star ho dejats fer. E manme
vostra senyoria ço que li placie. Scrita en
Ager sots mon sagell secret a
VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII.
- Vostre humil Jayme Darago. 

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.


- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.

 ¿En qué quedamos? 




Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.




https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a







Barcino, civi, 1674, Carol, rex,







L´estat català









El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.











El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent.







Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En
Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia
al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença
fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra
nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent
de honor. Inclit magnifich et car cosi:
per tal com som certs quen haurets pleer
certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra
molt cara companyona la reyna et los
infants
nostres fills erem sans et en bon
stament de nostres persones grasia de nostre senyor
Deus: e desijants ab gran affeccio
saber aço mateix de vos pregamvos axi
affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nos en certifiquets per vostres letres
car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car
e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre
de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt
car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare
vostre e vostres vassalls farien son preparatori de
entrar en nostres regnes per dampnificar los
lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som
fort maravellats e crehem fermament que aço
no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre
molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus
pregam affectuosament que havent sguart als bons et
grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre
lo dit rey
nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors
reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia
divinal en los regnes et terres Darago succehim
la qual bona amistat nos entenem servar e guardar
fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir
decontinent a les dites gents axi del dit rey
vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins
los limits de nostres regnes ne inferir
en aquells dampnatge ne violencia alguna. E
sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos
molt car e molt amat cosi que nos aximatex
havem manat e manam de present als nostres vassalls e
sotsmeses ques guarden de fer dan algun a
vassalls o gents algunes que sien del dit rey
nostre molt car frare ne vostres ans
volem et manam que aquells sien tractats favorits
dins nostres regnes axi propriament com si eren
vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt
amat cosi vos son plasents de nostres regnes e
terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona
volentat. E sia vostra guarda molt car e
molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en
Barchinona sots nostre segell secret a XII dias
de janer del any de la nativitat de nostre senyor
MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad
relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.





Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.°
111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una
letra he reebuda de la vostra senyoria dada en
Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop
passat
contenent en acabament que presos e ben guardats
remetes a vostra celsitud los nomenats en
la dita letra e encara en sa serie innumerables
paraules innominioses e de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes
en ella no sens causa so molt maravellat com
tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne
en casa de vostres predecessors e meus als quals se
inpingirie
denigracio si en mi ere trobada la continencia de la
sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra
reverencia parlant car la casa Durgell don de
vostres predecessors e meus han neximent es
clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e
en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don
absent e present lo princep se pot dir ab
veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament
reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol
no haje evançat en les illes com no sie menys
la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la
ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita
casa si les sap hagues ben memorades lo dictador
de la dita letra nos fore dilatat ne hagra
delectat son coratge en ordonar tal letra
denigrant per sos pler e poder mi e ma casa
quant se vol noli nogue ne la materia de la
tinta que podie divertir en als hagre pervertida
en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses
contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria
ne lo signador de la dita letra salva pau
sua hagre stesa la sua ma a concloure
injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a
mis pertangues ço que no fa crehent a
simpla assercio de part que no recitant sa culpa
per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens
prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets
signada ans hagrets seguides les vestigies
dels dits precessors qui han guardat lur linatge
sabens si denigracio caygues en aquell ço que
Deu no vulle no esser a ells luny e no volents
fer de tota erba un feix.
Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets
per mon sguard que almenys per lo deute tals
letres nom sien trameses car no se
petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli
injusticia e encara posarli innominia axi expressa:
e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es
potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e
per constitucions de Cathalunya e usançes e
encara remissio en lo principat no ha loch e
menys del comdat Durgell per ses preheminencies
franqueses e libertats e molt menys pot ne deu
esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he
en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e
en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis
clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre
ço quels dix clamantse a mi ço es que
en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels
dits fets e si apres com per lur importunitat yo
tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als
officials de la infanta a quis pertany que en lo
dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço
mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo
fisch quils ajudave per punicio dels crims
e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud
continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur
fet e provat ço que pretenen sens falla
hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia
no hagre fallit ne ha: mas en lurs
contumacia colpa e necligencia e de lur
procurador dient que no curave fer instancia ne altra
prova sino de comptar diners. E per ço com
contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito
preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a
lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço
quels ere oposat fetes les citacions monicions e
assignacions degudes et per temps congruus e
segons en tals coses dret dispon los dessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats
absolts: e segons so informat aço ha fundament e
stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre
jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi
senyor placiaus que tals letres e axi injustes
ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e
specialment envers mi que noy he res a
fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar
e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara
ben star ho dejats fer. E manme
vostra senyoria ço que li placie. Scrita en
Ager sots mon sagell secret a
VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil
Jayme Darago.  


dilluns, 10 de desembre del 2018

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE, finals del siglo XII.
¿Y lo rey de Cataluña, per aón pare?

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE, finals del siglo XII.  ¿Y lo rey de Cataluña, por aón pare?
 
https://www.muyhistoria.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ipor-que-alfonso-ii-de-aragon-era-llamado-el-casto
 
 
http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=633
 
http://www.pasapues.es/aragonesasi/historia/alfonso2.php
 
 
 
 
 
Pedro II, Osca, Huesca, Uesca, aragonés
Pedro II reine después de Alfonso II
 
 
Alfonso II de Aragón apodado el Casto (Huesca, 1-25 de marzo de 1157-Perpiñán, 25 de abril de 1196).
Rey de Aragón y conde de Barcelona entre el 18 de julio de 1164​ y el 25 de abril de 1196; y desde 1166 marqués de Provenza.​ Tras el fallecimiento de su padre Ramón Berenguer IV a comienzos de agosto de 1162, Alfonso II recibió la potestad regia, pero no fue hasta 1164 cuando su madre la reina Petronila hizo la donación del reino en su favor.
 
 
 
 

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE, finals del siglo XII.
¿Y lo rey de Cataluña, por aón pare?





Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE, finals del siglo XII.  ¿Y lo rey de Cataluña, por aón pare?






































Pedro II, Osca, Huesca, Uesca, aragonés
Pedro II reine después de Alfonso II







Alfonso II de Aragón apodado el Casto (Huesca, 1-25 de marzo de 1157-Perpiñán, 25 de abril de 1196).


Rey de Aragón y conde de Barcelona entre el 18 de julio de 1164​ y el 25 de abril de 1196; y desde 1166 marqués de Provenza.​ Tras el fallecimiento de su padre Ramón Berenguer IV a comienzos de agosto de 1162, Alfonso II recibió la potestad regia, pero no fue hasta 1164 cuando su madre la reina Petronila hizo la donación del reino en su favor.












Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...