La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dissabte, 12 de setembre del 2026
Vil, Vilh, Vilmen, Viltat, Viutat, Vilatge, Vilhura, Vileza - Sobrevil
dimarts, 17 d’octubre del 2023
XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors (Folquet de Romans)
XVIII.
Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,
E de razo atruep mout gran viutat,
Ben dey chantar quar trop n' aurai estat,
Et a m' o tout marrimen e dolors
Que ai, quan vey anar a perdemen
E destruyre sancta crestiantat,
E tot segle vey perdut e torbat,
Per qu' ieu no m puesc dar gran esbaudimen.
Comtes e reys, ducs et emperadors,
E manh baro e mantha poestat
Vey guerreyar per plana voluntat,
E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors,
E morrem tug, so sabem veramen;
Doncx laissara quascus sa heretat,
E so qu' aurem de tort e de peccat
Trobarem totz al jorn del jutjamen.
Quan dieus dira: “Selhs qu' an freytz ni calors
Sufert per mi, ni lur sanc escampat,
E m' an blandit e temsut et amat,
E m' an servit e fag ben et honors,
Aquilh seran ab gaug ses marrimen;
E selhs qu' auran de mi tort e peccat,
Ses falhimen, que no 'ls er perdonat,
Cayran lains el foc d' infern arden.”
Adoncs er fag l' ira e 'ls dols e 'ls plors
Quan dieus dira: “Anatz, malaurat,
Ins en infern on seretz turmentat
Per tos temps mais ab pena et ab dolors,
Quar non crezetz qu' ieu sufri greu turmen,
Mortz fuy per vos, don vos es mal membrat.”
E poiran dir selhs que morran crozat:
“E nos, senher, mortz per vos eyssamen.”
Ailas! caitiu, com grieus er la dolors,
E que direm, quan serem ajostat
En cap florit on veyrem clavellat
Dieu en la crotz per totz nos peccadors,
E pel costat nafrat tan malamen,
E de ponhens espinas coronat!
Adoncs volriam quascus aver cobrat
La vera crotz e 'l sieu sanh monimen.
XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,
XVIII.
Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,
E de razo atruep mout gran viutat,
Ben dey chantar quar trop n' aurai estat,
Et a m' o tout marrimen e dolors
Que ai, quan vey anar a perdemen
E destruyre sancta crestiantat,
E tot segle vey perdut e torbat,
Per qu' ieu no m puesc dar gran esbaudimen.
Comtes e reys, ducs et emperadors,
E manh baro e mantha poestat
Vey guerreyar per plana voluntat,
E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors,
E morrem tug, so sabem veramen;
Doncx laissara quascus sa heretat,
E so qu' aurem de tort e de peccat
Trobarem totz al jorn del jutjamen.
Quan dieus dira: “Selhs qu' an freytz ni calors
Sufert per mi, ni lur sanc escampat,
E m' an blandit e temsut et amat,
E m' an servit e fag ben et honors,
Aquilh seran ab gaug ses marrimen;
E selhs qu' auran de mi tort e peccat,
Ses falhimen, que no 'ls er perdonat,
Cayran lains el foc d' infern arden.”
Adoncs er fag l' ira e 'ls dols e 'ls plors
Quan dieus dira: “Anatz, malaurat,
Ins en infern on seretz turmentat
Per tos temps mais ab pena et ab dolors,
Quar non crezetz qu' ieu sufri greu turmen,
Mortz fuy per vos, don vos es mal membrat.”
E poiran dir selhs que morran crozat:
“E nos, senher, mortz per vos eyssamen.”
Ailas! caitiu, com grieus er la dolors,
E que direm, quan serem ajostat
En cap florit on veyrem clavellat
Dieu en la crotz per totz nos peccadors,
E pel costat nafrat tan malamen,
E de ponhens espinas coronat!
Adoncs volriam quascus aver cobrat
La vera crotz e 'l sieu sanh monimen.
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...




