Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mamella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mamella. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de febrer del 2018

Assormá

Doná de mamá a un cabridet o un corderet de una cabra.

Lo pastó a vegades te que ajudá perque la mare no vol al fill, per la auló o alguna depresió post-parto.






Assormá, amamantar, xurmar, assormar





Amamantar en castellá.



Dcvb



XURMAR v. tr. 

|| 1. Traspuar, deixar anar un líquid pels porus (Tor); cast. rezumar. Chumá.


|| 2. Xarrupar, xuclar, beure a morro (Rosselló); cast. chupar, beber a morro. 



|| 3. Amorrar un xai o cabrit a la mamella d'una ovella o cabra que no és la seva mare, perquè li doni mamar (Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). Això es fa principalment quan s'ha mort una ovella i ha deixat un o més xais que necessiten mamar. A vegades l'ovella no admet aquests xais, ni fins i tot els seus propis fills, i aleshores el pastor la subjecta obligant-la a no moure's i a permetre que l'anyell mami. També hi ha altres procediments enginyosos per aconseguir que l'ovella no es resisteixi a admetre el xai que no és seu. Així ho explica un folklorista de Ripoll: «El pastor, perquè la mare del xai mort es prengui com a seu el bessó que li xurmaven, es val d'una traça ben enginyosa. Lleva la pell al que s'ha mort, procurant que amb la mateixa hi quedin els forats de les quatre potes, i agafant el xai bessó el vesteix amb la pell del mort, fent-li ficar les potes dintre els forats, de manera que se li adapti com un abric, i l'acosta a l'ovella; de moment ja li sembla que no és el seu, però com aquestes coneixen llurs xais més que amb la vista amb l'olor, abans de dar-li mamar el flaira dos o tres vegades, i trobant que la farum és la del seu, li dóna de mamar; al cap d'un parell de dies ja l'ha pres, no hi ha necessitat que porti la pell del mort, i d'aquesta manera el xai va més bé i s'estalvien de xurmar-lo» (Catllar, 18 juny 1921).




    Fon.: ʃuɾmá, əʃuɾmá (pir-or., or.).



http://alpi.csic.es/sites/default/files/publicaciones/cria_vaca_ALPI.pdf




En los nombres de los animales domésticos suelen menudear las etimologías 


problemáticas, de carácter incierto, onomatopéyico, desconocido o prerroma-


no. Los nombres de la cría de la vaca en las lenguas romances de la Península 


Ibérica no son una excepción. Junto a denominaciones de claro origen latino 


como ternero (< TĔNĔRU + -ARIU), novillo (< NOVĔLLU), anello (< ANNĬCŬLU), o los 


derivados de VĬTĔLLU (vedell, vitelo), se encuentran becerro, chalo, choto ~ joto 


~ jote, jato ~ xato ~ chato, jito, pucho, cucho ~ cuxo, meco ~ mequerro, quirro,


cherro ~ chirro, churro, meno, xurmar, cuyas etimologías se sitúan en terrenos 


más movedizos. Es por ello mi propósito mostrar la distribución dialectal, hasta 


ahora inédita, de las voces destinadas a denominar a la cría de la vaca que fueron recolectadas para el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI)




de suerte que se proyecte algo de luz sobre su etimología e historia.


Antes de entrar en un examen detallado, conviene visualizar el panorama 


general de las denominaciones en el mapa 1, que cartografía las primeras res-


puestas registradas en más de 10 puntos de encuesta.


A la vista del mapa, es evidente que las voces preferidas en las lenguas ibe-


rromances son las derivadas de *(i)BICERRU, VĬTŬLU / VĬTĔLLU, TĔNĔRU y las voces 


de origen incierto xato, choto, cucho ~ pucho, meco ~ mequerro ~ cherro.


Desde un punto de vista estadístico, becerro (en español) o bezerro (en por-


tugués) es la forma más extendida, con un área compacta en el occidente y sur 


peninsular (aparece en 210 respuestas, de las cuales solo 26 (12%) lo fueron 


como segunda opción). Es, probablemente, la voz más antigua de las documen-


tadas, ya en 964 en el Becerro de Cardeña


, y presente desde los primeros tex-




tos romances. En la Edad Media, como en portugués y en algunos pueblos de ...






dissabte, 3 de febrer del 2018

POESIA A LA DONA

Este fin de semana se selebre a mols dels nostres pobles la festa de Santa Agueda, es per aixo que avui vull fe un homenatge a totes les dones, lo poema de avui esta fet desde dins del cor.



POESIA A LA DONA



Juan Carlos Abella



Vull parlá de eixa persona

a la que trovo gran, mol gran

es potsé la mes importan

diguem que parlo de la dona.



A Santa Agueda li vull demaná

guardamos a totes les dones

que son persones mol bones

que mols añs mos puguen acompañá



a natros mos ompli de felisidat

cuan una jove mos diu que sí

que la seua vida vol compartí

mos fa sentí lo home mes honrat



mos aporte tantes coses

que natros no sabem vore

y que ella sempre trove

y tot son coses ben bones



dones tenim a la nostra vida

mare, filla, o germana

y una de mol enamorada

vull fels una poesía mol sentida



son un mar de sabiduria

de ternura, cariño, y bellesa

de forsa, sabé, y enteresa

y tame de gran valentia



una cosa mai podrem igualá

y es la virtut de se mare

cosa que en rés se compare

es lo mes gran que ñá



capás de crea una vida

a dins del seu ventre

no ña rés mes tendre

aixo no vá de mentira



son nou mesos de embarás

temps de cambis, de sufrimen

pero tamé de ilusió, de sentimen,

son mol valentes, ya u vorás



arribe lo momen del naisimen

deu sentimetros san de dilatá

pa que un cabet se pugue asomá

son momens de gran sufrimen



a cuatre partos ai pogut asistí

a la meua dona poc ai pogut ajudá

sol li ai pogut doná la má

y animala pa que sen pugue eixí



y después del naisimen

cuan lo fill tenen a les mans

los ix una sonrisa de les mes grans

ya no sen recorden de tan patimen



yo voldria sé tan valén

com eixa dona ques mare

que de luchá per lo fill mai pare

sempre trove lo seu momen



aquell criminal que les vol maltratá

se li olvide de aon va eixí

que una dona lo vá parí

la seua vida li vá doná



a totes les dones vull honrá

aiguen sigut mares, o no

pos cap de elles te mai pó

pa afrontá alló que vindrá



a los homens mos fan mes valens

mos apollen, mos ajuden,

mos volen, y mos cuiden

inclús cuan estem ben dolens



Santa Agueda, cuidales

pos tenen lo sel guañat

tota la vida an treballat

mai san guardat rés



donals molta, molta salut

aixo te demano yo

donals tot lo milló

a la vellesa y a la juventut.



DEDICADA A TOTES LES DONES DEL MON.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...