Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vianda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vianda. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de desembre del 2023

Folquet de Romans. Far vuelh un nou sirventes,

Folquet de Romans.


Far vuelh un nou sirventes,

Pus razon n' ai granda;

E dirai de pretz on es,

S' om tot no 'l demanda:

Pretz sojorn' ab los cortes,

E no y quier liuranda

Mas joy e valor,

E ten selhui per melhor

Qu' il da tal vianda.


Pretz vol home conoyssen

Ab fina largueza,

Franc et humil e plazen

E ses avoleza;

A celhui s dona e s ren

Qi l' a s' amor mesa;

Mas paucx n' a conques,

Qu'en cent baros non a tres

Complitz de proeza.


Jamais nulh de mos amicx

No vuelh ricx devenha,

Pois mos senher Fredericx,

Que sobre totz renha,

Era larcx ans que fos ricx;

Ar li platz que tenha

La terra e l' aver;

Aisso m' en comta per ver

Cascus, qui qu' en venha.


Mas d' una ren sia cert

Qu' als savis aug dire:

Qui tot vol tener, tot pert.

En aisso s remire,

E tengua donar ubert,

Que 'l roda no s vire

So desus desotz,

Qu'el virar faria totz

Sos enemicx rire.


E lau Dieu, que sus l' a mes

E l' a dat corona,

E mon senher lo marques,

Que quascus razona

Que venir l' en deu grans bes;

E razos es bona,

Qu' ieu vi, so us autrey,

So qu' al marques d' Est fey

El coms de Verona.


Per qu' ieu lo vuelh cosselhar,

Quar l' am ses bauzia,

Que son amic tengua car

E ric tota via,

Que ben a poder de far

Mielhs qu' om qu'el mon sia,

Fatz d' ome valen;

Vecvos doble falhimen

Si non o fasia.


Emperaire, ie us vuelh pregar

Que ja mal no us sia

S' ie us dic mon talen

Que, quar vos am finamen,

Vos mostr' aytal via.


Non sai plus valen,

Ni negus no m' en desmen

Del ben qu' ieu en dia.


N Ot del Carret, be us ten car,

Car en Lombardia.

___


Quan ben me suy apessatz,

Totz l' als es niens mas Dieus;

Qu'om laissa 'ls alos e 'ls fieus

E totas las heretatz;

Ricors del segle malvatz

Non es mas trespassamens,

Per qu' om deu esser temens

E leyals, ses totz enguans,

Que quascus es viandans.


Aitan tost quant hom es natz,

Mov e vai coma romieus

A jornadas, et es grieus

Lo viatges, so sapchatz;

Que quascus vai eslaissatz

Vas la mort, qu' aurs ni argens

Non l' en pot esser guirens;

Et on hom mais sai viu d' ans

Ses Dieu, mais fai de sos dans.


E tu, caitiu, que faras,

Que conoisses mal e be?

Greu er, si no t'en sove

D'on yest vengutz ni on vas:

S'en ta vida be no fas,

Tu mezeis t' iest escarnitz,

Que si s' en part l' esperitz

Cargatz de peccatz mortals,

Ta mortz er perpetuals.


Donc garda cum obraras

Tan quan vida te soste,

Qu'en breu d' ora s' esdeve

Que hom mor en un traspas;

Per qu' om non deu esser las

De ben far, quan n' es aizitz,

Qu'en breu de temps es falhitz

Lo joys d' aquest segle fals,

Qu'a totz es mortz cominals.


Quar no y a frevol ni fort

Que tan sapcha d' escremir

Qu'a la mort puesca guandir,

Qu' il non guarda agur ni sort,

Dreg ni mesura ni tort,

Qu' aitan tost pren lo melhor

E 'l plus ric, cum lo peior;

E negus hom, per nulh plag,

No s pot guandir de son trag.


Non y sai mas un conort:

Qu'om pesse de Dieu servir,

E qu' om se gart de falhir

Mentre qu' om vai vas la mort;

Qu'a pessar nos cove al port

On tug passon ab dolor,

Li rei e l' emperador;

E lai trobon a trazag

Lo mal e 'l ben que an fag.


A Dieu prec per sa dossor

Qu'elh nos fassa tan d' onor

Que ns guar de mortal aguag,

Tro son plazer l' aiam fag.

___


Domna, ieu pren conjat de vos, (N. E. comjat, comiat)

Et anc no fui plus angoissos

Con soi de vostra departia,

E comand vos a Dieu, m' amia,

Per cui mos cors languis e fon,

Que mais vos am que re del mon,

Qar despuois que us parlei ni us vic

Re del mont anc no m' abellic...

Qar neguna tan be no fai

Tot quant a valen pretz s' eschai,

Ni neguna tan be no di

Bels plazers, ni tan gen no ri;

Qu'ab bel semblan franc e cortes

Avez mon cor lasat e pres

Tan que d' al res non puesc pessar

Mas de vos servir et onrar,

E s' en grat servir vos sabia

Jamais marrimen non auria;

Domna, que ja no m vailla Deus

Si meillz no soi vostre que meus,

Que la nueit, quan soi endurmitz,

S'en vai a vos mos esperitz,

Donna, ar ai eu tan de ben

Que, quan resveil e m' en soven,

Per pauc no m voil los oils crebar,

Quar s' entremeton del veilhar;

E vauc vos per lo leich cerquant,

E quan no us trob reman ploran,

Qu' ieu volria totz temps dormir,

Qu'en sonjan vos pogues tenir, (N. E. somjan, somiant)

Mas aissi co us plaira sia,

Qu'en vos es ma mort e ma via

Qu' autra no me pot ajudar;

Vos me podetz far e desfar

Qu' ieu am pro mais per vos morir

Que per autra domna garir:

Mais vos n' auretz pechat e tort

Si mais no m' amatz viu que mort,

E sai ben que gran ardimen

Fas, domna, qar en vos m' enten,

Que be sai qu' a mi no s' ataing.


Pero fai que fol qui no s plaing

Al metge qui lo pot garir;

Que hom no s deu laissar morir

Que non fassa son mal saber

Al metge qui li pot valer:

Per qu' ieu o fas saber a vos,

Bella domna, valens e pros,

De cui teing tot quant ai en fieu,

E comandarai vos a Dieu,

Que ses cor vauc e ses cor veng

E ses cor ades me sosteng,

Que de cor soi mondes e blos,

Bella domna, vos n' avetz dos,

Que vos avetz lo mieu e 'l vostre;

Et ai ben talan que vos mostre,

Qan prezes mon anelet d' or

Mi traisses dins del cors lo cor,

Qu'anc puois en mon poder no fo,

Ans remas en vostra preizo,

E vos, per fin' amor enteira,

Domna, mi des vostr' almosneira

Don ieu vos ren cinc cens merces,

Qu' amorosamen m' avetz pres,

E faretz peccat a sobrer

S' auciez vostre preisoner,

Domna, mais d' aitan mi conort

Qu'anc homs non fes tan bella mort

Com ieu farai, s' ieu mort per vos,

Per qu' en dei esser mout joios...

E qan vei la bocca vermeilla

Qu'anc Dieus no sap far sa pareilla

Per baisar ni per rire gen

Ni per enamorar la gen,

Adonc soi eu enamoratz

Que no sai que dic ni que fatz;

E quan vei vostras bellas dens

Plus blancas que n' es fis argens,

E vostra color natural

Que Dieus fes, que no i a ren al,

Aissi soi d' amor entrepres

Que qui m sona no i respon ges...

Domna, no us aus dir mon coratge;

Mas si be m voletz el visatge

Esgardar, lo i poretz chauzir,

Que us es cella qui m fai morir:

E si esgardatz qals vos etz,

De qal beutatz e de qal pretz,

Ni de mi qal soi ni qant vaill,

Totz temps viurai mais en treball;

Mais no mi deu noire paratges

Ni riqueza ni autz lignatges,

Qu' hom non deu gardar en amor

Grant paratge ni aut richor,

Qu'amors deu esser cominals

Pos l' us es vas l' autre leials;

Qar fin' amor pren a amic

Tan tost lo paubre com lo ric,

E val mais merces que razos

En amor, so dis Salomos,

Per qu' ieu dei ben trobar merce

En vos, pos mais vos am que re;

Domna, tot aissi o fai Dieus,

Qar qui meils l' ama, meils es sieus:

Donc pois eu vos am mais e plus,

Meils vos dei aver que negus,

Que vostr' hom soi e vostre sers

Plus obedientz qu' us convers.

E s' en amor voletz entendre

No vos devetz vas mi defendre

Qu' encar no fazatz mon plazer,

S' el Dieus d' amor es dreiz ni ver,

E tan vos soi ferms e leials

Que Tristantz fo ves Yseul fals

Contra mi, e ves Blancha Flor

Floris ac cor galiador:

Envers vos soi tan francs e fis

Que qan truob home del pais

On vos estatz, no il aus parlar,

Ni m puosc partir, ni m sai loignar,

Ans li vauc demandan razos

Tan que lo fas parlar de vos;...

Qu'us orbs o poria conoisser

Que vos m' avetz pres e lazat,

E volgra aguesses la meitat

O 'l ters o 'l quart del mal q' ieu ai,

Q' adonc sabriatz com m' estai:

Mas vos non sentetz la dolor

Ni 'l mal qe m ven de fin' amor,

E ieu non serai jamais letz

Si vos vostra part no 'n sentetz,

Qu' adonc sabriatz vos de ver

Q' us es cella que m fai doler,

Qu' autre mal mi semblavan juec

Tan qu' ieu senti d' amor lo fuec;

Vers es l' eixamples de Rainart:

Tals se cuida calfar qui s' art...

Q' ieu no m gardei tro que fui pres,

Aissi fui d' amor sobrepres:

E pagues mi ben coma fol,

Qan mi meses lo bratz al col,

E mi disses qu' ieu era primers

Amics, e seria derers

Don vos anc fos enamorada...

E si m tenetz en tal balansa

Compaing serai Andrieus de Fransa,

Que mori per amor s' amia,

E pueis venc tart la repentia,

Qu' ella s' en repenti mout fort,

Qar no l' ac escapat de mort;

Atrestal avengra de me,

Domna, si non avetz merce;

Que s' en breu temps no m' ajudatz,

Mort me trobaretz, so sapchatz.

E so es be veritatz pura,

Que trobem en Sancta Scriptura,

Que domna, que aucit lo sieu

A escien, non vei pos Dieu.

Ma bella domna, si vos platz,

De me us prenga pietatz,

Que mort me podetz far cazer,

O viu me podetz retener,

Qu' ieu soi totz en vostra merce,

Faire mi podetz mal o be;

Mas ie us prec, per vostra franquesa,

Quar etz del mon la plus cortesa,

La plus plazen e la plus bella,

E cil que genser se capdella,

Qu' un pauc m' aleugessez mon martir,

Qar re del mon tan no desir

Com fas vostre bel cor leial,

Qu'a Dieu no sai querre ren al,

Domna, mas que us meta bon cor

Ves vostr' amic, qui per vos mor;

Q' ieu vos dirai que m' esdeve,

Per vos c'am mais que nulla re,

Quan m' en soi entratz el moster,

Si com autres pechaires quer

A Deu perdon de sos peccatz,

E ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon;

Ans pes tant a vostra faison

Que quan ieu cuig dir: “Patre nostre.”

E ieu dic: “Domna, totz soi vostre...”

Aissi m' avetz enfollesit

Que Dieu e me m' en entroblit;

Pero tant es grans la vertutz

De vos a cui me soi rendutz

Que, si m faziatz d' amor tan

Que me retenguesses baizan,

Mos maltraitz, qu' es pejers que mortz,

Devenria jois e deportz;

E serian tut mei sospir

E mei afan e mei dezir

Tornat en joi et en dolsor,

Que tals es la forsa d' amor

Qu'us bes fai oblidar cent mals

Et us jois cent iras mortals;

Ni no sab d' amor ben jausir

Qui no sab cellar e sofrir,

Ni ja non sera benanans

Qui non es soffrens e celans

En aisso o cre e o cuit;

E d' aisso sai eu mai que tuit,

Qu'en me non a ren mas amors;

Qu'aissi m fadero tres serors,

En aquella ora qu' ieu fui natz,

Que totz temps fos enamoratz,

Qu'amors no s partes ja de me

Ni eu d' amor per nuilla re.

D'amor soi, e d' amor mi plai

Tot quan ella mi dis ni fai,

Qu' ieu soi fatz per domna servir,

Q' anc res no m poc tant abellir;

Mi dons m' autrei, mi dons mi ren,

Qu' ieu nasqui per far son talen,

E vailla mi Dieus e merces

En s' amor e ma bona fes.


dimecres, 26 de maig del 2021

Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni:

Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni: e vençe aquell gloriosament.

Lo senyor continuant son cami entra en vn desert molt aspre e molt apertat per fer penitencia e seruar estret dejuni: car passa quaranta dies e quaranta nits sens negun menjar: ne hauia altre lit sino la terra: ne cubert sino lo cel: La companyia sua eren les besties del desert: les quals tant quant bastaua sa bestial natura se acostauen a ell regoneixent li senyoria. E aço mirant lo senyor fon trauessat de dolor pensant que mes coneixença mostrauen hauer dell les besties que los homens per qui tant hauia fet. e axi dolorat lanças en terra sa clemencia: cridant grans crits al seu pare dient. O magestat infinida los peccadors me fugen e yols cerque: ells me obliden e yols ame: yom offir a morir per ells: e ells per mi no volen sofferir nenguna pena. O pare meu yous offir tots los meus treballs per ells: hajau los merce senyor: que per aço so açi per satisfer a vos per ells: ab dejuni e aspredat vull turmentar lo meu cors per mostrar los la via de penitencia e animar los en aquella. ¶ Sicut aquila prouocans ad volandum pullos suos et super eos volitans. Car ab forsa de amor los vull traure del niu dels peccats e del repos d´ociositat e quem segueixquen: car nunqua cessare fins ab vos pare meu los haja reconciliat: hajau los merce per amor mia: puix de la sua liurea maueu vestit. E en aquest treballos exercici de oracio passaua lo senyor fill de deu la major part del dia e de la nit: agenollantse e prostrantse e turmentantse en diuerses maneres per placar lo seu pare. E los sancts angels vehent sa senyoria axi fatigada e cansada agenollats dauant sa magestat lo supplicauen donas algun (algn n) repos a la sua delicada persona. E sa excellencia los responia: O angels nous marauelleu del meu treball: car tanta es la amor que tinch a natura humana: que lo treballar per ella es a mi repos: ni estime res difficil que per los homens haja de fer: sols me dona pena la tarda que fan de venir a mi: car per cercarlos e vnirme ab ells so deuallat en terra. e perço ha dit Ezechiel parlant en persona mia. ¶ Quod perierat requiram: et quod abiectum fuerat reducam. Volent dir yo so aquell qui so vengut en lo mon present per cercar lo home qui per sa culpa era perdut: e per redreçarlo qui ab tant vituperi era lançat en la captiuitat diabolica. E continuant lo senyor lo seu excellent dejuni turmentaua la sua anima ab infinides dolors: satisfent continuament per les nostres culpes: macerant la sua persona ab continues oracions e genuflections. E hauent acabat lo senyor lo seu alt e marauellos dejuni volgue esser tentat per donar modo als homens de vençre les sues tentacions: e sentint en si fam: mostrala foranament: e gran lassament de cors e alteracio de cara: perque lo diable vehent aço prengues gosar de temptarlo: Car lo misteri de la incarnacio del fill de deu fon axi amagat al diable: que en tota la vida sua no pogue hauer certa speriencia si era deu e hom ensemps. car ab tot ell vehes en ell algunes obres tan altes que passauen natura de home: veyan altres tan baixes que li feyen creure esser pur home: e axi staua tostemps dubtant no podent se fermar en les opinions sues. e vehent lo axi dejunar quaranta dies sens menjar deguna vianda: conegue que en aço passaua los limits de humana natura: e no gosa acostarse a ell: mas com lo veu famejar e axi star lassat cregue que era home: e que facilment lo poria derrocar. E ab aquesta crehença prengue animo de donar li vna estreta batalla per assajar les sues forses a quant bastarien. ¶ E prenint forma de vn deuot hermita deuallant d´vna muntanya qui staua prop de aquell loch e venint poch a poch sostenintse sobre vn basto per mostrar la gran flaquea de la cansada edat sua: perque la reuerencia de la antiquitat sua donas major auctoritat a les paraules sues: e axi acostas al senyor e saludantlo dixli. Que es aço germa en gran congoixa e necessitat me par que stigau: crech so vengut a bona hora sino vos perieu de pura fam: segons mostra la vostra alteracio de cara. dies ha que yous mire de alt de aquella muntanya hon es la habitacio mia: em paria lo vostre dejuni esser tan singular que passaua forsa de home: ab tot me recorde hauer lest que moyses dejuna quaranta dies confortat per los grans parlaments e visions diuinals. ¶ E Elies aximateix dejuna altres quaranta dies apres de aquella angelical refectio que li fon portada: E crech yo que vos en vostre virtuos dejuni de aquestes consolacions diuinals haueu hagut gran abundancia: puix deu mostra esser vos pare conega yo que li sou fill. ¶ Et si filius dei es: dic vt lapides isti panes fiant. Co es que si fill de deu sou digau que aquestes pedres sien fetes pa. Car tota cosa deueu fer per donar recapte a vostra necessitat: car yo passe vna grandissima pena de veureus en tal extrem. ¶ E lo senyor fill de deu mirantlos dixli. O pater com me feu star admirat: vos portau habit de sanctedat: e lo parlar no acorda ab labit: car mostrau vos tant solicit de la salut del cors e de la anima no haueu recort. hi no sabeu que es scrit. Non in solo pane viuit homo: s3 in omni verbo quod procedit de ore dei: E hoyda aquesta resposta per lo demoni creixque en molta ira: vehent que no la hauia auenguda. E volent passar auant: cobri sa malicia ab vna falsa e hypocrital rialla: e dix al nostre redemptor. Sabeu quant me plau la fermetat vostra: dich vos que sou molt dispost a preycar a les gents: car nous derrocara negu de vostre virtuos proposit: feu me gracia exiu desta solitud e seguiume que yous portare en loch que aprofitareu a molts: car no naix lome sols per a si mateix: ans per aiudar als altres E lo senyor per fer lo ben follejar dix li: que era content de anar alla hon portar lo volia. E lo foll de diable molt alegre. crehent que puix lo volia seguir que portaria a fi sa desijada malicia. E tan prestament com pogue anant per layre portal en la sancta ciutat de Hierusalem e posal sobre lo pinacle del temple hon se acostumaua preycar la ley al poble: e aqui dixli. Tot aquest poble sta admirat de hauer vos vist anar per layre: si volieu afigir miracle a miracle yous consellaria per auctorizar vostra preycacio. ¶ Si filius (filins) dei es mitte te deorsum: scriptum est enim: quia angelis suis mandauit de te: et in manibus tollent te ne forte offendas ad lapidem pedem tuum. ¶ Car sius lançau de aquesta gran altitud los angels per vostra gran sanctedat vos guardaran que sols no podeu pendre vna ençopegada en lo vostre peu: car manament tenen de deu queus guarden de tot perill: e de aqui auant poreu preycar lo que volreu que tot lo mon vos seguira. ¶ E lo senyor vehent la çeguedat del diable ques pensaua que tot hom los hauia vist venir per layre: e sa clemencia hauia prouehit que nengu nou hauia vist: leixal seguir sa follia: e nos volgue enfellonir ans li respongue ab molta benignitat: dient. Magister a mi par vos siau vn valent home de sciencia: e no sabeu que los miracles fora temps no edifiquen molt: e la necessitat no es tal que requira miracle: car si deuallar vull jay ha bona scala: e lo lançar me per açi seria mes bajania que sanctedat.: car ja crech hajau lest lo que es scrit. ¶ Non tentabis dominum deum tuum. E lo diable que veu que dos nauia errades no les tingue totes ab tot que la sobirana malicia e enueja sua li daua esforç de continuar: e segons costuma dels hypocrits que tota cosa comporten per passar ab la sua feu lo desfreçat: e respos al senyor: dient. En ma fe nom acort hauer praticat home tan discret com vos digne sou de tota honor. Voleu queus diga poca fahena seria aquesta per a vos queus metesseu a preycar a aquest poble: leixem los star: veniu ab mi: que yo dellibere comunicar vos grans secrets: e pendre consell de vos en totes les fahenes mies: car tant so enamorat del vostre parlar que per aquell he conegut lo prudentissim saber vostre: segons diu Salamo: ¶ In lingua enim agnoscitur sapientia. Car en la lengua del home es coneguda la sauiesa sua. de tots mos amichs e familiars me vull obdidar (oblidar) e sols strenyer me ab vos: car mes estime posseir a vos que a tot lo restant del mon. e lo senyor vehent lo axi follejar dixli. Aturau vos pater: que massa correu: quina speriencia haueu agut de mi per a posar hi tanta amor. y no sabeu que qui prest ama: prest desama: e amor que ti (te; té; tiene) poch fonament: tot vent la derroca. No haueu hoyt dir: que de cauall ni de amich nos pot donar seguretat: sino per longa experiencia. e vos voleu lexar los amichs vells per mi qui nouament coneixeu nom par queus siau consellat ab salamo: qui diu. ¶ Non relinquas amicum anticum: nouus enim non erit similis illi. Co es no deixes lo amich antich: car lo nouell no sera peruentura (per ventura) semblant d´aquell: Car noy ha riquea al mon ne cosa de major estima que vn bo e verdader amich: E perço ab gran repos deu esser cercat e longament prouat: e perço diu lo allegat Salamo. ¶ Vinum nouum 7 amicum nouus veterascat 7 cum suauitate bibas illud. Volent dir. Que lo vi nouell e lamich de poch temps conquest: quels leixeu enuellir si voleu sentir la dolçor deguda: e dels que souint muden de amicicies: diu lo mateix salamo. ¶ Hoc vanitas magna 7 miseria est. Car noy ha homens tan vans e miserables com aquells que no saben conseruar vera amicicia: nes deu tenir negu per potent si passa fretura de vn leal amich: e axiu testifica lo sobredit Salamo: dient. ¶ Amicus fidelis protectio fortis: amico fideli nulla est comperacio (c+ó+p+acio; comparació; comparación). 7 non digna comperatio auri 7 argenti contra bonitatem fidei illius. Car lo amich fel es vna protectio ferma: e no pot esser comparat a or ni argent: neguna cosa no es egual a la bonea de la fidelitat sua. e perço magister vos no penseu que cosa tan singular e de tanta estima com es lo leal amich se guanye tan prest com vos estimau ne ab soles paraules: car ans ha mester longa experiencia d´obres. ¶ E lo diable desijos de finar sa malicia dix. Germa yo no dellibere contentar vos de paraules: ans de obres tan grans que haureu a dir que les paraules son stades escasses e poques en comparacio de les obres. e dit aço portal en vna gran muntanya e aqui dixli. Ara germana yous vull comunicar lo intrinsech meu: car ab tot quem veheu ab aquesta mala roba e habit dissimulat: yo so vn gran rich e lo gran monarcha del mon. Veu en aquella part es castella: en laltra frança: e deça Arago: e della portogal e moltes altres diuerses terres (al tems de Jesús no existíen estos regnes; u escriu per a féli la pilota a Fernando lo católic): e tot aço you posseixch en plena e pacifica senyoria: e dellibere donar ho a vos per la molta amor queus tinch estimant vos sol esser digne de tanta senyoria: e no vull altra cosa de vos sino que prostrat en terra me doneu adoracio. E lo senyor com hoy que aquell traydor diable li demanaua adoracio: mogut per lo gran zel de la honor del diuinal pare seu mostra la irada potencia sua enfellonintse contra ell: e ab vna gran furor: dixli. ¶ Vade sathana. Scriptum est enim dominum tuum adorabis 7 illi soli seruies. Volent dir. O traydor aduersari de tot be com pots demanar adoracio: e no sabs que es scrit: lo senyor deu teu adoraras: e a ell sol seruiras. E lo diable axi confus e aterrat per la diuinal potencia: partis de aqui ab tanta ira e furor que totes les muntanyes feu tremolar en lo seu partiment.

dissabte, 29 d’agost del 2020

Capitol LXX. Del temps breu de la present vida.

Capitol LXX. Del temps breu de la present vida. 


Sor molot cara oges les paraules de Salomo dient tot quant pot fer la tua ma façaho diligentment car no ha sciencia ni saviesa ni obres de virtuts en los inferns hon tu endreçes ta carrera. En la present vida es leguda cosa de fer bones obres car en la vida esdevenidora no si espera de profitar en bones obres ans hi ha retribucio de bones obres. La vida present es breu e allenegosa e per ço diu sant lsidre qui considera la longuesa de la present vida no considerant la longuesa del espay sino la sua breu fi assats pensa profitosament com es breu e miserable. Adonchs sor amada en Jhesu-Crist si tu cerques la vida vertadera sia en la tua intencio aquella vida la qual es vertadera per la qual es christiana e aquesta es la vida eternal e vida vidal. Aquesta vida es mortal e per ço deus morir en la present carn per tal que no muyres a Jhesu-Crist en la anima. Lavors creem que viu cascu si morint segons lo mon viu ab Deu en lo cel en lo qual ha promes de viure. De la trigua de la present vida soste gran enuig lo iust per ço com ve molt tart a la vida desijada. La exida de la present vida es incerta als homens e com no pensa morir la persona se llavors mor soptosament per tal se deu cascu cuytar de esmenar lo mal que ha fet en guisa que no muyre en iniquitats e que no fenescha sa vida en culpa. Aquells qui lo diable ha encesos en vicis e peccats en aquest mon com moren se forçede tirarlos als turments infernals. Posat que lom sia just en la present vida empero com ell nix es mor ha gran temor que no sie digne de pena. La mort dolça e reposada loa la fi dels homens iusts car alli es mostrat esser present la companyia dels angels pus que hixen de aquest cors mortal sens greu pena e vexacio. Jhesu-Crist fill de Deu ab gran honor reeb los seus servents passants de aquesta present vida a la eternal benaventurança e per ço la esposa parle en lo libre dels Cantichs dient lo meu amat es devallat en lo seu ort al prat de flors plen de bones odors.Jhesu-Crist devalla a la Esgleya avisant los iusts ve ab maior gracia a aquells los quals conexen que ab bones obres han trames als proismes odors de bona fama e eximplis de bones virtuts. Aquest reeb son past en los orts lavors com se delite en les virtuts de les animes e cull lyris com los seus elets arranchade la present vida els tramet als goigs de la eternal vida. De aquests aytals diu la santa Scriptura la mort dels sants es preciosa en la presencia de nostre Senyor Deu la tela del drap se destrouexcom los fils se trenquen e la vida del hom passa es despen per tots los dies. Les animes dels elets han gran e sobirana paor en lo die de la lur mort dubitant e ja si volaran a Paradis o si devallaran als inferns. Alguns elets son qui en la lur fi son purgats dels petits e leugers peccats altres son qui en la hora de la mort se rien es alegrensentint ja en lur contemplacio los bens de la eternal vida. Lo Senyor tot poderos ha volgut que ignorem lo die de la mort per tal que com creeguam que tots jorns nos sta fort prop cascu sia ansios de fer bones obres pus que es ten incert de la exida de aquesta present vida. Los diables reeben les animes dels mals homens en lo die de lur mort car gran raho es que aquells sien turmentadors en les penes qui son stats entenedors e consellers en les culpes. Los malignes spirits demanen lurs obres lavors com la anima hixdel cors e lavors repliquen a la anima los mals que li han consellats fer per tal que ab si le sen porten als turments. Lom inich apres la mort sera turmentat e lom iust apresde aquest treball en lo repos eternal sera collocat. Axi com la benaventurança alegre los benaventurats axi devem creure quels peccadors en lurs animes apres de aquesta vida seran en lo foch eternal turmentats. Sor mia en Jhesu-Crist molt amada yo he manifestades aquestes coses a les tues orelles per tal que conegues que molt nos es necessari menyspresar tostemps les coses terrenals e haver tostemps en memoria lo die de la mort. Oges les paraules de sant Jaume apostol dient quina cosa es la nostra vida sino una vapor de fort petite durada. E Salamodiu not gloriegs en lo die seguent car ignores e ja que sera de tu en lo die esdevenidor. Adonchs sor amable ab gran ansia deus viure e ja que sera de tu lo die
esdevenidor. Considera tots jorns lo terme de la tua vida per tal que pusques menyspresar les dolçors de la present vida e aconseguir los bens celestials. En totes les tues obres vulles considerar los derrers dies teus de la mort e null temps no peccaras. Per aquesta raho te amonest sor mia molt cara que notalegres en les vanitats de aquest mon car sens tot dupte a morir has. No poses te esperanse en les coses temporals car no es elmon alguna cosa quet puscha escapar de la mort perque la carn mesquina se alegre en les coses terrenals la qual es apparellada a esser feta vianda de vermens. Honesta sor per çote dites les precedents coses que null temps te oblidelorde de la tua condicio. Membret que çendrees e çendratornaras pols es e pols tornaras car axiho dix lo Senyor tot poderos al primer hom reduexa la tua memoria les paraules que dix Job parlant de si matex yom deg corrompre axi com a podrimer e esser destrohit axi com la vesteduraqui es roseguada per les arnes e per la tinyaposa devant los teus ulls la memoria de la tua mort proposa davant tu lo die de la tua exida lodie de la tua mort tostemps sia en la tuamemoria en guisa que per la sua recordacio esquiusperfetament los vicis els peccats Amen.

dimecres, 26 d’agost del 2020

Capitol XXVIIII (XXIX) Com deu hom reebre lo precios cors de Jhesu-Crist.

Capitol XXVIIII (XXIX) Com deu hom reebre lo precios cors de Jhesu-Crist. 


Aquell qui meniara lo pa sagrat e beura lo calzer de Jhesu-Crist indignament peccara en lo cors e en la sanchdel Senyor ço es cometra greu peccat e maculara la sua anima. E la raho es aquesta car indignament se acosta al subiran be. Exemine donchs lom si matex e lavors menge de aquell sagrat pa e begua de aquell precios vi. Quaix que digue considere cascu la sua vida e deneig lo seu cor de tota malicia per ço que dignament se puscha acostar a tengran sagrament. Tot hom qui menia lo cors de Jhesu-Crist e beu
la su sang indignament menja pera si matex juhi ço es la causa de sa dampnacio. E per ço diu Sant Ysidre que aquells qui en la Esgleya viuen mundanalment e tots jorns combreguen creents que per lo continuat combregar son deneiats dels peccats sapien de cert que nols aprofita res a lur mundicia e puritat faent testimoni de aço lo Propheta qui diu que es aço quel meu amat fa en la mia casa moltes iniquitats e com pensesteque les carns santes te denegen de les tues malicies. Aquell donchs qui vol reebre dignament lo precios cors de Jhesu-Crist faça primerament tot son studi e esforç de habitar ab Jhesu-Crist per fe e per amor car axi ho diu ell matex en lo seu Evangeli qui menia la mia carn e beu la mia sanchen mi es e yo son en ell. Quaix que digue aquell es en mi qui complex la mia volontat faent bones obres car en altre forma si ell primerament no habita en mi per fe e bones obres e yono habitare en ell no pot dignament meniar la mia carn ni beure la mia sanch. Que es donchs aço que menien los homens car veem que tots reeben lossagraments del altar. Certes yo confes que tots lo reeben mas la hu reeb espiritualment la carn de Jhesu-Crist e beu la sua sanch altre es qui solament reeb lo sagrament ço es reeb lo cor de Jhesu-Crist sots lo sagrament e no reeb la gracia del sagrament. Sagrament appellamlo cors sagrat de Jhesu-Crist nat de la VergesMaria. Lo be del sagrament appellam la gracia divinal la cual conte spiritualment la carn de Jhesu-Crist. La persona justa reeb lo sagrament e la gracia del sagrament. La persona peccadora reeb lo sagrament mas no la gracia e per ço lo menia indignament segons que diu Lapostol car aytalbeu e menia juhi no provant primerament si matexni faent diferencia entre lo cors de Jhesu-Crist e les altres viandes. Donchs pories tu dir que meniani que beu lo peccador. Certes dichte que no menia la carn ni beu la sanch spiritualment a salut suaans menia juhi a la sua dampnacio jatsiaque ab los altres reba lo sagrament del altar. Adonchs un es aquell qui reeb lo cors de Jhesu-Crist a salut sua altre a se dampnacio. Aquell qui axi com a Judes reeb lo cors de Jhesu-Crist ab Judes traydor es condempnat e aquell qui devotament lo reeb ab sant Pere e ab los altres apostols en vera fe e sens tot dupte sera santificat en lo cors de Jhesu-Crist ab sant Pere e ab los altres apostols. Donchs sposa de Jhesu-Crist oges les paraules de sant Augusti dient aquell qui ab cast e pur cor e ab neta consciencia e devota pensa ve al sagrament del altar sens tot dupte aquell vindra tot benaventurat devant los ulls divinals al sobiran altar lo qual es hedificat en los cels. Prechte sor amable en Jhesu-Crist que oges la saviesa de la serp car com ella comensa de anar a beure laygue gitade si tot lo veri ans que pervingua a la font. Tu molt cara sor prechte que ressembles a la dita serp en aquesta propietat ço es que abans que vingues a la font de la comunio del precios cors de Jhesu-Crist e de la sua sagrada carn foragits de tu tot veri ço es tot oy tota ira tota malicia tota enveia tota mala voluntat e tots praves cogitacions del teu cor relexa e perdona a totes tes companyonese a tots tos proysmes tot quant han peccat contra tu per ço que Deus te perdotots los peccats car lo Senyor diu perdonatse seraus perdonat. Donchs si fas totes les coses que demunt yote dites lavors te poras acostar a la font viva co es a Jhesu-Crist qui es font de tots bens car ell diu de si matex yo son pa viu qui son devallat del cel. De aquest pa diu lo Psalmista que lom ha meniat pa dels angels empero aquella vianda que devalla del cel e aquell abeuratge quins es donat en quant eren coses corporals no pertayen als angels masaquell qui es pa dels angels es a nosaltres sagrament ço es la sua vera carn e la sua vera sanch les quals menia e beu lom iust spiritualment car axi com fa testimoni lo Apostol alguns qui foren en lodesert aquella matexa vianda menjarenspiritualment empero morts son axi matex ara dins nostra Esgleya lo cors precios de Jhesu-Crist a alguns es vida e a altres es pena e dampnatge de peccat. Sens tot dupte lo cors de Jhesu-Crist es vida a aquells qui viuen en Jhesu-Crist e es mort a aquells qui per lur culpa e ignorancia e negligencia son membres del diable. Perque sor molt amada en Jhesu-Crist amonestte que com tu reebras lo precios cors de Jhesu-Crist no vulles solament considerar la sabor del pa que tu sents en la bocha mas vulles contemplar lo profit spiritual que de alli os seguex. Oges prechte honesta verge aço que lo prevere diu en la consecracio del precios cors de Jhesu-Crist preguam que aquesta oferta sia feta beneytaper la qual nos siam beneys scrita per la cual nos siam scrits en lo cel ferma e certa per la qual siam encorporats es les entramenes de Jhesu-Crist rahonable per la qual siam despullats de la bestial sensualitat e sia feta acceptable a tu Senyor o plasent en guisa que nos en aço en que som stats desplasents a nostre cobeianse siam fets plasents a tu migensant lo teu unigenit fill Jhesu-Crist Salvador nostre. Sapies donchs honesta verge que axicom demunt he dit Jhesu-Crist de si mateix sadollalos sants angels en lo cel Jhesu-Crist de si matexrecomplex los feels homens en la terra. Jhesu-Crist ablesguart de la su façsadolla los angels en lo cel. Jhesu-Crist nos recomplex per la fe en la terra per ço que no defalliscamen lo cami. Jhesu-Crist de si matex sadollalos homens els angels empero roman entegreen lo seu regne. O e com es bo e com merevellos aquest pa del qual los angels son sadollats en lo cel e tos homens son recomplits en la terra. Aquell pa que langel menia en lo cel ab plena bochamenja e reeb lom per ço que no sialassat e fatigat en la terra tenint la via e cami del cel. Jhesu-Crist pa de vida qui es recompliment dels angels es redempcio e medicina dels homens. Donchs sor molt carapregua Deus de tota la tua pensa que purifich e deneg la tua consciencia de tota malicia en tal guisa que dignament pusques reebre lo sagrament del cors e de la sanch de Jhesu-Crist Amen.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...