Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris venjamen. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris venjamen. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de setembre del 2026

Venjar, Vengar, Venjansa, Venjamen, Vengament, Venjazo, Vengazo, Vendeta, Venjaire, Venjador, Vengairitz, Revenjar, Revengar, Revengiar

Venjar, Vengar, v., lat. vindicare, venger.
Seynher, lassem estar elh playn, et anem lo vengar. Philomena.
Seigneur, laissons être (cessons) la plainte, et allons le venger.
Qu' om se degues venjar de mal' amiga.
Sail de Scola: Gran esfors.
Qu'on se dut venger de mauvaise amie.
CAT. Venjar. ESP. Vengar. PORT. Vingar. IT. Vengiare. 
(chap. Vengá, vengás : vengo, vengues, vengue, venguem o vengam, venguéu o vengáu, venguen; vengat, vengats, vengada, vengades; vengaré; vengaría; si yo me vengara; me vengaré.)

Chapurriaudín lo rochet o roiget; Venjar, Vengar, v., lat. vindicare, venger.

2. Venjansa, s. f., vengeance.
Loc. Dieus no vol qu' amor sia
So don hom prenda venjansa
Ab espaza ni ab lansa.
B. de Ventadour: Tuit sels.
Dieu ne veut pas qu'amour soit ce dont on prenne vengeance avec épée ni avec lance.
Prov. De gran forfait, gran venjansa.
Aimeri de Peguilain: S' ar fui d' onrada.
De grand forfait, grande vengeance.
CAT. Venjansa. ESP. Venganza. PORT. Vingança. IT. Vengianza.
(chap. Venjansa, venjanses; vengansa, venganses.)

3. Venjamen, Vengament, s. m., vengeance.
Avetz fayt aytalh vengament d' elhs. Philomena.
Vous avez fait pareille vengeance d'eux.
Loc. Que poguessetz d' els penre venjamen. 
B. Calvo: Ges no m' es.
Que vous pussiez d'eux prendre vengeance.
ANC. FR. Kar Deus les volt occire e faire vengement.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 4.
La mère aussi, les frères d'elle
Requisrent au roy vengement.
Vigiles de Charles VII, t. 1, p. 121.
(chap. Venjamén, venjamens; vengamén, vengamens.)

4. Venjazo, Vengazo, s. f., lat. vindicatio, vengeance.
Cel que selui combat qui no s defen,
Et es peccatz et avol venjazo. 
Aimeri de Peguilain: Amors a vos.
Celui qui combat celui qui ne se défend pas, et c'est péché et lâche vengeance. 
Trop n' avetz pretz lonc terme de vengazo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 27.
Trop vous en avez pris long terme de vengeance.
ANC. FR.
Qu'il en quida bien prendre vengoison. Roman d'Agolant. Bekker, v. 221.
Qui de Rollant vos prendroit vengison. Roman de Roncevaux. Monin, p. 9.

5. Vendeta, s. f., lat. vindicta, vindicte, justice.
Li Juzieu aneron a reclam al rei, e pregueron lo qu' el fezes vendeta.
V. de Bertrand de Born.
Les Juifs allèrent à réclamation au roi, et le prièrent qu'il fit vindicte.
CAT. ESP. Vindicta. IT. Vendetta. (chap. Vindicta, vindictes; justissia, justissies; tamé se fa aná la italiana vendetta. Vore la justissia de Almudévar, Pedro Saputo en chapurriau.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

6. Venjaire, Venjador, s. m., vengeur, punisseur.
Qui... no los cofessa a Dieu, lo qual a a garent, aura a venjador.
Trad. de Bède, fol. 49.
Qui... ne les confesse pas à Dieu, lequel il a pour témoin, il l'aura pour punisseur.
CAT. Venjador. ESP. Vengador. PORT. Vingador. IT. Vengiadore. 
(chap. Vengadó, vengadós, vengadora, vengadores; castigadó, castigadós, castigadora, castigadores.)

7. Vengairitz, s. f., vengeresse, punisseuse.
Ela es vengairitz de la ira de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 96.
Elle est vengeresse de la colère de Dieu.
IT. Vengiatrice.

8. Revenjar, Revengar, Revengiar, v., venger, tirer vengeance, punir.
Autramen seria revenjar.
Si ela s' en vol revenjar
Cortezamen.
Brev. d'amor, fol. 64 et 212.
Autrement (ce) serait tirer vengeance.
Si elle veut s'en venger courtoisement.
Lo savis si sap mielhs revengar de son enemic que lo fols.
(chap. Lo sabut (sabio) se sap milló revengá de son enemic que lo tonto, capsot, imbéssil, idiota, etc.)
Liv. de Sydrac, fol. 108.
Le sage se sait mieux venger de son ennemi que le fou.
No si devon revengiar. L'Arbre de Batalhas, fol. 90.
Ne se doivent venger.
ANC. FR. Se défendre et revenger de ceux qui entreprendroient de l'assaillir.
Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Thésée.
Pourveu que nous puissions revenger nostre injure. Ronsard, t. II, p. 1366.
CAT. Revenjar. (chap. Revengá, revengás, revenjá, revenjás, demaná la revancha, revanches : revenja, revenges.)

dimecres, 18 d’octubre del 2023

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LV.


Francx reys frances, per cuy son Angevi,

Picart, Norman, Breto d' una companha,

E Leones et aquels de Campanha,

E mans d' autres qu' ieu no sai dire qui,

Senher, fontaina de tot be,

Si del pros Guillem vos sove

De Lodeva, gay, gen parlan,

Pus viu l' an pres, no y aura dan.


Reys de vertut, reys que cassa et auci

Deslialtat, et ab drechura s banha,

Etz vos doncx reys drechuriers; no 'lh sofranha 

La vostr' amors, senhers, cum li falhi

La falsa gens, senes merce,

Judas dieu, beuen e manjan,

Don planc, sitot no fas semblan.


Sobiran reys dels autres reys, aissi

Cum vos cassatz malvestatz, que cre us tanha

Que fassatz drech d' aquels que dieus contranha,

Quar falhiro, ab vil cor flac mesqui,

Al pro Guillem, qu' a pretz ab se;

Senher, faitz d' els so que s cove,

Que si 'n prendetz venjamen gran,

Tug l' autre mellor vo' 'n seran.


Tug li autre vos n' auran cor pus fi,

Si faitz d' aquels tal fag que quecx s' en planha,

Quar de vers es, qui son jornal gazanha,

Que om lo 'n pac, segon qu' el jorn servi;

Doncx, lials reys, pagatz los ne,

Si co n' an gazanhat dese,

Qu' en perdo 'l cors e so que an,

E segra vo' 'n laus derenan.


Honorat reys part totas honors, si

La vostr' amor no 'l valh lay, crey remanha

Lo pro Guillem, et er dolors estranha

Del franc cortes per cuy paratges ri,

Que siey amic no 'lh valon re;

Doncx, lials reys, faitz vos per que

Lo cobrem, no y anetz tarzan,

Qu' el jorn que no 'l vey m' es un an.


Francx reys, valha 'l la bona fe

Qu' elh vos a portada ancse;

Breumen, si us platz, faitz per elh tan

Que n' aion gaug cylh que dol n' an.


Jean Esteve.

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LV.


Francx reys frances, per cuy son Angevi,

Picart, Norman, Breto d' una companha,

E Leones et aquels de Campanha,

E mans d' autres qu' ieu no sai dire qui,

Senher, fontaina de tot be,

Si del pros Guillem vos sove

De Lodeva, gay, gen parlan,

Pus viu l' an pres, no y aura dan.


Reys de vertut, reys que cassa et auci

Deslialtat, et ab drechura s banha,

Etz vos doncx reys drechuriers; no 'lh sofranha 

La vostr' amors, senhers, cum li falhi

La falsa gens, senes merce,

Judas dieu, beuen e manjan,

Don planc, sitot no fas semblan.


Sobiran reys dels autres reys, aissi

Cum vos cassatz malvestatz, que cre us tanha

Que fassatz drech d' aquels que dieus contranha,

Quar falhiro, ab vil cor flac mesqui,

Al pro Guillem, qu' a pretz ab se;

Senher, faitz d' els so que s cove,

Que si 'n prendetz venjamen gran,

Tug l' autre mellor vo' 'n seran.


Tug li autre vos n' auran cor pus fi,

Si faitz d' aquels tal fag que quecx s' en planha,

Quar de vers es, qui son jornal gazanha,

Que om lo 'n pac, segon qu' el jorn servi;

Doncx, lials reys, pagatz los ne,

Si co n' an gazanhat dese,

Qu' en perdo 'l cors e so que an,

E segra vo' 'n laus derenan.


Honorat reys part totas honors, si

La vostr' amor no 'l valh lay, crey remanha

Lo pro Guillem, et er dolors estranha

Del franc cortes per cuy paratges ri,

Que siey amic no 'lh valon re;

Doncx, lials reys, faitz vos per que

Lo cobrem, no y anetz tarzan,

Qu' el jorn que no 'l vey m' es un an.


Francx reys, valha 'l la bona fe

Qu' elh vos a portada ancse;

Breumen, si us platz, faitz per elh tan

Que n' aion gaug cylh que dol n' an.


Jean Esteve.

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVII.


Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

Ni car tengutz entr' esta gen savaia

Genoeza, ni m platz ges s' amistatz,

Car no i cab hom a cui proeza plaia,

Mas ab tot so mi peza fort, qu' il es

Desacordanz, car s' il esser volgues

En bon acort, sos grans poders leumen

Sobran a totz cels per cui mal en pren.


Hai! Genoes, on es l' autz pretz honratz

Qu' aver soletz sobre 'l gen? que par qu' aia

Totz vostres faitz decazutz e sobratz

Tan fort que totz vostr' amics s' en esmaia,

Sia 'l descortz q' entre vos es jos mes,

E donatz vos luecs a tornar los fres

En las bochas de cels que, per conten

Q' avetz mest vos, si van desconoisen.


Mas lo contenz es tant mest vos poiatz

Que, s' el non chai, greu er que no us dechaia,

Qu' om vos guerreia, vos vos guerreiatz,

E qui vos venz ar no us cug que 'l n' eschaia

Laus ni bon pretz, car no us platz vostres bes;

Que l' us a gaug, qant a l' autr' es mal pres;

Doncs qui venz tan descabdelada gen

Non fai esfortz don pueg en pretz valen.


E si no fos la follors e 'l pecchatz

Que nais del vostre descort, tals s' asaia

Leumen a far so que mais vos desplatz,

Que us for' aclis, car res tant non esglaia

Vostres gueriers, ni tant lor desplai ges

Com faria 'l vostr' acortz, s' el pogues.

Entre vos tant durar enteiramen

Que poguessetz d' els penre venjamen.


Car il sabon que leger no us donatz,

De vos venjar mostron que lur desplaia

So que pro vetz los avetz mal menatz,

Tant que greu es luecs on hom no 'l retraia,

Que trenta d' els non esperavon tres

De vos, per c' ab pauc non es dieus repres,

Car de tal guiza vos a tout lo sen

Que us sobron cil que no valon nien.


Venecian, ben sapchatz qu' obs vos est

Que si' ab vos dieus contra 'ls Genoes,

Car ab tot so qu' el vos hi val granmen,

Vos an il tout tan q' en vivetz dolen. 


Boniface Calvo.

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVII.


Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

Ni car tengutz entr' esta gen savaia

Genoeza, ni m platz ges s' amistatz,

Car no i cab hom a cui proeza plaia,

Mas ab tot so mi peza fort, qu' il es

Desacordanz, car s' il esser volgues

En bon acort, sos grans poders leumen

Sobran a totz cels per cui mal en pren.


Hai! Genoes, on es l' autz pretz honratz

Qu' aver soletz sobre 'l gen? que par qu' aia

Totz vostres faitz decazutz e sobratz

Tan fort que totz vostr' amics s' en esmaia,

Sia 'l descortz q' entre vos es jos mes,

E donatz vos luecs a tornar los fres

En las bochas de cels que, per conten

Q' avetz mest vos, si van desconoisen.


Mas lo contenz es tant mest vos poiatz

Que, s' el non chai, greu er que no us dechaia,

Qu' om vos guerreia, vos vos guerreiatz,

E qui vos venz ar no us cug que 'l n' eschaia

Laus ni bon pretz, car no us platz vostres bes;

Que l' us a gaug, qant a l' autr' es mal pres;

Doncs qui venz tan descabdelada gen

Non fai esfortz don pueg en pretz valen.


E si no fos la follors e 'l pecchatz

Que nais del vostre descort, tals s' asaia

Leumen a far so que mais vos desplatz,

Que us for' aclis, car res tant non esglaia

Vostres gueriers, ni tant lor desplai ges

Com faria 'l vostr' acortz, s' el pogues.

Entre vos tant durar enteiramen

Que poguessetz d' els penre venjamen.


Car il sabon que leger no us donatz,

De vos venjar mostron que lur desplaia

So que pro vetz los avetz mal menatz,

Tant que greu es luecs on hom no 'l retraia,

Que trenta d' els non esperavon tres

De vos, per c' ab pauc non es dieus repres,

Car de tal guiza vos a tout lo sen

Que us sobron cil que no valon nien.


Venecian, ben sapchatz qu' obs vos est

Que si' ab vos dieus contra 'ls Genoes,

Car ab tot so qu' el vos hi val granmen,

Vos an il tout tan q' en vivetz dolen. 


Boniface Calvo.

Entrada destacada:

El català de l'any 842, Strasbourg

SERMENTS  PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR  CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE ,  ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó,  Ramón ...