Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manuscrito. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris manuscrito. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de desembre del 2022

II. Excerpta ex Necrologio ecclesiae S. Mariae de Ulliano canonicorum regularium dioc. Gerund. ms. saec. XIII.

II. 

Excerpta ex Necrologio ecclesiae S. Mariae de Ulliano canonicorum regularium dioc. Gerund. ms. saec. XIII. (Vid. pág. 22.)

VIII. kal. jannuar. obiit Escula de Sancto Felice, istius loci conversa.

… obiit Raymundus Geraldi, Prior ann. MCCCCLXVII. 

III. Nonas martii eodem die anno Dni. MCXLVI. (1147.) obiit bonae memoriae Petrus Vitalis, primus Prior huius sancte ecclesie Ulianensis

X. kal. april. obiit honorabilis Dnus. Guilelmus Moreni, Prior huius ecclesie anno Dni. MCCCCL secundo.

VI. kal. may obiit venerabil. Bernardus Poncii, olim Prior Ridaure presbiter, nunc vero canonicus huius ecclesie anno Dni. MDXXI. 

III. idus may obiit Petrus Tortosa, Prior huius monasterii, et licenciatus in decretis anno MCCCCXXXXIIII.

XVIII. kal. julii obiit Berengarius de Gauta, canonicus huius ecclesie anno Dni. MCCLXXXV et in illa die intraverunt Francigene terram istam. 

IX. kal. julii eodem die obiit Domnus et venerabilis Carbonus, huius ecclesie Prior secundus.

VI. kal. julii obitus duorum fratrum, scilicet Guillermi de Lemona, pbri., et Berengarii de Palegreto, subdiachoni, qui simul in hac ecclesia a Sarracenis, proh dolor! fuerunt occisi anno MCLXXVIII.

V. kal. julii obiit Poncius G. secundus Dominus Turricelle anno Dni. MCCXXVI.

VI. nonas julii eodem die memoria vel obitus duorum fratrum Bernardi de Pulijano, pbri., et Guillermi de Curtada, quos hinc duxerunt Sarraceni captivos et sauciatos, et mortui sunt in mari.

IV. kal. augusti eodem die obiit venerabil. Franciscus Jacobi, huius ecclesie Prior XI anno Dni. MCCCXLVIIII. 

VI. idus augusti obiit Magister Gaufredus, regularis. (a). 

Pridie idus augusti obiit venerabil. Domnus Franciscus de Agauta, Prior huius ecclesie XII.

X. kal. septemb. obiit bonae memorie (ae) Domnus Raimundus de Vilaricho, Prior V. huius ecclesie, et Berengarius de Jaffero, pbr. et honestissimus regularis. = Eodem die Bartolomeus de Villa, Prepositus de Robore: dimissit pro suo anniversario faciendo XII sol. censuales, et dedit XV sol. perpetuo et annuatim dandos conventui pro croceo seu safrano: obiit autem anno Dni. MCCCXXIIII.

VII. kal. septemb. obiit Petrus de Prato, canonicus saecularis (laicus puto). Et Arnaldus de Darnicibus, Abbas Villebretandi (: Villebertrandi), qui fuerat huius ecclesie Prior.

VI. kal. septemb. obiit Domnus Bernardus bone memorie Prior IIII.

diumenge, 6 de novembre del 2022

XXXVIII. Index Codicis Evangelior. in Arch. Sedis Gerund. MS. Saec. XI.

XXXVIII. 

Index Codicis Evangelior. in Arch. Sedis Gerund. MS. Saec. XI. (V. pág. 208.) 


In octabis Dni. ad Sanctam Mariam ad Martires. 

In vigilia Epyphania in Basilica Sancti Petri. 

In Dominica 1. post Teophania in Pachimis

Die XXII. Mens. Jan. Natale S. Vincentii. Statio in Basilica S. Eusebii. 

In Sexagessima ad S. Paulum. 

In Quinquagessima ad S. Petrum. 

Feria 4. ad S. Sabinam. 

Feria 6. in Pamachi

In Quadragessima ad Lateranis. 

Feria 2. ad vincula. 

Fer. 3. ad S. Anastasiam. 


Mense Primo. 


Feria 4. ad S. Mariam. 

Fer. 5. ad S. Laurentium. 

Fer. 6. ad Apostolos. 

Sabbato in 12 lect. ad S. Petrum. 


Ebdomada secunda. 


Fer. 2. ad S. Clementem. 

Fer. 3. ad S. Balbinam. 

Fer. 4. ad S. Ceciliam. 

Fer. 5. ad S. Mariam. 

Fer. 6. in vestinae. 

Sabbato ad Sanctos Marcellinum et Petrum. 


Ebdomada Tertia. 


Die Dnico. ad S. Laurentium. 

Fer. 2. ad S. Martiris. 

Fer. 3. ad S. Potentianam. 

Fer. 4. ad. S. Sixtum. 

Fer. 5. ad S. Cosmam. 

Fer. 6. ad S. Laurentium in Lucine. 

Fer. 7. ad S. Susanam. 


Ebdomada Quarta. 


Die Dnica. in Suxurium. 

Fer. 2. ad Sanctos 4. Coronatorum. 

Fer 3. in Damasi. 

Fer. 4. ad S. Paulum.

Fer. 6. ad S. Eusebium. 

Fer. 7. ad S. Laurentium. 


Ebdomada Quinta. 


Die Dnico. ad S. Petrum. 

Fer. 2. ad S. Grisogonum. 

Fer. 3. ad S. Cyriacum. 

Fer. 4. ad S. Marcellum. 

Fer. 5. ad S. Apollinarem. 

Fer. 6. ad S. Stephanum. 

Fer. 7. vacat helimosina datur. 


Ebdomada Sexta. 


Indulgentiae ad Lateranis. 

Fer. 2. ad S. Praxedem. 

Fer. 3. ad S. Priscam. 

Fer. 4. ad S. Mariam.

Fer. 5 in Coena Dni. ad Lateranis quando crisma conficitur. 

Fer. 6. ad Jherusalem. 

In Sabbato Sancto ad Lateranis. 


Dominica Pascae.


Ad S. Mariam. 

Fer. 2. ad S. Petrum. 

Fer. 3. ad S. Paulum. 

Fer. 4. ad S. Laurentium. 

Fer. 5. ad Apostolos. 

Fer. 6. ad Martires. 

Fer. 7. ad Lateranis.

Ebdomada 2. post Pascha ad Sanctos Cosmam et Damianum. (Cosme y Damián)

Die 13. Mense Mai. Dedicatio aecclesiae Btae. Mariae ad Martires (pone Mar - salta linea - ires). 


Ebdomada 7. in Pentecosten. 


Fer. 2. ad Vincula. 

Fer. 3. ad S. Anastasiam. 


Mense 4.° 


Fer. 4. ad S. Mariam. 

Fer. 5. ad Apostolos. 

Fer. 6. item ad Apostolos. 

Sabbato 12. lect. ad S. Petrum. 

Die 10. Mense Julii natale SS. 7. fratrum Appia et Salaria. 

Prima Missa ad aquilonem ad S. Alexandrum.

Die 29. Mense Julii natale SS. Felicis, Simplici, Faustini et Viatrici, Via portuense. 

Kalendis Augusti ad Vincula. 


Ebdomada 6. post S. Laurentium, in Mense 7. 


Fer. 6. ad Apostolos.

Sabbato in 12. lects. ad S. Petrum. 


Ebdomada 7. pos S. Laurentium. 


Die Dnica. ad SS. Cosmam et Damianum. 

Die 29. Mense 7. Dedicatio aecclesiae S. Angeli. 


Ebdomada 1.a post S. Angelum (cuenta hasta 7). 


Die mense October ad S. Faelicitatem. 

In adventu Dni. in Ebdoma. 4.a ante natale Dni. 


In Mense 10. 


Ebdomada 1.a ante natale Dni. 

Fer. 4. ad S.a Mariam. 

Fer. 6. ad Apostolos. 

Sabbato ad S. Petrum. 


divendres, 4 de novembre del 2022

XXVII bis. Excerpta ex Necrologio Eccl. Gerund. adnotato in Cod. Martirologii Adoniani, M. S. saecul. X.

XXVII bis. 

Excerta (Excerpta) ex Necrologio Eccl. Gerund. adnotato in Cod. Martirologii Adoniani, M. S. saecul. X. (Vid. pág. 124). 

Nota. Quae saec. X. et XI. manu scripta sunt, simpliciter hic excribentur. Recentioribus vero, sua cuique nota temporis affigetur. 

IV. Kalendas Januarii. Eo die obiit Deila Levita, anno D.CCCC.LXVIIII. = Eodem die obiit Raimundus Olive qui fecit... clericis edificare Sancti Sepulcri.

Kal. Januar. Obiit Audericus sacerdos. 

Nonis Januar. Obiit Moruca. 

VII. id. Januar. Eodem die obiit Sonifredi Sacerdoti, anno DCCCC.LXV.

VI. id. Januar. Eodem die obiit Bernardus de Foneiariis, huius Sedis Canonicus, cui dimittat Deus Omnipotens omnia peccata sua.

V. id. Januar. Eodem die obiit Raimundus Prepositus.

III. id. Januar. Eodem die obiit Berengarius Terrachonensis Archiepis., anno M.XC. VIIII. ab Incarnatione Xpi.

XVIIII. Kal. Februar. Eodem die obiit Wadamirus Levita. Obiit Guilielmus Archilevita, et Petrus Odgerii, qui regularis Clericus factus viam universae carnis feliciter est egresus. (Hic poster. saec. XII. notatus est.) 

XVII. Kal. Febr. Eodem die obiit Giscafredi. Pbri., anno D.CCCC.LXXII. = Eodem die obiit Bernardus de Palatio, huius Sedis Sacrista, anno Dni. M.CCC.XVI. (Haec recenti manu cuius hoc unicum vestigium in Codice).

VIII. Kal. Febr. Eodem die obiit Belloni Pbri. an. M.CCCCL. 

V. Kal. Febr. Eodem die obiit Petrus Pbr. montis Eusebii (vel Ensebii vel Aisebii).

II. Kal. Febr. Eodem die obiit Audesindus Pbr., anno D.CCCC. = Ipso die obiit Guilelmus Gaucperti de Vulpiliaco, huius Sedis Canonicus, vir magnae karitatis et honestatis. (Saec. XII. notata.) 


Mens. Februar. 


II. Idus Febr. Eodem die obiit Sperandeo Sacristae, anno DCCCC.LXXII. 

VII. Kal. Martii. Eodem die obiit Audegarius. 

IIII. Kal. Mart. Eodem die obiit Suniarius, qui vocabatur Rufus, vir bonus, cui Deus dimittat omnia peccata sua. Amen.

III. Kal. Mart. Eodem obiit Raimundus Comes, anno Dominicae trabeationis XVI. post millesimum. (Not. eodem tempore).

II. Kal. Mart. Eodem die obiit Senderedus Archipresbiter, anno D.CCCC.LXVII. 


Mens. Martii. 


Kal. Martii. Eodem die, anno Dominicae Incarnationis M.LVIII. obiit Ermesindis Comitissa. 

VI. Non Mart. Eodem die obiit Volveradus, et Guillelmus Magister, vir per omnia laudabilis, qui post relictam huius seculi gloriam feliciter migravit in Xpo. 

II. Non Mart. Eodem die obiit Senderedus Sacer et Sacrista, cui Deus dimittat omnia peccata sua. 

VIII. Idus Mart. Eodem die obiit Petrus Gaucberti nostrae congregationis Pbr., vir magne religionis.

VII. Id. Mart. Eodem die obiit Guillelmus Secarii, qui omne suum alodium dimissit Canonicae Sanctae Mariae, et Berengarius Guilelmi, Pbr., vir magnae pacienciae et simplicitatis. (Haec saec. XII.)

VI. Id. Mart. Eodem quoque die molestiis fractus non modicis obiit Baron Bonihominis. 

III. Id. Mart. Eodem die obiit Adalbertus Guisadi Pbr. et Prepositus, vir religiosus: et Berengarius Guillelmi S. Felicis Abbas. (Haec notata saec. XII).

II. Kal. April. Eodem die obiit Borrellus. = Eodem die obiit Berengarius Comes. 


Mens. Aprilis. 


IIII. Non. April. Eodem die obiit Senderedus filio Carpioni.

III. Non April. Eodem die obiit Guillelmus Arnal... qui fratrum obitus studi... (ose colli) studiose colligebat.

XVII. Kal. Maii. Eodem die obitum Amatus Guitardi Levita.

XVI. Kal. Maii. Eodem die obiit Donades Pbro.

XV. Kal. Maii. Eodem die obitum Arnulphi Illustrissimi Episcopi Gerundensis, an. Dni. D.CCCC.LXX. qui rexit Ecclesiam annis XV. mens. VII. dies X. et VII. et anno XV. 

quod sumsit Lotharius Rex Francorum exordium (Haec not. coev. manu). = Item eodem die obiit Berengarius Gaucberti, Clericus, qui contemptis huius mundi diviciis pauper migravit ad Xpum.

VIIII. Kal. Maii. Eodem. die anno CXI. post millesimum ab Incarnatione Dni. obiit Ermengaudus Elenensis Praesul, huius Sedis Cannonicus.

VII. Kal. Maii. Eodem die obiit Teudesindus Abba Sancti Felicis. (Haec notata saec. XI.) Ipso die obiit Gerallus Pbr. Pictaviensis.

IIII. Kal. Maii. Eodem die obiit Raimundus Guisalli huius Sedis Episcopus, vir sanctae religionis, et doctrine plenitudine eruditus (Haec saec. XII. notata). 


Mens. Maii. 


V. Non. Maii. Eodem die obiit Recosindus Levita. 

IIII. Non Maii. Eodem die obiit Sicardis uxor Raimundi Raimundi de Sancta Columba. 

II. Non. Maii. Eodem die obiit Raimundus Guillelmi de Virginibus. 

IIII. Id. Maii. Eodem die obiit Sendredus Archilevita bona memoria, cui Deus dimittat omnia peccata sua. 

III. Idus Maii. Eodem die obiit Raimundus Guillelmi huius Sedis Sacrista, vir magne simplicitatis et mansuetudinis. 

II. Id. Maii. Eodem die obiit Johannes Raimundi huius Sedis Canonicus et gramaticus. 

Idus Maii. Anno Incarnationis Dominice M.LXXI. obiit Remundus Guifredi. 

XVII. Kal. Junii. Eodem die obitum Gondemari Episcopi.

XIIII. Kal. Jun. Eodem die obitum Oddone Levite = Eodem die translatio Sancti Felicis martiris ierunda (Gerunda) (Haec saec. XI. notata). 

XIII. Kal. Jun. Eodem die obiit Sendovadus Abba. (Haec saec. XII. notata).

XI. Kal. Jun. Eodem die obiit Teudalegus Pbr. et Sacrista, et Berengarius Gauzfredi Archilevita, qui obiit anno LXXXVIIII. post millesimum ab Incarnatione Dni.

VIII. Kal. Jun. Anno Incarnationis Dominice LXX.VI. post M. Era M.C.XIIII. Indictione XIIII. obiit Domnus Remundus Berengarii Comes Barchinonensis, ac Marchio. 

VII. Kal. Jun. Eodem die obiit Adalbertus Galavonsi. 


Mens. Junii. 


III. Non. Junii. Eodem die obiit Ato Clericus magnus scolasticus.

VIII. Idus Jun. Eodem die obiit Erogius Archipresbiter.

VII. Id. Jun. Eodem die obiit Bernardus Mironis Clericus, huius Sedis Prior et Prepositus.

V. Id. Jun. Eodem die obiit Bernardus Guifredi Capud scole anno C.II. post millesimum ab Incarnatione Xpi. 

II. Id. Jun. Eodem die obiit Offitus Levita.

XVI. Kal. Julii. Eodem die obiit sic Richarius Pbr. et Capud scole.

XIIII. Kal. Jul. Obitum Adalberti Pbri. qui fuit rufus. 

XIII. Kal. Jul. Eodem die sic obiit Terrocintus Pbr. 

V. Kal. Jul. Eodem die obitum Ebriarii Pbri. Capud scoli. Eodem die obitum Mironis Goltredi. 


Mens. Julii. 


IIII. Idus Julii. Eodem die obiit Johannes Capud scole vir per omnia laud (laudabilis) cuius studium fuit famu (famulari) Sanctis Dei Ecclesiis (bona) etiam sua impendere... indesinenter et clericis... 

II. Idus Jul. Eodem die obiit Petrus Poncii huius Sedis Archilevita, qui obiit in expeditione Jherosolimitana anno XCVIII (aut VIIII.) post millesimum ab Incarnatione Xpi. (coeva manu). 

XII. Kal. Augusti. Isto prorsus die obiit Bernardus Archilevita et Prepositus (Haec saec. XI.).

X. Kal. August. Eodem die obiit Arnustus Levita (Haec saec. XI.).

II. Kal. August. Eodem die obiit Adebrandus Sacer (Haec saec. XII.). 


Mensis Augusti. 


Kalendis August. Eodem die obiit Petrus Gerundensis Episcopus: qui valde diligens Gerundensem Sedem, exercensque in ea diversi honoris ordinem, ob Dei genitricis amorem vocatione divina vitam meruit celibem. 

III. Nonas August. Eodem die obitum Placiani. Eodem die obiit Bonucii Sacrista. 

II. Idus Aug. Eodem die obiit Matfredus, a... et Archilevita.

XII. Kal. Sept. Eodem die obiit Guilielmus Guifredi Levita anno dominice Incarnat. M.LX.VII.

VIII. Kal. Sept. Eodem die obitum Almeradi Levita (Saec. XI.). 


Mensis Septembris. 


III. Non. Septemb. Eodem die obiit Bernardus Umberti huius Sedis Episcopus anno Dominice Incarnationis C.XI. post millesimum (Haec saec. eod. notata.).

II. Non. Septemb. Eodem die obiit Guilielmus Raimundi de Farners, qui in bona confessione conversus, et Clericus factus partem alodii sui dimisit canonice Beate Marie: cui Deus omnia peccata sua dimittat.

Nonis Septemb. Eodem die obitum Sonifredi Episcopi (Haec saec. XII. notata.). 

III. Idus Septemb. Eodem die Poncius Adalberti clericus, qui preceptum Dominicum secutus obiit pauper et pelegrinus.

XVI. Kal. Octobris. Eodem die obitum Guigoni Levite. 

X. Kal. Octob. Obitum Remundi Umberti Archilevite anno LXXX.VIIII. post M. ab Incarnatione Dni. 


Mensis Octobris. 


II. Non. Octob. Eodem die obiit Bernardus de Colonico qui conversus à milicia in nostra Ecclesia, alodium suum dimissit nostre Canonice.

V. Idus Octob. Eodem die obiit Sicardis mater Bernardi Episcopi (Saec. XI. notata aut init. seq.).

XIII. Kal. Novemb. Eodem die obitum Garsiani Subdiaconi (Saec. XI.). Item ipso die obitum Bernad... ssonensis Episcopus, huius... canonicus, vir... eruditus. (Saec. XII.). 

XII. Kal. Novemb. Eodem die obiit preclarissimus vir Udalard... qui secundum evangelicam iussionem uxo... ac fisios (uxore ac filios?), et cetera quae posside... (possidebat) reliquit, et regularis clericus fa... (factus?) feliciter ad dominum migravit.

VIII. Kal. Novemb. Obitum Petroni Archipresbiteri et Tructari. filio Carpioni. 


Mensis Novembris. 


IIII. Idus Novemb. Eodem die obitum Borelli (Borrell) filio Raimundi Comite, cui Deus dimittat omnia peccata sua.

XVII. Kal. Decemb. (abre llaves) Felix Almodis que splenduit orbis in hodis Hac moriendo die transivit ad atria vite. (cierra llaves) (Saec. XII.) 

XV. Kal. Decemb. Eodem die obiit Berengarius Gerundensis Episcopus anno XC.III. post M. ab Incarnatione Dni.

II. Kal. Decemb. Eodem die obiit Guitardus Arnalli Levita, huius Sedis Canonicus bonis operibus et elemosinis frequenter intentus, gramatica quoque arte, et divina atque humana lege adprime eruditus. 


Mensis Decembris. 


Kal. Decemb. Eodem die obiit Bernardus Baroni Pbr. atque Prior huius Sedis, bonus ecclesiasticus, et timens Deum. (Saec. XII.). 

IIII. Non. Decemb. Eodem die obiit Raimundus Guillelmi nostrae congregationis clericus qui vocabatur de Pulcro miraculo (Eod. saec).

Nonis Decemb. Eodem die obiit Bero femina. = Eodem die obiit Raimundus Berengarii Comes Barchinonensis et Marchio. 

II. Idus Decemb. Eodem die obitum Wadamiri abbati Sancti Felicis anno DCCCC.LXXV. (Saec. XI. ineunte.).

XVIIII. Kal. Januar. Eodem die obiit Adalbertus Raimundi Levita de Malved. 


Excerpta ex altero Martirologio Eccl. Gerundensis, adnotato in Codice Martirologii ms. saec. XIV. 


Mens. Januarii. 


VIII. Idus Januarii, Anno M.CC.XIIII obiit Dompnus Raymundus Terrachonensis Archiepiscopus huius Ecclesiae Canonicus.

III. Idus Januar. Eodem die obiit Berengarius Terrachon. Archieps.

IX. Kal. Februar. Eodem die obiit Petrus Lodomerii de Ungaria, filius Comitis Dionisii. 

VI. Kal. Februar. Eodem die anno Incarnationis Domini M.C.XCV. obiit Dompnus Raymundus Gerundensis Episcopus.

III. Kal. Februar. Anno Dni. MXCC.XI. obiit apud civitatem Vianne (Viena, Wien), ubi per Summum Pontificem erat generale Concilium convocatum Venerabilis Dnus. Bn. de Villamarino bonae memoriae Episcopus Gerundensis, vir excellentis scientiae, et discretionis, qui in Castro de Episcopali et villa de Baschera furcas erexit, et cum multis laboribus, dampnis, et sumptibus, ut ibi essent perpetuo, et quod merum et mixtum imperium Gerunden. Eccla. semper ibi haberet per privilegium regale optinuit; quod privilegium in thesauraria ipsius Ecclae. reponi fecit; et locum de Quarciano emit, quem dignitati Episcopali legavit; et super redditibus ipsius loci duos sacerdotes instituit, quorum cuilibet annuatim CCC. sol. de reditibus supradictis per Episcopum Gerunden. dari mandavit: Volens et ordinans quod ipsorum quilibet ter semper celebraret Missam in qualibet septimana: et post Missam ille qui celebrasset indutis capa serica, quam eos semper habere voluit (et cum opus esset ut emeretur per Episcopum Gerund. mandavit) supra tumulum suum exiret, et ibi absolutionem faceret; et quod semper in Missis et absolutionibus alter alterum adiuvaret, et quod intereset semper in Eccla. Gerund. diurnis officiis pariter et nocturnis; et ut retro Episcopum semper in processionibus, que in Eccla., civitate, vel suburbiis fierent, irent, et eum in celebrandis ordinibus adiuvarent. Instituit etiam anniversarium... et voluit ut perpetuo in quatuor precipuis festivitatibus B. Mariae darentur sacrosancto altari S. Mariae in qualibet earundem duo cerei quatuor librarum cere (cuatro libras de cera), qui in servicio ipsius altaris arderent, ut beata Virgo vellet sue anime esse... Et ad ea complenda redditus loci predicti de Quarciano obligavit: Crossam etiam suam pulcherrimam argenteam Ugucionem in grammatica, et librum Rationale vocatum, et librum Pontificalem Romanum vocatum pulcherrimum ipsi Ecclae. legavit; volens dictos duos libros Hugucionem et Rationalem esse perpetuo in circa nova Ecclae. Gerund. catenis affixos in servicium Ecclae. 

Prid. Kal. Februar. Eodem die obiit Audesindus Pbr. = Et Guillelmus de Terradis Sacrista maior, qui... tabulam argenteam altari Beatae Mariae fieri fecit. 


Mens. Februar. 


VIII. Idus Februarii. Anno Dni. M.CC.LIIII. apud Neapolim, ubi erat curia romana, obiit Dompnus Berengarius huius Sedis Episcopus, de ordine Predicatorum, qui tria festa IX. lection. in hac sede ordinavit et instituit sollemniter celebrari, videlicet festum Beate Katerine Virg., et beati Dominici Confess., ordin. Predicator., primi institutoris, et S. Petri Mart. eiusd. ord... 

XIIII. Kal. Marcii. Eodem die obiit Odemarius Pbr. et Berengarius Terrachonens. Archiepus., huius Ecclae. Sacrista, qui fuit de Villa mulorum (Vilademuls). Et Reverendus Franciscus de Blanis, qui fuit Epus. Gerunden. et Barchinonensis.

X. Kal. Marcii. Eodem die obiit Domnus Petrus de Castronovo Gerundensis Epus., anno Xpi. M.CC.LXXVIII. pro quo fit anniversarium Conventuale per D. Epum. 

VII Kal. Marcii. Anno Dni. M.CC.XXIX. obiit dompnus Hugo Comes Impuriarum. huius Sedis Canonicus. 


Mens. Martii. 


Kalendis Marcii. Eodem die obiit Ermessendis Comitissa religiosa femina, que hanc Sedem ditavit... tabulam auream ac crucem Deo et Sanctae Mariae obtulit, et 

Ecclam. multis ornamentis ornavit, cuius obitus sollemniter debet celebrari. = Item Petrus Abbas Villabertrandi (Vilabertrán) et archilevita istius Sedis.

VI. Non. Marcii. Eodem die obiit... et Rodlandus Abba, G. et huius Sedis Archidiaconus.

V. Non Marcii. Eodem die obiit Arnaldus de Juniniano Archidiaconus de Rogationibus, et venerabil. Petrus de... Cesaraugustanus Epus (obispo de Zaragoza).

IIII. Non Marcii. Eodem die obiit Petrus primus Uliani Prior. 

Prid. Non. Marcii. Eodem die obiit Sendredus Sacerdos et Sacrista. Et apud Barchinonam Sanctus Odegarius Terrachonensis Archiepiscopus, anno Dominice Incarnationis M.C.XXXVI.

Nonis Marcii. Eodem die obiit... Guillelmus Terrachonensis Archiepus. de Castro Terroge.

XV. Kal. April. Eodem die obiit Raimundus Petri Bonardel, qui optulit Deo (no se ve si es una o) et huic sacrosancto altari genitricis Marie annulum aureum Episcopalem (anillo de obispo, episcopal, de oro).

XIII. Kal. April. Anno Dominice Incarnationis CLXVIII. post mille obiit Guillelmus huius Sedis Episcopus de Petra incisa (Peratallada) qui Palacium construxit.

VII. Kal. April. Eodem die obiit bone memorie Dompnus Bernardus de Pavo, Gerundensis Episcopus, qui B. Pauli Apost. construxit capellam, et in illius festo et vesperis duplum statuit et sollemne anniversarium die obitus sui inauditum Gerunde, duo in ipsius capella beneficia stabiliens, ac Sedem Gerunde fonte aque, et ornamentis pluribus illustrabit. Decessit autem XXVI. mensis Marcii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCC. quincuagesimo septimo.

III. Kal. April. Ipso die obiit Dompnus Jacobus Cabriae Gerundensis Episcopus. 


Mens. Aprilis. 


XVIIII. Kal Maii. Anno Domini M.CC.IX. obiit Guillelmus de Ortafano, Elnensis Epus., huius Sedis Canonicus.

XV. Kal. Maii. Eodem die obiit Arnulfus Gerundensis Episcopus.

XIIII. Kal. Maii. Anno Incarnationis Dominice M.C.LXX. primo obiit Domnus Hugo Terrachonensis Archiepus.

XI. Kal. Maii. Obiit Guillelmus Abbas Villebertrandi, huius Sedis Archilevita.

IX. Kal. Maii. Eodem die obiit Ermengaudus Elnensis Episcopus, huius Sedis Canonicus. 

VIII. Kal. Maii. Anno Dominice Incarnationis M.C.XC.VI. obiit Ildefonsus Rex Aragonen. (1196, rey Alfonso II de Aragón, 25 de abril) huius Sedis Canonicus.

VII. Kal. Maii. Eodem die obiit Teudesindus Abbas S. Felicis.

IIII. Kal. Maii. Eodem die obiit Raymundus Ouesalli huius Sedis Epus. 


Mensis Maii. 


VI. Non. Maii. Eodem die obiit... Guillelmus de Monellis huius Sedis Epus.

VIII. Idus Maii. Obiit Dompnus Bnus. de Vilacerte Epus. Gerundens. 

XVII. Kal. Junii. Eodem die obiit Gondemarius Epus. 

XIII. Kal. Junii. Eodem die obiit Otoras Levita. Et Sendonandus Abbas. 

XI. Kal. Junii. Eodem die obiit Teudalegus Pbr. et Sacrista. 

(espacio largo) Eodem die obiit Berengarius Comes Barchinon. ac Marchio. 


Mensis Junii. 


III. Non Junii. Eodem die obiit Atto Clericus magnus scolasticus. Et anno M.CCCC.V. obiit venerabilis Bernardus de Brugarolis Canonicus et Sacrista maior huius Ecclae, qui procuravit fieri unionem Capellaniarum pro distributionibus in dicta Eccla. largiendis. 

Nonis Jun. Eodem die obiit Erogius Archipr.

VII. Idus Jun. Eodem die obiit Adalidis femina. Et Magister Radulfus.

VI. Idus Jun. Eodem die obiit Bn. Mironis huius Sedis Prior et Praepositus. 

Pridie Idus Jun. Eodem die obiit Offitus levita. Et domnus Gilabertus de Crudiliis Epus. Gerundens.

XIIII. Kal. Julii. An. Dominice incarnationis M.C.XC. VIII. obiit Domnus Gaufridus Gerundensis Epus.

XI. Kal. Jul. Eodem die Incarnationis Xpi. M.CC.LXX.III. obiit Venerab. Guill. de Montenigro, huius Sedis Sacrista. Qui existens Terrachonensis electus fugavit viriler de Vice-comitatu Castriboni, et de montanis de Pradis multitudinem hereticae pravitatis. Deinde exercitu congregato, castrum et insulas de Eviça et de Formenteria, depulsis paganorum spurcitiis, Xpi. fidei acquisivit. (Longa oratione prosequuntur alia viri gestae, quae inter primum est fundatio Monasterii Cartusiae apud S. Paulum de Maritima). 

X. Kal Jul. Eodem die obiit Carbo S. Mariae Ulianensis Prior.

IIII. Kal. Jul. Eodem die obiit Bnus. Terrachonensis Archiepiscopus huius Sedis Sacrista. 


Mensis Julii. 


XV. Kal. Augusti. Eodem die obiit gloriosus Marchio Raimundus Comes Barchinonensis, Bisuldunensis, et Urgellensis.

XIII. Kal. Augusti. Eodem die obiit Arnaldus Carchasonensis Epus., huius Sedis Canonicus. 

X. Kal. Augusti. Eodem die obiit Arnustus levita de Romannano. Et Poncius Dertosens. Epus.

VII. Kal. Augusti. Eodem die obiit Dompnus Berengarius de Crudilis bonae memoriae Epus. Gerundens., et est sepultus Barchinone in domo fratrum minorum. 


Mensis Augusti. 


Kal. Augusti. Eodem die obiit Petrus Gerundensis Epus. Et Petrus de Requesen. Abbas S. Felicis.

IIII. Non. Aug. Anno Dni. M.CC.XVIII. obiit Domnus Raymundus de Palafolls huius Sedis Epus.

III. Non Aug. Obiit Placianus. Et Bonucius Sacrista. Et venerab. Berengarius Archilevita de Rogationibus, qui novum dormitorium construit fecit. Et cupam argenteam ad servandum corpus dominicum Beatae Mariae dedit. 

Prid. Non. Aug. Obiit Dompnus Berengarius Gerundens. Epus.

Prid. Idus. Aug. Obiit Mathfredus Abbas et Archilevita. Ipso die obiit Venerabilis Dnus. Gasto de Monthecateno (Montecatheno, Moncada) huius Sedis Epus. 

XVII. Kal. Sept. Obiit Guillelmus Jordanis Elnensis Epus. huius Sedis Canonicus. Et venerab. Dominicus Jurado Abbas S. Felicis Gerunde. 

XII. Kal. Sept. Obiit Attonus Epus. Et Ermengaudus Comes.

XI. Kal. Sept. Obiit Poncius de Palacio huius Sedis Canonicus, et Praepositus Evicae.

V. Kal. Sept. Obiit Petrus Vicensis Epus. huius Sedis Canonicus. 


Mens. Septemb. 


IIII. Non. Sept. Eodem die obiit Bnus. Hostolensis Abbas S. Felicis.

III. Non. Sept. Eodem die obiit Bnus. Umberti huius Sedis Epus.

Nonis Sept. Obiit Sonifredus Epus.

V. Idus Sept. Obiit Falcucius Doctor parvulorum

IIII. Idus. Sept. Obiit Raymundus de Basso, Abbas Sancti Felicis. 

Pridie Idus Sept. Obiit Petrus Rex Aragonum, Comes Barchin. anno Dni. M.CC.XIII. (Pedro II de Aragón)

VIII. Kal. Octob. Obiit Berengarius Arnaldi S. Felicis Abbas, huius Sedis Archilevita. 

VI. Kal. Octob. Obiit Venerab. Dnus. Guillermus de Villamarino Epus. Gerundensis. 

IIII. Kal. Octob. Obiit Berengarius de Argelariis huius Sedis Pbr. qui capituli et Ecclae. pavimentum lapideo tabulatu persolvit.


Mens. Octobris. 


IIII. Non. Octob. Obiit Petrus S. Pauli Narbonensis Abbas, huius Sedis Canonicus. Et Bonus homo sacerdos et Sacrista. Et Dompnus Bertrandus de Monterotundo bone memorie huius Sedis Epus.

VIII. Idus. Octob. Obiit Dalmacius de Petra incisa Abbas S. Felicis Gerunde. 

III. Idus Octob. Obiit Guillelmus Gaufredi Pbr. et Thesaurarius huius Sedis, complens dies suos in bona, et annos in gloria. Qui... legavit in suo testamento inter alia huic Sedi X mille sol. Barchin.; et quia probatum extitit quod in vita sua promisserat Malgurienses, facto inde cambio fuerunt duodecim millia LXX tres sol. et IIII den. Barchin. pro capite Ecclae. construendo, vel in cimberio argenteo supra altare beatae Mariae Virginis erigendo: ac bibliam suamquae; per quatuor volumina est divisa.

XIII. Kal. Novemb. Obiit Bnus. Carcasonensis Epus. huius Sedis Canonicus. 


Mens. Novembris. 


Nonas Novemb. Obiit Reverendus Dnus. Berengarius bonae memoriae Epus. Gerundens. qui apud Neapolim dies suos clausit extremos.

V. Idus Novemb. Obiit Raymundus de Avinione Abbas S. Felicis Gerundae. 

III. Idus Novemb. Obiit Vitalis de Blanis Abbas S. Felicis Gerundae. 

XV. Kal. Decem. Eodem die obiit Berengarius Gerunden. Epus. Et Petrus de Pontonibus Abbas S. Felicis Gerunde.

XI. Kal. Decemb. Obiit probus vir Dompnus Arnaldus de Monterotundo Epus. Gerunden. anno Dni. M.CCC.XLVIII. Qui unum Presbiterum instituit in Eccla. Gerundensi, et alterum Rupiani. Item duos cereos ardere in praesentia Crucifixi: et alios duos ante Claustri imaginem quando procesio fiet ibi. Item unum cereum... Item unam lampadem in capella quatuor martyrum, et alteram in capella Palacii. Item festum Corone Dni. ob reverentiam eiusdam Sanctae Spinae in praesenti Eccla. honorifice permanentis: et pro eius festo dari cuilibet de Capitulo XII denar. Item Sancti Karoli, qui hanc Ecclam. dotavit: et pro eius festo omnibus de Capitulo unum solidum.

VIII. Kal. Decemb. Anno Dni. M.CC.XLV. Obiit Dompnus Guillelmus de Cabanellis, huius Sedis venerabil. Epus. vir excellentis scientiae, magnae castitatis, et honestatis praeditus.

IIII. Kal. Decemb. Obiit Guillelmus de Boyl Epus. Gerundensis. 


Mens. Decemb. 


Nonis Decemb. Eodem die obiit Raymundus Berengarii Barchinonensis Comes et Marchio, qui fuit interfectus à traditoribus suis. Et Guillelmus Elnensis Epus., huius Sedis Canonicus.

XVIII. Kal. Januar. Eodem die obiit Dompnus Valgerius Elenensis Epus., huius Sedis Canonicus. Anno M.CC.XX VII obiit Alamandus huius Sedis Epus.

XIIII. Kal. Januar. Anno Dni. M.CCC.XXIIII eodem die obiit Rever. Pater Dnus. Petrus de Rochabertino huius Sedis Epus., dulcis, humilis, et benignus, qui plurimum 

dilexit hanc Ecclam., et eius clerum, in qua nutritus fuerat ab infantia, et eandem decoravit operibus diversis, et ornamentis plurimis... et plura fecisset, si longo tempore vixisset; sed non vixit nisi sex annis Episcopus. 

XIII. Kal. Januar. Anno Dni. M.C.LVIIII obiit Dompnus Berengarius Gerunden. Ecclae. Epus. qui fuit Abbas Villebertrandi. 


dijous, 26 de maig del 2022

CARTA XVI. Noticia de varios MSS. preciosos del monasterio de S. Miguel de los Reyes y de otras partes.

CARTA XVI. 

Noticia de varios MSS. preciosos del monasterio de S. Miguel de los Reyes y de otras partes. 

Noticia de varios MSS. preciosos del monasterio de S. Miguel de los Reyes y de otras partes.


Mi querido hermano: Acabo de llegar a esta ciudad de Segorbe para continuar mi expedición; y deseando no perder tiempo, mientras comienzo a tomar conocimiento del archivo de su santa iglesia catedral, que es uno de los más bien conservados de la nación, y voy preparando las noticias preliminares de esta silla, necesarias para el plan de sus costumbres religiosas; habiendo dedicado unos cortos instantes a rebuscar mis papeles, he ido entresacando de ellos sobre varios MSS. que he visto los apuntamientos más dignos de tu atención, y cuya memoria puede hacer al caso. A poca distancia de Valencia y a la orilla del camino real de Barcelona está el monasterio de S. Miguel de los Reyes de la orden de
S. Gerónimo
, cuya descripción hizo Ponz en el t. IV de su viaje (carta IX). Mas como este viajero habló tan de paso de la biblioteca de aquella casa, que apenas la nombra, y estas sean el principal objeto de mi especulación; después de haber reconocido el edificio, las pinturas y otras memorias de la generosidad de su fundador don Fernando, duque de Calabria, debí a los padres Llazer y Giner, dignos sucesores del docto y piadoso bibliotecario fr. Francisco Vives, que me franqueasen sus preciosos códices MSS. La mayor parte de ellos son de humanidades, escritos en Italia en los siglos XIV y XV con mucha prolijidad en finísimas vitelas, adornados de buenas miniaturas.

Entre ellos vi un martirologio escrito el año 1254, como consta de una breve nota, que se halla al principio con este título: de arte inveniendi qualiter sit pronuntianda Luna. De la duda acerca del autor de este martirologio me sacó una breve prefación con este epígrafe: de prologis diversis super opus martyrologii: notandum, dice, quod licet multi dederunt operam ad compilandum martyrologium, tamen tres fuerunt.... Primus Hieronymus... secundus fuit Beda... tertius fuit Usuardus... et hujus est martyrologium subscriptum quod fratres praedicatores prae aliis elegerunt. Seguidamente están los tres prólogos de dichos tres autores, y luego la carta de Usuardo a Carlo Magno. Habiéndose hecho en varias iglesias adiciones de fiestas a este martirologio, como se insinúa también en la misma prefación, es extraño que en este ejemplar escrito en el siglo XIII no se halle mención de de santa María Magdalena, ni de la conmemoración de los difuntos, ni de santo Domingo, ni de S. Francisco, ni de san Pedro mártir, ni de otras fiestas anteriores al año en que se escribió. Por la misma razón es también difícil de averiguar la iglesia o nación a que pudo pertenecer: aunque yo conjeturo que es códice italiano. También lo es un breviario de la orden de Predicadores que allí mismo se conserva, curiosamente escrito en vitela en folio, muy parecido a otro que vi en la biblioteca real de esa corte, que fue del rey de Nápoles Fernando I y de su mujer Isabel, hija del conde Tristán, regalado por dichos príncipes a fr. Juan Pistoriense, dominicano, el año 1467. 

Algunos otros libros litúrgicos conserva este monasterio, pero de corta consideración; lo cual me dejó tiempo para atender a otras curiosidades literarias que quise notar; porque al cabo ya estaba allí, y no era razón perder el viaje. Tuve pues la complacencia de leer la carta original de Luis Vives al fundador de esta casa, fecha en Breda a 20 de Agosto de 1538, y publicada en el tomo VIII de la edición de sus obras, que se hizo en Valencia el año 1790: un sermón para la fiesta de S. Matías, original de S. Luis Bertrán, que también se imprimió entre los demás de este santo. Si te acuerdas del que copiamos suyo en el Escorial de Conceptione beate Virginis, puedes hacer cuenta que has visto este manuscrito verdaderamente estimable. Lo es también, aunque por otro estilo y por varias circunstancias, otro en folio, que contiene el famoso (1) romance francés, intitulado: de la Rose, ou le miroir des amateurs (de la rosa, o el espejo de los amantes). Muestra del miserable estado de la poesía en Francia en el siglo XIII, en cuyos principios le comenzó a componer Guillermo de Lorris, y le concluyó un Juan de Meun a mediados del mismo. A este último le atribuyen por entero casi todos los diccionarios y bibliotecas que he visto hasta ahora. Mientras no llega a mis manos una disertación francesa sobre los verdaderos autores de esta obra, que se imprimió en Dijon en 1737, con un suplemento al glosario que sobre ella había impreso dos años antes el abad Langlet Dufresnoy, diré lo que arroja de sí este ejemplar. Después del romance, que es largo, y en que no suena cual sea el autor, siguen inmediatamente tres obritas desconocidas en todas las bibliotecas, que yo sepa, con estos títulos: ci comence se testement le maistre Jean de Meun. = Codicille du meme. = Les articles de la Foi compiles par le maistre Jean de Meun. Estos dos últimos escritos nada tienen que notar: son breves y de doctrina corriente. 

El primero me obliga a detenerme en su descripción. Primeramente, el hallarse estos opúsculos a renglón seguido del romance, y algunas palabras del prólogo al testamento parecen bastante prueba, que Juan de Meun tuvo parte en la composición del romance. Dice allí en mal francés estas palabras: 

J' ai fait en ma jeunece maint dit par vanite. 

Du manite, gent se sont manites foir delite 

Or men donit Dieux un faire par vraye charite 

Pour amender les autres qui poy moint proffite. 

Donde parece (2) que el autor, como arrepentido de haber servido a la vanidad, se propone escribir obligado de la caridad para enmienda de sus próximos. Copiaré ahora los epígrafes de algunos de los capítulos del dicho testamento. Les trois fins auxs quelles un chretien doit tendre en chacune euvre. = Comme len doit plus tort sauver les aucteurs que les reprendre. = Les choses par les quelles penser on se garde de pecher. = De la briefte de jeunece, et des miseres de jeunece, et de viellece. = De la vilte de homme mort, et de la beaute del ame. = Du content qui est entre les mendians, et prelas pour confesser. = Comment les mendians, confessent toutes manieres de gents; et lur font faire testement à son gre. Por estos dos últimos epígrafes se ve cuan desafecto a los mendicantes se mostraba Meun en su última y más reflexionada obra; y por consiguiente, con cuanta razón le excluye Echard del número de los escritores dominicanos (bibli. script. O. P. tom. I. pág. 741). El silencio de los monumentos antiguos de su orden, la indecencia que resalta en el dicho romance, y la insulsez del cuento del arca llena de piedras, que dejó cerrada, con que chasqueó a sus hermanos, que creían hallar en ella un gran tesoro, son los únicos argumentos de que Echard se vale para negar que fue dominicano. Mas yo tengo a mano otra prueba de lo mismo; y permíteme esta digresión. Uno de los capítulos del testamento se intitula: les biens que Dieu fist à maistre Jehan de Meun, pour quoi appt quil ne fust fas boiteaux. Cuenta pues estos beneficios en las siguientes estrofas.

1. Encor le doy je plus amer quant il me membre

Quil me fist quant au corps sans defaulte de membre

Quil me fist chretien, et quil me daigna rembre 

Ce ne doy oublier en aoust nen septembre.

2. Dieu ma fait seue grace maint bien corporalment

Et ma tousiours preste des biens temporelment

Encor ma il plus fait espirituelmen: 

Pour quoi ie le devroie amer trop corelment, 

3. Dieux ma trait sans reprouche de jeunece et defance:

Dieux ma parmains perils conduit sans conescheance: 

Dieux ma done au monde honneur et chevisance: 

Dieux ma done servir les plus grans gens de France. 

4. Mais une remembrance mespouvente et affronte 

Que qui plus tient de Dieu plus endoit rendre compte 

Nul ne prent si gran coup com cil qui trop hault monte. 

…....

En estas palabras no aparece vestigio de estado religioso, del cual es regular hiciera mención, aunque no fuese sino para abominarle. A este argumento no quiso ceder un cierto amigo, fundado en las miniaturas de que está sembrado este códice, en las cuales se ven religiosos dominicos, o predicando, o paseando, o en otras actitudes. Pero es de notar que el autor personifica entre otros vicios la abstinencia forzada y el falso semblante, y los introduce haciendo guerra a la maledicencia o crítica, a la cual llama male bouche por una manera semejante a la que usó nuestro arcediano de Ita

Sea pues este códice del tiempo del autor, o posterior; porque se le antojase al escribiente figurar l' abstinence violente por un religioso dominico, y le faux semblant por una como monja; de estos símbolos no puede inferirse que fuese este escritor dominico ni de otra orden religiosa. Gerson le llama clérigo. Pero dejemos ya esto, y vamos a otra cosa nuestra, y muy digna, a mi parecer, de que no se pierda su memoria. Este papel adjunto, escrito en lemosín, es copia de un breve MS., que existe en esta librería, mejor y más elocuente sin comparación que el largo romance de la Rosa. El judío rabi Çag (3) de Sujulmeça (según se lee en la biblioteca de Nicolás Antonio), o Izach de Zigi Valmeja, como dice este MS., había recibido de su amigo rabí Samuel de Fez, una carta o libro en que probaba la venida del Mesías, y que era por consiguiente vana la larga espera de los de su secta (a). A ella contestó Izach aprobando su doctrina con una breve carta que he hallado aquí traducida al lemosín, sin haber podido rastrear quien fuese su intérprete. El carácter del MS. es de principios del siglo XV o fines del XIV. Del mismo tiempo es el lenguaje, en el cual no sabíamos hasta ahora que estuviese traducido este documento de tanta confusión para los judaizantes (b: Se publica en el apéndice núm. XI.). 

(a) De esta obra traducida al latín por el dominicano fr. Alfonso Buenhombre, y de sus versiones castellanas habla Nic. Ant. en la bibl. vet. 

Consérvase también MS. el tratado de eruditione principum, el mismo a la letra que se injirió entre los opúsculos de santo Tomás, edición de Roma 1570, como obra apócrifa. Nadie duda ser del dominico fr. Guillermo de Peralta. Mas en este códice hallo que el autor en la dedicatoria y prólogo con el mismo nombre y apellido, se llama ordinis heremitarum S. Augustini.

Quisiera hablar de otros MSS. aun del siglo XIII, que existen en aquella exquisita biblioteca; pero son de obras ya publicadas, y falta el tiempo para otras cosas. La necesidad de registrar códices y libros rituales, me va trayendo a las manos una buena porción de ellos escritos por autores españoles, y no muy conocidos. De muy pocos hace mención el erudito Francisco Antonio Zacaría en su bibliotheca ritualis. Por lo que he visto hasta ahora puede presentar España una colección de tratados sobre la disciplina ritual tomada en toda su extensión, los cuales, ya que no excluyan la necesidad de acudir a los escritores extranjeros, merecen por lo menos nuestra gratitud, como merecieron muchos de ellos ser estudiados y disfrutados por los sabios de otras naciones. No creo que perdería el trabajo empleado en ir formando una biblioteca ritual española, mayormente siendo casi necesaria resulta de mis apuntamientos sobre lo que me va viniendo a las manos. Uno de los autores que merecerían distinguido lugar en esta biblioteca tiene depositadas sus obras litúrgicas en la de la catedral de Valencia, riquísima en MSS. estimables, como ya insinué en otra ocasión, de que pudiera hacerse un uso de mucho honor para aquella iglesia, y de gran provecho al orbe literario. Este es el dominicano fr. Guillermo Anglés, cuyas obras litúrgicas se recogieron en un tomo en folio menor, falto de algunas hojas en el fin. El primero y principal escrito suyo tiene este epígrafe: incipit expositio de ordine missae, sumpta à multis dictis ss. doctorum compilata à rev. dom. fr. Guillermo Anglesi de ordine Praedic. lectore sedis Valentiae. Princ. Est sciendum quod expressè est determinatio ss. doctorum specialiter S. Thomae, quod presbyter qui non intelligit totum canonem grammaticaliter quid sonat quaelibet pars, semper quotiescumque celebrat non intelligens canonem totum, peccat mortaliter &c. Es una exposición de cada una de las partes de la misa, por el estilo de Guillermo Durando, aunque no tan ilustrada con especies histórico - rituales. Llena ciento y ocho folios, a los cuales sigue del mismo autor y en lengua lemosina: exposicio breu gramaticalment en romanç del canon, la cual dice haber trabajado para instrucción de los clérigos que no saben latín. Consta de diez y seis hojas. Siguen luego las oraciones del ordinario de la misa, que son con corta diferencia las mismas que usó esta iglesia hasta la reforma de S. Pío V. Las últimas cinco hojas contienen un tratado incompleto con este título: regulae generales circa officium missae. Todo el códice está escrito en Valencia por un Guillermo de Pomareda, notario, año 1420. He tomado algunas noticias de estas obras, y he copiado la traducción valenciana del canon que va adjunta. Esta es la lectura, que según Escolano (a: Escolano histor. de Valencia p. I. lib. 3. c. 7. n. 6.), sacó a luz un fr. Guillermo de la orden de santo Domingo, lector de teología en la iglesia mayor el año 1275, que fueron treinta y siete después de la conquista. 

Pero Escolano con la prisa de escribir su historia, se contentó con copiar a Pedro Antonio Beuter, que en el tratado de rectam sacrificii oblatione, al fin del cap. IV dice lo mismo (a) sin advertir ninguno de los dos el anacronismo en que cayeron; porque si fr. Guillermo publicó su obra en 1275, que fueron treinta y siete después de la conquista, siendo necesario suponer una edad madura para escribir esta obra, no pudo llegar a ser lector de teología de la iglesia mayor; oficio que se instituyó el año 1345 por el obispo don Raymundo Gastón, como lo puedes ver en Diago, que trae el instrumento público de esta erección (b: Diago histor. prov. Arag. lib. I. c. 21.). La verdad es que nuestro fr. Guillermo, nacido a principios del siglo XIV, fue el primer lector de esta cátedra, la cual regentó desde su erección hasta su muerte acaecida en 1368. En este tiempo medio escribió sus obras. 

(a) Aliae ovationes ponuntur in romano caeremoniali, et aliqui etiam orant psalmum Miserere mei inter induendum. Non reperi quis eas ediderit,  quicumque tamen author fuerit, primus episcopus Valentinus, post Valentiam restitutam, e manibus maurorum agarenorum, qui fuit frater ord. Praed. (Véanse las notas a la carta III), eas instituit dici; prout refert Guillelmus frater ejusdem ordinis, primus lector Valentinae sedis, in quadam lectura, quam edidit anno Domini 1275, post Valentiae restitutionem anno 37 (Beut. loc. laud).

Tampoco hallo en ellas que diga su autor lo que afirman Escolano y Beuter, que las oraciones preparatorias a la misa fueron instituías o mandadas decir por el que suponen primer obispo de Valencia después de su conquista fr. Berenguer de Castel-Bisbal (a). Acaso estaría esta especie en las hojas que faltan; en las cuales no sé yo si tendría ocasión más oportuna de decirlo, que en las que se conservan. Como quiera, no es cosa inverosímil: aunque pudiera ser más bien que estas oraciones con lo demás perteneciente a los oficios de dicha iglesia, las comenzase a ordenar don Pedro de Albalat, que vino a Valencia como arzobispo de Tarragona a celebrar un concilio en 1240 día 8 de Mayo (b), y a disponer algunas cosas relativas a la tranquilidad y buen régimen del obispado reciente, como su visitador, en el año 1242 (c). 

(a) Véase la carta III not. 2. 

(b) V. Antón. Agust. constit. tarracon. p. 369.

(c) Consta esto de algunas constituciones que se hallan entre las de esta iglesia catedral: cum nos, dice en ellas, Petrus archiepiscopus tarracon. ex debito pastoralis officii Valentinam ecclesiam curaremos personaliter visitare &c. 

Basta de ensayos de Biblioteca: sólo quiero añadir dos palabras sobre un breve MS. hallado en mi convento de S. Felipe, que aunque no pertenece a nuestro propósito, al cabo, es cosa rara y desconocida aun a los que poseen los opúsculos inéditos de su autor fr. Diego de Yangas, confesor de santa Teresa de Jesús, y autor de la obra de Christi et sanctorum operibus. Esta que yo he encontrado se intitula del silencio y olvido y sueño espiritual que alcanzan los siervos de Dios en la oración. Escrito por el padre fr. Diego de Yangas, de la orden de santo Domingo, a una religiosa descalza. Está dividida en tres breves tratados, en los cuales explica las palabras siguientes: 

1. Laetati sunt quia siluerunt. Ps. 106. 

2. Quoniam non cognovi litteraturam, introibo &c. Ps. 70. 

3. Per somnium in visione nocturna quando irruit sopor super homines, et dormiunt in lectulo. Job 33. 

Dios te guarde. Segorbe a 2 de Marzo de 1803. 

NOTAS Y OBSERVACIONES. 

(1) El famoso romance francés intitulado de la Rose. 

Esta obra ruidosa en su tiempo, y muy protegida con especiosos pretextos por las pasiones humanas, dio motivo a Juan Gerson a que escribiese el año 1402 aquella sabia invectiva titulada: tractatus contra romantium de Rosa, que se publicó en la colección de sus obras, hecha en Antuerpia (Antwerpen, Amberes) el año 1706, t. III. col. 297. El mérito de este romance puede colegirse de las siguientes palabras de Gerson: quod autem opus tale Ovidii pejus sit opere, manifestè liquet. Ars enim amandi quam scripsit Ovidius, non solum in dicto romantii continetur libro; sed translati sunt, aggregati, et vi quadam tracti absque proposito ullo complures alii libri, tum Ovidii, tum aliorum qui non sunt minus inhonesti et periculosi; ut sunt dicta Eligii, et Petri Arbellart, Juvenalis, et fabellae fictae omninò ad perversum hunc finem... Erat enim fatuus amator, ideo non curabat quemquam excipere, ut majorem omnibus (mulieribus) se prosternendi daret audaciam. Nec hoc melius poterat complere, quàm ut per eum mulieres intelligerent, omnes esse tales, nec sese servare posse, quin illud agant (col. 304). Y luego añade: si quis immorari vellet omnia taxare et reprehendere, quae male in hoc libro proponuntur, potiùs dies deficeret, quam querela (col. 305). Y luego concluye diciendo: auferatur ergo liber talis et exterminetur absque ullo usu in futurum. El mismo Gerson en un sermón contra la lujuria predicado en la IV dominica de Adviento (op. t. IV. col. 926. seq.) da un compendio de los principales errores de esta obra, diciendo: magister Joannes Meldunensis...in hoc errabat quod per rationes stultum effinxit amatorem. Secundo, in hoc quod hortabatur omnes communibus et nudis loqui sermonibus. Tertio, in hoc quod publicavit librum suum nondum perfectae aetatis hominibus qui abutebantur. Quarto, in hoc quod suae etiam rationes mostrabant nudè incendendum esse. De donde concluye: si esset mihi liber romantii de Rosa, qui esset unicus, et valeret mille pecuniarum libras, comburerem eum potius quam ipsum venderem ad publicandum eum sicut est... Si scirem ipsum (auctorem) non egisse poenitentiam, non potius rogarem pro eo, quàm pro Judâ; et augmentant hi qui in malo eum legunt, poenam suam, si est damnatus vel in purgatorio.

He aprovechado la ocasión de manifestar esta sabia y piadosa censura, para que conforme a ella se corrijan las excesivas alabanzas que han dado algunos escritores a este romance. 

(2) Parece que el autor como arrepentido de haber servido a la vanidad. 

Esta era una de las razones alegadas por los defensores de este escritor, la cual propone Gerson (tract. contra rom. de Rosa col. 299) diciendo: alius veniam quaerebat ob juventutem et stultitiam, allegando illum amatorem poenitentiam ductum fuisse quando scripsit. Feci, iniquit, in juventute mea varia dicteria per vanitatem.

A lo cual responde Gerson: optarem... auctorem qui hic accusatur in propriam personam, praesentem adesse redeundo de morte ad vitam... velociter, ultro et aequo animo delictum suum fateretur, veniamque pro delicto satisfaciendo esset petiturus. Ad id praesumendum multa me movent conjectura, praecipuè verò illa quam nonnulli allegarunt, quod adhuc superstes et vivens poenitentiam egerit, librosque interea de verà fide, et sanctam doctrinam ediderit. 

(3) El judío rabí Çag de Sujulmeza, o Isach de Zigi Valmeja... había recibido de su amigo rabí Samuel de Fez una carta &c. Este Samuel es el famoso judío de Fez, que se convirtió en Toledo a nuestra santa fe hacia los años 1087, poco tiempo después de haber sido conquistada de los moros aquella ciudad por don Alfonso VI. Vuelto a Marruecos después de su conversión, tuvo allá una famosa disputa con el docto moro Albucaleb, cuya historia escrita por él en lengua arábiga, se conservaba en la real biblioteca del Escorial en los tiempos de Nicolás Antonio (V. bibl. vet. lib. VII. c. I. n. 7.), y debió perecer en el incendio del año 1671, pues ahora no existe (V. Bayer not. in bibl. V. Nicol. Ant. loc. laud. ) 

Esta carta escrita en arábigo por rabí Samuel a Isach (Isaac), rabino de la sinagoga de Subjulmeta en el reino de Marruecos, la tradujo en latín fr. Alonso Buenhombre el año 1339 (Echard bibl. t. I. p. 594), de la cual versión se conserva una copia en la real biblioteca del Escorial, y de esta versión hizo en Salamanca otra castellana Álvaro de Villaescusa a ruegos de Juan de Villafuerte, por los años 1418 (Higuera hist. de Toledo lib. XVI. c. 5), la cual debe ser la impresa en Valladolid el año 1511. De la versión castellana de esta carta, que se conserva en esta real biblioteca de Madrid, publicó varias muestras el señor Bayer en sus notas a Nicolás Antonio (bibl. vet. IX. c. 5. n. 250). 

https://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_San_Miguel_de_los_Reyes


carta XVII Lanuza Aliaga

dimarts, 1 de setembre del 2020

La expansión de la lengua valenciana en Cataluña.

La expansión de la lengua valenciana en Cataluña.

Este verano, en una tórrida tarde en la Universidad de Barcelona, comprobé lo interesante que era el manuscrito Ms. 1010. Terminado hacia 1637, con caligrafía semejante a batallones de inquietas hormigas, trataba sobre la "lengua catalana materna". Ahora, ya en el Reino, he consultado los comentarios sobre el citado manuscrito en la "Historia de la Lìteratura Catalana", de D. Martí de Riquer, y algo no concuerda; la única cita referente a nosotros es para recordar que en los años del manuscrito estudiaban en Lleida más de "300 valencianos que hablaban y entendían, como es lógico, el catalán" (HLC, V, p. 430).
Por supuesto que entendían el catalán y el latín, pero ¿hablaban catalán o valenciano?
El Ms. 1010 confirma que las lenguas habituales en Lleida fueron el catalán, el latín (círculo universitario) y el valenciano; conclusión que no sorprendería si la
inmersión no censurara originales.
La Universidad de Lleida fue autorizada en 1300 por Jaime II en un lugar a salvo de ataques costeros y de la peligrosa frontera castellana, aunque alejado de Valencia, Zaragoza y Barcelona.
El monarca nacido en Valencia concedió a Lleida el monopolio de los estudios universitarios de todos sus estados; hecho que explica la nutrida presencia de valencianos en la diminuta ciudad.
La tradición persistió incluso en el XVII, cuando el Estudio General de Valencia superaba a Lleida en prestigio y alumnado.
La Universidad reconocía a los valencianos múltiples inmunidades y por privilegio de Alfonso III (año 1428), elegían al rector independientemente de aragoneses y catalanes. Lérida vivía de su Universidad y, necesariamente un colectivo que oscilaba de 300 a 800 valencianos sobre una población que, por ejemplo en
1708 no superaba los 3.000 habitantes, tuvo que influir lingüísticamente a lo largo de los siglos, desde 1300 hasta 1705.
El avispado gerundense Onofre Pou se percató del negocio que supondría un diccionario en las tres lenguas habituales y, tras estudiar en Valencia, editó en 1575 un vocabulario valenciano-catalán-latín. Convertido en bestseller, sirvió de texto en la universidad catalana hasta el siglo XVIII, según reconoce la propia Enciclopedia Catalana.
Precisamente los que discuten en el Ms. 1010 sobre las lenguas maternas son dos ilerdenses ilustres: el canónigo Alexandro Ros y el catedrático Diego Cisteller. El primero advierte que si los sermones sólo se imparten en catalán no gustará a los extranjeros, incluso a los valencianos. Y añade que "en el Reyno de Valencia los más son bilingües, sin que se hagan estorbo en la pronunciación las dos lenguas valenciana y castellana" (Ms. 1010). A estas consideraciones (censuradas por Riquer, claro), se opone Cisteller, que convivía con valencianos en Lleida y disponía del Thesaurus de Pou para despejar dudas en los tres idiomas. En él, por ejemplo, se aclaraban incluso nimiedades como que el latín pastanaca o el catalán pastanaga equivalían al valenciano safanoria (f. 31 v). La copiosa información sobre léxico y ortografía del idioma valenciano (carchofa, pechines, picher, chic, eixida, otonyo, charrador, etc.) explicaría el éxito del trilingüe vocabulario en las universidades condales.
El constante trasiego valenciano por la ruta de Lleida se efectuaba lentamente, con frecuentes descansos y pernoctaciones en las mismas y poco pobladas aldeas
desde el medieval año 1300. Estudiantes y familiares, cultos y acomodados en relación a los aldeanos, eran modelo a imitar por su refinamiento e idioma. No es
ilógico, pues, que la cuña lingüística valenciana amenazara extenderse desde Lleida hacia la parte oriental de Cataluña, hecho denunciado en 1628 por el catalán Andreu Bosch ("Títols d'Honor', Perpinya, 1628).
La valencianización en la ruta valenciana llegó a un punto en que los predicadores regnícolas usaban el valenciano en sus sermones, no el catalán.
El doctor Cisteller, desde Lleida, testificaba que "los padres Lorenzo San Juan, y Blanch (...) y otros apostólicos varones de la Compañía de Jesús son valencianos, y predican en valenciano en Cataluña" (Ms.1010).
Quien esto dice, recordémoslo, era catedrático de la Universidad de Lleida, y lo afirma en su "Memorial en defensa de la lengua catalana" (Ms. 1010) dirigido a
la Generalidad de Cataluña en 1636. Con él contestaba al también ilerdense Alexandro Ros, que opinaba: "Es fuerza estén retirados en Cataluña sus predicadores, porque rompidos (sic) en la lengua catalana, no han de ir si fueran cuerdos a Valencia, donde falta en el estilo o vicio en la pronunciación ofende grandemente". En otro párrafo del Memorial dirigido a la Generalidad, el letrado Cisteller deja claro que el idioma de los valencianos era independiente de cualquier otro peninsular al recordar que las leyes de Castilla "están en castellano; en Valencia, en valenciano; y en Cataluña, en catalán". Esto también lo censuran, científicamente, los inmersores.
Es lógico que, tras graduarse en Lleida, los universitarios que regresaban a Mallorca y Cataluña añoraran la clásica lengua de los valencianos; de ahí que los catalanes Pere Posa y Pere Bru publicaran en Barcelona en 1481 la "Historia de Alexandre" "en la present lengua valencìana". O que a Gregori Genovart, canónigo de Mallorca, agradeciera la edición del Blanquerna, "traduyt, corregit y estampat en llengua valenciana"; traduccìón efectuada de los manuscritos provenzales de Llull por el catalán Bonlabi en 1521.
La franja de influencia idiomática valenciana fue un tormento para Cataluña hasta 1862, cuando el astuto Milá i Fontanals inventó lo del dialecto catalán occidental.
Hoy, atrapada en el tarquín inmersor, la bisoña Universidad de Elche ya edita folletos en puro catalán.
Articulo publicado en "Las Provincias" 11 de Septiembre de 1997.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...