La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dijous, 18 de juny del 2026
Sonh, Soing, Suenh - Sopa, Sopar, Soport - Sor, Seror, Sorre
divendres, 8 de maig del 2026
Sauma, Saumiera, Saumieira, Saumier, Saumada, Saur, Sor, Saurar
dimarts, 27 d’abril del 2021
Vita Christi, Ysabel de Billena, Isabel de Villena
Kempis
Vita
Christi
POR
Sor Ysabel
DE
Villena
Letra
Gótica (Gotica).
Libro rarísimo (Rarisi*)
Impreso año
1497.
Incunables
1973
(BNE)
Vita
Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta, (la t está damún de la
radera a, pareix un muixó. (Abbadessa
de la Trinitat)
(Notes del editor en chapurriau, Ramón Guimerá Lorente:
Les vocals nassals, como lú, lum : llum les
escriuré n o m, pot ñabé errors. No sol ñabé tildes als textos
antics. Les í en tilde són mol
difissils de diferensiá de les i sense tilde en este tipo de lletra:
gótica.
La I, i mayúscula, pareix una Y mayúscula, com a
Ioachim, Ioachim, Ysta, Ista, etc.
- La BNE, de aon hay
descarregat lo pdf, fique que esta obra está escrita en catalá.
Sirán idiotes.)
Molt alta molt poderosa
*rpianissima
(la p en virgulilla) Reyna e senyora.
La resplandent
lum de deuocio que dins vostra altesa clareia: li ha descubert q (en
virgulilla) en aqst (q en virgulilla) seu monestir hi
hauia vn deuot vita Christi ordenat pla (per la) illustre dona
Elionor al´s sor Ysabel d´Billena Reuerend abad´ssa
e mare nostra: hi p quant vostra Reyal celsitut tota enla
amor del gran Rey d´paradis encesa: hauia scrit al Batle general de
aquest seu regne de Valencia (Ualencia) li trametes
trellat de aquell he pensat fer accepte seruey a vostra Magestat p
que mes prest ases (a ses) reyals mans pogues attenyer:
fer aquell empremptar: hy perque enla fonda y
plorosa vall de lagrimes de aquest mon miserable. los qui ab ales
d´algña mundana laor
se alçen: mes profundament enlo
(en la y en lo, a partí de
aquí u escribiré separat)
baix centre del penos infern deuallen. E los qui p les baixes sendes
de simple humilitat acaminen: mes a la summitat de la Ciutat de
paradis se acosten. La virtuosa 7 (este
7 es lo nexo et, e, y)
dignissima mare Abbadessa
predecessora mia:
ab la lum del seu clar enteniment: mirant los perills que la mundana
laor porta: en tan baix centre de humilitat era deuallada: que no
volgue scriure lo seu nom en alguna part de aquest libre. Tement que
les sues virtuoses obres dins los archius de humilitat tanchades: per
les iniques mans de vana gloria no poguessen esser assaltades: hi
resplandint en ella les ençeses antorches de la claredat d´son
illustrissi3
(pareix un 3, pero hauríe
de sé una m: illustrissim: ne trobo bastantes al llibre, les
escriuré m a partí de aquí)
linatge. Axicom sos reals parents hauien sembrat innumerables acres
de gloriosa fama: per exaltacio de la sancta fe christiana ella
deuotissima mare ha volgut sembrar en lo blanch paper de aquest libre
La lauor de la sua apurada consciencia: perque los quil legissen
poguessen collir fruyt de profitosa doctrina. Suplicant al gran Rey
Jesus volgues esser lo naucher y pilot d´la barcha de son entendre:
perque segurament pogues nauegar en la gran mar de la sua
benauenturada vida. hy los raigs del clar sol de iusticia entrant per
les finestres de la sua luminosa intelligencia: axi en encesa caritat
la scalfaren que volgue ab afanyos treball compondre aquest tant gran
volum 7 libre E puix ella humil religiosa resta loada d´hauer callat
lo seu nom en la composicio de tant digne libre: yon crech attenyer
no poch merit dauant deu en publicar lo nom de tant singular mare de
inmortal memoria digna. Sor Ysabel debillena
lo ha fet. Sor Ysabel debillena
la compost. Sor Ysabel debillena ab elegant y dolç stil la ordenat:
no solament per ales
deuotes sors
y
filles de hobediencia que en la tanchada casa de aqst monestir
habiten: mas encara per atots
los qui en aquesta breu enugosa 7 transitoria vida viuen. Yo
serenissima e rpianissima
(reverendissima)
senyora lo tramet a sa altesa en lo qual trobara tant profundes e
altes sentencies que clarament conexera que lo sperit sanct era lo
regidor del enteniment e ploma de tant dignissima e Reuerent mare qui
era tant affectada al seruici de vra (r
en virgulilla) celsitut. Lo
stat y vida de la qual exalce hi
prospere la sanctissima Trinitat. De la vra ciutat de Valencia
(Ualencia).a.xxviiij.del
mes de marc any. Mil.cccc.lxxxxvij. (1497)
D. U. R. M. * humil seruenta coradora sor Aldonça de montsoriu
indigna Abbadessa d´l monestir d´la sancta Trinitat.
Açi
comença hun vita christi
en romanç
per que los simples e ignorants puguen saber e contemplar la vida e
mort del nostre redemptor e senyor Jesus amador nostre. al qual si
a donada gloria e honor de
totes les obres nostres com a faedor e ordenador de aquelles.
Capitol
primer com per hun angel fon denunciada a sanct Johachim la
mundissima concepcio de la sua sanctissima filla.
Ecce jam
venit plenitudo temporis. Car venint
e acostant se la plenitut d´l temps per nostre senyor deu ordenat en
lo ql sa magestat delliberaua entendre en la reparatio e salut de
natura humana: e que per a fer aqsta obra tan
alta era necessari sa clemencia deuallas en la terra de la
captiuitat: hon eren exellats los miserables fills d´Adam. E sabia
molt cert que en tota la dita terra noy hauia posada decent p a sa
altesa reposar. Per q li plague manar e ordenar que fos fabricada
huna tal posada com a sa magestat pertanyia obrada de tan excellent e
singular obra q semblant james
no fos trobada. En tant que los miradors hajen a dir admirats de la
bellea
de aquesta casa. ** est hic aliud nisi dom* dei: et porta celi.
Volent dir certament aquesta posada no es feta ni fabricada sino per
a la magestat de nostre senyor deu e nengun altre no deu aturar en
ella. E p esta sacratissima posada sera trobada scala a pujar en les
altees
del regne de paradis p los homens no conegut ni vist. E per lo
desempachament
de la dita casa mana la majestat diuina cridar hun gran princep
angelical lo aposentador major d´la sua cort e dir li. Anau
aposentador.
¶ *yn vallem lacrimarum. E cerquau
hun gran mestre de cases per los homens no conegut ni estimat: ans
lançat e menyspreat com a home infructuos. Lo qual ha nom Ioachim. E
per mi es molt amat e reseruat per aquesta singular obra de la posada
mia. E digau li d´part mia q ensemps ab la sua sanctissima muller
Anna fabriquen la casa mia en la qual per excellencia yo vull posar
la primera pedra del fonament. E informar largament lo aposentador
d´la magnificencia e bellea
de la casa q nostre senyor manaua esser feta: parti de aqui
prestament p desempachar
la sua embaxada: e venint en la terra noy troba sino: Labor et dolor.
Car totes les gents eren posades en multitut de treballs e dolors no
recomptables. E hauent molta compassio de aquella catiua gent mira
entre ells lo mestre que cerquaua: e trobal en les aspres muntanyes
ab los pastors d´l seu ganado: ab los quals se rahonaua de la
congoxa e dolor sua: com axi era lançat
del temple per la sterilitat sua: en la qual ja no speraua remey p
que delliberaua finir la vida en aquella solitut absent de la sua
muller Anna e d´tots los parents e amichs seus. E los simples
pastors ajudauen a planyer a son senyor la congoxa sua. E lo princep
angelical venint en forma humana acostas a ells e saludant a Ioachim
dix li. ¶ Qui sunt hij sermones quos confertis inter vos et estis
tristes. Volent dir o senyor Ioachim y quines son los
rahons tan congoxoses de
que parlau: que axi es la vostra cara trista: e dels fels pastors
vostres que la vostra dolor per propria prenen. E Ioachim ignorant q
fos angel: respos li dient. O virtuos joue (p9)
pus veheu en lo meu gest la mia dolor esser inrecomptable perque
voleu dar a mi tanta pena que moltes vegades la haja ab la propria
lengua a recitar. Car a feus
jur cascuna vegada: ¶
Dolor meus renouatus est. Axi deman vos de merce no vullau augmentar
la dolor mia: puix diminuir no la podeu. Si tan ansios sou d´sentir
la angustia mia. ¶
Interroga eos qui audierunt me. Placiaus interrogar aquestos
seruidors meus q son açi: car ells
han hoyt de mi tota la causa de la dolor mia. la qual recomptar
altra vegada ja no puch. E langel volent se manifestar a ell diuli. O
valent caualler deuallant de aquell trib d´juda de
la verdadera linea real de la
casa d´Dauid no sia desmayar. ¶ Ego sum angelus domini: et missus
sum ad te loqui. Car yo so angel d´nostre senyor deu trames per sa
magestat a dir e comunicar a vos les grans e altes marauelles sues
que dellibera fer en la terra. Car vol e mana que vos senyor Ioachim
torneu a la muller vostra: qui ab tanta dolor haueu dexada: La qual
concebra de vos vna filla de tanta excellencia e dignitat. ¶ Quia
nullus dicere possit aliquam ante eam sunilem ei fuisse nec post eam
futuram. Car podeu esser cert Ioachim senyor: que nenguna persona no
pot dir que ans de aquesta senyora y
haja agut semblant a sa
senyoria en tot lo vniuersal mon: ne apres en lo esdeuenidor temps
egual
a sa merce nenguna nos trobara. ¶ Hec est illa lux quam dixit deus
vt fieret d´qua *facit est sol. Car aquesta es la lum que nostre
senyor manaua esser feta de la ql es fet lo sol. Car nostre senyor
deu q es verdader sol de justicia naxera d´aquesta senyora filla
vostra: eternalment la ha elegida per temple seu. de la ql se pot dir
en ueritat. ¶ Hoc est templum dei magnum et famosum: in quo malleus
7 ferreum non sunt audita cum hedificaret. Car aquest es lo sagrat
temple de nostre senyor deu gran e molt famos en la hedificacio: ço
es en la *ceptio sua no vol sa magestat sia hoyt colp de martell
(mall, malleus en latín
aquí dal) ni de ferro
(ferreum).
Car aquell fexuch
e pesat carrech del original peccat en sa merce no sera trobat ni
colp de martell de nenguna culpa en ella no sera sentit. Car aquesta
es la imperial reyna que no es
entesa ni compresa en nenguna ley comuna: ans li diu nostre senyor
deu. ¶ Non pro te sed pro omnibus hec lex constituta est. Volent dir
parlant ab aquesta senyora en la sua noua concepcio: no temau temple
meu que ab tot vos deualleu de la natura propria del linatge de Adam
no sereu compresa en la ley per lo seu peccat constituyda: ans sobre
aquella priuilegiada per gracia mia en singular grau ¶ Quia ego
elegi te. Car yous he elegida per palau e repos meu e vull q siau
lort d´ls meus delits (deleite,
deleites en castellano). O
Ioachim que li pot fallir a aquesta senyora que nostre senyor deu la
vulla crear delliberadament (d´lliberadamént)
per a mare sua. Car ensemps ab dignitat maternal aconseguira
totes les excellencies que fora deu comunicar se poden a creatura
angelica ni humana. car
creant aquella anima gloriosa la vestira de la sua gracia: e larreara
de tan altes e singulars joyes: que en sa senyoria sera verificat lo
parlar del ecclesiastich (griego:
ἐκκλησιαστής : Ekklesiastés: hebreo : קֹהֶלֶת
: Qohéleth)
que diu. ¶ Ipe
(p en virgulilla)
creauit eam in spú
(u en virgulilla)
suo: vidit et dinumerauit et mensurauit. Volent dir nostre senyor deu
ha creat aquesta senyora excellent segons son plaer e voler e
contentament del seu sperit: ell la
vista eternalment
(et´nalment,
en dos línies, sense guió)
e della ses enamorat:
ell sols sab comptar les magnificencies sues
e mesurar la altea
e dignitat sua.
¶ Vere templum est spús
(u en virgulilla) sancti:
et palacium filij dei: et sponsalis thalamus patris eterni. Car
verdaderament aquesta senyora es lo excellent temple del sperit
sanct: e lo
palau real del fill de deu:
e lo gran thalem
del sposalici d´l pare eternal A
la qual diu nostre senyor deu per boca de Dauid. ¶ Eleuata est
magnificencia tua super celos. Volent dir que sa magestat la
delliberaua exalçar e magnificar sobre tota natura angelica. E de
continent que la gloriosa anima sua sia creada e vnida al cors: la
vol vestir e arrear de la sua gracia en singular grau Car
primerament posara vn excellent carboncle
en lo seu cap: ço es la singular e ferma memoria de sa senyoria hon
sera aposentat lo eternal pare mostrant la sua infinida potencia e en
aquesta primera cambra per sa magestat tan dotada. ¶ La segona
cambra: qui es es
lo enteniment de aquesta senyora sera d´tanta claredat: que en la
fosca nit de aquest mon clarejara e resplandira passant en
luminositat e altea
de saber als serafins
e cherubins
e contemplara pus viuament les altees
e excellencies diuinals e sentira mes en aquelles q nenguna pura
creatura. En la qual cambra sera aposentat lo fill de deu omnipotent:
emprentant en aquella la sauiesa diuinal sua: en tan excellent grau
que pora dir a ella. O temple meu molt amat. ¶ Dedi tibi cor
sapiens 7 intelligens in tantum vt nullus ante te similis tui fuerit:
nec post te surrecturus sit. Volent dir: lo fill de deu a la senyora
nouament creada. Yous he elegida temple per a mi heus
dat cor e memoria
sapientissim e molt intelligent en tanta habundancia
e copia que algu ans d´vos no ses trobat semblant: ne apres vos se
trobara.
¶ La terça cambra de aquesta diuinal casa sera la
voluntat de aquesta senyora tota inflamada e aqui sa
posentara lo sperit sanct
estrenant a ella en la primera entrada los fet dons seus: segons es
scrit. ¶ Superquam septem dona spiritus sancti plenissime
requiescunt. Car sobre esta senyora reposaran plenament tots los dits
set dons del sperit sanct. En aquestes tres sacratissimes cambres
staran e habitaran les tres persones diuines: cascuna en la sua e
totes tres ensemps en cascuna. ¶ Quia opera trinitatis non sunt
diuisa. E vol nostre senyor deu que perque esta sposa sua stiga ben
acompanyada segons lo stat seu: sien triades per tot lo imperi seu
set donzelles de singular excellencia: que seruixquen e acompanyen sa
senyoria dins (dis, la i
nassal) lo ventre de sa
mare: e tot lo temps de la sua vida perque aquestes sien les primeres
criades e per sa merçe mes
amades. ¶
Lo nom de la primera sera ffe
aquesta li fara creure fermament tot lo contengut en la ley e
prophetes
¶
La segona haura nom Sperança aquesta li fara sperar ab gran desig
veure complides totes les promissions diuines. ¶
La terça haura nom excellent caritat aquesta la ençendra tant en la
amor de deu e de sos
prohismes
que continuament treballara en reconciliar nostre senyor deu ab
natura humana. ¶
La quarta sera nomenada sancta humilitat aquesta li fara estimar e
conexer les gracies singulars p nostre senyor deu a ella donades: e
de aquelles retreli
continues lahors
e gracies. ¶
La quinta haura nom ardent deuocio aquesta la tendra
en vn inflamament continuu e desig insaciable de orar. ¶
La sisena sera nomenada misericordia aquesta li fara tenir les
entramenes vbertes a rebre los miserables e aiudar als freturosos.
¶
La setena ha nom pietat aquesta li fara hauer compassio dels
tribulats e aiudar los prest en les necessitats sues.
Veus
açi Ioachim senyor quina
vol la magestat diuina sia la filla vostra. E si alguns staran
admirats d ´la sua gran excellencia: sials
respost. ¶
Dominus opus habet. Volent dir tal la mester lo senyor deu eternal:
per a esser mare sua: ell la ha pintada e deuisada
tal com la hauia necessaria: y a ell (yaell)
era plaent.
E Ioachim hoydes
estes
rahons
ixque
quasi fora si mateix axi per grandissima admiratio com p singular
goig: e no pugue parlar p vna gran peça:
e recobrant esforç dix. ¶
Magnus est deus noster super omnes deos, quis ergo poterit preuidere
vt hedificet ei dignas domum si celum et celi celorum capere eum non
qunt
(q en virgulilla):
quantus ego sum vt possim ei hedificare domum. Volent dir: O angel
gran es lo nostre deu: y senyor e molt marauellos sobre tots los
deus: qui es aquell de tanta prudencia e saber que a sa magestat
hedifique digna casa. Lo cel ni tots los cels compendre a ell no
poden: qui so yo
q haja a sa clemencia a hedificar
casa. E langel replicant diu li: O Ioachim senyor e nous acordau del
parlar del vostre aui Dauid que diu. ¶
Nisi dominus hedificauerit domum in
vanum laborauerunt qui
hedificant eam. Car si lo senyor no tenia la ma en esta fahena
debades
o en va
seria vostre treballar. Car la
magestat ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. Veritat es que
plau
a sa
clemencia q apres
sa
senyoria vos siau
lo obrer
de aquesta casa e reporteu la gloria de hauer hedificat
lo temple
de deu molt pus
excellent
sens comparacio q Salamo
e haureu aquesta (progatiua)
prerogatiua
singular entre tots los
sancts que sereu dit pare
de la mare de deu
e per aquesta causa sobre tots honrat. E hoynt
aço
Ioachim prostras en terra e adora nostre senyor deu regraciant li les
sues altes marauelles
dient. O saber infinit e potencia sens terme: be es gran veritat lo
que es scrit. ¶ Quod est impossibile apud homines: hoc
est possibile apud deum.
(hoc est: ho es)
Car
lo
que als homens
paria
impossible de yo
hauer fills e per aquesta causa so
stat tant vituperat e menyspreat: e ab gran vituperi del temple
lançat:
com a vos senyor ha plagut es stat possible e faedor.
¶ Quia non est confusio sperantibus in te. Car no poden esser
confusos longament
los
qui de cor speren en vos. Be hauia esperimentada
la dolçor de la vostra clemencia lo
meu aui Dauid (lo
meu yayo David, avi, avus)
com dix. ¶ Secundum multitudinem dolorum meorum in corde meo:
consolationes tue letificauerunt animam meam.
Car segons les
dolors portades ab paciencia per los tribulats vos senyor los donau
les vostres consolacions: en molt major copia segons en mi veig per
speriencia.
De que senyor vos reste
mes obligat que tots los
homens d´l mon eus
faç
infinides gracies de aquesta misericordia a mi feta e a tota la casa
mia.
E volent sen
partir langel Ioachim li diu. O princep glorios si yo
he trobat gracia dauant vos feu me merce vullau
venir al meu tabernacle
qui sta molt prop d´açi
e aqui pendreu collacio.
E langel li respon: Ioachim senyor per mi es accepta e molt estimada
la vostra caritativa volentat:
heus
faç
infinides gracies d´l vostre conuit. ¶ Quia cibus
meus inuisibilis est: et potus
meus a nullo mortali potest videri. Car lo
mengar meu inuisible
es: e lo meu beure
per negu
dels mortals no
pot esser vist. Axi senyor Ioachim nous detingau sino que aneu prest
a la senyora muller
vostra: q per la absencia vostra sta molt congoxada:
e yo ire
primer per consolar la: e dir li queus
ixqua
a recebir.
E despedit langel Ioachim compta la visio als seus pastors: qui li
eren molt fels
los
quals li digueren senyor sia
de vostra merce anem prest: e sia
p vos hobeyt
lo manament de nostre senyor deu: e del seu angel. E axi meteren
se en cami: e anaren per
ses
jornades.
diumenge, 23 d’agost del 2020
Capitol quart. De la temor divinal.
Capitol quart. De la temor divinal.
Sor mia molt cara oges asso que yot dich oges asso de quet amonest escolta
asso de quet parle tem Deu sobre totes coses e serva per tostemps los seus manaments car los ulls de Deu miren aquells quil temen e tots aquells qui posen lur speransa en la sua misericordia. E Salamo diu tem Deu he lunyet de mal. Aquell qui tem Deu no posa res a negligencia. Per semblant forma dix un sant la temor de Deu es gloria alegria corona de goyg e de gran solemnitat. La temor de Deu alegra lo cor e dona goig e alegria ab longuesa de dies e aquell qui es sens temor de Deu no pora esser justificat. La temor divinal es doctrina e saviesa. No sies incredul en la temor de Deu e not acostes a ell ab doble cor e fent. Vosaltres qui temets Deu sostenits la sua misericordia e nous lunyets dell per ço que no caygats. Si temets Deu creets en ell e no sera va lo vostre loguer.
Si temets Deu creets en ell e la sua misericordia vindra sobre vosaltres plena de tots delits. Si temets Deu amatslo e los vostres coratges seran illuminats. Aquells qui temen Deu no seran increduls a la sua paraula e aquells quil amen gardaran sos manaments. Aquells qui temen Deu es studien a fer so qui li es plasent e aquells quil amen seran recomplits de la sua ley. Aquella qui temen Deu apparellaran netament les lurs animes. Aquells qui temen Deu serven sos manaments he hauran paciencia com veuran la adversitat quells vindra. Los ulls del Senyor miren aquells quil temen e ell conex totes lurs obres. La fi de tembre Deu es saviesa. Al qui tem Deu no li sdevenen mals ans en lo temps de la temptacio Deus lo deliurara de tot mal. Deu conforta lesperit de aquell quil tem e en lo seu esgart sera benesit. La temor de Deu es axi com a Paradis de benediccio e tota la gloria de Paradis lo enrevirona. Benaventurat es aquell al qual es donat de haver la temor divinal. Temor de Deu es comensament de la sua amor. Sapies molt amada sor que no ha cosa en lo mon que axins gart de peccat e de nostres anemichs com temor de infern e amor de Deu. Tembre Deu es no fer mal e no lexar de fer lo be que hom deu fer. La temor de Deu es font de saviesa. Lo qui tem Deu haura be en la derrera hora e en lo die de la sua mort sera beneyt. Sor molt honorable bona cosa es a nos que temam Deu car la temor divinal foragita lo peccat. La temor de Deu fa lom cautelos e ansios. No ha temor de Deu alli hon ha dissolucio de peccats. Adoncs honesta verge prechte que temor e speransa habiten tostemps dins lo teu cor. Sien dins tu temor e consciencia. Perseveren en tu speransa e temor en tal manera spera en la divinal misericordia que temes la sua justicia. Mas la mia sor molt amada yo vull que tu sapies en quina forma son quatre temos. La primera es humanal la segona servil la tersa inicial e la quarta es temor casta. La humanal temor segons que diu sant Isidre es com nos temem de sostenir perills de la carn e com temem perdre los bens del mon per la qual temor peccam. Aquesta temor mundanal mala es la qual perex ensems ab lo mon la qual temor reprova Jhesu-Crist com diu en lo Evangeli no vullats tembre aquels qui maten lo cors. La segona temor es la servil e segons que diu sant Agosti es com per temor del infern hom se lunya del peccat e lo be que fa nol fa per amor de Deu sino per temor del infern. Aquest qui axi tem e axi com a catiu quil be que fa nol fa per amor de son senyor sino per paor dels açots e no fa lo be per temor de perdre lo be que no ama ans lo fa per temor de sostenir lo mal de que sera gran temor aquest aytal no tem perdre los abraçaments del espos dolç e amoros ans tem que no sia tencat e mes en les penes infernals. De aquesta temor servil diu lapostol sant Pau no havets resebut spirit de servitut en temor axi com los juheus hans havets resebut sperit de fills adoptius. Aquesta temor servil es bona e profitosa posat que sia insuficient e imperfeta per la qual crex a poch a poch la custuma de bones obres. Com lora comensa creure lo dia del juhi de alli li ve la temor e lavors comensa a creure e a tenbre. Mas aquell qui encara tem no ha perfeta confianse en lo dia del juy. No es perfeta la caritat en aquell qui axi tem car si en ell fos la caritat perfeta cert ell no tembria car la perfeta caritat faria en lom perfeta justicia e lom lavors no hauria don se hagues a tembre ans hauria materia de haver speranse per tal que passe la iniquitat he vingue en lo regne de Deu. E com que es perfeta caritat sino perfeta santedad aquell ha en si perfeta caritat qui viu perfetament e no ha en si res perque deia esser dampnat en linfern ans ha fetes tals obres per les quals merex esser coronat en lo cel. Aquell qui ha perfeta caritat no tem esser punit en linfern ans spera ensems regnar ab Deu en la celestial gloria. E per so diu lo Psalmista en tu Senyor se glorieyaran tots aquells qui temen lo teu nom. Adonchs lo temor no sta ensems ab la caritat car la perfeta caritat foragita la temor. La temor ve primerament en lo cor del hom per tal que aparell lochc a la caritat. Apres de la dita temor servil ve tentost la inicial la qual es quant hom comença a fer algun be per la amor de Deu lo qual feya primerament per la temor del infern. De aquesta temor inicial diu lo propheta Daviu en lo Psalm comensament de saviesa es tembre Deu. Adonchs inicial temor es com hom comensa amar Deu lo qual primerament temia e aquesta temor foragita del cor la temor servil. Apres de la dita temor inicial se seguex tentost la quarta que es dita temor casta per la qual temen que lespos de les animes nos tarde o nos luny de nosaltres e que nol ofenam e que no pequem contra ell e que no perdam. Aquesta temor casta devalla de amor. Aquesta temor neix de amor. De aquesta amor diu lo Psalmista la temor del Senyor santa durara per tostemps. En lo cor del hom ve primerament la temor e perque hi ve certes per tal que apparell loch a la caritat e com la caritat comensara habitar en lo cor del hom la temor que li havia apparallat lo loch nes foragitada e com la dita caritat creix mes en lo cor del hom tant me se minva es apoqueix la temor car la caritat la gita defora. Sor molt amada ages propia semblanse de aquesta materia. Soven veem que com volem cosir alguna cosa primerament entra la agulla apres de la qual entra lo fil. Per semblant forma primerament entra en la pensa del hom la temor e apres la temor entray la caritat car per so entra la temor que introduescha la caritat e com hi es intrada la caritat foragiten la temor. Aquesta temor es santa la qual en la pensa del hom engendra santedat. Es temor santa per so com en la pensa del hom entroduex perfeta caritat e perfeta caritat es perfeta santedat. La temor present es dita casta per so car no reseb en si amor corrupte ans ame Deu sobre totes coses e no preposa res a la divinal amor. Aquesta temor es dita filial ço es temor de fill car no tem Deu en aquella forma quel catiu tem son senyor cruel ans lo tem axi com lo fill tem lo pare dolç e benigne. Aquesta temor es dita filial car no tem axi com a catiu sino axi com fill. Mas que es asso que diu lo Propheta la temor de Deu santa dura per tostemps com sant Johan digua que la caritat perfeta foragita la temor. Aço es la cosa que demunt havem dita que aquell ha casta e santa temor qui no tem Deu per paor de les penes infernals ni per los torments del foch sino per sola reverencia e amor e aquesta temor que es de reverencia divinal dura per secula seculorum. Aquel qui tem Deu per paor de sostenir les penas del infern no ha en si amor casta car no ha caritat car si amava Deu perfetament ni havia en si perfeta justicia no tembria Deu per les penas sino solament per reverencia e amor. E la terror de pena per so no es en caritat car la perfeta caritat foragita la temor. En una guisa tem lo catiu lo senyor en altre forma tem lo fill lo pare. Lo catiu tem lo senyor ab desesperacio e ab oy. Lo fill tem lo pare ab reverencia e amor. Adonchs sor molt reverent amonestte que temes Deu ab amor e reverencia no vulles que tu jagues tostemps cativada sots jou de servitut ans te man quet leus per amor a Deu qui es pare teu e quit ha creada axi com a filla. Encara et consell que ams Deu castament e no preposes res davant la amor de Deu que li sia contrari ans vulles menyspresar per la sua amor totes quantes coses son en aquest mon. Verge honesta prechte e amonestte que ab singular studi corregesques la tua vida en tal forma que la tua paraula sia casta e honesta lesguart humil la lengua afable la pensa plena de amor les mans plenes de bones obres. Aiudant a tu nostre Senyor Deu sens lo qual no poras fer res de be la mia dolça germana en Jhesu-Crist sim vols hoir axi com a frare e germa teu e vols tembre Deu de tot lo teu cor creu de cert que no solament en la present vida ans en la sdevenidora hauras molt de be Amen.
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...







