Publicado en el "Butlletí de Dialectología Cagalana",
IX, 1921, págs. 69-72.
http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf
https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ (una de les seues webs en xarxa de Ignacio Sorolla Amela) Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés.
Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla Vidal, naixcut y malcriat a Pena Rubea, fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroya de Tastavins, roya o roja en aragonés.
Tan Matíes com Desiderio NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, (eren grans erudits) pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.
Sempre se pot un aprofitá de les tontades que escriu consevol catalaniste, pero si les escriu lo idiota dotó en sossiollingüística Ignacio Sorolla Amela, fa mes goch.
Copy paste de la seua web:
Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí, que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?
/ ¿Cuántes desde 1196 ?
¿Haurá lligit lo inútil este algún texto com estos:
https://historia-aragon.blogspot.com/2020/09/15-16-de-enero.html
"... Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no..."
https://langueoccitane.blogspot.com/2020/09/och-hoc-oc.html
/
Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.
Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bò
A
adés, adv.: ara fa poc.
afant, m.: afany, tribulació.
aladre, m.: arada.
albada, f.: música que toca a la primera hora del matí.
albenc, m.: forat o escletxa de les roques.
alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.
apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.
asclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.
aubelló, m.: desaiguador o claveguera.
averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.
B
bacó, m.: porc; xorc.
bada, f.: escletxa.
/ balagosto /
baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.
bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts, etcètera.
bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.
bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.
batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.
bellota, f. gla.
bocinada, f.: cop, bufetada, etc.
borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.
borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.
bos, m.: el morrió dels gossos.
botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha
C
cabals, m.: béns, riquesa, benestar. / caudales
calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá
canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.
canella, f.: aixeta.
cantal, m.: pedra o roc.
canut, m.: canó de posar agulles.
caramanyola, f. carabassa vinera.
carassa, f.: careta de disfressar-se.
cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija
carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.
cartró, m.: petita canastra de vímets.
catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet
cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.
còdol, m.: pedra cantelluda.
cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.
convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.
cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.
cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.
curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.
D
desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou
desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.
devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.
dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.
dur, m.: espès, atapeït. / du, com lo ges, alchez a la bássia
E
eix!: interjecció per a significar fàstic.
eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.
emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo
engordir, v.: engreixar.
engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá
enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.
enze, m.: animal tomany.
ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet
escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.
escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.
espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig
espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit
eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés
F
facilon, adj.: fanfarró, presumit.
faldetes, f.: faldilles.
falòria, f.: mentida, engany.
falló, adj.: enutjat.
fenàs, m.: fanal, classe d'herba. / Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?
feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa
folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.
forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.
G
gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.
gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla Amela, còfia. / a Valderrobres, mote de Granja Briansó y família
garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.
garrut, adj.: garrell.
gavarnera, f.: roser bord. / picaesquenes, paregut a la romiguera, gabarrera
gel, m.: aigua glaçada.
gema, f: rovell de l'ou. / yema
gom, adj.: ple. / de gom a gom
gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa
granera, f.: escombra. / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al DCVB podeu vore que ix País Valencià, ya veéu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per Mossen Alcover, mallorquí
GRUPA f. Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.
J
joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques, cloques o gallines ponedores.
jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura.
2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.
jupa, f.: gec.
justador, m.: l'armilla.
LL
llanda, f.: llauna.
llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos. llavar se parece mucho a lavar. /
llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo
llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera
lleus, m.: pulmons.
llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).
M
/ malea / brosquill
malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)
malfarjat, adj.: mal endreçat.
manducar, v.: menjar.
mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña
manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà.
/ títul de un llibre editat per la Ascuma de un pastoret drogadicte y alusinat que encara seguix al gran Khan : ca : gos : Arturico Quintana Font; crec que se diu Julio Micolau Burgués y es de La Fresneda.
manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa
massetja, f.: fona. / massecha, honda como la de David contra Goliat
milorxa, f.: grua.
moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot
moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.
morca, f.: solatge de l'oli. / solada
P
peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.
picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol
pigota, f.: verola. / viruela
pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.
pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.
priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló
Q
quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita
quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu en lo significat de manía.
R
rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels
ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."
recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.
renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés, ringlera, renglera, línia
recta.
reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.
ribàs, m.: marge.
romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ... (y lo sigarro)
S
saduritja, f.: sajulida. / saduricha, ajedrea en castellá
saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera (que bon sel tingue)
Zahorí cast., çaurí val. De zoharí, adj. de zohra, "Lucifer, Venus, stella" en R. Martín. Dozy. El nombre zoharí, que significa propiamente servidor del planeta Venus, fue dado a los geomancios por los astrólogos a consecuencia de la estrecha analogía de sus procedimientos en el estudio de los datos por los cuales conduce aquel planeta, según cuentan, al conocimiento de las cosas ocultas. (como el agua subterránea) V. Aben Jaldún, Proleg., 1, 209.
sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s' ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.
sus!: crit per a esquivar els gossos.
sutja, f.: l' engrut de la llana. / suncha
T
taleca, f.: saca, sac, sarró.
tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.
teca, f.: porquería. / brutíssia
toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.
tort, m.: borni.
totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho.
V
verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre. (rechito, pullís)
verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.
(Dels Missatges de verga de la cancellaria.
Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria real manaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments
exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats los quals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.)
vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)
vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.
X, en chapurriau (occitan) CH:
xarc, m.: bassal. / charco
xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.
xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes
xorlo, adj.: mal vestit.
vespra, f.: vigília d'una festa. (vespera)
vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.
X, en chapurriau (occitan) CH:
xarc, m.: bassal. / charco
xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc.
xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes
xorlo, adj.: mal vestit.
