Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prinsipis 4. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prinsipis 4. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de setembre del 2017

Prinsipis 4

Prinsipis 4

Aquella nit casi no va dormí, pensán en lo disgust que li donarie a sa mare. Pensán en qué podie fé; estae daván de una paret mol alta y mol llarga per los dos costats y tenie que pasá al atre costat; allí, a lo milló, trovae alguna eisida. Volie corre, volie saltá y no podie maures, estae dormin, ensomian….NO! estae despiart, los barrots de la cadira si li clavaen a la esquena; al maures les cadires se separaen, casí cau.
Se parlae en chapurriau; cóm li podie haber pasat aisó; no ñabie dret; no habie fet res ruin; per qué la vida li tratae aisina?. VAL! Luiset, hasta aquí han arrivat. Ña que seguí, no pots se cobart. Aném a pensá, cuan estaes al seminari, (te dones cuenta ya parles de cuan estaes; venga! valén, eisirás a daván), cuan estaes, sí, cuan ESTAES, ya no estás; tenies un amic que ere retó dels jesuites, poch aná a parlá en ell, te volie mol, te escoltará; ell te achudará.
Per dematí, en los ulls llegañosos de haber dormit mal o de no haber dormit, sen va caminán a la iglesia dels jesuites. Allí trove al seu amic; casi plorán, li conte lo que ha pasat. Este home es com un borradó; venga, fora tristesa; s’acabat lo seminari, pero no s’acabat lo mon; la vida seguis. Qué vols fé?
Ahí estae lo problema; no u sabie. Algun amic seu, que tamé habie disat lo seminari, se habie apuntat a sé maestre; home, no está mal y ademés estaré acompañat. Li u diu al retó y este agarre lo teléfono y cride, no sé a quí. Anote unes coses a un papé.
Mira, encara que ya se ha pasat lo tems, ves a la escola de magisterio y pregunta per esta persona, donali este papé y te disarán matriculat. No tots lo retós eren iguals, no tots eren rencorosos. Ara tampoc son tots iguals y tampoc natres som tots igual. Segur que Luiset aurie fet algo mal, algo qu’ell no se va doná cuenta, pa que lo enviaren al carré. Eren tems de mol moimen als carres y, com es mol natural, aisó tame influirie allí dintre, al seminari. Perque alguns dels retós que yo había tingut lo añ de avans, tamé van desapareise de aquell edifisi tan gran.
Va aná corren y en los pocs dinés que li quedaben se va matriculá. Ya estae mes tranquil. Ara faltae dilu a sa mare. Va agarrá lo coche de linea de per la tarde y se va presentá a casa. Ella li va dí que no, pero als seus ulls se veie lo disgust. Estae tan acostumbrada a sufrí que una ferida mes ya no importae. Va traure los dines que tenie guardats per si pasae alguna enfermedat y los u va doná. Qué pichó enfermedat que eisa. “Pren, pa escomensá, ya ne tindrás prau, despues ya vorem, si fa falta demanaré un préstamo, pero no disos los estudis; aisó mai, mos costo lo que mos costo.”
Les mares son les mares, lo roin es que sol ne tenim una. Pero una mare es una mare. Es única. Es lo mes gran que tenim an este mon.
Va torná a Saragosa, va escomensá a estudiá. Pero lo prime día ya va veure que alló no ere un camí fásil. A la clase de matemátiques van escomensá esplicanlos una manera nova de estudiales. Parlaen de conchuns….y aisó que és?. Asó es lo primé que tindreu que enseñals als crios menudets. Lo primé que ting que enseñals als sagals sol vindre a la escola, y yo en devuit añs y los meus estudis y no u enteng; mal escomensem.
Les demés asignatures, bueno unes milló que atres, pero alló no li convensie. Va escomensá a compras lo Heraldo y mirá trevalls. No podie estudiá una cosa que no li agradabe y damún gastás los dinés de casa.
Un dia va trová un trevall pa vendre cuadros per les cases, porta per porta. Com ere lo primé dia, li van demaná lo carnet de identidat y lo van enviá en un atre chic.
Cuan va veure com ere alló, reñín en les dones; engañanles; posán lo piau al brancal de la porta pa que la dona no la puguere tancá, hasta convensila pa que comprare lo dichós cuadro. No, aisó tampoc ere pan ell.
Sen va entorná a la ofisina y va reclamá lo carnet; no li u volien doná, dieben que tenie que está més dies. Al remat los va amenasá en cridá a la polisia y entonses li u van doná.
Estae desesperat, caminán p’el carré a totes les obres veie cartels que dieben “se nesesite peó”. Ell, a les vacasións habie trevallat mols camins de menobré, no li importae feu atre camí. Tot menos gastás los pocs dinés de casa. No volie esculipials. No podie desplumals.
Al día siguien, aubris lo Heraldo y “SORPRESA”, allí ñabie un anunsió, ere la solusió de la seua vida; a ver, ya ere hora que escomensare a tindre un poc de sort. Lo sol eisie tots los dies. Y a ell li acabae de eisi y en molta llum.
Seguirá......

Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...