La franja del meu cul, parodia de la Franja de Ponent, que es de Llevant, territori de Aragó. Idiotes catalanistes, franchistes.
dijous, 30 de juliol del 2026
Torcha, Torig, Turg, Torment, Turmen, Tormentansa, Tormentar, Turmentar, Tormentilla
dilluns, 11 de desembre del 2023
Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.
Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers.
Na Guillelma, man cavalier arratge
Anan de nueig, per mal temps que fasia,
Si plagnian d' alberc en lor lengatge,
Auziron dui bar que, per drudaria,
S'en anavan vas lur domnas non len.
L' us s' en tornet per servir cella gen,
L' autre s n' anet vas sa domna corren.
Qals d' aquels dos fes miels so que 'l taignia?
Amic Lanfrancs, miels complit son viatge,
Al meu semblan, cel que tenc vas s' amia;
E l' autre s fes ben, mas son fin corratge
Non pot saber tan ben si donz a tria
Con cel que 'l vi denan sos oils presen,
Q' atendut l' ac sos cavalliers conven.
E val trop mais qui so que dis aten,
Que qui en als son corratge cambia.
Domna, si us platz, tot can fes d' agradatge
Lo cavalliers que, per sa gaillardia,
Gard' els autres de mort e de damnatge,
Li moc d' amor; que ges de cortezia
Non a nuls homs si d' amor no 'l deisen;
Per qu' el si donz deu grazir per un cen,
Car deslivret per s' amor de turmen
Mantz cavalliers que s vist en la via.
Lanfrancs, oimais non razones mesatge
Tan gran, con fes aquel que tenc sa via;
Que, sapchatz ben, mout i fes gran oltratge,
Pos bels servirs tan de cor li movia,
Car non servi si donz premieiramen;
Et agra 'n grat de leis e jauzimen
Pois per s' amor pogra servir soven
E mans bos luocs, que faillir no i podia.
Domna, perdon vos quier, s' ieu dic follatge,
Q' ueimais vei so que tot o mescrezia,
Que non vos plai qu' autre pelegrinatge
Fassan li drut, mas vas vos tota via.
Per que cavals, c'om voill que biort gen,
Deu om menar ab mesur' e ab sen.
E car los drutz cochatz tan malamen
Lur faill poders, don vos sobra feunia.
Lanfrancs, vos dic que son malvatz usatge
Degra laissar, en aquel mezeis dia,
Lo cavaliers qe domna d' aut paratge,
Bella e pros deu aver en baillia;
Qu'en son alberc servis hom largamen;
Ja el no y fos, mas chascuns razon pren,
Car sai que ha tan de recrezemen,
Q'al maior ops poder li failliria.
Domna, poder ai eu et ardimen,
Non contra vos que us venses en jazen,
Per qu' eu fui fols car ab vos pris conten,
Maz vencutz voill que m' aiatz con que sia.
Lanfrancs, aitan vos autrei e us consen,
Que tant mi sent de cor e d' ardimen
Qu'ab aital geing, con domna si defen,
Mi defendri' al plus ardit que sia.
divendres, 20 d’octubre del 2023
XV, D' un sirventes a far ai gran talen,
XV.
D' un sirventes a far ai gran talen,
E farai lo, si dieus me benezia,
Quar tot lo mon vey tornar en nien,
Que negus hom l' us en l' autre no s fia;
Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia
Tro que us aya fach lo vostre perden,
Et aissi a gran desconoissemen,
Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,
E de tot be frachura e carestia.
De la gleysa vos dic primeiramen
Que y corr engans, e far non o deuria,
Quar cobeitatz la lassa e la pren,
Que per deniers perdonon que que sia;
E prezicon la gens la nueg e 'l dia
Que non aion enveya ni talen
De nulha ren, mas ges elhs non an sen,
E devedon renou e raubaria,
Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.
A legistas vey far gran falhimen,
E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,
Quar tot bon dreg fan tornar a nien,
E fan tener de tort la dreyta via,
Et en aissi dampno l' arma e la via;
Per que n' iran trastug a perdemen
Ins en yfern, e sofriran turmen
E greu dolor e peior malautia,
En escurdat, ab fera companhia.
En totz mestiers vey far galiamen
Sol que y corra nulha mercadaria,
Quar messorguier son compran e venden,
E ses mentir negus hom no us vendria;
E gieton dieu e la verge Maria
En messorgas per cobeitat d' argen.
Ailas! caytiu, quo no son conoyssen
Que als deniers donon tal senhoria
Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.
Ar vey lo mon mal e desconoyssen
E senes fe e de tot avol guia,
Quar hom paupres non troba ab manen
Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;
E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,
E sofri mort oltra son mandamen,
Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen,
E per deniers lo meten en oblia,
Et a la fin negus non porta mia.
Ancmais non ayc coratge ni talen
De repentir, mas aras si podia,
Quar quascun jorn propcham del fenimen,
Per que quascus cofessar si deuria,
Quar gran signe en vi antan un dia,
Que ploc terra e sanc verayamen;
Per so degram aver bon pessamen,
E que valgues a son par qui podia,
Et en aissi quascus s' emendaria.
A mon Azaut vai corren e ten via
Mo sirventes, quar es flors de joven,
E sobre totz yssaussa son pretz gen
E sa valor e sa gaya paria,
Et agradans es en tot luec on sia.
Pons de Teza, dieu prec que us benezia,
Quar a totz etz de belh aculimen,
E quascun jorn creyssetz vostr' onramen,
Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia,
Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.
XV, D' un sirventes a far ai gran talen,
XV.
D' un sirventes a far ai gran talen,
E farai lo, si dieus me benezia,
Quar tot lo mon vey tornar en nien,
Que negus hom l' us en l' autre no s fia;
Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia
Tro que us aya fach lo vostre perden,
Et aissi a gran desconoissemen,
Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,
E de tot be frachura e carestia.
De la gleysa vos dic primeiramen
Que y corr engans, e far non o deuria,
Quar cobeitatz la lassa e la pren,
Que per deniers perdonon que que sia;
E prezicon la gens la nueg e 'l dia
Que non aion enveya ni talen
De nulha ren, mas ges elhs non an sen,
E devedon renou e raubaria,
Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.
A legistas vey far gran falhimen,
E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,
Quar tot bon dreg fan tornar a nien,
E fan tener de tort la dreyta via,
Et en aissi dampno l' arma e la via;
Per que n' iran trastug a perdemen
Ins en yfern, e sofriran turmen
E greu dolor e peior malautia,
En escurdat, ab fera companhia.
En totz mestiers vey far galiamen
Sol que y corra nulha mercadaria,
Quar messorguier son compran e venden,
E ses mentir negus hom no us vendria;
E gieton dieu e la verge Maria
En messorgas per cobeitat d' argen.
Ailas! caytiu, quo no son conoyssen
Que als deniers donon tal senhoria
Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.
Ar vey lo mon mal e desconoyssen
E senes fe e de tot avol guia,
Quar hom paupres non troba ab manen
Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;
E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,
E sofri mort oltra son mandamen,
Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen,
E per deniers lo meten en oblia,
Et a la fin negus non porta mia.
Ancmais non ayc coratge ni talen
De repentir, mas aras si podia,
Quar quascun jorn propcham del fenimen,
Per que quascus cofessar si deuria,
Quar gran signe en vi antan un dia,
Que ploc terra e sanc verayamen;
Per so degram aver bon pessamen,
E que valgues a son par qui podia,
Et en aissi quascus s' emendaria.
A mon Azaut vai corren e ten via
Mo sirventes, quar es flors de joven,
E sobre totz yssaussa son pretz gen
E sa valor e sa gaya paria,
Et agradans es en tot luec on sia.
Pons de Teza, dieu prec que us benezia,
Quar a totz etz de belh aculimen,
E quascun jorn creyssetz vostr' onramen,
Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia,
Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.
dimecres, 18 d’octubre del 2023
XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.
XXVII.
Ab greu cossire
Fau sirventes cozen;
Dieus! qui pot dire
Ni saber lo turmen,
Qu' ieu, quan m' albire,
Suy en gran pessamen;
L' ira ni 'l marrimen,
Qu' el segle torbat vey,
E corrompon la ley
E sagramen e fey,
Q' usquecx pessa que vensa
Son par ab malvolensa,
E d' aucir lor e sey,
Ses razon e ses drey.
Tot jorn m' azire
Et ai aziramen,
La nueg sospire
E velhan e dormen;
Vas on que m vire,
Aug la corteza gen
Que cridon Cyre
Al Frances humilmen:
Merce an li Francey,
Ab que veio 'l conrey,
Que autre dreg no y vey.
Ai! Toloza e Proensa
E la terra d' Agensa,
Bezers e Carcassey
Quo vos vi e quo us vey!
Cavallairia,
Hospitals ni maizos,
Ordes que sia
No m' es plazens ni bos;
Ab gran bauzia
Los truep et orgulhos,
Ab simonia,
Ab grans possessios;
Ja non er apellatz
Qui non a grans rictatz
O bonas heretatz;
Aquelhs an l' aondansa
E la gran benanansa;
Enjans e tracios
Es lor cofessios.
Franca clercia,
Gran ben dey dir de vos,
E s' ieu podia
Diria 'n per un dos;
Gen tenetz via
Et ensenhatz la nos;
Mas qui ben guia
N' aura bos gazardos;
Res no vey que us laissatz,
Tan quan podetz donatz,
Non autz cobeytatz,
Sofretz greu malanansa
E vistetz ses coinhdansa;
Mielhs valha dieus a nos
Qu' ieu no dic ver de vos!
Si quo 'l salvatges
Per lag temps mov son chan,
Es mos coratges
Qu' ieu chante derenan;
E quar paratges
Si vai aderrairan,
E bos linhatges
Decazen e falsan,
E creys la malvestatz,
E 'ls baros rebuzatz,
Bauzadors e bauzatz
Valor menon derreira
E deshonor primeyra;
Avols ricx e malvatz
Es de mal heretatz.
Rey d' Aragon, si us platz,
Per vos serai honratz.
Bernard Sicart de Marjevols.
XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.
XXVII.
Ab greu cossire
Fau sirventes cozen;
Dieus! qui pot dire
Ni saber lo turmen,
Qu' ieu, quan m' albire,
Suy en gran pessamen;
L' ira ni 'l marrimen,
Qu' el segle torbat vey,
E corrompon la ley
E sagramen e fey,
Q' usquecx pessa que vensa
Son par ab malvolensa,
E d' aucir lor e sey,
Ses razon e ses drey.
Tot jorn m' azire
Et ai aziramen,
La nueg sospire
E velhan e dormen;
Vas on que m vire,
Aug la corteza gen
Que cridon Cyre
Al Frances humilmen:
Merce an li Francey,
Ab que veio 'l conrey,
Que autre dreg no y vey.
Ai! Toloza e Proensa
E la terra d' Agensa,
Bezers e Carcassey
Quo vos vi e quo us vey!
Cavallairia,
Hospitals ni maizos,
Ordes que sia
No m' es plazens ni bos;
Ab gran bauzia
Los truep et orgulhos,
Ab simonia,
Ab grans possessios;
Ja non er apellatz
Qui non a grans rictatz
O bonas heretatz;
Aquelhs an l' aondansa
E la gran benanansa;
Enjans e tracios
Es lor cofessios.
Franca clercia,
Gran ben dey dir de vos,
E s' ieu podia
Diria 'n per un dos;
Gen tenetz via
Et ensenhatz la nos;
Mas qui ben guia
N' aura bos gazardos;
Res no vey que us laissatz,
Tan quan podetz donatz,
Non autz cobeytatz,
Sofretz greu malanansa
E vistetz ses coinhdansa;
Mielhs valha dieus a nos
Qu' ieu no dic ver de vos!
Si quo 'l salvatges
Per lag temps mov son chan,
Es mos coratges
Qu' ieu chante derenan;
E quar paratges
Si vai aderrairan,
E bos linhatges
Decazen e falsan,
E creys la malvestatz,
E 'ls baros rebuzatz,
Bauzadors e bauzatz
Valor menon derreira
E deshonor primeyra;
Avols ricx e malvatz
Es de mal heretatz.
Rey d' Aragon, si us platz,
Per vos serai honratz.
Bernard Sicart de Marjevols.
dimarts, 5 d’octubre del 2021
Glosario, Ramon Lull, T.
T.
T‘. pron. Te.
TA. pron. Tu. (posesivo; ta mayre, ta mare no té nas, ton pare eschato ...)
T' ABASTAR 'n. Te bastará en.
TABUXAT. part. pas. de “tabuxar”. Herido, combatido, agitado, chocado, empujado.
TALAN. V. TALANT.
TALANT. Talante, deseo, voluntad, gusto, inclinación, disposición. - A son talant: a su talante, a su voluntad. - Ab mal talant: de mala gana.
TALENT. sust. c. Talante. - Otras veces significa apetito.
TALIÓ. sust. c. Castigo proporcionado al delito o culpa (ley del Talión): y también: buen proceder, sin caer en ninguna culpa.
TALÓ, sust. c. Talón.
T' AM. Te amo.
TAN CAR. adv. Tan caramente. (queridamente)
TANTOST. adv. Así que, desde luego, tan luego como, luego, enseguida.
TANY. v. Atañe, pertenece, corresponde, debe, cumple.
T‘ AOR. Te adoro. (ador; francés t‘adore, Dior)
TARDANÇA, sust. c. Tardanza.
TARDAR. v. modo inf. Tardar. (Se pronuncia tardá, como el apellido del retardat de ERC)
TARDEN. v. Tarden, tardan.
TARIDA. sust. c. Especie determinada de embarcación. Tarida.
TÁRTRES, sust. c. pl. Tártaros.
TAS. pron. Tus. (también tes)
T‘ AY. Te he, te tengo. (T‘ HAY)
TAYN. V. TANY.
TAYNLI. Le cumple, le corresponde, le pertenece, le atañe.
TEMBLAR. v. modo inf. Temblar. (tremolar: tremolo, tremoles, tremole, tremolem o tremolam, tremoleu o tremolau, tremolen.)
TEMBRE. v. modo inf. Temer y alguna vez tiemble (temblar anterior).
TEMBRETS. V. Temeréis, temáis.
TEMBRETZ. V. TEMBRETS.
TEMEM. v. Temamos.
TEMÉN. V. TEMENT.
TEMENT. v. gerundio de "temer”. Temiendo. - Usado como adjetivo, temeroso.
TEMENTS. adj. pl. Temerosos.
TEMER. v. modo inf. Temer.
TEMERA. v. Temiera.
TEMERÓS, adj. Temeroso.
TEMETS. v. Temed, teméis.
TEMME. Me temo. (me tem)
TEMPLE. sust. p. La orden del temple o de los templarios.
(Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici)
TEMPLER. sust. c. Templario. - Li templer: los templarios.
TEMPRANÇA. sust. c. Templanza.
TEMPRANSIA. V. TEMPRANÇA.
TEMPRAT, TEMPRADA. part. pas. de "temprar”. Templado, templada.
TEMPTA. v. Tenta. (tienta)
TEMPTACIÓ. sust. c. Tentación.
TEMPTADOR. sust. c. Tentador, el que tienta.
TEMPTA 'L. Tienta el. (le tienta, lo tienta)
TEMPTAMENT. sust. c. Tentación.
TEMPTÁN. v. gerundio de “temptar". Tentando.
TEMPTAR. v. modo inf. Tentar.
TEMPTAT. part. pas. de “temptar". Tentado (por el demonio).
TEMPTA ‘T. Te tienta.
TÉ 'N. Tiene en.
T' EN. Te (de ello). - T' en pots guardar: te puedes de ello guardar.
TENCH. v. Tuvo y otras veces tengo.
TENCHLA. Téngola, túvola. (la tengo, la tuvo)
T‘ ENCLINAS. Te inclinas.
TENDUT. part. pas. de “tendre”. Tendido, extendido, desplegado.
TENEBRÓS. adj. term. mas. Tenebroso
TENER. v. modo inf. Tener, detener.
TENIR. v. modo inf. Tener. - Úsase también como sustantivo.
TENITS. v. Tened, tenéis.
TENITSM ‘UY. Tenedme de hoy.
TENON. v. Tienen.
TENRÁ. v. Tendrá. (tindrá)
TERÇ, TERÇA. Nombre numeral. Tercero, tercera.
TERSA. V. TERÇA.
TERMENADAMENT. adv. Limitadamente.
TERMENAR. v. modo inf. Limitar. (poner término)
TERMENAT. TERMENADA. part. pas. de “termenar”. Limitado, limitada; terminado, terminada.
TERMEVAT. sust. c. Término, límite.
TERMENS, sust. c. pl. Términos.
T‘ ES. Te es, te está.
TEST. sust. c. Texto.
TESTES. sust. c. pl. Testas, cráneos.
TEU. pron. Tuyo y otras veces tu.
T‘ HA. Te ha, te tiene.
T' HA ‘L. Te ha el, te tiene el.
T' HAURÁ. Te habrá, te tendrá.
T' HAVEM. Te hemos, te habemos, te tenemos.
THEOLOGIA. sust. c. Teología.
T' HO. Te lo. - Vuyl t' ho mostrar: te lo quiero enseñar.
TI. Te (allí o en aquel lugar). - No ti val: no te vale allí o en aquel lugar. (t' hi)
TINA. sust. c. Tina, tonel, cuba.
TINCH. v. Tengo. (tinc, ting)
TIRAR. v. modo inf. Tirar, atraer, arrastrar tras sí, traer consigo, arrastrar.
TOCARÁ 'L. Tocará el.
TOCAMENTS. sust. c.pl. Tocamientos.
TOCH. sust. c. Toque, el acto de tocar, golpe. En sentido metafórico, el punto en que consiste o estriba alguna cosa, el auxilio o inspiración de Dios.
TOCHAT. part. pas. de "tochar". Tocado, golpeado. (toquat)
TOL. v. Quita, arrebata. (tolre, toldre)
TOLA. v. Quite, arrebate.
TOLIA. v. Quitaba, arrebataba.
TOLL. V. TOL.
TOLLATS. v. Quitéis, arrebatéis.
TOLRE. v. modo inf. Quitar, arrebatar, cortar, desmembrar, desasir, desviar, coger.
TOLS. v. Quitas, arrebatas.
TOLT, TOLTA. part. pas. de “tolre”. Quitado, quitada; arrebatado, arrebatada.
TORBADAMENT. adv. Con turbulencia, con turbación.
TORBATS. part. pas. de "torbar”. Turbados.
TORCER. v. modo inf. Torcer, doblar, encorvar, tergiversar, obrar con doblez.
TORCIA. v. Torcía, doblaba, tergiversaba.
TORN. v. Torno, vuelvo.
TORN. sust. c. Vuelta, turno, rueda, torno, reaparición, retorno. - En torn: en torno, al rededor.
TORNAM. v. Volvimos.
TORNARENSEN. v. Volviéronse. (se volvieron, a su casa)
TORNARETS. v. Volveréis.
TORNÁS. v. Volviese.
TORNATS. part. pas. de "tornar". Devueltos, vueltos.
TORR. sust. c. Torre. (Torra, como el apellido del torrat ex president)
TORS. sust. c. pl. Torres.
TORT. part. pas. de "torcer". Torcido. - Usado como adjetivo: tuerto, de una manera torcida, injusto. (“desfacer entuertos”)
TORT. sust. c. Injusticia, agravio, perjuicio contra alguno, culpa, sinrazón. (entuerto)
TOST. adv. Pronto, luego, de prisa.
TOSTEMPS. adv. Siempre, en todo tiempo. (tots temps)
TOTALITAT. sust. c. Totalidad.
TOT' HORA. A cada momento, continuamente.
TOTSTEMPS. V. TOSTEMPS.
TRABAL. V. TRABAYL.
TRABALLATS. part. pas. pl. de “traballar”. Trabajados, fatigados.
TRABAYL. sust. c. Trabajo, pena, fatiga, tormento.
TRABAYLAR. v. modo inf. Trabajar, dar pena, tormento o fatiga.
TRABAYLAT. part. pas. de “trabaylar". Trabajado, fatigado, atormentado.
TRABAYLATS. v. Trabajáis, dais pena o fatiga, atormentáis.
TRACIÓ. sust. c. Traición. (traició)
TRACTA. v. Trato, trata. .
TRACTAMENT. sust. c. Tratado. - Del cual bon disputar havem fayt tractament: de cuya importante controversia hemos escrito un tratado.
TRACTE. v. Trate.
TRAEN. v. Traen, llevan, sufren, soportan.
TRAIMENT. V. TRACIÓ.
TRAMENT. Variante de TRAMET. - Véase esta palabra.
TRAMES, TRAMESA. part. pas. de "trametre”. Enviado, enviada.
TRAMESLÍ. Le envió.
TRAMET. v. Envía.
TRAMETA. v. Envíe.
TRAMETETS. v. Enviad, enviáis.
TRAMETRIA. v. Enviaría.
TRAMETRÁ. v. Enviará.
TRAMETRE. v. modo inf. Enviar.
TRANSFRETAR. v. modo inf. Pasar de un punto a otro.
TRANSSUBSTANCIAR. v. modo inf. Transustanciar. (transustanciación)
TRAS. adv. Detrás.
TRASMUDAMENT. sust. c. Trasformación.
TRASPASSAMENT. sust. c. Muerte, el acto de morir, traspaso.
TRASPASSÁN. v. gerundio de “traspassar”. Traspasando, muriendo.
TRASTOT. V. TRESTOT.
TRASTOTA. ajd. Toda, entera.
TRAYR. v. modo inf. Hacer traición. (traicionar)
TRAYDOR. sust. c. Traidor.
TRAYMENT. V. TRACIÓ.
TREBAL. V. TRABAYL.
TREBALL. V. TRABAYL.
TREBALLATS. V. TREBAYLATS.
TREBAYL. V. TRABAYL.
TREBAYLAR. V. TRABAYLAR. (menys samba y mes trabaylar)
TREBAYLATS. v. Trabajáis.
TREBAYLATS. part. pas. pl. de “trebaylar". Trabajados, atormentados, fatigados.
TREMES. part. pas. de "tremetre” Enviado. (tremés, tramés)
TREMESES. part. pas. de "tremetrer". term. fem. pl. Enviadas.
TREMOLOSA. adj. term. fem. Temblorosa.
TRENCATS. part. pas. pl. de "trencar". Quebrados, rotos.
TREPASSANT. v. gerundio de “trepassar”. Traspasando, muriendo.
TRÉR. v. modo inf. Sacar. (traure, treure)
TRESALL. V. Se arma, se hace fuerte.
TRESOR. sust. c. Tesoro.
TRESTOT. adj. Todo, entero.
TRESTURA. sust. c. Tristeza.
TRESTUYT. V. TRESTOT.
TRIATS. part. pas. pl. de "triar". Escogidos.
TRIGA. sust. c. Tardanza, dilación.
TRIGAT. part. pas. de "trigar". Tardado, retardado, diferido.
TRIGUÁ. v. modo inf. Tardar. (trigar)
TRINANT. adj. Trino, triple. (trinidad)
TRINITAT. sust. c. Trinidad. (Mari Trini)
TRISTANÇA. sust. c. Tristeza, duelo.
TRISTICIA. V. TRISTANÇA.
TRISTOR. V. TRISTANÇA.
TRO. sust. c. Trono, trueno, cielo, firmamento, orden o coro de ángeles. (orde de trons)
TRO. adv. Hasta. (tro a, tro al, fins a, fins al, etc)
TROB. adv. V. TROP.
TROB. v. Encuentro, encuentre.
TROBARAY. v. Encontraré.
TROBARETS. v. Encontraréis.
TRO ‘L. Hasta el.
TROP. adv. Demasiado, mucho.
TROVADOR. V. TROVAYRE.
TROVAR. v. modo inf. Trovar.
TROVAYRE. sust. c. Trovador.
TUA. pron. Tu, tuya.
TUAS. pron. Tus, tuyas.
TU 'L. Tu el.
TU ‘N. Tu (de ello) (ne). - Tu ‘n pòts far responimens: tú de ello puedes hacer respuestas.
TURMEN. V. TURMENT.
TURMENT. sust. c. Tormento.
TURMENT. v. Atormente.
TURMENTABLE. adj. Lo que puede atormentar o ser atormentado.
TURMENTAR. v. modo inf. Atormentar.
TURMENTAT. part. pas. de "turmentar". Atormentado.
TU ‘T. Tu te, ti te. - Que tú ‘t ligas: que tú te ligas (atas). (Tú ‘t fas, tú te fas mal)
TU 'T GARDA. Tú guárdate.
TUYT, TUYTA. adj. Todo, toda.
Glosario, Ramon Lull, T.
T.
T‘. pron. Te.
TA. pron. Tu. (posesivo; ta mayre, ta mare no té nas, ton pare eschato ...)
T' ABASTAR 'n. Te bastará en.
TABUXAT. part. pas. de “tabuxar”. Herido, combatido, agitado, chocado, empujado.
TALAN. V. TALANT.
TALANT. Talante, deseo, voluntad, gusto, inclinación, disposición. - A son talant: a su talante, a su voluntad. - Ab mal talant: de mala gana.
TALENT. sust. c. Talante. - Otras veces significa apetito.
TALIÓ. sust. c. Castigo proporcionado al delito o culpa (ley del Talión): y también: buen proceder, sin caer en ninguna culpa.
TALÓ, sust. c. Talón.
T' AM. Te amo.
TAN CAR. adv. Tan caramente. (queridamente)
TANTOST. adv. Así que, desde luego, tan luego como, luego, enseguida.
TANY. v. Atañe, pertenece, corresponde, debe, cumple.
T‘ AOR. Te adoro. (ador; francés t‘adore, Dior)
TARDANÇA, sust. c. Tardanza.
TARDAR. v. modo inf. Tardar. (Se pronuncia tardá, como el apellido del retardat de ERC)
TARDEN. v. Tarden, tardan.
TARIDA. sust. c. Especie determinada de embarcación. Tarida.
TÁRTRES, sust. c. pl. Tártaros.
TAS. pron. Tus. (también tes)
T‘ AY. Te he, te tengo. (T‘ HAY)
TAYN. V. TANY.
TAYNLI. Le cumple, le corresponde, le pertenece, le atañe.
TEMBLAR. v. modo inf. Temblar. (tremolar: tremolo, tremoles, tremole, tremolem o tremolam, tremoleu o tremolau, tremolen.)
TEMBRE. v. modo inf. Temer y alguna vez tiemble (temblar anterior).
TEMBRETS. V. Temeréis, temáis.
TEMBRETZ. V. TEMBRETS.
TEMEM. v. Temamos.
TEMÉN. V. TEMENT.
TEMENT. v. gerundio de "temer”. Temiendo. - Usado como adjetivo, temeroso.
TEMENTS. adj. pl. Temerosos.
TEMER. v. modo inf. Temer.
TEMERA. v. Temiera.
TEMERÓS, adj. Temeroso.
TEMETS. v. Temed, teméis.
TEMME. Me temo. (me tem)
TEMPLE. sust. p. La orden del temple o de los templarios.
(Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici)
TEMPLER. sust. c. Templario. - Li templer: los templarios.
TEMPRANÇA. sust. c. Templanza.
TEMPRANSIA. V. TEMPRANÇA.
TEMPRAT, TEMPRADA. part. pas. de "temprar”. Templado, templada.
TEMPTA. v. Tenta. (tienta)
TEMPTACIÓ. sust. c. Tentación.
TEMPTADOR. sust. c. Tentador, el que tienta.
TEMPTA 'L. Tienta el. (le tienta, lo tienta)
TEMPTAMENT. sust. c. Tentación.
TEMPTÁN. v. gerundio de “temptar". Tentando.
TEMPTAR. v. modo inf. Tentar.
TEMPTAT. part. pas. de “temptar". Tentado (por el demonio).
TEMPTA ‘T. Te tienta.
TÉ 'N. Tiene en.
T' EN. Te (de ello). - T' en pots guardar: te puedes de ello guardar.
TENCH. v. Tuvo y otras veces tengo.
TENCHLA. Téngola, túvola. (la tengo, la tuvo)
T‘ ENCLINAS. Te inclinas.
TENDUT. part. pas. de “tendre”. Tendido, extendido, desplegado.
TENEBRÓS. adj. term. mas. Tenebroso
TENER. v. modo inf. Tener, detener.
TENIR. v. modo inf. Tener. - Úsase también como sustantivo.
TENITS. v. Tened, tenéis.
TENITSM ‘UY. Tenedme de hoy.
TENON. v. Tienen.
TENRÁ. v. Tendrá. (tindrá)
TERÇ, TERÇA. Nombre numeral. Tercero, tercera.
TERSA. V. TERÇA.
TERMENADAMENT. adv. Limitadamente.
TERMENAR. v. modo inf. Limitar. (poner término)
TERMENAT. TERMENADA. part. pas. de “termenar”. Limitado, limitada; terminado, terminada.
TERMEVAT. sust. c. Término, límite.
TERMENS, sust. c. pl. Términos.
T‘ ES. Te es, te está.
TEST. sust. c. Texto.
TESTES. sust. c. pl. Testas, cráneos.
TEU. pron. Tuyo y otras veces tu.
T‘ HA. Te ha, te tiene.
T' HA ‘L. Te ha el, te tiene el.
T' HAURÁ. Te habrá, te tendrá.
T' HAVEM. Te hemos, te habemos, te tenemos.
THEOLOGIA. sust. c. Teología.
T' HO. Te lo. - Vuyl t' ho mostrar: te lo quiero enseñar.
TI. Te (allí o en aquel lugar). - No ti val: no te vale allí o en aquel lugar. (t' hi)
TINA. sust. c. Tina, tonel, cuba.
TINCH. v. Tengo. (tinc, ting)
TIRAR. v. modo inf. Tirar, atraer, arrastrar tras sí, traer consigo, arrastrar.
TOCARÁ 'L. Tocará el.
TOCAMENTS. sust. c.pl. Tocamientos.
TOCH. sust. c. Toque, el acto de tocar, golpe. En sentido metafórico, el punto en que consiste o estriba alguna cosa, el auxilio o inspiración de Dios.
TOCHAT. part. pas. de "tochar". Tocado, golpeado. (toquat)
TOL. v. Quita, arrebata. (tolre, toldre)
TOLA. v. Quite, arrebate.
TOLIA. v. Quitaba, arrebataba.
TOLL. V. TOL.
TOLLATS. v. Quitéis, arrebatéis.
TOLRE. v. modo inf. Quitar, arrebatar, cortar, desmembrar, desasir, desviar, coger.
TOLS. v. Quitas, arrebatas.
TOLT, TOLTA. part. pas. de “tolre”. Quitado, quitada; arrebatado, arrebatada.
TORBADAMENT. adv. Con turbulencia, con turbación.
TORBATS. part. pas. de "torbar”. Turbados.
TORCER. v. modo inf. Torcer, doblar, encorvar, tergiversar, obrar con doblez.
TORCIA. v. Torcía, doblaba, tergiversaba.
TORN. v. Torno, vuelvo.
TORN. sust. c. Vuelta, turno, rueda, torno, reaparición, retorno. - En torn: en torno, al rededor.
TORNAM. v. Volvimos.
TORNARENSEN. v. Volviéronse. (se volvieron, a su casa)
TORNARETS. v. Volveréis.
TORNÁS. v. Volviese.
TORNATS. part. pas. de "tornar". Devueltos, vueltos.
TORR. sust. c. Torre. (Torra, como el apellido del torrat ex president)
TORS. sust. c. pl. Torres.
TORT. part. pas. de "torcer". Torcido. - Usado como adjetivo: tuerto, de una manera torcida, injusto. (“desfacer entuertos”)
TORT. sust. c. Injusticia, agravio, perjuicio contra alguno, culpa, sinrazón. (entuerto)
TOST. adv. Pronto, luego, de prisa.
TOSTEMPS. adv. Siempre, en todo tiempo. (tots temps)
TOTALITAT. sust. c. Totalidad.
TOT' HORA. A cada momento, continuamente.
TOTSTEMPS. V. TOSTEMPS.
TRABAL. V. TRABAYL.
TRABALLATS. part. pas. pl. de “traballar”. Trabajados, fatigados.
TRABAYL. sust. c. Trabajo, pena, fatiga, tormento.
TRABAYLAR. v. modo inf. Trabajar, dar pena, tormento o fatiga.
TRABAYLAT. part. pas. de “trabaylar". Trabajado, fatigado, atormentado.
TRABAYLATS. v. Trabajáis, dais pena o fatiga, atormentáis.
TRACIÓ. sust. c. Traición. (traició)
TRACTA. v. Trato, trata. .
TRACTAMENT. sust. c. Tratado. - Del cual bon disputar havem fayt tractament: de cuya importante controversia hemos escrito un tratado.
TRACTE. v. Trate.
TRAEN. v. Traen, llevan, sufren, soportan.
TRAIMENT. V. TRACIÓ.
TRAMENT. Variante de TRAMET. - Véase esta palabra.
TRAMES, TRAMESA. part. pas. de "trametre”. Enviado, enviada.
TRAMESLÍ. Le envió.
TRAMET. v. Envía.
TRAMETA. v. Envíe.
TRAMETETS. v. Enviad, enviáis.
TRAMETRIA. v. Enviaría.
TRAMETRÁ. v. Enviará.
TRAMETRE. v. modo inf. Enviar.
TRANSFRETAR. v. modo inf. Pasar de un punto a otro.
TRANSSUBSTANCIAR. v. modo inf. Transustanciar. (transustanciación)
TRAS. adv. Detrás.
TRASMUDAMENT. sust. c. Trasformación.
TRASPASSAMENT. sust. c. Muerte, el acto de morir, traspaso.
TRASPASSÁN. v. gerundio de “traspassar”. Traspasando, muriendo.
TRASTOT. V. TRESTOT.
TRASTOTA. ajd. Toda, entera.
TRAYR. v. modo inf. Hacer traición. (traicionar)
TRAYDOR. sust. c. Traidor.
TRAYMENT. V. TRACIÓ.
TREBAL. V. TRABAYL.
TREBALL. V. TRABAYL.
TREBALLATS. V. TREBAYLATS.
TREBAYL. V. TRABAYL.
TREBAYLAR. V. TRABAYLAR. (menys samba y mes trabaylar)
TREBAYLATS. v. Trabajáis.
TREBAYLATS. part. pas. pl. de “trebaylar". Trabajados, atormentados, fatigados.
TREMES. part. pas. de "tremetre” Enviado. (tremés, tramés)
TREMESES. part. pas. de "tremetrer". term. fem. pl. Enviadas.
TREMOLOSA. adj. term. fem. Temblorosa.
TRENCATS. part. pas. pl. de "trencar". Quebrados, rotos.
TREPASSANT. v. gerundio de “trepassar”. Traspasando, muriendo.
TRÉR. v. modo inf. Sacar. (traure, treure)
TRESALL. V. Se arma, se hace fuerte.
TRESOR. sust. c. Tesoro.
TRESTOT. adj. Todo, entero.
TRESTURA. sust. c. Tristeza.
TRESTUYT. V. TRESTOT.
TRIATS. part. pas. pl. de "triar". Escogidos.
TRIGA. sust. c. Tardanza, dilación.
TRIGAT. part. pas. de "trigar". Tardado, retardado, diferido.
TRIGUÁ. v. modo inf. Tardar. (trigar)
TRINANT. adj. Trino, triple. (trinidad)
TRINITAT. sust. c. Trinidad. (Mari Trini)
TRISTANÇA. sust. c. Tristeza, duelo.
TRISTICIA. V. TRISTANÇA.
TRISTOR. V. TRISTANÇA.
TRO. sust. c. Trono, trueno, cielo, firmamento, orden o coro de ángeles. (orde de trons)
TRO. adv. Hasta. (tro a, tro al, fins a, fins al, etc)
TROB. adv. V. TROP.
TROB. v. Encuentro, encuentre.
TROBARAY. v. Encontraré.
TROBARETS. v. Encontraréis.
TRO ‘L. Hasta el.
TROP. adv. Demasiado, mucho.
TROVADOR. V. TROVAYRE.
TROVAR. v. modo inf. Trovar.
TROVAYRE. sust. c. Trovador.
TUA. pron. Tu, tuya.
TUAS. pron. Tus, tuyas.
TU 'L. Tu el.
TU ‘N. Tu (de ello) (ne). - Tu ‘n pòts far responimens: tú de ello puedes hacer respuestas.
TURMEN. V. TURMENT.
TURMENT. sust. c. Tormento.
TURMENT. v. Atormente.
TURMENTABLE. adj. Lo que puede atormentar o ser atormentado.
TURMENTAR. v. modo inf. Atormentar.
TURMENTAT. part. pas. de "turmentar". Atormentado.
TU ‘T. Tu te, ti te. - Que tú ‘t ligas: que tú te ligas (atas). (Tú ‘t fas, tú te fas mal)
TU 'T GARDA. Tú guárdate.
TUYT, TUYTA. adj. Todo, toda.
Entrada destacada:
El català de l'any 842, Strasbourg
SERMENTS PRÊTÉS A STRASBOURG EN 842 PAR CHARLES-LE-CHAUVE , LOUIS - LE-GERMANIQUE , ET LEURS ARMÉES RESPECTIVES. (Nota del editó, Ramón ...

