Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament: e fon certificat per langel: del misteri de la incarnacio del fill de deu.
Creixent lo senyor en lo ventre de la
sua mare Joseph comença hauer sentiment del prenyat de la senyora e
stigue en si molt alterat ignorant
la causa del dit prenyat:
ab tot que ell era tan cert de la puritat e sanctedat de sa senyoria.
¶ Quia possibilius enim credebat virginem sine
viro
posse concipere: qp mariam
posse peccare. Car pus possible li paria que verge pogues concebre
sens
home:
que no la senyora Maria peccar: ne defallir en nenguna cosa. E per la
molta amor e reuerencia que tenia a sa senyoria: no hague atreuiment
james de demanar
li
(preguntar
li)
quin prenyat era lo seu: ans tribulaua e combatia ab sos pensaments
continuament cobrint sa tristicia com podia:
Ab tot que no era amagat a la senyora la alteracio de la sua cara:
ans conexia be la torbacio que en lo seu sperit tenia per ignorancia
de la manera del seu prenyat: de la qual cosa sa senyoria tenia molta
congoixa e compassio del sanct vell: lo qual ella carament amaua: y
veyal
(si
no coneixeu la y, griega, aquí to la presento)
tribulat de cosa que ell tant sen alegraria si la sabes. E sobre aço
recorregue a la clemencia diuina per mija de deuota e feruent oracio
suplicant sa magestat volgues reuelar a aquest sanct hom lo seu
diuinal misteri ço es del seu fill humanat: car ella no gosaua
manifestar aquest secret a nengu sens special licencia de sa real
excellencia. Car sabia que era scrit. ¶ Sacramentum
regis abscondere
bonum est. E continuant la senyora sa oracio mereixque obtenir lo que
demanaua. Car joseph
creixent e augmentant en la sua dolor dellibera de lexar la senyora e
anarsen amagadament puix del seu prenyat nenguna raho ell no podia
donar a les gents. E entrant en la cambra per pendre la clocha
pensant que de tan cara e de tan amable companyia se hauia a partir
per a tostemps: fon tanta la congoixa sua que ab vn grandissim plor
caygue en terra e aqui stigue la major part de la nit ab continues
lagrimes E en la matinada lassat
de molta dolor adormis un poch. ¶ Ecce angelus domini in sompnis
appareuit ei dicens. Joseph fili dauid noli timere. E langel trames
per nostre senyor deu aparentli
en sompnis
li dix. Joseph fill de dauid no vullau tembre: car vos qui deuallau
de la fidelissima casa de dauid sou molt cert de les grans
promissions fetes als pares vostres: com lo ver messies
se ha de encarnar en dona verge: de aquella naixer
deu e hom sens rompre al virginitat. E perço lo
vostre para
Dauid contemplant la exaltacio del seu linatge: dix ab sobirana
alegria: ¶ Dixit dominus domino meo sede a dextris
meis. Volent dir que nostre senyor deu lo pare qui es senyor general
de tots hauia dit al seu fill que sigues a la part dreta sua: Aquest
fill en quant deu es egual al pare seu e senyor de Dauid e de tot lo
restant: e en quant home sera fill de Dauid: e perço li diu senyor
meu: car a ell es stat promes e donat. E si dona verge ha d´esser
mare d´aquest senyor: siau cert que es la sposa vostra vera filla de
dauid. ¶ Vbi vidisti tam dignam: vbi visiti tam pulcram: vbi vidisti
tam sanctam: Digau joseph haueu vos vista nenguna tant digna en les
passades ni presents ni en les que se speren a venir per a esser mare
de deu com aquella: Ni haueu vista semblant a ella en bellea corporal
ni spiritual: ni sanctedat sua sabeu que tinga egual: De que dubtau:
Posau tota tristicia apart.
¶ Accipe Mariam coniugem
tuam: quod enim in ea natura humana est de spiritu sancto est.
Acceptau joseph aquesta senyora Maria no solament per sposa:
ans per reyna e senyora: car mare es de deu eternal: e lo prenyat seu
es per obra del sperit sanct. ¶ Pariet autem filium et vocabis nomen
eius ihesum. La qual parra
(parirá) vn excellent fill: al qual vos coma pare posar liheu
lo nom e dir liheu
Jesus (Iesus):
Car aquesta dignitat singular haueu aconseguit (a+
espay ben cla+ cóseguit)
de nostre senyor deu que vos en la terra siau dit pare del fill seu.
¶ Jpe
(Una
J que no saps si es J o I, + p en rayeta damún + e, y escrius
“misericordiosissimament”, me vols fotre lo pel, Isabeleta de
Villena, desde lo limbo o lo sel?)
enim saluum fatiet populum suum a peccatis eorum. E siau cert que
aquest es lo ver redemptor de natura humana: qui ab la sua propria
sanch saluara lo poble seu satisfent largament per los peccats de
aquell ab la mort sua. E joseph axi informat per langel leuas ab goig
infinit e fica los genolls en terra per regraciar a la magestat
diuina de la misericordia a ell feta: e dix.
¶ Gratias tibi ago
domine: quia conuertisti planctum
meum in gaudium
michi. Volent dir. Gracies faç a vos senyor y deu meu com per la
vostra infinida clemencia y bonea tan largament haueu conuertit la
mia dolor e planct
(planctum:
plañir, planyir)
e goig
(gaudium:
goig, gaudir, goyo aragonés)
e en alegria. E exint
de la cambra sua molt cuytadament ana a la celleta hon la senyora
staua: e trobala agenollada (a
genollada)
e circuida de tanta claredat e lum que no la pogue diuisar per la
grandissima resplandor de la sua cara. E cahent
en terra ab vn gran crit e moltes lagrimes dix. O senyora excellent
perdonaume:
car
yo
indigne de la vostra companyia hauia delliberat dexaruos:
ignorant fosseu mare del fill de deu. Ara senyora informat de la
dignitat vostra suplich vostra senyoria me vulla pendre a merce e
perdonarme aquesta erra: e acceptarme per seruidor: Car de açi auant
tota la vida mia senyora sera occupada en seruir lo senyor fill
vostre e a vostra senyoria. E la senyora clement hauent molta
compassio del sanct vell ana cuytadament a ell: e ab los vlls plens
de lagrimes leual de terra dient: que ella li perdonaua de molt bona
voluntat e que hauia passada molta congoixa de la sua dolor: e ques
alegras: puix nostre senyor lo hauia tant aconsolat: reuelantli lo
secret misteri de la incarnacio. E sa senyoria feu seure a sanct
Joseph
en vn banch:
(de
açi ve la cançoneta de Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva, Teruel:
baixéu les coquetes,
baixéu lo vi blanch,
baixéu a
Josito
sentat en un banch.)
perque descansas vn poch dels penosos dies passats: e sa merce
per alegrarlo: començali a comptar per orde tot lo misteri del seu
prenyat
(si
no lay diu assentat, cau redó de cul):
e los grans misteris que de aqui se hauien a seguir. E joseph
escoltaua aço ab tanta deuocio e alteracio de pensa que staua quasi
fora simateix
ab continuat escapament de lagrimes. E de aquests parlaments tals
hagueren moltes vegades durant
los nou mesos:
car james parlauen dalre:
sino com rebrien aquell senyor: com lo
contractarien
ab quanta amor e reuerencia lo seruirien: e en parlar e pensar de aço
era lo
delit
(el
deleite)
dels dos. E axi passaren tot aquell temps sperant la vista del fill
de deu tan desijada.
