Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris remembransa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris remembransa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 d’octubre del 2023

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215

Guiraud
de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

I.

Ar ai gran joy quant remembri l'
amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc
en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E
quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de
lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis
remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.



Ilh
es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant
esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir
sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella
que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En
faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.



Ben
fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs
en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu,
sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non
play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son
linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor
port al sieu bel cors jauzen.



Ja
non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de
malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o
pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en
aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar
hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal
enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.

Ara diran
de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E
sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un
gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten
los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon
coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui
non o fai parven.


II.

Ja m vai
revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol
bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non
chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni
chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l'
an.

Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu'
apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als
no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys
dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m
vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m'
espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m'
eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi
fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si
us repren chantan.

Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no
s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan
serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o
cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi
faitz gran
Que m dobles l' afan.

Mas mon escien
Tot'
autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz,
o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec
forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que
sobretalan
Ja m' ane guaran.

Quar qui 'ls dregz enten
D'
amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S'
ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans
esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen
creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.

E per aisso
pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu'
autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu'
eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m
fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels
sufriran.


Qu'
en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si
leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m'
ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu'
autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.

E
pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E
sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz
aman.



III.

No
pues sofrir qu' a la dolor

De la den la lenga no vir,
E 'l cor
a la novelha flor,

Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz
pel boscatge

Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau
apessatz

Ni pres per mal usatge,
Quan
vey camps e vergiers e pratz,
Eu
m renovelh e m' asolatz.



Qu'
ieu no m' esfortz d' autre labor

Mas de chantar e d' esbaudir;
L'
autr' ier sompniey en pascor

Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D'
un esparvier ramatge.

Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m
semblav' adomesgatz,

Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon
mainiers e privatz,

E de bons getz apreisonatz.

Lo somnhe
dis a mon senhor,

Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret
lo m' en amor,

E dis me que no m pot falhir
Que del aussor
paratge

Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai
trebalhatz,

Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor
assatz

Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Aras n' ai vergonha e
paor

Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran
folhor,

E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No
s pot partir us rics pessatz

Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres
nostre passatge

Crey
qu' el somjes sera vertatz,
Aissi
dreg cum mi fo narratz.



E
pueis auziretz cantador

E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan
re no sai ves or,

M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon
messatge,

Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la
meitatz,

Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls
fagz tro sia comensatz.


Qu' ieu ai vist comensada tor
D'
una sola peira bastir,

E quad a pauc poiar aussor
Tro que la
podia hom garnir;

Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si
vos m' o conselhatz,

Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai
el viatge,

Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s
don solatz.


E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m
vol grazir

Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no
'l pot gandir,

Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans
regnatz;

Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si
'l sieus gens cors blancs e prezatz

M' es estrans ni m' estai
iratz.


E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras
que fezes motz serratz,
S'
eras no 'ls fatz ben esclairatz.


E soi m' en per so
esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.

IV.

Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos
platz,
Al mieu
compainh
sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et
ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, si dormetz o
velhatz,


Non
dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,


Qu'
en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai
ben conoguda,


Et
ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, en chantan vos
apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai
queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos
assatge,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos,
issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del
cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz,
vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)



"Bel
companhos, pus mi parti de vos


Ieu
non durmi ni m muec de ginolhos,


Ans
preguei dieu lo filh santa Maria

Que us mi rendes per leial
companhia,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos,
las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans
velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma
paria,
Et ades sera l' alba.”

“Bel dos companh, tan
soy en ric sojorn


Qu'
ieu no volgra mais fos alba ni jorn,


Car
la genser que anc nasques de maire


Tenc
et abras, per qu' ieu non prezi guaire


Lo
fol gilos ni l' alba.”


//




Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.

Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").​
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.

También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.

Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga.​ Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh

https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026

https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/

http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/

https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh

http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf

Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona). 

http://hdl.handle.net/10803/393890

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh

About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:

S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.

Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.

Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.

Reis glorios (glorious king), a well-known alba.

Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.

diumenge, 2 d’agost del 2020

CONFESIÓN GENERAL

CONFESIÓN GENERAL (1). 


(1) Códice del monasterio de San Cucufate del Vallés, titulado Miscellanea ascetica, fól. 56.

Jo peccador me confes a Deu he a Madona Sancta Maria e a tots los Sants e les Santes de Perayse a vos frare que e peccat e agreugat Deu e mon proisme (prójimo) en moltes maneras.
Primerament e agreujatDeu en cant li son stat desconexent conel maja fet he criat e resemut (redimit; redimido) e molts daltres bens e gracies ajereabudes a cascun die no cese de fermene jo de rebre no e auda memoria ne remembransadel mal ne de les dolos que el per lospeccats volch soferir e especialment quant volchper mi pendre mort e pacio e rembre del poder del dimoni e axi an qualque manera ne en qualque temps ni tantes de vegades ne en qualqueloch aja errat an peccat de desconexenseni anles les sues brases confesmen a Deu e a vos e dich mea culpa.
Encara mes me confes a Deu he a vos que nom confes ten soven cona mi ferie (es una f, más abajo sale me serie mester) mester me pens en mos peccats ansque negua a la confecio axi con me serie mesterne vench axi ferm de no tornar ne he aquele contreccio de cor com a la mia anima serie mester dels meus peccats per que jom son caygut en peccat de necligencia per que en qualque manerehi age pietat dich mea culpa.
Encare mes me confes a Deu e a vos que no he tenguda lepenitencia ne la oracio que he acustumade de fer abaquella humilitat ne devocio ab aquell ascalfamentde la amor de Deu com a mi fere mester ans faentoracio pos mon cor em pens moltes vanitats e en
totes de que negun fruyt no profit nos aydave especialment que algunes estant an oracio he parlat e tentada ma oracio que feyta perque dichmea culpa.
Encara confes a Deu e a vos que sonvengut contra lo segon manament an que vac e jura lo nom de Deu en va desodonament dient monsogese falcies per tal quen fos abans cregut aytantostjurava lo nom de Deu iversosament que pogues varificar(o verificar) so que jo deye e altres vegades per falonia (o felonia) perque dich mea culpa.

Encaram confes a Deu e a vos que e peccatlo terç manament cant no he ….ades (santificades; santificarás) les festes car axi com degra (deguera) star … on temps en oracio e en contemplecio jom posava a parlar coses vanes daquest mon e les escoltava volenter eyhe trobat moltes vegades pler per quen dic mea culpa.
Encaram confes a Deu e a vos que e peccatan lo quart manament que no he amat ne servit monpare ne ma mare ne temporalment ne speritualment axi com son tengut que moltes vegades pogera preguarhe fer preguar Deu e encara fer moltes almoynesque no he fetes e açono mo ha tolt sino gran mesquinesa e peresae avaricia per quen dic mea culpa.
Encaram confes a Deu et a vos que he peccat en lo V. manament en quant e portada mala volentat per hoy (odi; odio) o per ira a mon proisme mes per colpa mia que per la sua multes vegades que avia dins mon cor per lo milorament e pujament quels conexiaper quen dic mea culpa.
Encaram confes a Deu et a vos que he peccat an lo VI. manament an cante tolt angunes persones lo ben que fayenho ere an aquels dientne molt menys que an aquels no era axi com de oracions dejunysdelmoynes o de qualsque bens que fesen axi matex si e anblat ne tolt res a negudegloy retre son tengut car an sodaltre jo joy deg aver res sens leticiasua si ho faye pecarie mortalment per quen dic mea culpa.
Encaram confes a Deu e a vos que e peccat an lo VII manament an quant e aut pensamens carnals durment(dormint, dormín; durmiendo) e vetlant an los quals e trobat pler et delit an mi matex moltes de vegades pensanan so que avia oyt dir de esta materia an so que avia fet axi que si nom fos mal star del mon quem agua plagut quen agesperlat ho oyt perlar a altres per quen dic mea culpa.
Encaram confes a Deu et a vos que he peccat an lo VIII manament en quant e raonat e jutjat algunes persones per alcunes coses les quals a mi no eren sertes e a les quals jo no volie gran be dient contra aquels alscunesfalcies e axi si an neguna gisa jo ealevat fals testimoni ne corporal ni speritualment dic mea culpa.
Encaram confes a Deu e a vos que e peccat an lo IX. manament en quant he desigat la muler daltri o quen playen algunes fenbres axi com degeren per quen dic mea culpa.
Encaram confes a Deu e a vos que e peccat an lo X manament en cant he cobeejat (codicia) bens tenporals de cor he de peraula de monproisme e axi an qualque manera ni anquantes de vegades ni en qualque temps ni an qualque loch ajaarat ni peccat an los X. manaments que no aja amat Deu ne la mia anima ne mon proismeconfesmen a Deu e a vos e clam merce a Jhesu-Christ que mo perdon Amen.


Lexique roman, A (+ Index)

Lexique roman, ou dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l' Europe latine. A. A, s. m., voyelle,...