divendres, 29 de novembre del 2019

Manipulación, Dirección Política Lingüística Aragón, Instituto Nacional Estadística







Buenos días:


Adjuntamos NOTA de PRENSA, CAPTURAS DE PANTALLA Y ENLACES que documentan totalmente la denuncia.


Muchas gracias.


Escándalo: Manipulación de la Dirección de Política Lingüística de Aragón y el Instituto Nacional de Estadística para que en Aragón se hable catalán.


El pasado 26 de noviembre de 2019 el Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón José Ignacio López Susín (de Chunta Aragonesista), compareció ante la Comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón, a petición del Grupo Popular y del consejero de Educación, Cultura y Deporte. Ante las críticas de la oposición, por imponer el catalán en Aragón, López Susín afirmó que:


El Instituto Nacional de Estadística en el Censo de Población y Viviendas de 2011 introdujo en Aragón una pregunta acerca del número de personas que conocían alguna modalidad lingüística. De las encuestas realizadas 87.575 personas dicen que hablan catalán y 3.510 dicen que hablan chapurreau. Esa es la realidad de una encuesta de un instituto oficial, del Instituto Nacional de Estadística”.



Pues bien, desde la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán queremos informar públicamente de las manipulaciones que, tanto desde la Dirección General de Política Lingüística como desde el Instituto Nacional de Estadística (año 2011, Gobierno del PSOE presidido por José Luis Rodríguez Zapatero), se han hecho para ofrecer estos resultados que en absoluto se ajustan lo más mínimo a la realidad.


PRIMERO. La pregunta a la que alude el Director General de Política Lingüística como “pregunta acerca del número de personas que conocían alguna modalidad lingüística” no se formuló así, sino que se formuló de manera totalmente dirigida y condicionada, ya que en la propia pregunta iba la posible respuesta al nombrar en la misma solo “aragonés y catalán”.


Así, la pregunta fue:


“¿Conoce alguna lengua o modalidad lingüística propia de Aragón (aragonés, catalán,…)?



SEGUNDO. El propio Instituto Nacional de Estadística reconoce que las respuestas que indicaban hablar una modalidad local o comarcal las ha agrupado en catalán.


Así, el Instituto Nacional de Estadística ha agrupado en catalán a todos los hablantes que respondieron hablar Fragatino, Azanuyense, Ballobarino, Benaberrense, Fabarol, Fayonense, Literano, Maellano, Mequinenzano, Nonaspino, Saidiné, Santistebense, Tamaritano o Torrentino.


Así consta en el Apartado de Metodología de la encuesta del propio Instituto Nacional de Estadística:


La pregunta sobre el conocimiento de una modalidad lingüística propia de Aragón, es de respuesta única. (…) De esta forma se han creado estas cuatro agrupaciones de modalidades lingüísticas propias de Aragón: Aragonés, Catalán, Chapurreau y Patués.


Se han mantenido las lenguas indicadas en los cuestionarios dada su importancia descriptiva y su riqueza para el análisis, así el Aragonés engloba (Aragonés, Fabla, Cheso, Chistabino, Ansotano, Belsetano, Fovano, Bajo Ribagorzano, Somontanés, Estadillano, Foncense, Grausino, Ribagorzano).


De igual modo se ha hecho con el Catalán que agrupa las siguientes opciones (Catalán, Fragatino, Valenciano, Azanuyense, Ballobarino, Benaberrense, Fabarol, Fayonense, Literano, Maellano, Mequinenzano, Nonaspino, Saidiné, Santistebense, Tamaritano, Torrentino) Además se muestran por separado "Chapurreau" y "Patués" (Patués, Benasqués) porque han sido especificadas como primera opción.)”.



TERCERO. Desde la Dirección General de Política Lingüística (CHA), adscrita a la Consejería de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón (PSOE), se hace con relación a las lenguas en Aragón. Y es que en la propia web de la Dirección General de Política Lingüística se afirma que:


Según los datos obtenidos a través del Censo de Población y Viviendas de 2011 del Instituto Nacional de Estadística, explotados por el Seminario Aragonés de Sociolingüística



(https://zaguan.unizar.es/record/60448/files/BOOK-2017-009.pdf)


el número de hablantes del catalán en Aragón sería de 55.513 personas.



Si el número de hablantes de catalán en Aragón sería de 55.513 personas, de acuerdo con el Instituto Nacional de Estadística según afirma la Dirección General de Política Lingüística de Aragón, ¿de dónde salen esas 87.575 personas que dicen hablar catalán y esas 3.510 personas que dicen hablar chapurreau?


¡En la encuesta el resultado total de personas que hablan catalán o chapurreau sería de 91.085 personas frente a las 55.313 que asegura la Dirección de Política Lingüística de Aragón que hablan catalán!
¿De dónde salen esas otras 35.572 personas? Por cierto, ni por casualidad los habitantes de las comarcas de la zona oriental de Aragón se acercan a esa cifra de más de 91.085 personas.


Visto todo lo cual, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán manifiesta los siguientes 5 puntos:


1. Las encuestas del Instituto Nacional de Estadística de 2011 sobre las lenguas o modalidades lingüísticas de Aragón a las que hace referencia el Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón carecen de credibilidad alguna.


2. Consideramos que, una vez más, Aragón está siendo moneda de cambio entre las negociaciones del Gobierno de España en funciones y de los partidos nacionalistas catalanes.


3. Pedimos al PSOE de Aragón, y a su secretario general y actual presidente de la Comunidad, Javier Lambán, que no cedan ante las presiones catalanistas de Chunta Aragonesista y de Podemos, formaciones ambas coaligadas en el Gobierno de Aragón y prácticamente sin representación en la zona oriental de nuestra Comunidad.


4. Pedimos al Partido Aragonés (PAR), formación que también está coaligada en el Ejecutivo autonómico, que sea valiente y diga claramente lo que la inmensa mayoría de sus militantes, concejales y alcaldes afirman sin complejos en reuniones y actos públicos en la zona oriental de Aragón: NO hablamos catalán.


5. En la zona oriental de Aragón estamos sufriendo muchas presiones, tanto por parte del nacionalismo catalán como por parte de nuestro propio Gobierno autonómico, para imponer la lengua catalana. Si la Dirección General de Aragón (DGA) no rectifica y continúa sembrando la polémica, la imposición del catalán y la división en la zona oriental, nuestra Plataforma, junto con otras tantas entidades de las comarcas del este de nuestra Comunidad, estamos dispuestas a organizar protestas y movilizaciones así como a elevar a la Unión Europea (UE) la denuncia sobre esta situación.





dijous, 28 de novembre del 2019

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.


- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.

 ¿En qué quedamos? 




Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.




https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a







Barcino, civi, 1674, Carol, rex,







L´estat català









El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.











El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent.







Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En
Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia
al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença
fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra
nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent
de honor. Inclit magnifich et car cosi:
per tal com som certs quen haurets pleer
certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra
molt cara companyona la reyna et los
infants
nostres fills erem sans et en bon
stament de nostres persones grasia de nostre senyor
Deus: e desijants ab gran affeccio
saber aço mateix de vos pregamvos axi
affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nos en certifiquets per vostres letres
car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car
e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre
de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt
car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare
vostre e vostres vassalls farien son preparatori de
entrar en nostres regnes per dampnificar los
lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som
fort maravellats e crehem fermament que aço
no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre
molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus
pregam affectuosament que havent sguart als bons et
grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre
lo dit rey
nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors
reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia
divinal en los regnes et terres Darago succehim
la qual bona amistat nos entenem servar e guardar
fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir
decontinent a les dites gents axi del dit rey
vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins
los limits de nostres regnes ne inferir
en aquells dampnatge ne violencia alguna. E
sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos
molt car e molt amat cosi que nos aximatex
havem manat e manam de present als nostres vassalls e
sotsmeses ques guarden de fer dan algun a
vassalls o gents algunes que sien del dit rey
nostre molt car frare ne vostres ans
volem et manam que aquells sien tractats favorits
dins nostres regnes axi propriament com si eren
vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt
amat cosi vos son plasents de nostres regnes e
terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona
volentat. E sia vostra guarda molt car e
molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en
Barchinona sots nostre segell secret a XII dias
de janer del any de la nativitat de nostre senyor
MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad
relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.





Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.°
111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una
letra he reebuda de la vostra senyoria dada en
Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop
passat
contenent en acabament que presos e ben guardats
remetes a vostra celsitud los nomenats en
la dita letra e encara en sa serie innumerables
paraules innominioses e de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes
en ella no sens causa so molt maravellat com
tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne
en casa de vostres predecessors e meus als quals se
inpingirie
denigracio si en mi ere trobada la continencia de la
sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra
reverencia parlant car la casa Durgell don de
vostres predecessors e meus han neximent es
clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e
en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don
absent e present lo princep se pot dir ab
veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament
reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol
no haje evançat en les illes com no sie menys
la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la
ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita
casa si les sap hagues ben memorades lo dictador
de la dita letra nos fore dilatat ne hagra
delectat son coratge en ordonar tal letra
denigrant per sos pler e poder mi e ma casa
quant se vol noli nogue ne la materia de la
tinta que podie divertir en als hagre pervertida
en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses
contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria
ne lo signador de la dita letra salva pau
sua hagre stesa la sua ma a concloure
injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a
mis pertangues ço que no fa crehent a
simpla assercio de part que no recitant sa culpa
per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens
prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets
signada ans hagrets seguides les vestigies
dels dits precessors qui han guardat lur linatge
sabens si denigracio caygues en aquell ço que
Deu no vulle no esser a ells luny e no volents
fer de tota erba un feix.
Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets
per mon sguard que almenys per lo deute tals
letres nom sien trameses car no se
petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli
injusticia e encara posarli innominia axi expressa:
e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es
potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e
per constitucions de Cathalunya e usançes e
encara remissio en lo principat no ha loch e
menys del comdat Durgell per ses preheminencies
franqueses e libertats e molt menys pot ne deu
esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he
en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e
en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis
clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre
ço quels dix clamantse a mi ço es que
en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels
dits fets e si apres com per lur importunitat yo
tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als
officials de la infanta a quis pertany que en lo
dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço
mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo
fisch quils ajudave per punicio dels crims
e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud
continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur
fet e provat ço que pretenen sens falla
hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia
no hagre fallit ne ha: mas en lurs
contumacia colpa e necligencia e de lur
procurador dient que no curave fer instancia ne altra
prova sino de comptar diners. E per ço com
contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito
preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a
lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço
quels ere oposat fetes les citacions monicions e
assignacions degudes et per temps congruus e
segons en tals coses dret dispon los dessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats
absolts: e segons so informat aço ha fundament e
stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre
jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi
senyor placiaus que tals letres e axi injustes
ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e
specialment envers mi que noy he res a
fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar
e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara
ben star ho dejats fer. E manme
vostra senyoria ço que li placie. Scrita en
Ager sots mon sagell secret a
VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil
Jayme Darago.  


Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...