dimarts, 17 d’octubre del 2023

XVIII, Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

XVIII.


Quan lo dous temps ven, e vay la freydors,

E de razo atruep mout gran viutat,

Ben dey chantar quar trop n' aurai estat,

Et a m' o tout marrimen e dolors

Que ai, quan vey anar a perdemen

E destruyre sancta crestiantat,

E tot segle vey perdut e torbat,

Per qu' ieu no m puesc dar gran esbaudimen.


Comtes e reys, ducs et emperadors,

E manh baro e mantha poestat

Vey guerreyar per plana voluntat,

E 'ls fortz tolon als frevols lurs honors,

E morrem tug, so sabem veramen;

Doncx laissara quascus sa heretat,

E so qu' aurem de tort e de peccat

Trobarem totz al jorn del jutjamen.


Quan dieus dira: “Selhs qu' an freytz ni calors 

Sufert per mi, ni lur sanc escampat,

E m' an blandit e temsut et amat,

E m' an servit e fag ben et honors,

Aquilh seran ab gaug ses marrimen;

E selhs qu' auran de mi tort e peccat, 

Ses falhimen, que no 'ls er perdonat, 

Cayran lains el foc d' infern arden.”


Adoncs er fag l' ira e 'ls dols e 'ls plors

Quan dieus dira: “Anatz, malaurat,

Ins en infern on seretz turmentat

Per tos temps mais ab pena et ab dolors,

Quar non crezetz qu' ieu sufri greu turmen, 

Mortz fuy per vos, don vos es mal membrat.” 

E poiran dir selhs que morran crozat:

“E nos, senher, mortz per vos eyssamen.” 


Ailas! caitiu, com grieus er la dolors,

E que direm, quan serem ajostat

En cap florit on veyrem clavellat

Dieu en la crotz per totz nos peccadors,

E pel costat nafrat tan malamen,

E de ponhens espinas coronat!

Adoncs volriam quascus aver cobrat

La vera crotz e 'l sieu sanh monimen.


Folquet de Romans.

XVII, Bel m' es, quan la roza floris

XVII.


Bel m' es, quan la roza floris

E 'l gens terminis s' enansa,

Fas' un vers a m' aventura

Don mos cors es en balansa

Pel dous chan del rossinhol

C' aug chantar la nueit escura

Per los vergiers e pels plais.


Reis, per los crestians faillis,

Quar Masmut nos fan sobransa;

Coms ni ducx non senh sentura

Miels de vos feira de lansa;

Per l' emperador me dol,

C' a moutas gens fai fraitura;

Tals en plora que n' a jais.


Vostre coratges s' esclargis

Quar n' avetz bon' esperansa;

Sobre Paguans, gens tafura,

Cavalguatz senes duptansa;

Premiers penres l' abadol,

E si anatz ab dreitura

Tro a Maroc, faran lais.


Sel qu' el joi del segle delis

Vei que son pretz dezenansa;

Fils es d' avol criatura

Que fai avol demostransa,

E per tan non baisa 'l col,

Quar gitatz es a non cura,

Estai mais entr' els savais.


Per mi non dic, tan m' abelis

Quan vei molt gran alegransa,

Amors vol calonja s dura,

E non pot aver fizansa,

Si carnal arma non vol,

Quar vei que cors non a cura

Mas de senhor que engrais.


Chantador, lo vers vos fenis,

Aprendetz la comensensa:

Marcabrus per gran dreitura

Trobet d' altretal semblansa;

E tenga lo tug per fol

Qui no conois sa natura,

E no 'l membre per que s nais.


Pierre d' Auvergne.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...