dijous, 15 de desembre del 2022

A VI de setembra del any de la incarnatio de Nre. Senyor M e LXXXVI (1086)

De cuán es este texto?

XXVII.
Notitia consecrationis ecclesiae S. Stephani de Balneolis. (Vid. pág. (256).
Ex arch. mon. Balneol.
A VI de setembra del any de la incarnatio de Nre. Senyor M e LXXXVI (1086) fou feta la consecracio de la esglesia del monastir de Sent Stevan de Banyoles en aquesta manera. Vengueren açi en lo dit monastir los Bisbes quis saguexen: primerament en Dalmau Arcabisbe de la Seu de Narbona, Berenguer Bisba de Gerona, Berenguer Bisba de Osona, P. Bisba de Carcassona, Joffre Bisba de Magalona, en Bertran Bisba de Barcelona, ensemps ab en Bn. Comta de Busulun (Comte de Besalú) e ab molts daltres nobles e ab gran multitut de pobla. Los demont dits Bisbas consecraren laltar maior a honor de Sent Stevan primer martir, e de Sent Lorens e de Sent Vicens e de Madona Sancta Maria, e de tots Sancts: e posaren en la ara del dit altar en 1.a (I.a : una) capsa de cristall del fust de la vera creux, e de la maniadora (menjadora : pesebre) en que Jhesu Xpst. fo posat, e de sepulcra de Jhesu Xpst. e de les vestadures de Madona Sancta Maria mare de Jhu. Xpist. E posarem axi matex en lo dit altar reliquies del propricors (propri cors) de Sent Stevan, e de les peres ab que fon alapidat, e de les osses de Sent Paul, e de Sent Jacma Apostol, e de Sent Vicens, e de Sent Feliu de Gerona, e 1.a dent de Sent Saturnin Bisba de Tolosa, e de les osses del glorios martir Sent Tis, e de la legion de Sent Maurici, e dels Sants qui son apalats masse, e dels Sants martirs de Gerona Sent German e Sent Paulin, e Sent Justin, e Sent Ausici, e de Sent Donat, e de Sent Florens, e de Sent Remol (o Reniol), e de les glorioses vergens Senta Eulalia e de Senta Cristina, e de les reliquies de Sent Martin conffessor e Bisba de Tos, e de Sent Troffimi, e de Sent Lanbert, e de Sent Ubert, e de Sent Martirian, del quol lo seu Sant Cors en aquesta sgleya present es collocat. Axi matex foren aqui posades moltes reliquies de molts Sants, dels quols lo lur nom no foren atrobats. Apres III anys que fou feta la dita consecracio, torna aci lo demont dit Dalmau Arcabisba de Narbona, e posa sots la dita ara de Sent Stevan a part de mig iorn I altar petit, lo quol fou consecrat per Sent Gregori Papa a honor de Madona Sancta Maria e de Sent Jehan e de Sent Pau martirs. Eran en lo dit altar les reliquies quis saguexen, ço es, del dit Sent Johan, e de Sen Pau enves cerç de la ara del altar, del cors e dels osses de Sent Stevan primer martir, e de Sent Gamaliel, e de Sent Nicodemus, e dels Ignoscents e dels Sants martirs Nerey et Achiley, e de Sent Narsi, e de Sent Nabori martir, e de Sent Ipolit, e de Sent Valentin Prevera, e de Sent Sabestian, e de Sent March, e de Sent Marcelliam, e de Sent Pancras, e de Sent Maurici, e de Sent Stevan Papa, e de Sent Mar, e de Senta Marte, e de Sent Urbici, e de Sent Victor, e de Sent Flamidian, e de Sent Silvestra Papa, e de Sent Zeno Bisba de Rems, e de Sent Maior, e de Sent Quinnidi Bisba e conffessor, e de Sent Nari confesor, e de Senta Lucia vergen, e de Senta Scolastica e de Senta Felicola. Encara del monastir de Sent Cogat foren apartades reliquies dels cors de Sent Cogat, e de Oculte martire, e de Sent Sever Bisba, e de Sent Jlari imfante martir, e de les Sanctes vergens Senta Juliana e Senta Proniana.
Sent Martirian, del quol lo seu Sant Cors en aquesta sgleya present es collocat.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Banyoles

"El claustre actual ocupa el mateix indret de l'antic claustre romànic (inaugurat l'any 1086)"

XXVII. Notitia consecrationis ecclesiae S. Stephani de Balneolis.

XXVII.


Notitia
consecrationis ecclesiae S. Stephani de Balneolis. (Vid. pág. (256).


Ex
arch. mon. Balneol.



A
VI de setembra del any de la incarnatio de Nre. Senyor M e LXXXVI fou
feta la consecracio de la esglesia del monastir de Sent Stevan de
Banyoles en aquesta manera. Vengueren açi en lo dit monastir los
Bisbes quis saguexen: primerament en Dalmau Arcabisbe de la Seu de
Narbona, Berenguer Bisba de Gerona, Berenguer Bisba de Osona, P.
Bisba de Carcassona, Joffre Bisba de Magalona, en Bertran Bisba de
Barcelona, ensemps ab en Bn. Comta de Busulun (Comte de Besalú) e ab
molts daltres nobles e ab gran multitut de pobla. Los demont
dits Bisbas consecraren laltar maior a honor de Sent Stevan
primer martir, e de Sent Lorens e de Sent Vicens e de Madona Sancta
Maria, e de tots Sancts: e posaren en la ara del dit altar en 1.a
(I.a : una) capsa de cristall del fust de la vera
 creux,
e de la maniadora (menjadora : pesebre) en que Jhesu Xpst. fo posat,
e de sepulcra de Jhesu Xpst. e de les vestadures de Madona
Sancta Maria mare de Jhu. Xpist. E posarem axi matex en lo dit altar
reliquies del propricors (propri cors) de Sent Stevan, e de
les peres ab que fon alapidat, e de les osses de Sent Paul, e
de Sent Jacma Apostol, e de Sent Vicens, e de Sent Feliu de Gerona, e
1.a dent de Sent Saturnin Bisba de Tolosa, e de les osses
del glorios martir Sent Tis, e de la legion de Sent Maurici, e dels
Sants qui son apalats masse, e dels Sants martirs de Gerona Sent
German e Sent Paulin, e Sent Justin, e Sent Ausici, e de Sent Donat,
e de Sent Florens, e de Sent Remol (o Reniol), e de les glorioses
vergens Senta Eulalia e de Senta Cristina, e de les reliquies de Sent
Martin conffessor e Bisba de Tos, e de Sent Troffimi, e de Sent
Lanbert, e de Sent Ubert, e de Sent Martirian, del quol lo seu Sant
Cors en aquesta sgleya present es collocat. Axi matex foren aqui
posades moltes reliquies de molts Sants, dels quols lo lur nom no
foren atrobats. Apres III anys que fou feta la dita consecracio,
torna aci lo demont dit Dalmau Arcabisba de Narbona, e posa sots la
dita ara de Sent Stevan a part de mig iorn I altar petit, lo quol fou
consecrat per Sent Gregori Papa a honor de Madona Sancta Maria e de
Sent Jehan e de Sent Pau martirs. Eran en lo dit altar les reliquies
quis saguexen, ço es, del dit Sent Johan, e de Sen Pau enves cerç
de la ara del altar, del cors e dels osses de Sent Stevan primer
martir, e de Sent Gamaliel, e de Sent Nicodemus, e dels Ignoscents e
dels Sants martirs Nerey et Achiley, e de Sent Narsi, e de Sent
Nabori martir, e de Sent Ipolit, e de Sent Valentin Prevera, e de
Sent Sabestian, e de Sent March, e de Sent Marcelliam, e de Sent
Pancras, e de Sent Maurici, e de Sent Stevan Papa, e de Sent Mar, e
de Senta Marte, e de Sent Urbici, e de Sent Victor, e de Sent
Flamidian, e de Sent Silvestra Papa, e de Sent Zeno Bisba de Rems, e
de Sent Maior, e de Sent Quinnidi Bisba e conffessor, e de Sent Nari
confesor, e de Senta Lucia vergen, e de Senta Scolastica e de Senta
Felicola. Encara del monastir de Sent Cogat foren apartades reliquies
dels cors de Sent Cogat, e de Oculte martire, e de Sent Sever Bisba,
e de Sent Jlari imfante martir, e de les Sanctes vergens Senta
Juliana e Senta Proniana.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...