dimarts, 25 d’agost del 2020

SÉPTIMA JORNADA.

SÉPTIMA JORNADA.

Escomense la séptima jornada del decamerón, a la que, daball del gobern de Dioneo, se parle sobre burles que per amor o per la seua salvassió han fet les dones als seus hómens, habénsen donat cuenta ells, o no.

Totes les estrelles o tots los estels o estrels habíen fugit ya de la part de lleván, en la exepsió de aquella que diém Lucifer, que encara fee llum están allí ya la blanqueján aurora, cuan lo senescal, eixecánse, en un gran equipache sen va aná a la Vall de les Dames per a amaní allí totes les coses, segóns la orden o manamén del seu siñó. Después de marchá ell, no va tardá mol en eixecás lo rey, a qui habíe despertat lo sarabastall de los carregadós y de les besties de cárrega; y eixecánse, va fé alsá a les siñores y als joves; y no despuntaben encara be los rayos del sol cuan tots se van ficá en camí. Y may hasta entonses los habíe paregut que les cardelines cantaren tan alegremen, y los atres muixóns, com aquell matí los pareixíe. Van arribá a la Vall de les Dames, aon, ressibits per mols atres, los va pareixe que de la seua arribada sen alegraren. Allí, donán una volta per la vall, y tornán a miráu tot de baix a dal, o de dal a baix, los va pareixe encara mes majo que lo día abans, an aquella hora del matinet. Y después de desdichuná en bon vi y coc rápit, per a que no los guañaren los muixóns, van escomensá a cantá, y en ells la valleta, que sempre repetíe les mateixes cansóns que díen ells, y los muixóns, ressistínse a sé vensuts, afegíen dolses y noves notes al seus cántics. Cuan va arribá la hora de diná, parades les taules daball dels llorés y datres ábres verts, a la voreta de la estanca, com va volé lo rey, van aná a assentás, y mentres minjáen veíen los peixets nadá en grans corros. Después de retirá les viandes y despará les taules, encara mes conténs que antes van escomensá a cantá y a tocá los seus instruméns y a dansá; y después, habénse escampat los llits per diferens puestos de aquella valleta, (tots voltats per lo discret senescal de sargas franseses y de cortines tancades) en llissénsia del rey, qui va volé sen va pugué aná a dormí; y los que no van volé, se van entretindre un rato mes. Arribada ya la hora en que tots estaben eixecats y ere tems de ajuntás a novelá, no lluñ del puesto aon habíen minjat, fen estendre tapets sobre la herba y assentánse prop del aigua, li va maná lo rey a Emilia que escomensare; y ella, alegremen, aixina va escomensá a contá:

dilluns, 24 d’agost del 2020

Capitol XXIIII (XXIV). De abstinencia.

Capitol XXIIII (XXIV). De abstinencia.


Perfet deiuni es com lomfora ço es com lo cors deiuna e lomdintre ço es com la anima fa oracio. Oracio acompayada abdeiuni pus leugerament penetra lo cel per lo deiuni e per la oracio la pensa del hom es aiustade als angels e unida ab Deu. Los deiunis son fortsarmadures contra les temptacions dels dimonis. Per deiunis e oracions son vençutslos diables. Sor amada en Jhesu-Crist vols hoir quina es la cosa que restreny mes la luxuria. Pories tu dir hocprechte que mo digues. Oges donchs amable sor en Jhesu-Crist sapies que per deiuni la fornicacio es sobrada per deiuni la fornicacio es restreta. Si lo ventreno es sadollat no senyoreiera luxuria lom. La abstinencia venç la carn refrena la luxuria trencha los moviments de la carnalitat. La abstinencia romp la vigor de la fornicacio. Per fam e per set es destruyda la luxuria. Fam e set vençen la luxuria. La pensa que es lassada e agreviada per multitut de viandes destroex la vigor de la oracio. Aytalcom es la carn que sta gran temps sens menyar aytales la anima que no reeb sovin viande de la paraula divinal. Sant Jheronim diu quels deiunis deuen esser moderats per ço que no aflaquesquen massa lo ventrell e la vianda pochae temprada es profitosa al cors e a la anima. Lo ventre ple de greix no pot nodrir subtil enteniment. Molt mes val reebre tots dies pocha viande que no fa meniar tart e molt. Pocha viande e ventre tostemps famolentvalen mes que deiunar tres dies sens menjar e beure. Aquell deiuna be quis abste de tots vicis e de peccats que de viandes no ha bona abstinencia en lo ventre qui es massa sadollat. E per ço diu sant Ysidre que aquell rumina e mastegua tot lo die gualines en la sua pensa qui tot lo dieapparella com pora al vespre recomplir lo ventre. Lo ventre buyt fa vinclar hom en la oracio car lo ventre qui es massa ple fa lomdormir massa excessivament no podent be vellar com lo ventre es ple de viandes.
Sor amable prechteque desceques lo teu cors per desig del regne celestial per ço que complesques la paraula del Psalmista dient la mia anima es stada mol assedeiada de Deu e la mia carn ne soste gran set. La carn es assedeiada de Deu com per lo deiuni se abste es desceca. Sor en Jhesu-Crist molt amable creu a mi que si en aquesta mortal vida has perfeta fam e perfeta set de veure Deu per aço seras sadolladaen la gloria celestial. La abstinencia dona vida a la anima e mata lo cors. La abstinencia hedifica virtuts en la anima e destroexlos vicis del cors. Ab tot nostre studidevem menyspresar la gola de les viandes. Menyspresada deu esser la cobeiançade la gola. Molt devem esquivar la ancia del ventre. Com lo ventre es recomplit desmesuradament lo corses despertat a luxuria. No devem meniar per recomplirlo ventre mas per ço quel cors siasustentat. Alli hon lo ventre es replet de viandesalli es inflamat lo foch de luxuria.
Lo cors qui es trencat e macerat per abstinencia no es cremat del foch de luxuria. Aquell richhom (rich-hom en dos lineas) vestit de porpra (púrpura) qui meniava tots jornshabundosament per ço com en lo present mon nos volch abstenir de viandes com fou posat en les flames dinfern no poch impetrar una sola gota daygue la qual demanava. Axi com per la abstinencia totes les virtuts spirituals son rahigadese edificades en la anima axi mateix per lo sadolament de les viandes los vicis son nodrits e encorporats en lo cors. No es qui pusque reebre perfeccio de virtuts si primerament no restreny en si la gola del ventre e per ço los tres infants no cremaren dins lo forn flameiantcar servaren abstinencia. Daniel fon desliuratde la bocha dels leons per tal com serva en si abstinencia de viandes. No es qui pusque foragitar de si mateix les tentacions diabolicals si no refrena en si loapetit de la gola. Poriesme tu dir la mia cara sor - frare meu prechte quem digues en quina guisa castiguarelo meu cors ab abstinencia. - Sor molt amada axi deus tu nodrir lo teu cors per manera que nos orgullesque el deus en tal guisa refrenar que no caia. Axi deus sadollarla carn que servescha e axi la deus castigar ab abstinencia que no perescha. Si tu dones sobergua afliccio a la tua carn lo teu ciutada mates e si la dones a meniar mes que no deus ton enemich nodreix. Sor molt cara en tota abstinencia tua deus observar una cosa ço es que no mates la tua carn e que mates los vicis en tu. Adonchs sor molt amada en Jhesu-Crist castiga lo teu cors ababstinencia deiuna e abstinte de viandes sia la tua cara grogua e no roia la tua fasno sia vermella mas descolorida sia lo teu cors descecat e no gras lo teu cors no siagros sino sech e magre. No vulles massa nodrir grassa la tua carn per als vermens meniaen tal guisa que tots temps hages talent en tal guisa mastechsque tostemps hages fam lo teu ventre negun temps se recomplescha de viandes soste fam e set feabstinencia descequet. Creu a mi sor amable que jamesno poras vençer les temptacions si primerament no castigues lo teu cors ab abstinencia. Molt menjar e molt beure inflamen la luxuria. Sadollament de viandes desperten la luxuria de la carn. La luxuria es tostemps acompayade ab sadollament.Lo fret de les velles appaguen en tu la ardor de la luxuria. Los spirits malignes entren mes alli honvesen mes vianda e maior exces de meniare de beure. Sor en Jhesu-Crist molt amada axi com ja te dit si tu vols fugir perfetament a les temptacions de la carn covequet abstingues no solament de viandes ansancara de totes delectacions del segle en guisa que apres la present vida te pusques alegrar enlo cel ab los sants angels Amen.

Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...