divendres, 21 de desembre del 2018

Salvem es mallorquí



https://www.elmundo.es/baleares/2018/12/14/5c136d9cfc6c838b4e8b46bc.html






bandera, Mallorca, España, No volem pastissos catalans
No volem pastissos catalans














A QÜESTIÓ DE SETMANES, es conegut periodista deportiu Tomeu Maura se va animar a publicar un més que encertat article d'opinió off topic a EL MUNDO / El Día de Baleares titulat La extinción de la lengua balear. Diu Maura que, segons ses darreres estimacions, existeixen 6.000 idiomes en el món, però la mitat s'extinguiran durant aquest segle. És a dir, que cada dues setmanes desapareix un idioma perquè ja no hi queda ningú que el pugui transmetre a una pròxima generació. Trista història.


Però no manco trista que sa que vivim a ses Balears. Com hem dit des de sa Fundació Jaume III en reiterades ocasions, som s'única comunitat autònoma d'Espanya amb un patrimoni lingüístic ancestral que, en canvi, depèn lingüísticament d'una altra (Catalunya).
Sa qüestió és que an en Tomeu Maura li han arribat ets esquitxos des quatre histèrics de sempre per fer lo que a qualsevol altra banda del món seria digne d'elogi: estimar i voler preservar sa teua llengua. Una de ses crítiques no és del tot mentida. És cert que a segons quines zones de ses nostres illes, es castellà ha anat desplaçant es mallorquí i sa seua influència ha castellanisat es nostro llenguatge. Però es mallorquí sobreviurà sempre i quan ses famílies mallorquines no girin sa llengua i se posin a xerrar en castellà an es seus fills, i lo mateix passa amb sos ranxos de joves que es comuniquen en castellà quan sa majoria d'ells tenen com a llengua materna es balear.







Ja és ben hora de deixar en falderet un altre tòpic habitual des catalanisme quan mos pretenen callar sa boca an es qui defensam es mallorquí: «dedica't a lo teu, que de sa llengua ja se n'encarreguen es filòlegs, ets especialistes». 




Arturo Quintana Font
Arturo Quintana Font, filòleg catalaniste de català, Deutsch, aragonés, occitan, etc





Per aquesta regla de tres, si només es filòlegs poguessen opinar de llengua seria com dir que només es polítics poden votar o opinar de política.
Aquest tòpic va estretament relacionat amb un altre, sa ciència. Frases com «està científicament demostrat que es mallorquí és un dialecte des català» o «això és científic i, per tant, no és discutible» són es pa de cada de dia per molts d'aquests caparrots.


Meyer Lubcke afirma en su Grammaire des Langues Romanes que el catalán no es más que un dialecto del provenzal / el provenzal ahora es dialecto del OCCITAN
Meyer Lubcke / Meyer-Lübke / afirma en su Grammaire des Langues Romanes que el catalán no es más que un dialecto del provenzal / el provenzal ahora es dialecto del OCCITAN





Sa filologia no és una ciència exacta, / yo li dic la siénsia de si la enserto la endivino / és un estudi social. Ses ortografies i gramàtiques són convencions acadèmiques, són acords arbitraris que prenen es filòlegs i que són revisats constantment. Es científics de dever (no es de panfonteta), precisament no fan altra cosa que discutir i qüestionar a diari teories donades per bones per proposar-ne d'alternatives. Aquesta ha estat sa raó des progrés de s'esser humà, s'esperit crític. Sa llengua és un patrimoni de tots, tothom té dret a dir la seua. No és es vedat de caça privat de ningú, encara que qualcuns s'ho creguin.


¿No va ser científic es discurs des filòleg valencià Lluís Fullana, s'11 de novembre de 1928 en recepció pública a sa Real Academia Española? «Y las mismas lenguas mediterráneas: catalán, valenciano y mallorquín, forzosamente se han de servir de la fonética y morfología gallegas [...]. El estudio y cultivo del valenciano y mallorquín, tampoco pueden perjudicar al idioma catalán; antes al contrario, deben favorecerle en todo sentido». ¿No va ser científic que sa RAE donàs a l'any 1930 una cadira a s'escriptor Llorenç Riber Campins, en representació de sa llengua baleàrica? En canvi, ¿què va tenir de científic que el senyor Conrado de Villalonga se n'anàs dos dies a un hotel de Menorca i decidís que sa nostra llengua s'havia de dir «catalana»? / Lo mateix que la declaració de Mequinensa de alcaldes ficats a filólogos :) JA JA JA y ben untadets de calerons cataláns /


Lluís Fornés, doctor en filologia valenciana, deixa ben clara sa diferència entre lo que és lingüístic o científic (estudiar ses característiques lingüístiques d'un idioma i definir-ne sa categoria) i lo que és polític (es nom de sa llengua / sa llengo / i es model d'ús):

«Quan es parla de llengua, s'està parlant de sistema lingüístic o de model literari i d'ús? Quan parlem de «sistema» o «diasistema lingüístic» estem parlant d'un objecte d'estudi científic. Quan parlem de llengua en el vessant de «model literari i d'ús» estem parlant de convencions, de decisions convencionals, moltes voltes propugnades per interessos polítics que, evidentment, poden ser objecte d'estudi però que no poden tindre el rigor científic de l'estudi d'una estructura lingüística o el seu funcionament».


Per tant, deixem ses coses clares. És científic afirmar que es balear, es valencià / qué passe en lo ibero-románic ?/, es català i s'occità formen part des mateix sistema, diasistema o família lingüística que sa Romanística internacional denomina occitano-romànic. Llengües o varietats germanes de s'antiga llengua romanç que parlaven Jaume I, Ramon Llull o Ausiàs March.
Igual que gallecs, portuguesos i brasilers comparteixen es sistema lingüístic galaico-portuguès. Però no és científic dir que es mallorquí és incorrecte i que s'ha d'escriure en català, igual que no seria científic dir que es gallec no és correcte, i que s'ha d'escriure en portuguès.

Com diu Tomeu Maura, «esa diversidad no puede desaparecer porque con ella quedan atrás siglos de historia. Me niego a imaginar un día en el que un valenciano, un mallorquín y un catalán se encuentren en cualquier lugar del mundo y sea imposible distinguirlos. Ese día habrá muerto para siempre nuestra lengua».


Es mallorquí està en perill. És hora que es baleàrics alcem sa veu contra una injustícia que és de caixó, si no volem deshonrar sa memòria des nostros pares, padrins i antepassats qui mos han transmès sa nostra dolça llengua mallorquina.


Joan Pons Torres es historiador y vicepresidente de la Fundació Jaume III.






dijous, 20 de desembre del 2018

Estudies una carrera




Estudies
una carrera.


Fas
unes opossisións.


Per
a conseguí les teues metes te dixes la sang, suó, llágrimes, mil
hores de son y alguna que atra dioptría.


Te
criden per a cubrí una baixa a un poble que ni saps situá al mapa.


Es
sol per a una sustitussió temporal y te agarre mol llun.


Pero
es una bona notíssia.


¿Qué
collóns? ¡Es una gran notíssia!


Y
ton pare obri una botella de vi per a selebráu.


Y
ta mare escomense a tráure la roba de hivern.


Y
tú tens una miqueta de temó perque eixí de la teua zona de confort
y la teua terreta sempre acollone, pero tens cla que tens que anáy,
que nessessites escomensá a adquirí experiénsia professional,
traballá "de lo teu", llaurát un futuro, "embutí lo
cap" an algún puesto.


Trobarás
a faltá al teu novio, pero ell entén que tens que anáten per a
créixe professionalmen y te apoye per a que u fáigues, encara que
sap que te añorará mol.


Bueno,
no passe res, tos voréu los caps de semana, tos abrassaréu en mes
ganes y la verdat, te fa ilusió conéixe lo teu nou destino per a
enseñálay cuan víngue a vóret.


Y
lo día que ten vas ta mare te fique fiambreres a una bossa, insistíx
en que no íxques de casa sense bufanda y te diu bastantes vegades
que la cridos cada día.


Y
a ton padre li cau una llagrimeta mentres veu cóm sen va de casa la
seua chiqueta per a guañás les llentíes.


Y
ta yaya te done un billet mol ben doblegadet com si fore de
contrabando.
"Venga, yaya, no fáe falta".
"A
callá, prénlo, sagaleta!".


Y
ten vas.


Poble
nou.


Pis
nou.


Traball
nou.


Compañs
nous.


"Hola,
soc Laura, encantada".


Descubríxes
aon está lo forn de pa mes prop de casa. Als teus veíns los
escomense a soná la teua cara. Crides a la teua família cada día
per a contáls les teues noves aventures y adornes la nevera en una
foto aon lo teu chic te está donán un beset a la galta.


Y
una tarde consevol íxes a fé deport y te cruses en un psicópata,
un degenerat, un depredadó sexual, un assessino, un sádic...


Y
un desconegut acabe en lo mes valiós que teníes: la teua vida. Y
perdénla u perts absolutamen tot.


Lo
teu novio no ballará en tú a la vostra boda.


Tons
pares no sirán los yayos de tons fills.


Les
teues amigues no podrán paí este sensesentit.


Ta
yaya no se perdonará may habé viscut mes que tú.


Y
tots passarán lo que los quede de vida preguntánse per qué no te
van impedí que asseptares eixe traball, per qué te van animá a
anáten al puesto aon te han tret la vida.


Sisquera
que may mes dingú tingue que aná pel carré en temó, mirán cap
atrás, aligerán lo pas perque algún extrañ ronde prop.


Ojalá
no te haguere passat aixó, Laura.


Ni
a tú ni a dingú.


Descansa
en pau...







Estudies una carrera, Laura Luelmo
Laura Luelmo



Original en castellá, no sé lo autó :




“Estudias una carrera.


Haces unas oposiciones.


En tus metas te dejas sangre, sudor, lágrimas, mil horas de sueño y alguna que otra dioptría.



Te llaman para cubrir una baja en un pueblo que ni siquiera sabes situar en el mapa.


Es sólo para una sustitución temporal y te pilla bastante lejos.


Pero es una buena noticia.


¿Qué coño?


¡Es una gran noticia!


Y tu padre abre una botella de vino para celebrarlo.


Y tu madre empieza a sacarte la ropa de invierno del altillo.


Y tú tienes un poco de miedo porque salir de tu zona de confort siempre acojona, pero tienes claro que te quieres ir, que te tienes que ir, que necesitas empezar a adquirir experiencia profesional, trabajar "de lo tuyo", labrarte un futuro, "meter la cabeza" en algún sitio.


Vas a echar de menos a tu novio, pero él entiende que tienes que irte para crecer profesionalmente y te apoya para que lo hagas, pese a que sabe que va a añorarte muchísimo.


Bueno, no pasa nada, os veréis los fines de semana, os cogeréis con más ganas y a decir verdad te hace ilusión conocer tu nuevo destino para enseñárselo cuando vaya a verte.


Y el día que te vas tu madre te mete tuppers en una bolsa e insiste en que no salgas de casa sin bufanda y la llames cada día.


Y a tu padre se le cae una lágrima mientras ve cómo su niña se va de casa para ganarse las lentejas.


Y tu abuela te da un billete muy bien dobladito como si fuera de contrabando. "Anda ya, abuela, no hace falta". "Te callas y lo coges, niña".


Y te vas.


Pueblo nuevo.


Piso nuevo.


Trabajo nuevo.


Compañeros nuevos.


"Hola, soy Laura, encantada".


Descubres dónde está la panadería más cercana, a tus vecinos les empieza a sonar tu cara, llamas a tu familia cada día para contarles tus nuevas aventuras y adornas el frigorífico con una foto en la que tu chico te está dando un beso en la mejilla.


Y una tarde cualquiera sales a hacer deporte y te cruzas con un psicópata, un degenerado, un depredador sexual, un asesino, un sádico...


Y un desconocido pone fin a lo más valioso que tenías: tu vida.


Y perdiéndola a ella lo pierdes absolutamente todo.


Tu novio no bailará contigo en vuestra boda.


Tus padres no serán abuelos de tus hijos.


Tus amigas serán incapaces de procesar este sinsentido.


Tu abuela no se perdonará jamás haberte sobrevivido.


Y todos pasarán el resto de sus días preguntándose por qué no te impidieron que aceptaras ese trabajo, por qué te animaron a irte al sitio donde te quitaron la vida.


Ojalá nunca nadie tuviera que ir por la calle con miedo, mirando hacia atrás, aligerando el paso por la cercanía de un extraño.


Ojalá no te hubiera pasado esto, Laura.


A ti ni a nadie.


Descansa en paz...”


Curta biografía de Braulio Foz.

BRAULIO FOZ. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs,...