Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occitan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris occitan. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de setembre del 2018

Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre








Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre


hay vist lo llop, la rabosa, la llebre

ai vist lo lop, lo rainard dançar.


hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá.

Totes tres fasián lo torn del aubre
Tots los tres féen (fáien) voltes al abre

ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,


hay vist lo llop, la rabosa, la llebre

totes tres fasián lo torn del aubre,
Tots los tres féen voltes al abre

fasián lo torn del boisson folhat.
fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.







fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine




Aquì triman tota l'annada
aquí traballem com a esclavos tot l´añ

per se ganhar quauques sòus
per a guañámos unes monedes (sous, sueldo, solido)

rèn que dins (d')una mesada,
res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes)

ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre

nos i fotem tot pel cuòu,
mos u fotem tot pel cul

ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop.
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.







Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde


Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde










ENGLISH:





I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.

















dimecres, 13 de juny del 2018

Buenaventura Aribau

-¿Sabeu quí ere Buenaventura Aribau? Va inissiá la Renaixença literaria del catalá, li díe a la seua llengua llemosílemosín, dialecte ocsitá.



No tos u explicarán be los mestres de catalá que volen enseñá a Aragó, Valénsia y Balears ? Ni ere Carles, ni Bonaventura, Buenaventura Carlos.



https://lapaseata.net/2017/11/20/valenciano-mallorquin-y-lemosin/




Carlos Buenaventura Aribau , 1817,





En llemosí sonà lo meu primer vagit


quan del mugró matern la dolça llet bevia;


en llemosí al Senyor pregava cada dia


e càntics llemosins somiava cada nit.


Si quan me trobo sol / no em trobo / parl amb mon esperit,


en llemosí li parl, que llengua altra no sent....







Carlos Buenaventura Aribau





Biblioteca de Autores Españoles, Desde la Formacion del Lenguaje Hasta Nuestros Dias, Vol. 2: Ordenada é Ilustrada (Classic Reprint)

















OBRAS DE MORATÍN. TOMO SEGUNDO





OBRAS DE MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA. TOMO PRIMERO





NOVELISTAS ANTERIORES A CERVANTES.





EL ARCHIVO BUENAVENTURA CARLOS ARIBAU DE LA UNIVERSIDAD DE MALAGA (DERECHO, POLÍTICA Y PENSAMIENTO)





OBRAS de Miguel de Cervantes Saavedra - Biblioteca de Autores Españoles, desde la formacion del lenguaje hasta nuestros días, ordenada e ilustrada por Buenaventura Carlos Aribau. (Los seis libros de Galatea - Novelas Ejemplares - Don Quijote... y otras)















Bonaventura Carles Aribau (1844), oli de Joaquim Espalter i Rull (1809-1880), a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
1844, oli de Juaquín Espalter Rull (1809-1880), a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.



Buenaventura Carlos Aribau Farriols (Barcelona4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptoreconomista,polítictaquígraf i funcionari català. Era fill d'un comerciant. 



Escrigué textos en castellàcatalàllatí i italià. Del llemosí no diuen res a la viquipèdia, no es d'estranyar.











Amb una enorme curiositat intel·lectual, va estudiar retòrica i poètica al Seminari Conciliar.


No acabà els estudis d'hidroestàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç, a causa de greus problemes familiars. Amb dinou anys, l'any 1815, va ser un dels fundadors de la Societat Filosòfica i va publicar Ensayos poéticos. L'any 1820 va participar de manera entusiàstica a la revolució que va iniciar el Trienni Liberal de Riego. Aleshores va col·laborar amb el Diario Constitucional tot iniciant-se en el periodisme, i també s'inicià en política en esdevenir secretari de la Diputació de Lleida (1823). En aquella època va ingressar a l'Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i el 1823 era un dels cofundadors i redactors d'El Europeo, el primer gran projecte català del periodisme romàntic. Bon nom per a un diari català, però s'haguès pogut anomenar l'Europeu.







Escultura d'Aribau feta per Manel Fuxà i conservada al Museu Víctor Balaguer.




Escultura d'Aribau feta per Manuel Fuxá i conservada al Museu Víctor Balaguer.


En aquest sentit, es considera que va rebre influències de l'escriptor italià romàntic Alessandro Manzoni, qui va fundar la revista Conciliatore. Aribau, a més, va suggerir al seu amic Juan Nicasio Gallego traduir Manzoni al castellà. Aribau també compartí amistat amb l'escriptor i advocat Ramon Muns Serinyà. Resident a Madrid des de 1826 per treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar Remisa Miarons, va escriure a El Corresponsal, diari proteccionista fundat el 1839 pel mateix Remisa i del qual fou director, així com a La NaciónLa EspañaEl Tío VivoLa Tribuna de los Economistas i El Correo Español. En aquestes publicacions va utilitzar, a més del seu nom, els pseudònims «Jacinto Arístides» i «Ubariso». Va fundar la col·lecció Biblioteca de Autores Españoles juntament amb Manuel Rivadeneyra i va preparar-ne algunes obres de Cervantes i los Moratín. A partir del 1837 el seu fervor liberal es va situar a les files del Partit Moderat, però oposant-se sempre a la dretanització que exigia l'ala dels antics carlins: de fet el 1844 era dels que es negava a modificar la Constitució de 1837. Va ser nomenat director general del Tresor el 1847, de la Junta de Duanes i Aranzels el 1850 i de cases de moneda, mines i propietats de l'Estat espanyol el 1852; a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni el 1857 i bon amic de l'economista Luis María Pastor Rodríguez. Va viure els seus darrers anys en una casa del tercer pis del número 36 de la Rambla dels Caputxins, de Barcelona, on va morir el 27 de setembre de 1862. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou; les restes, dipositades en la capella, desaparegueren en l'incendi i profanació de 1936, cosa a agrair a Lluís Companys.







La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fou renovadora. El 1833 va aparèixer el poema La pàtria. Trobes (sic) després rebatejat simplement com a La Pàtria i que és àmpliament conegut com a Oda a la Pàtria, publicat al diari El Vapor, considerada com l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.


El poema és un cant d'enyor a la terra de naixement escrita per al seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que com ell també residia a Madrid.


Eixes són algunes de les seves obres:



Cal dir que si bé la seva obra literària ha estat àmpliament estudiada, també va publicar en diaris i revistes diversos manuscrits de temàtica econòmica i políticoeconòmica de tendència genuïnament proteccionista que en general han rebut una atenció menor per part dels investigadors. Bona part de la seva obra roman inèdita en forma de manuscrits i esborranys.





  1.  «Bonaventura Carles Aribau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

  2.  Nota d'aclariment sobre la data de defunció

  3. ↑ Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6, p. 58, entrada: "Aribau Farriols, Buenaventura Carlos"

  4. ↑ Casasús, José MaríaPeriodisme català que ha fet història. Proa, 1996, pp. 21-23.ISBN 84-8256-232-0.

  5. ↑ LletrA. «Bonaventura Carles Aribau». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.

  6.  «Societat Filosòfica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

  7.  Montoliu, Manuel de. Aribau i el seu temps. Alpha, 1962, p. 58. ISBN 978-84-9859-095-1.

  8.  Isidor Cònsul Llorenç Soldevila. Antologia de poesia catalana. Sisena. Proa, 2006, pàg. 87. ISBN 978-84-8437-809-9.

  9.  Agustín Durán SanpereLa galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
















dijous, 22 de març del 2018

La Comarca, chapurriau, asociación

El chapurriau une a una nueva asociación en Valderrobres 



https://amicsdelchapurriau.blogspot.com/



Por qué ponéis chapurriau entre comillas si hace mínimo 140 años que se usa esta palabra ? 




Proviene del occitano champouirau, champoiral. Aparece en un libro de 1878, Lou Tresor dóu Felibrige , Libro de Frédéric Mistral. Espagnol, italien, portuguès, provençal. No pone nada sobre catalán, valenciano, balear, ni siquiera nombra el occitano o francés, solo el provençal. La descripción está en francés. Pone que es un jargon, pero no dice nada despectivo, al contrario que el chapurrear de la RAE o el xampurrejar catalán. 









Chapurriau, origen de la palabra
Champouirau , champoiral, chapurriau






Occitano, idioma diferente al catalán,  OC en wikipedia







Lo chapurriau no es catalá com lo catalá no es ocsitá
Lo chapurriau no es catalá com lo catalá no es ocsitá 











La gramática del catalán de Fabra es de 1912, y es la que adopta el IEC y con este instituto, todos los catalanistas, Ascuma en Calaceite, AVL en Valencia, etc. 








Pompeu Fabra, Pompeyo, Pompeo
Pompeyo Fabra 





Nace la Asociación Cultural Amics del Chapurriau




Varios vecinos de Valderrobres y de otras localidades del Matarraña han constituído una asociación en la que reclaman, explican, la denominación de chapurriau para la lengua del territorio, así como su reconocimiento por las distintas instituciones



El acto de presentación tendrá lugar el sábado a las 17.00 en la Plaza Autonomía de Aragón de la capital del Matarraña con la presentación del primer premio de Narrativa Dialogada 2017 ‘Roberto G. Bayod y que se entregará a Luis Arrufat. Habrá poesía, ronda de jotas y una pintada de un gran mural en la Avenida Cortes de Aragón. 




//




Un concurso literario puede llevar el nombre de Roberto Gonzalo Bayod, como una plaza o calle puede llevar el nombre de Luis Companys, un asesino como referente moral en Cataluña, al que se le rinden homenajes. Esto es memoria histérica.









Pintada, yo parlo chapurriau, Valderrobres, enfrente de la comarca
Pintada, yo parlo chapurriau, Valderrobres, enfrente de la comarca



En la web de La Comarca , facebook, twitter, etc, no faltan los acosadores a la libertad de expresión, comentaristas como el matón - sociólogo - lingüista Ignacio Sorolla Vidal, que se las da de progre, afín a las ideologías de Otegi y Jordi Évole, Ana Gabriel y Joaquín Arrufat de la Cup, los Jordis de ANC y Ómnium cultural, grandes demócratas, y tiene una erección cuando usa los términos Països Catalans, la franja del meu cul, país valencià, país referido a Cataluña, república. 




No dejéis que esta gente os imponga nada, 




no tos enfadéu ni discutigáu, vatros a la vostra marcheta









Arnaldo Otegi, Jordi Évole, esto es la izquierda española
Arnaldo Otegi, Jordi Évole, si esto es la izquierda me apiado de los zurdos

//






El cara al sol és un himne patriòtic molt bonic





Franja viva, lo cacao de la facao, ascuma.org/wordpress/ , lafranja.net, xarxes.wordpress.com (de Ignacio Sorolla Vidal), finestro.wordpress.com (de José Miguel Gracia Zapater), loreguer.wordpress.com (del amiguet dels etarres Marcel Pena, lo pena de Marcel, alias Markel Bringuè), etc, 





No volía fels cas, no volía deféndrem perque qui no ha fet una falta no te que deféndres. Tot es mentira yo may hay vist eise comentari y may hay ficat un me gusta. Fixéutos a on han contat la mentira, a on han falsificat la notisia. Yo may hay entrat a una paret catalana o valensiana a on se utiliso lo m'agrada; u veeu?. Tampoc tins raons pa no feu, pero hasta ara no u hay fet. Yo sol hay estat a parets castellanes com la nostra a on lo facebook fique per defiacte "Me gusta". Tot está organisat per algú que ha estat a la nostra paret, encara que sol fore un tems y se va aprofitá de fe pantallassos, entre ells, de algú a quí yo li había posat eise me gusta, chun en un atre que li han tachat lo nom, perque sino se demostraríe la falsedat. Segur que seríe algún comentari a algú que escriuríe algo a la nostra paret. Per aissó han tachat lo nom de la persona que u va posá avans que yo y lo prime de abáis tame, pa no podé investigá. Me es igual no maure ni un dit. May hay dit eisses palabres, ni son les que yo utilisaría. May hay donat un me agrade o un me gusta a una opsió política, Soc apolític y aisi u hay posat per activa y per pasiva a les meues charrades. Allí aissó está mol cla, pero aissó no conveníe tráureu, Sol falsedats y mentires




Es lo seu estilo, tamé u han fet en unes atres persones que no son de este grupo, tamé per raons llingüistiques. Tot es mentira, una gran mentira y una ruina falsificassió. No valíe la pena ni lo escriure tot asó. Pero vull que esteu tranquils lo agüelo "Sebeta" ni ha dit aissó, ni is aquí. Per siart lo premio mel van doná ya en diciembre. Tamé en aissó fallen, se inventen, se inventen y u solten. Grasies a tots per lo vostre apoyo y la vostra confiansa. Podeu está tranquils. Grasies atre camí y Bona nit.



//




Parlán de himnos , els segadors durán la NO proclamassió de la república cagalana.












//





La asoc. cultural amics del chapurriau no té res a vore en lo que yo fico a la meua web. La página de fb de la asoc. té los administradós que han dessidit ells. La vach fe yo y está la url de la web del chapurriau.




A España es tan legal la Falange de las Jons com la CUP, HB-EH-Bildu y atres partits. Marcel Pena, per ficá sol un ejemplo, amiguet de algún de vatros, pot votá y apoyá a partits pro etarres com yo puc parlá en falangistes, peperos o podemites. Soc poc amic dels peperos de Beseit, busqueu veleta Beceite y u voréu.




Sol hay sigut militán de un partit en ma vida, y va sé CDC cuan vach viure a Reus. No hay votat may a cap partit.




Viure a Reus es viure al exili segons los que feu aná país per a referítos a la comunidat autónoma de Cataluña. Viure a Alemania per voluntat propia, com  Marta Rovira y Ana Gabriel a Suiza, es exili, pero tornaré, com tamé va torná Companys, un assessino en carrés y plasses al Prinsipat. Molta memória histérica ña.



http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/lo-reguer.html




Si no li dic catalá al chapurriau, valensiá, balear y ocsitá no mu podeu prohibí ningú de vatros. Si vatros o vatres u hau de escriure vosaltros o vosaltres perque u diu algú, mos - ens, lo - el, hay - he, etc, entonses los chapurriaus escriurém segóns la ortografía que se vaigue fixán. Ola k ase tamé es castellá, llástima que Nebrija y la Isabel no u puguen vore. Preocupéutos de follá mes y fotre menos per a que lo catalá no to se mórigue.  Los chapurriaus procurarém mantindre lo nostre parlá tan tems com se pugue.




//




Se están usando palabras forasteras, del catalán, en poblaciones donde se habla y se escribe en chapurriau. Ejemplo, Valderrobres, pancarta del día de la mujer. 


Si nosaltres ens aturem, el món s'ature. Vaga feminista.



En Valderrobres se dice y se escribe: 




Si natros (natres) mos aturem, lo món s'ature. Huelga feminista. 


Nadie dice Vall de Roures ni escribe Vall-de-Roures, solo los catalanistas. 

Si se llamó así en el pasado, uall de Roures, también Barcelona fue Barchinona, Barcino, y nadie la llama así. Cuando el aeropuerto de lo prat, Barchinona se llame así, comenzaré a usar Vall de Roures, Valdarrores se decía en Beceite, lo he escuchado a gente que ya no está. 



Aturar existe en el idioma aragonés. Esta palabra se está perdiendo y se dice más parar. 















Huelga feminista Valderrobres
Huelga feminista, pancarta catalanista, colgada en el ayuntamiento de Valderrobres.







Desiderio Lombarte escribió: 




"Jo (yo a Penarroija) en (ne) dic alguna, més ďuna vegada, i els (los) que no la coneixen se l'escolten com una cosa estranya, com si fore paraula forastera... i és de casa. " 




Nosaltres, ens, el, vaga, NO son de casa. En ninguna lengua de las que conozco, no hace falta ser filólogo (en mi caso lo soy, de lengua inglesa), se puede pronunciar natros o natres y escribir nosaltros, nosaltres




En las lenguas que conozco no hay tantos pronombres diferentes para una misma persona, como en el teórico catalán, natros, natres, mosaltros, mosaltres, nosaltros, nosaltres. Vatros, vatres, vosaltros, vosaltres. Si englobas chapurriau, valenciano, balear entonces sí que te salen tantos. Y si además englobas el francés, el número de catalanoparlantes aumenta considerablemente, incluídas las colonias, y el swahili.









swahili, catalanistes
Cada vez más apoyo internacional al independentismo catalán



No se puede o no se debería pronunciar LO y escribir EL, o al contrario.




Sabadell se pronunciaría SabadLOL, Calafell sería CalafLOL, Castelldefels sería CastLOLdefLOLs




mel sería mol, ejemplo: l'onso minje molta mOL, 




onso es oso, palabra aragonesa. Tenemos en el chapurriau multitud de palabras aragonesas, algunas evolucionadas, otras intactas. 




Enchumenera es otra de las que según Arturo Quintana es aragonés residual. Xemeneia en catalán, cheminée en francés, Kamin en alemán, Kamina en búlgaro (ognishte), chimney en inglés, teallach en irlandés, bastante parecido a tellat, tella, teja, focolare en italiano, vatră en rumano, lareira en gallego y portugués,









Arturo Quintana Font, el mayor misionero del catalán
Arturo Quintana Font, el mayor misionero del catalán 





- La AbLOLa (abella) fa la mol


- en quí, en l'abogot

No confondre abella y abogot en borinot

segons lo http://dcvb.iecat.net ña (hi ha en catalá) un borinot polit, pero no digau Pólit lo borinot (lo de la Ascuma)






Borinot, verd, polit





No se puede Pronunciar MOS y escribir ENS. Pronunciar EN y escribir AMB (ab en catalán un poco más antiguo al de Fabra). En el chapurriau de Fabre de Valderrobres, se dice EN y se escribe EN. 


Natros anem a cambiaENS los calsonsillos (cambiámos). 

Nosaltros anem a canviar-nos els calçotets. 




Si tu hijo/a va a estudiar catalán en el instituto, que lo haga, sin perjuicio de otras lenguas, pero que no te venga después diciendo que hablas mal el catalán, o que no lo sabes escribir.


Los jóvenes son en general muy manejables, en Cataluña lo saben y adoctrinan a los niños en contra del estado, como hacían los Nazis contra los judíos. 



Un enemigo común une a los nacionalistas como un lobo reúne a los borregos.




Para muestra, un botón :












Aconsejo leer dolcacatalunya.com y echar un vistazo a conciencia a las publicaciones en catalán que se están haciendo para niños, agendas, etc. 





















L'Occitane es la marca francesa que destaca por sus productos naturales y de gran calidad. Creada en los maravillosos campos de Provenza francesa, sus aromas y materiales te enamorarán por su tradición y elaboración natural.






L'Occitane , marca francesa , productos naturales













Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...