Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Carlos Abella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Carlos Abella. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 de febrer del 2018

LO MEU MATARRAÑA

Avui toque un sentimen a la meua terra. Juan Carlos Abella.



"LO MEU MATARRAÑA"



Matarraña te vull tan,

estas plena de montañes y rius

y de pobles aon tu vius

de estes coses ne soc fan



la gen está orgullosa

de la seua manera de sé

y sempre defense tot lo que té

una cultura tan maravillosa



contens estem de viure a Aragó

esperit aragonés tenim

així es com mos sentim

no podem sentimos milló



la gen del Matarraña es tan noble      / Terry Noble de la pizzería tamé /

que cuan done la seua paraula

la defense en tota la alma

y aixo u fan a cada poble



los homens son tan trevalladós

que mai fugen de la faena

per res avandonarán la tarea

per aixó son los millós



les dones tenen tanta valentía

que gran sorpresa t'emportes

cuan veus que són tan fortes

y tu demostren a cada día



!Ay! Matarraña qué gran,

te vech cuan vull paseijá

y ting tan per a podé triá

si,si, claro que ne soc fan



a la gen que mos visite

segú que cuan té que marchá

una llagrimeta mos dixará

de tan emosionada que se fique



a dal lo sel es tan blau

una sort que sempre ham disfrutat

d'un sel tan poc contaminat

que no cambie ni cuan plou



entre pobles tan monumentals

la vida sempre tire per aván

la seua história va passán

cada poble es únic, no ñan dos iguals



sempre queden coses per descubrí

una fon, un albre, una roca,

de hermosura no ña poca

son moltes coses que mos fan seduí



bona terra la del Matarraña

mol orgullós vull cridá

que tots me puguen escoltá

pa mí es la milló de España.




LO MEU MATARRAÑA, Juan Carlos Abella, pantano, Valderrobres, Beceite


divendres, 9 de febrer del 2018

AQUELL PASTORET VALÉN

La poesía de avui se referis a un temps pasat, un temps mol du, es una fabula inventada per mi inspirada en histories que me contae mon yayo, es un homenatge a eisa generasió que desde chiquets ya tenien una vida mol dura.



Juan Carlos Abella



AQUELL PASTORET VALÉN



Avui vull parlá dun temps pasat

que fa mol que am olvidat

de eixe pastoret valen

que cuidae lo vestiá conten



cuans añs tendrá eise pastoret

pocs sol es un chiquet

que per nesesitat te que trevallá

a la familia ña que ajudá



se aiseque mol dematí

cuan lo sol no a vuigut eisí

amorse, y baise al corral

a vore que tot estigue normal



la primera cosa que fá

apartá los cordés que va ficá asormá

ya están les ovelles a pun

pera puija montaña amun



estos dies no porte gos

pos un llop lo va ferí dun mos

lo pastoret toque lo flariol

pera no sentís tan sol



esta tarde sa fet una tronada

de les que tenen a la gen asustada

a cap casalisi se pot amagá

a la intemperie la de pasá



a unes roques va trová amagatall

com va podé se va posá devall

asustat pensé en sa mare

no sap si la tornará a vore



mare no vull que ploros per mi

no soportaría voret patí

yo estic mol orgullos de tu

pos mas ajudat a se mes du



la tronada va pasá

esta la poguda contá

pero lo atre dia mes prop

va tindre la visita del llop



lo llop esta famolenc

aixo lo fa mes violen

a la rabera a atacat

y una ovella sa emportart



lo llop la ovella donan la voltera

esta violencia asuste a cualquiera

pero lo nostre pastoret no te pó

capa lo llop se tire en determinasió



lo pastoret sol es un chiquet

no masa alt, mes be menudet

lo llop a la ovella a soltat

cara a cara en ell sa quedat



un bon mos a la cama li a pegat

de tan doló casi sa desmallat

com a pogut li a pegat una garrotá

que lo llop no a pogut mes que soltá



y marche en la coa entre les garres

sempre recordará com te les gastes

y aiso que es un llop mol gran

una bestia enorme, impresionan



coiseisan a casa torne

sa mare la cama li cure

asustada sol fá que pensá

en alló que aguere pogut pasá



varios añs an pasat

y lo nostre pastoret sa enamorat

ilusionat lo dia de demá

la seua familia creará.

dissabte, 3 de febrer del 2018

POESIA A LA DONA

Este fin de semana se selebre a mols dels nostres pobles la festa de Santa Agueda, es per aixo que avui vull fe un homenatge a totes les dones, lo poema de avui esta fet desde dins del cor.



POESIA A LA DONA



Juan Carlos Abella



Vull parlá de eixa persona

a la que trovo gran, mol gran

es potsé la mes importan

diguem que parlo de la dona.



A Santa Agueda li vull demaná

guardamos a totes les dones

que son persones mol bones

que mols añs mos puguen acompañá



a natros mos ompli de felisidat

cuan una jove mos diu que sí

que la seua vida vol compartí

mos fa sentí lo home mes honrat



mos aporte tantes coses

que natros no sabem vore

y que ella sempre trove

y tot son coses ben bones



dones tenim a la nostra vida

mare, filla, o germana

y una de mol enamorada

vull fels una poesía mol sentida



son un mar de sabiduria

de ternura, cariño, y bellesa

de forsa, sabé, y enteresa

y tame de gran valentia



una cosa mai podrem igualá

y es la virtut de se mare

cosa que en rés se compare

es lo mes gran que ñá



capás de crea una vida

a dins del seu ventre

no ña rés mes tendre

aixo no vá de mentira



son nou mesos de embarás

temps de cambis, de sufrimen

pero tamé de ilusió, de sentimen,

son mol valentes, ya u vorás



arribe lo momen del naisimen

deu sentimetros san de dilatá

pa que un cabet se pugue asomá

son momens de gran sufrimen



a cuatre partos ai pogut asistí

a la meua dona poc ai pogut ajudá

sol li ai pogut doná la má

y animala pa que sen pugue eixí



y después del naisimen

cuan lo fill tenen a les mans

los ix una sonrisa de les mes grans

ya no sen recorden de tan patimen



yo voldria sé tan valén

com eixa dona ques mare

que de luchá per lo fill mai pare

sempre trove lo seu momen



aquell criminal que les vol maltratá

se li olvide de aon va eixí

que una dona lo vá parí

la seua vida li vá doná



a totes les dones vull honrá

aiguen sigut mares, o no

pos cap de elles te mai pó

pa afrontá alló que vindrá



a los homens mos fan mes valens

mos apollen, mos ajuden,

mos volen, y mos cuiden

inclús cuan estem ben dolens



Santa Agueda, cuidales

pos tenen lo sel guañat

tota la vida an treballat

mai san guardat rés



donals molta, molta salut

aixo te demano yo

donals tot lo milló

a la vellesa y a la juventut.



DEDICADA A TOTES LES DONES DEL MON.

dissabte, 27 de gener del 2018

AMOR DE JUVENTUT

" AMOR DE JUVENTUT "



Juan Carlos Abella



Ña un amor de juventut

es lo primé amor que tens

dels que més coses deprens

y que mos aiseque gran inquietud



son tantes les coses que volem expresá

sentimens que acabem de descubrí

que potse mos faran patí

algo que segú mos enfortirá



un se sen tan enamorat

cuan descubris la ternura

y la exprese en soltura

no sap per aon li a arribat



primeres paraules, sensasións

disfrutan de eixos momens

y fiquem tans sentimens

que se desperten les pasións



descubrim que sol en la mirada

les paraules podem evitá

pera podemos expresá

alguna que atra vegada



lo tacto de la teua pell

me descubris tantes emosións

y me ompli de ilusións

que duraran asta que siga vell



amor ple de inosensia

lo que mos nais de jove

sense save per aon mos trove

y mos ompli de experiensia



amor que si un dia perdem

lo momen de descubrí lo sexo

mos creará tan gran nexo

que mai lo olvidarém



a la juventut tenim presa

tot u volem prová

tan rapid volem aná

que mos enduem alguna sorpresa



la vergoña am perdút

al arrimamos a eixa persona

que mos pareis tan bona

y no sabem com a segút



es un amor tan nesesari

que lo nesesitem pera dependre

me enseñe a se mes tendre

y aixo no u trovem a cap dicsionari



si al amor de juventut

si a les eternes promeses

que lo tems dixe per ai esteses

encara que te dixo ben fotut



si al amor de puresa

y a les mirades de ternura

que mos fan perde la compostura

a vegades venen per sorpresa



si als besets robats

que se donen de amagát

a aquell puesto que am buscát

son besets mol lograts.

divendres, 12 de gener del 2018

LO CANT DE LA PERDIU

Juan Carlos Abella



"LO CANT DE LA PERDIU"



Aon cante la perdiu?

a la vora del riu,

un águila la vol perseguí

pos lo seu fill no pot dormí.



Per qué cante la perdiu

a la vora del riu?

a ver a quí fa baixá

pa podé festejá.



Aón cante la perdiu?

a la vora del riu,

a la vora del Matarraña,

la senten a tota España.



Aon cante la perdiu?

a la vora del riu,

a la vora del Ulldemó

u fa sense cap pó.



Aon cante la perdiu?

a la vora del riu,

a la vora del Algás

no ña manera de callás.



Aon cante la perdiu?

a la vora del riu,

a la vora del Mezquín

la gen tamé está patín.



Que canto la perdiu

no cal que patiu,

cante com sempre ha cantat,

lo seu cant mai ha cambiat.



Cuan cante la perdiu

an ella dingú li diu

que cambio lo seu cant

per un atre de mes gran.



Cuan cante la perdiu

an ella dingú li diu

que lo cant te que cambiá

per un que de fora vindrá.



Dixeu a la perdiu cantá

y natros que mos puguem expresá

igual que sempre u ham fet

que es un parlá mol monet.



Fem tots com la perdiu,

cantem a la vora del riu

lo nostre cant "lo chapurriau"

com sempre un cant de pau.



La perdiu vol volá,

natros no volem cambiá,

als nostres fill ham enseñat

la llengua que ham heredat.



Cantem tots com la perdiu

que no cal que patiu,

si som mols los que cantem

a mes gen arrivarem.




Perdiu , perdiz , alectoris rufa


dijous, 4 de gener del 2018

Carta a los Reis Magos

Carta a los Reis Magos , Juan Carlos Abella









Ben vullguts Reis Magos de orient, tos escrit esta carta pa demanatos algunes coses pa la gen de este grupo, son coses pera la gen del chapurriau en conjun pos individualmen cada u ya tos am escrit la nostra carta. La gen del chapurriau estem pasan momens mol difisils, estem sen ignorats per les nostres autoridats regionals que san dixat embauca per los interesos que venen desde Cataluña y no volen ni sabe la nostra opinio y an aprofitat pera imposamos una llengua ofisial, lo catala, y damun encara se creuen que mos fan un favor, cuan lo que  realmen an fet es agarra la solusio mes cómoda pa ells, sucumbi a la campaña mediática del catala, una campaña mol potent mol llerga en lo temps ( pos ya fa mols añs que incordien), y a la que an dedicat tots los dines que faigue falta pagan opinions de tecnis interesadamen, o pagan los recursos mediatics nesesaris, les nostres autoridats an demostrat una gran gosina pos an obtat per la solusio fasil, la mes destructiva, en be de apolla una llengua aragonesa com es lo chapurriau. Cuan parlo de autoridats me referisco a totes tame les comarcals que tame son cómplices de permetre que una llengua tan poten en tans recursos com es lo catala acabo en la llengua dels nostres pares, tots ells tenen nom y seguramen mols se voldran presenta a la reelecsio, pos tenen que sabe que natros estarem atentos a la hora de desidi lo nostre vot, mentres tan estimats Reis Magos pera este añ 2018 tos demano que no mos falto salud ni idees pa defensa la nostra entrañable llengua, y de paso a vore si podrieu fe lo milagre que a algún politic lo entrare lo sentit comu y reconeguere este terrible error que se está cometen a Aragó, vatros sabeu que natros tenim la rao. Moltes grasies,  majestats.

dijous, 28 de desembre del 2017

UN ESTREL DEL SEL, Daniel

Juan Carlos Abella, Valderrobres



Avui tos fico un pensamén en forma de poesía. Espero que tos agrado:



" UN ESTREL DEL SEL"



En estos dies de Nadal

aixeco la vista buscán un estrel

y miro y miro cap a lo sel

un estrel entre los mils que ñan a dal.



Y yo busco eixe estrel

que es la llum de un angelet

de un ser que va marxa menudet

y se va convertí en ángel del sel.



Busco y busco per lo sel de Deu

una llum blanca y pura

plena de pau, amor y ternura,

la llum de un angelet meu.



Yo sempre li demano a Deu

que me cuido lo meu ángel del sel,

un ángel que se diu Daniel

a la vora de Deu está lo ángel meu.



Ya fa mols añs que lo vas cridá.

No podía soportá lo día que va partí,

díes y mes díes mol doló vach sufrí,

massa jovenet tel vas emportá.



La seua vida mos vas pendre

pero tot no tu vas emportá,

lo seu cor a la terra se va quedá

y una atra vida va doná pa sempre.



Ya que no podem abrassal

díxamos buscá eixe estrel,

la llum del nostre Daniel

que brille y brille en forsa allá a dal.

Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...