Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GERONA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GERONA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de novembre del 2022

Jacme de Casafranca, Sanct-Jordi, sentencia, hoc, 1505

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament (: juntament, la c se perd) en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas. E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps (en semps, escrito separado, pero significa junto) ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - Petrus Episcopus barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.

diumenge, 6 de novembre del 2022

Lo reverent Mossen Joan Torrell en sacres letres Doctor

XXXVI. 

Chirographum affixum Pulpito Chori de cohibitione insolentiarum Episcopelli. (Vid. pág. 197). 

Ex autogr. Capitular. Eccl. Gerunden. 

Lo revnt (reverent) Mossen Joan Torrell en sacres letres Doctor, Canonge de la (dela suele estar pegado) present Seu y del revmo Sor. Don Joan de Margarit per la gracia de Deu Bisbe de Gerona en lo (enlo) spiritual y temporal Vicari general ab consell y aprobacio del honorable capitol dela present Isglesia volent et desijant corregir les insolencies y desordens de cascun anni en les festes de Nadal se seguexen a respecte y per causa del Bisbato y altrament desijant en dits dies los officis divinals se fassen y celebren ab molta devocio honor y reverencia de tant alta Nativitat com se pertany, y volent provehir circa los desordens y insolencies de cascun dia circa les coses de vall (devall) scrites, se seguexen y augmenten en lo servici divinal, mana que ninguns beneficiats de dita Isglesia qui estiguen en cadira no aporten ni aportar aiuden ningunes persones al dit Bisbato per confirmar ni altrament sots pena de sis diners per cascu y cascuna vegada a la obra de dita Isglesia applicadors, sinoque (sino que) dexen star dit Bisbato ab los scolans xichs de dita Isglesia y altres scolans xichs si voldran star ab ell y ells hi puguen aportar altres fedrins de pocha edat. Lo que (lo - salta linea que) se tollerara per lo present pus empero se fassa limitadament y sens desorde y avalot. 

Item mana que com alguns dels dits beneficiats aportaran los ciris quels aporten ab canalobres (candelabros) y en lo modo degut y acostumat y no sie algu de dita Isglesia qui tir nates u terra, sendra, ni altra immundicia, ni fassen caure los uns als altres, ni aporten dit Bisbato ballant per la Isglesia, ni fassen lo die dels Innocents ni altres dies desfressos ni mudances de sonades de Evangelis, Epistoles, ni Psalms, ni fassen altres insolencies ni desordens, hans stiguen en llur lorch (lloch) devotament com se pertany y fer deuen celebrant lo divinal offici sots la matexa pena. 

Item mana que lo die de St. Steve en lo qual dit capitol ab solempne professo acostuma devallar a la Isglesia de St. Feliu y aqui celebrar Missa sollempne, dit Bisbato no vage en dita professo ni en dita Isglesia de St. Feliu no fassen dit die en dita Missa Bisbato sots la matexa pena y altres penes arbitraries per levar dites y altres insolencies provenien per dits Bisbatons. (Obispillo: obispillos; Episcopellum)

Item mana que en dits dies ni altres ninguns de dita Seu com sian enles (en les) cadires no stiguen ajaguts ni recolsats tenint se lo cap ab les mans ni tinguen los peus sobre los banquets qui estan devant les cadires del cor debaix, ni sobre alguns libres, ni parlen uns ab altres sino molt baix y molt limitadament sots la matexa pena. Ni hisquen afflotats del cor com acostumen sino ab molt bon orde y limitadament maiorment les hores que y ha molt poble en dita Isglesia per que del exir axi afflotats y ab impetut molts resten scandalizats, y que les hores se sforsen en exir principalment per la porta del Crucifix per evitar la murmuracio del poble. 

Item mana que ninguno de dit capitol ni beneficiats alguns qui aporten capes de cor, stant en lo dit cor, ni en les absolucions, no tinguen dites capes plegades devant, hans les tinguen baxes fins en terra cobrint los peus com ja entigament (antigament) ere de bona costuma y loable consuetut en dita Isglesia, sots la matexa pena. 

Datum Gerundae die XXIIII mensis Decembris anno a nativitate Domini Millessimo Quingentessimo Quadragessimo Primo. = Johannes Torrell Vicar. generalis. 

Datum Gerundae die XXIIII mensis Decembris anno a nativitate Domini Millessimo Quingentessimo Quadragessimo Primo.


// La paraula Isglesia ix 10 vegades sol an este texto de la Seu de Gerona, com podeu ben be lligí, no fique Girona. A datres textos sí que ix en i.

dimecres, 2 de novembre del 2022

Reveren Senyor nostre car com à frare

1472. = Fol. 156.


Die
Sabbati ultima Februari R. Dnus. do. Epus. Gerund. missit litteras
quae secuntur.


"Reverendo
in Christo Patri tanquam fratri amantissimo Domino Johanni Episcopo
Gerundensi Episcopus Albanensis Cardinalis Valentinensis S. R. E.

Vice-Cancellarius."


"Reveren
Senyor nostre car com à frare. Tanta es la congratulacio è
contentacio de animo que havem de esser certificats que à
intervencio e industria vostra la inexpugnable ciutat de Gerona
ab les parts maritimes è tota la maior pertinencia de Empurda se es
reduhida a la Magestad del senyor Rey que nos poria
dir ni explicar. Procehix de aquella antiga è singular nostra
en vers vos amicicia è benivolença qui sempre vos
havem tengut en estima de bon germa. E no podiem altrement presumir
ni pensar de V. Sria. (Senyoria) per aquella constat è fidelissima
devocio è observancia que havieu à la prefata Magestat sino que
farieu per lo servey è stat de aquella lo que fet ab molta virtut è
providencia. Es acte memorable è glorios de que V. R. Ptat. se ha
fet molta honor corresponent à la sua integerrima fama è opinio
semblant à aquell victorios varo de Roma Carrillo qui la sua patria
destruhida è obcessa de la superba gent Gallica virilment
desliura è restituhi en la pristina libertat. E quant mes
havem cara la vostra amicicia tant mes participam de aquesta vostra
gloriosa fama è reputacio congratulant à V. S. è pregant
affectuosament que vulla proseguir tanta è tan
victoriosa empresa talment que sia reduhit tot lo que resta à
la obediencia e fidelitat del Senyor Rey. Avisant vos que la sua
Excellencia per lo vostre inextimable merexer è virtut nos ha
scrit sobre una reservacio de benificis fins en suma de III.m
floren. per V. S. En la qual reservacio de bonissima voluntat
treballarem ab la Stat. de Nostro Sr. en quant porem
que sia satisfet à la voluntat è ordinacio de la prefata Mtat. è
al vostre desig è petitio."


Mes
avant significam à V. S. com per resistir al perfidissimo
Turch qui com à bestia ferocissima è insaciable no
content de haver pres ab tanta violencia é ignominia de cristians
Constantinoble, la Morea è tots los altres regnes de Grecia,
Albania, Sclavonia è Negreponth comença de entrar per Italia
è ja ha fet diverses corregudes è predacions en lo territori de
Trigestre, Forlino è Trevis que son ciutats de la Senyoria de
Venecia è mes prepara assiduament innumerable exercit per mar è per
terra, è segons los avisos que venen de aquellas parts vol
passar en lo estiu prop seguent en lo regne è insula de
Sicilia dissipant continuament è exterminant lo nom del Salvador
nostre è de la sua Sancta Fe Catholica. Considerades tantas
pressuras è afliccions dels regnes è pobles christians
Nostre Sant Pare diluns que contavem XXIII de Deembre
volent obviar è provehir à tant crudelissima persecucio pronuncia è
designa sinch Legats en diverses provincias, ço es,
los reverendissimos Sr. Cardenal Niceno per França,
Anglaterra è Burgunya. Lo S. Cardenal de Napols per esser
president en la expedicio de XX galeres è dos naus que arma la sua
Beatitud, è à tota la armada de la Majestat del S. Rey Don Ferrando è de la Sria. de Venecia. Lo S. de Cardenal de Sant
March per anar en Alamanya, Ungria è Polonia. Lo S. Cardenal de
Arieto per excitar tots los Senyors è Pobles de Italia à convenir
en aquesta expedicio. E ha nos ha volgut assignar tota la provincia
de
Spanya la qual sens dubte per esser tanta è tant
amplissima regio merexia maior precellencia è auctoritat de
persona no res meyns (nichilominus) per obtemperar à
la sua Stat. è per lo desig ardentissimo que tenim de
visitar è servir la Mtat. del S. Rey no havem recusat de pendre
aquesta Provincia sperant que lo nostre Mestre è Salvador Jhesus en
aquesta sua causa tant necessaria nos illustrara per tal
direccio è via que farem alguna fructuosa operacio per remey
de tant calamitosa tempestad de la republica cristiana,
à lahor e gloria sua, è augmentatio de Sancta Mare
Sglia (Esglesia, Eglesia y demás variantes), è encare à
special è relevat servey de la prefata Mtat., è particular benifici
è comoditat de ots (tots) aquexos regnes. E per se duhir (dos
palabras separadas) aquesta legacio al desigat efecte, nostra
partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta. Volem de totas
aquestas
coses sia certa vostra S. A. aço que si alguns
negosis li occorreran en lendemig que starem aci
per partir, fiablement nos puxe scriure. Car en aquesta
cort romana mentre que aci serem, è en la nostra
legacio com siam aqui pervenguts, desijam fer per
aquella com per hun nostre car.m (carissimo, carissim) germa.
Valeat paternitas vestra semper felix. De Roma à XXX de Deembre,
1472. = Vester aut frater R. Car.lis Valentinus
Vice-Cancell.

Misser Andreu: aquesta es per duas novas.

1471. = Fol. 143

XXVIII. Novembris per proprium cussorem accepi litteras statim insertas: "Honorabili et circunspecto viro Dno. Andree Alfonsello decretarum doctori, vicario grali (generali), Canonico et Archidiacono Bisuldunen. in nostra Gerunden. Ecclesia. 

= Misser Andreu: aquesta es per duas novas. La una que la gent de Barcelona han rot los de la Ciutat CCL. de cavall, pres Jacobo Galioto, è morts tots, è presos IIIm. pehons. Asso era predit per mestre Cresques per iudici en scrit que vuy devia esser eclipsi de luna; è de aquesta hora los fets del S. Rey devian anar molt prosperament. Laclipsi es estat à las VIII. horas de nit: è entrant la luna en lo eclipsi, la nova es estada presentada al S. Rey. Apres vos tremet lo breu del Papa, è letra del collegi quen fan de nova eleccione Pontificis. Feu de tot grans processions com lo Papa mana, è fem asi. Omnia sunt in conclusione. Yo debia tremetre dema lo maiordom per dirvos lo apuntament se pren en dos fets queus havia scrit per lo de mossen Gaspar; per aquestas novas se tardara: prest sera aqui. De Vergens à XXVII de Noembre à VIIII. hores de nit. = Lo port feu pagar à mossen Mut." = Vester Jo. Epus Gerundensis. 

diumenge, 7 de març del 2021

17.3.1462, y griega como nexo,

17.3.1462:


Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs
amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e
consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna
tudriu
etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles
magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres.
Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra
Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e
feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana
comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila
menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per
ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment
regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual
feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de
Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami
lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat
de Gerona
per provehir a les coses en dita vostra suplicacio
expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la
dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres
haut algun tant despay havem respost a aquella segons
largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu)
veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit
notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit
Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu,
Andrés
) al qual de aço havem donat special carrech.
Certificants vos que nos precedent matura e digesta
deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en
lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres
notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem
provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt
prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun
dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final
conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la
justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya
quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia
reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y
feels
(y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles)
de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa
guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil
CCCCLXII. - La Reyna.

diumenge, 26 de juliol del 2020

BISBAT DE GERONA.

BISBAT DE GERONA.

FOCHS DE CAVALLERS.

P. Arrufat: den Rafart donzell. 4.
Fochs de cavallers del loch de Baschanon: son den Eymerich de la Via donzell. 11.
Fochs qui son den Vilanova donzell del prop dit loch. 2.
Fochs de perroquia Dayguaviva: qui son den Vilademany. 2. (De Aiguaviva).
Bernat Tarres del loch de Vilasinia: den Vilanova donzell. 1. (La Cinia, Sinia, Sínia, Sénia, Sènia, Cenia, Cénia, Cènia, etc, en Tarragona).
Fochs de cavalIer de perroquia de Fanals: qui son den Lop de Labia. 2.
Fochs de perroquia de Romanya qui son den Gilabert de Cruilles. 2.
Fochs de cavaller de perroquia de Colonge. 47.
Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui son den SbertCa Tria. 2.
Castell de Lagostera: den Gasto de Muntchada. 104. (Llagostera)
Caules de Malaveya: del dit Gasto. 81. (Caldes de Malavella).
Castell de Caça: del dit Gasto de Muntchada. 99.
Fochs de perroquia de Calige: qui son den Vilademany. 2 mig.
Fochs de cavallers: qui son en la perroquia de Contestins son. 10.
Fochs de cavallers den Roger de Muntchada: son de perroquia de Sent Gregori. 9.
Fochs den R. de Juya cavaller: son de perroquia de Juya. 11.
Fochs de cavaller de perroquia de Sent Merti Vey. 2.
Francesch Mostera de perroquia de Madramanya: es den Mians donzell. 1.
G. Stampa de perroquia de Molet: den Eymerich de La Via. 1.
Fochs dez Guerau de Cervia cavaller: qui son de perroquia de Burdills. 7.
Castell de Madinya e Santa Fe de Madinya: den Xatmar. 34.
Fochs de mossen Guerau de Cervia del castell de Cervia. 26.
Fochs qui son en la perroquia de Granollers: qui son den Galceran de Carteya. 21.
Fochs de cavaller de perroquia de Viladasens (Vila-dasens en dos líneas). 8.
Fochs del Loch de Bayeres de perroquia de SentSedorni: del hereu den Ferrer de Segurilles. 8.
Foch de Loch de Ses Arades de la dita perroquia: del dit hereu. 7.
Fochs de cavallers del loch de Trabau. 2.
Castell de Paloll de Riudenits. 25.
Santa Coloma de Farners: den Vila demany. 51.
Fochs de perroquia de Biert: qui son de cavallers. 4.
Fochs del Castell Dorriols: son de mossen Norriols. 11.
Perroquia de Cartanya: de cavaller. 4.
Perroquia de Lembiles: de cavaller. 2.
Lochs dels Birins: de mossen Bernat Alamany Dorriols. 67.
Castell de Foxa vila e terme daquell: del dit Bernat Alamany Dorriols. 60.
Perroquia Dargilaguer del terme del castell de Muntpalau. 32. (argilaga)
Castell e vila e terme de Castellfolit: son V perroquies. 139. (Castellfollit)
P. Couran de perroquia de Socarrats: de cavaller. 1. (Como los de Monroyo, Teruel).
Fochs de cavallers de perroquia de Santa Mergalida. 3
P. ÇaNespleda: de cavaller de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Avellana Corba de vegueria de Campredon: den Ponc de Castlaris. 2.
Castell e perroquia de Grexenturi: den Gilabert de Cruylles. 8.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon: den Johan de So. 2.
Perroquia de Vilalonga e terme del castell de Castlar de vegueria de Campredon. 49.
Castell e perroquia de Rochabruna. 9.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdatde Bas: de cavaller. 8.
Perroquia de Sent Privat: qui son de cavaller. 9.
Lo castell e vila del Mayol de la perroquia de Sent Privat. 2.
Perroquia de Junents del dit vescomdat: de cavallers. 13.
Perroquia de Sent Steve Çalvi del dit vescomdat. 12.
Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2.
Perroquia de Sent Merti de Campmajor de vegueria de Busalu. 2. (Besalú ?)
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de veguaria damunt dita. 5.
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell e casa de Folgons. 1 mig.
Castell e perroquia de Folgons. 11.
Perroquia de Ventayol de vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Briolif de la dita vegueria. 5.
Perroquia de Biure de la batlia de Figueres. 15.
Perroquia de Puigarnolf. 2.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzavell. 4.
Castell e terme de Maçanet: del noble En Galceran de Rochaberti. 88.
Castell e terme de Vilarig. 28.
Castell de Muntroig. 8.
Castell de Santa Pau. 89.
Castell e terme de Belda. 26.
Perroquia de Corts. 1.
Veynat des Guell de la perroquia de Busalu. 5.
Palera. 2.
Mayan. 9.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 2.
Perroquia de Borrata. 12.
Vilafant. 10.
Vilaonant. 17.
Guanta. 1.
Fontaniles. 7.
Palau de La Ter. 22.
Buadella. 5.
Sent Feliu de Buadella. 11.
Font Clara. 11.
Pals. 4.
Peratallada: del noble En Gilabert de Cruylles. 60. (Pedra tallada, piedra tajada).
Canapost: del dit noble. 14.
Peralta: del dit noble. 20.
Begur: del dit noble. 24.
Sclanya: del dit noble. 10.
Rayancos: del dit noble. 22.
Cruilles: del dit noble. 63.
Sent Sebria de Lado: del dit noble. 19.
Sent Sebria des Ays: del dit noble. 28.
Santa Palaya: del dit noble. 17. (Pelagia, Pelaya)
Torrent 12.
Torenti. 2.
Vall Dostales: del noble En G. Galceran de Rochaberti son VII perroquies. 118.
Perroquia de Sent Anjel del terme de Castell de Santa Pau. 22. (angel, Àngel).
Fanestres del dit terme. 3.
Sent Steve de Lemena del dit terme. 12.
Soberocha. 9.

FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Vilar: franquer de la perroquia de Santa Eugenia. 1.
Fochs franquers poblats en lo Palau e Montiberi de perroquia de Sent Feliu de Gerona. 5. Fochs franquers: qui son en lo Paloll Donyar. 7.
Elicsen sa Vila de la Vall de Sent Daniel prop Gerona. 1.
Fochs franquers de Vilablexex. 3.
P. Franch de Montfuya. 1.
P. Santa Maria de perroquia de Stanyol. 1.
Fochs de perroquia Dayguaviva: franquers. 3.
Fochs qui son de perroquia de Belloch. 2.
Fochs franquers de perroquia Dareu. 5.
Fochs franquers de perroquia de Romanya. 2.
Fochs franquers de perroquia de Calonge. 24.
Fochs franquers de perroquia de Sent Andreu de Salou. 4.
Fochs franquers de la perroquia de Camplonch. 5. (Camp lonch, luengo, largo, llarg).
Fochs franquers de perroquia de Fornells. 5.
Fochs franquers de perroquia de Riu de Lots. 2.
Fochs franquers del loch de Vilalbi. 8.
Fochs franquers qui son en la perroquia de Contestins. 6.
Fochs franquers qui son en la perroquia de Santa Cilia. 3.
Fochs franquers de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs franquers de perroquia de Salran. 16.
Fochs franquers de perroquia de Juyan. 11.
Fochs franquers de perroquia de Sent Merti Vey. 18.
Franquers de perroquia de Madramaya. 16.
Fochs franquers del loch de Padriyan. 2.
Fochs de franquers de perroquia de Corssau. 4.
Fochs franquers de perroquia de Ca Pera. 60.
Fochs franquers de perroquia de Flassau. 7.
Fochs franquers de perroquia de Molet. 12.
Fochs franquers de perroquia de Bordills. 15.
Fochs franquers de perroquia de Loran. 2.
Fochs franquers de perroquia de Viladasens. 4.
Fochs franquers del castell de Terma. 14.
P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. 1.
Simon March de perroquia de Sent Madir. 1.
Fochs de perroquia des Castellar. 2.
Bernat Veguera de perroquia de Sent Sadurni. 1.
Fochs qui son en la perroquia de Vilafreser (Vila-freser en dos líneas). 3.
Bernat Sa Manso de perroquia de Camos. 1.
Perroquia de Cartanya. 6.
Perroquia de Lembiles. 2.
Berenguer SaVila de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Campredon: franquers. 3.
Perroquia de Lavars de vegueria de Campredon. 9.
Bonanat de Foncalquer de perroquia de Puigperdines. 1.
Perroquia de Sent Privat 7.
Castell de Vila del Mayol de perroquia de Sent Privat. 11.
Perroquia de Sent Steve Salvi. 3.
Perroquia de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Busuldo. mig.
Perroquia de Mieres. 7.
Castell e perroquia de Folgons. 2.
Castell de Bestrecan. 5.
Perroquia de Puig Arnolf. 1.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Merlant. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzanell. 1.
Castell de Santa Pau. 4.
Veynat des Guells de perroquia de Busulu.
Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 2.
Orsinya. 1.
Sagarre. 2.
Vilavenut. 1.
Pontons. 13.
Perroquia de Borraça. 11. (Borrassa)
Santa Logaya Dalgama. 4.
Vilafant de batlia de Figueres. 3.
Vilert. 3.
Sponella. 2.
Crespia. 4.
Vila de Nures. 2.
Sent Merti ÇaSerra. 3.
Sistela. 2.
Guanta. 1.


BISBAT DE GERONA.

FOCHS REYALS.

Ciutat de Gerona çoes qui son poblats dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans
poblats en lo territori de la dita ciutat de Gerona CXIII fan tots. 952.
Fochs reyals de perroquia de Sent Feliu de Gerona. 5.
Perroquia de Quart. 23.
Loch de Palamors. 49. (Palamos, Palamós, Palamòs)
Sent Feliu de Guixols. 115.
Vila de Campredon. 174.
Cornella. 3.
Puyalt dels pageses. 5. (Puig alt, pueyo alto, pui alto, puch, de podium; pagesos : payeses).
Perroquia de Sorts. 6.
Puyalt dels cavallers. 4.
Perroquia de Corts. 6.
Banyoles. 1.
Perroquia de Sent Cristofol de Usay. 2.
Perroquia de Fontcuberta. 15 e 1 terç.
Perroquia de Sarinya. 7.
Busulu. 150. (Besalú, ejemplo: episcopus Bisuldun* ).
Figueres. 105.
Torroella de Muntgri. 178.
Pals. 30.

FOCHS DESGLEYA.

Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Euginia. 4.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Feliu de Gerona son poblats en lo Palau de Montiribi. 13.
En Siureda hom de Sent Daniel de perroquia de Quart. 1.
Fochs desgleya de Paloll Dexar. 5.
A. SesEres des Plan de Geronella. 1.
Serrian: qui es del abat de Sent P. de Galigans. 16.
Castell de Montagut: del abat de Sent P. de Galigans. 18.
Fochs desgleya del loch de Campdora. 5.
La Vall de Sent Daniel prop Gerona. 6.
Fochs desgleya de Vilablexex. 9.
Montfuxa: que son desgleya. 11.
Fochs desgleya del loch de Bascanno. 6.
Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23.
Castell de Brunyola: qui es de la Almoyna del pla de la Seu de Gerona. 76.
Perroquia Dayguaviva: qui son desgleya. 26.
Fochs desgleya del loch de Vilasua. 4.
Fochs de la perroquia de Sant: qui son desgleya. 2.
Perroquia de Peret Rosin: desgleya. 17.
Fochs de perroquia de Belloch: qui son desgleya. 3.
Loch de Solins: qui son desgleya. 20.
Perroquia de Favals: qui es desgleya. 18.
Perroquia Daren: qui es desgleya. 68.
Perroquia de Romanya: qui es desgleya. 18.
Perroquia de Colonge: qui son desgleya. 29.
Perroquia de Vilaroma: del bisbe de Gerona. 23.
Perroquia de Vallobrega: desgleya. 20.
Sent Amants prop Sent Feliu de Guixols: del abat de Sent Feliu. 12.
Castell de Tossa: del abat de Ripoll. 66.
Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11.
Perroquia de Camplonch: desgleya. 21.
Castell e perroquia de Fornells: desgleya. 29.
Fochs de perroquia de Riudelots de la Selva: qui son desgleya. 35.
Fochs de Vilalbi: qui son desgleya. 12.
Castell de Loret: de la pabordria del mes de novembre de la Seu de Gerona. 67. (Lloret)
Perroquia de Salige: qui son desgleya. 47.
Fochs desgleya de perroquia de Contestins. 2.
Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Cilia. 7.
Perroquia de Sent Michel: qui son del abat de Amer. 28.
Sent Genis Ça Costa: del dit abat. 4.
Sent Julia de Loret: del dit abat. 7.
Sent Climent de Amer: del dit abat. 7.
Sent Julia des Lor: del dit abat. 7.
Vila de Amer: del dit abat. 32.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Gregori. 26.
Fochs desgleya de perroquia de Salran. 60.
Fochs desgleya de perroquia de Juyan. 13.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Merti Vey. 13.
Fochs de perroquia de Madramanya: qui son desgleya. 22.
Fochs del loch de Padrinyan: qui son desgleya. 4.
Fochs desgleya de perroquia de Cassan de Palras. 5.
Perroquia de Corçan: qui son desgleya. 31.
Fochs desgleya de perroquia de Sa Pera. 21.
Fochs desgleya de perroquia de Flaçan. 25.
Fochs de perroquia de Molet: qui son desgleya. 13.
Fochs de perroquia de Burdills: qui son desgleya. 12.
Perroquia de Ginestar qui son desgleya. 6.
Perroquia de Sent Merti de Leniana. 12.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Julia de Rames e de Vilavachas. 15.
Lochs de Olivars de la dita perroquia: qui son desgleya. 5.
Fochs desgleya del castell de Cervia. 31.
Fochs de la perroquia de Sent Andreu Desteria: qui son desgleya. 7.
Fochs desgleya de la perroquia de Raves. 25.
Fochs de la perroquia de Loran: qui son desgleya. 16.
Fochs desgleya del loch de Lampanys. 15.
Fochs desgleya de la perroquia de Viladasens. 17.
Fochs desgleya de perroquia de Falmes. 13.
Fochs desgleya de perroquia de Riudalots. 18.
Fochs desgleya qui son en lo lochde Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de Gerona. 4. (Monte Judeo, Mont Jueu, Montjuíc, Montjuïc; o Monte Juno : Júpiter).
Fochs desgleya de la perroquia de Sa Mocha. 12.
Fochs desgleya de perroquia Dadri. 15.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Madir. 16.
Fochs desgleya de perroquia de Monbo. 5.
Fochs desgleya de perroquia de Canet. 29.
Fochs desgleya de perroquia de Castellar. 7.
Fochs desgleya del loch de Teyolan. 11.
Fochs desgleya de perroquia de Montnegre. 19.
Fochs desgleya del loch de Cabanyes. 4.
Castell de Ruppia ab la perroquia de Paralavan: qui es del bisbe de Gerona. 74.
Castell de La Bisbal: qui es del dit bisbe. 79.
Castell e perroquia de Sent Sedurni: qui es del dit bisbe de Gerona. 41.
Fochs desgleya del loch de Trabau e Rissech de la perroquia de Sent Sedurni. 14.
Fochs desgleya de perroquia de Biert. 5.
Fochs desgleya de perroquia de Vilafraser. 17.
Fochs desgleya qui son del castell Dorriols. 7.
Fochs desgleya del loch de Sent Vicens de Camos. 37.
Perroquia de Santa Maria de Camos: qui son desgleya. 20.
Santa Agata: desgleya. 3. (Ágata, Agatha, Ágatha)
Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. (ComoMoncayo, Montcayo)
Vilar de Sen Andreu. 7.
Perroquia de Cartanya: desgleya. 14.
Vila Roja de perroquia de Sent Feliu de Gerona: desgleya. 5.
Perroquia de Lembiles. 11.
Fontajan. 2.
Veynat de Palau de perroquia de Montagut de vegueria de Busulu. 17.
Lo veynat de La Illae Desparch de perroquia de Sent Johan Ses Fons. 5.
Vila de Ollot: del abat de Ripoll. 134. (Olot, la I. es como la latina, geminada, doble I.).
Perroquia Dollot: del dit abat. 38 (el 8 no se ve bien, podría ser 6, 0)
Perroquia de Sent Christofol Ses Tous: del dit abat. 20.
Perroquia de Sent Andreu des Coll: desgleya. 11.
Perroquia de Socarrats de vegueria de Campredo: desgleya. 5.
Perroquia de Santa Margalida de vegueria de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Sent P. des Puig de vegueria de Campredon: desgleya. 8.
Perroquia de Ulamal: desgleya de vegueria de Campredon. 8.
Perroquia de Tornariça de Sent Salvador de Sent Ponç: del abat de Sent Johan Ses Abadesses. 36.
Perroquia de Capsech: desgleya vegueria de Campredon. 9.
Perroquia de Bolos: desgleya de la dita vegueria. 10.
Perroquia de Porreres de la dita vegueria. 5
Perroquies de Ça Cots (como el apellido Sassot) e de Sent Faliu des Bach: desgleya de la dita vegueria. 4.
Perroquia de Setcases de la lita vegueria: desgleya. 31.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon. 13.
Perroquia de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Baget: desgleya. 6.
Perroquia de Treguran: del abat de Sent Johan ÇesAbadesses. 16.
Perroquia de Moyon: del abat de Ripoll e de vegueria de Campredon. 29
Veynat de Capalleres e de Mexons: desgleya. 3.
Perroquia de Baget del terme del castell de Rochabruna. 20.
La vila e perroquia de Riudaure del vescomdat de Bas. 32.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat: qui son desgleya. 9.
Perroquia de Sa Pinya: del dit vescomdat. 15.
Perroquia de Sent Privat: qui son desgleya. 9.
Castell e vila del Mayol de la perroquia de Sent Privat de Bas: desgleya. 1.
Perroquia de Ses Preses del vescomdat de Bas: qui son desgleya. 23.
Perroquia de Ballos del dit vescomdat. 5.
Perroquia de Sent Steve Çaluy del dit vescomdat 16.
Perroquia de Sent Canti de Bas. 1.
Perroquia de Salent de vegueria de Busulu. 11.
Perroquia de Samiana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo. 12.
Perroquia des Mor de contribucio del castell de Limiyana. 4.
Perroquia des Torn de vegueria de Busuldo. 3 mig.
Perroquia de Mieres: del abad de Banyols. 48.
Perroquia de Mieres: qui son daltre contribucio. 7.
Perroquia de Sent Merti Campmajor de vegueria de Busulu. 13.
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de vegueria de Busulu. 8.
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell o casa de Folgons. 10 mig.
Perroquia de Frexon de la dita vegueria. 5.
Castell e perroquia de Folgons. 4.
Perroquia de Ventayol de vegueria de Busulu. 5.
Perroquia de Lerona de la dita vegueria. 6.
Perroquia de Sent Merti de Torayes de la dita vegueria. 5.
Castell de Bestracan de la dita vegueria. 10. 5/6.
Perroquia de Riu de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Aguya de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Font Freda de batlia de Figueres. 12.
Perroquia des Vilar de la dita batlia. 4.
Perroquia Dolmeda de la dita batlia. 3.
Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1.
Perroquia de Puig Arnolf. 7.
Perroquia Descals. 3.
Perroquia de Merlant. 6.
Vilabertran. 63.
Vilatenim. 11.
Castell de Santa Pau. 60.
Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3.
Cornella. 10.
Puigalt dels pageses. 17.
Burgunya. 8. (Como la Bourgogne, Borgoña, de Burg, Bourg; como de Castell, chastel, etc: Catalunya).
Perroquia des Sorts. 17.
Puigalt dels cavallers. 10.
Perroquia de Corts. 19.
Banyoles. 203.
Perroquia de pageses forants de Banyoles. 21.
Perroquia de Sent P. de Gamell. 3.
Porqueres. 35.
Perroquia de Sent Christofol de Usay. 12.
Perroquia de Font Cuberta. 22 2/3.
Matha prop Banyoles. 8.
Sent Roma: desgleya. 5.
Perroquia de Sarinya. 38.
Busulu I foch qui es del abat de Sent P. de Besolu. 1.
Pageses forants de la perroquia e terme de Sent Vicent de Busulu. 4.
Veynat dez Guellde la perroquia de Besulu. 22. (Güell)
Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 10
Orsinya. 4.
Palera. 7.
Ligorda e lo veynat de Boxols de la perroquia de Ligorda. 7.
Mayan. 21.
Desquers. 20.
Perroquia de Fares. 9.
Sagaro. 17. (S´Agaró, Agarò)

Vilavenut. 19.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 10.
Perroquia de Borrata. 29.
Senta Logayda Dalgama. 14.
Palou. 3.
Vilasant de batlia de Figueres. 10.
Baschara. 39.
Vilert. 27.
Sponella. 12. 
Crespia. 22. 

Casamor. 3.
Caxas. 11.
Vilademines. 16.
Sent Merti CaSerra. 11.
ÇaCirera. 2.
Çestella. 13.
Cabanelles. 13.
Ledo. 36.
Cistella. 31.
Taravaus. 13.
Avinyonet. 40.
Vilanonat. 20.
Guanta. 13.
Fontaniles. 14.
Ulla. 43.
Pals. 7.
Santa Coloma de Fitor. 11.
Palaforgell. 77. (Palafrugell)
Lofrin. 17.
Muntras. 36.
Torrent. 4.

FOCHS DE CIUTADANS.

Geronella des Pla: qui es den Ramon de Boxolls. 7.
Fochs de ciutada qui son en lo loch de Campderan. 14.
Fochs de ciutadans de Vilablexex. 7.
Fochs de ciutada de perroquia de Stanyol. 3.
Fochs de ciutada de perroquia Dayguaviva. 3.
Fochs de ciutada den Bernat Struç del loch de Vilascua. 11.
(Struç : Strauss : Strauß: Avestruz)
Fochs de perroquia de Sant: qui son den Cijar ciutada de Gerona. 3.
Jacme Cama den Seguriolles de Gerona son en la perroquia de Romanya. 1.
Perroquia de Palamos: qui son den Pallares. 4.
Fornells. 4.
P. Mescardell de perroquia de Camplench: es de Micer Johan Guerau. 1.
Fochs de ciutadans de la perroquia de Riudalots. 2.
Vilalbi. 30.
Fochs de perroquia de Salige: qui son de micer Johan. 2 mig.
Fochs de ciutada de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs de ciutada de perroquia de Salran. 13.
Berenguer Tori Gran de perroquia de Juya: es den P. Scala. 1.
Perroquia de Sent Merti Vey: qui es den P. Tort 1.
Fochs de perroquia de Sent Merti Vey: qui son den Francesch ÇaCasademunt franquer. 2.
Fochs de ciutadans qui son en la perroquia de Madramanya. 8.
G. Sa Olivera den Gispert de Camplonch del Padriyan. 1.
Castell de Pubell: qui es den Gispert de Camplonch. 24.
Fochs de perroquia de Cassan: qui son del dit Gispert. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Corçan. 15.
Berenguer Ramada de perroquia de Sa Pera: es den Caxans de Gerona. 1.
P. Michel de perroquia de Flassan: es den Bardills de Gerona. 1.
Fochs de ciutadans de perroquia de Molet. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Burdills. 9.
Fochs de ciutadans de perroquia de Loran. 3
Fochs de ciutadans de perroquia de Falines. 2.
Francesch Ferrer de Montjuych de perroquia de Sent Feliu de Gerona: es den
Cijar de Gerona. 1.
Bonanat CaBrugada de perroquia Dadri. 1.
Fochs de ciutadans det loch de Cabanyes. 2.
Fochs de ciutadans de Rocha Corba. 2.
Santa Agata: de ciutada. 3.
Perroquia de Montayl: de ciutada. 3.
Perroquia de Cartanya: de ciutada. 1.
Perroquia de Lombiles: den Lobet notari. 5.
Castell e terme de Sales. 75.
Perroquia de Campredon: de ciutada. 5.
Perroquia de Lanars: de ciutadans vegueria de Campredon. 4.
Perroquia de Bages: del terme del castell de Rochabruna. 2.
Perroquia de Sent Privat. 5.
Perroquia de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.2.
Castell de Bestracan. 20 5/6.
Perroquia de Puig Arnolf. 4.
Perroquia de Merlant. 1.
Sponella. 10.
Guanta. 28.
Pals. 2.


dijous, 20 de setembre del 2018

La marca hispánica a escomensaméns del siglo IX


La marca hispánica a escomensaméns del siglo IX





Pueblos vascos, Pamplona, Sangüesa, Jaca, Pallars, Urgel, Conflent, Cerdaña, Rosellón, Vallespir, Peralada, Ampurdán, Besalú, Osona, Gerona, Sobrarbe, Ribagorza, 





La marca hispánica a escomensaméns del siglo IX


Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)

(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.)  Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...