Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604 (Golden Jacob)
En Valenciano diró
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deu. Mostrar tots els missatges
diumenge, 12 de maig del 2019
En Valenciano diró cap de mi mateix, voleu ...
Qué vol que li diga, supostament preferixc ser un "blaver" com este lliterat a ser catalaniste antivalencià.
Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604 (Golden Jacob)
En Valenciano diró
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò
Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604 (Golden Jacob)
En Valenciano diró
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò
dissabte, 27 d’octubre del 2018
Ne eren sis que teníen set
Ne eren sis que teníen set pero lo cante estáe buit perque ere nou, lo van comprá entre deu y lo van pagá entre onse al número dotse del carré Alfonso tretse.
dijous, 5 d’abril del 2018
Carme Junyent
https://www.nuvol.com/critica/i-vosaltres-parleu-com-vulgueu/
A Beseit no se diu vosaltres, se diu vatres o vatros.
La meua yaya me explicáe que una vegada Déu va aná a Italia y va di als italiáns: vatros parlaréu lo italiá. Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres parlaréu lo fransés. Cuan va passá per Cataluña, va di als cataláns: vatros parlaréu lo catalá.
Cuan va passá per Beseit los va di:
y vatros parleu com vullgáu o vullguéu.
La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu”
(Carmen Junyent, Les llengües del món)
Dolça Catalunya, cuatro chalados hablan sobre el catalán en la Cataluña independiente :
A Beseit no se diu vosaltres, se diu vatres o vatros.
La meua yaya me explicáe que una vegada Déu va aná a Italia y va di als italiáns: vatros parlaréu lo italiá. Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres parlaréu lo fransés. Cuan va passá per Cataluña, va di als cataláns: vatros parlaréu lo catalá.
Cuan va passá per Beseit los va di:
y vatros parleu com vullgáu o vullguéu.
La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu”
(Carmen Junyent, Les llengües del món)
Dolça Catalunya, cuatro chalados hablan sobre el catalán en la Cataluña independiente :
dijous, 28 de desembre del 2017
UN ESTREL DEL SEL, Daniel
Juan Carlos Abella, Valderrobres
Avui tos fico un pensamén en forma de poesía. Espero que tos agrado:
" UN ESTREL DEL SEL"
En estos dies de Nadal
aixeco la vista buscán un estrel
y miro y miro cap a lo sel
un estrel entre los mils que ñan a dal.
Y yo busco eixe estrel
que es la llum de un angelet
de un ser que va marxa menudet
y se va convertí en ángel del sel.
Busco y busco per lo sel de Deu
una llum blanca y pura
plena de pau, amor y ternura,
la llum de un angelet meu.
Yo sempre li demano a Deu
que me cuido lo meu ángel del sel,
un ángel que se diu Daniel
a la vora de Deu está lo ángel meu.
Ya fa mols añs que lo vas cridá.
No podía soportá lo día que va partí,
díes y mes díes mol doló vach sufrí,
massa jovenet tel vas emportá.
La seua vida mos vas pendre
pero tot no tu vas emportá,
lo seu cor a la terra se va quedá
y una atra vida va doná pa sempre.
Ya que no podem abrassal
díxamos buscá eixe estrel,
la llum del nostre Daniel
que brille y brille en forsa allá a dal.
Avui tos fico un pensamén en forma de poesía. Espero que tos agrado:
" UN ESTREL DEL SEL"
En estos dies de Nadal
aixeco la vista buscán un estrel
y miro y miro cap a lo sel
un estrel entre los mils que ñan a dal.
Y yo busco eixe estrel
que es la llum de un angelet
de un ser que va marxa menudet
y se va convertí en ángel del sel.
Busco y busco per lo sel de Deu
una llum blanca y pura
plena de pau, amor y ternura,
la llum de un angelet meu.
Yo sempre li demano a Deu
que me cuido lo meu ángel del sel,
un ángel que se diu Daniel
a la vora de Deu está lo ángel meu.
Ya fa mols añs que lo vas cridá.
No podía soportá lo día que va partí,
díes y mes díes mol doló vach sufrí,
massa jovenet tel vas emportá.
La seua vida mos vas pendre
pero tot no tu vas emportá,
lo seu cor a la terra se va quedá
y una atra vida va doná pa sempre.
Ya que no podem abrassal
díxamos buscá eixe estrel,
la llum del nostre Daniel
que brille y brille en forsa allá a dal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Anales de Cataluña, Narciso Feliu de la Peña y Farell (Index)
(Nota del editor : Se corrige parcialmente la ortografía en castellano.) Imagen: Biblioteca de Catalunya. Llibres Pere Borrás: MCMXIX: D. V...
