Pastas Gallo se pira de Catalunya. Os jodéis.

Pastas Gallo SE PIRA de Catalunya, dejando en plena pandemia cientos de FAMILIAS EN LA CALLE. Eso sí, abren fábrica nueva en Córdoba.

Indecente.
Boicot ya.

Os jodéis, si no diérais por culo con la puta mierda separata otro GALLO cantaría. 

@amaerx

https://www.elperiodico.com/es/economia/20210210/trabajadores-pastas-gallo-rechazan-traslado-11509565

https://www.elmundo.es/economia/empresas/2021/02/09/602254a821efa044158b45ca.html

https://www.elespanol.com/invertia/empresas/distribucion/20210209/llamada-pastas-gallo-cataluna-empresas-instalarse-cordoba/557445637_0.html

Universidad, Castilla, castellano, catalán, valenciano

¿Qué universidad determinó que en Castilla hablan castellano y no otro idioma?

Mirad qué lenguas nombra la reina de Castilla en una carta a Martín I de Aragón

Castilla = Catalunya, Cataluña, Chastelongne, Castelongne , Cathelongne

Et fust abbattu de son cheval, et l'eussent occis sans remède, se n'eust esté ung chevallier de Chastelongne, nommé messire Gassera (Gasselle) de Sonnaris, qui se jecta sur lui, criant en langage sirois : c'est le roy ! c'est le roy ! Dont s'avança le capitaine des Sarrazins ; et, au signe de la main, fist à tous ses gens mectre leurs espées sur la terre : puis print le roy par la main, et lui dit en grec qu'il avoit pleust à Dieu qu'il fust venu en la puissance du souldan ; qu'il se reconfortast, et qu'il le menoit devers lui, espérant qu'il lui feroit bonne compaignie. Ledict messire Gassera estoit forment navré en la teste, et fust prins avec le roy; et lui respitèrent la vie pour ce qu'il s'estoit chevalleureusement combattu. Le roy ainsi prins, ils lui mirent une chaisne au col, et le menèrent en ce poinct, là où estoient leurs gens de pré, qui le voeulloient tuer sans merchi. Quant les nouvelles vindrent à Nicosie, environ minuict après la bataille, messire Hue de Rosghon (Lusignan ) , frère du roy, esleu archevesque de Nicosie, et, avec lui, messire Jacques de Trassain (Caffrano ), mareschal de Cippre, se partirent incontinent de la cité, et emmenèrent avec eulx dame Agnès, fille du roy, et se allèrent boutter en la forteresse de Chermes, séant sur la mer, à cinq lieues près de Nicosie. Quant ceulx de Nicosie sceurent lendemain ces nouvelles, ils abandonnèrent la cité, et s'en allèrent hommes et fem mes et enfants; et ne demourèrent en la cité que polvres gens et impotents. Entre ces choses, le roy fust mené à Salines , au navire des Sarrazins. Et estoit adonc au pays de Baffle , en ung portancré , le navire du roy de Cippre, dont estoit capitaine messire Jehan , bastard de Lusignan , et le navire du grand maistre de Roddes, où estoient grand planté de bonnes gens d'armes; mais ne polvoient avoir vent pour approchier Sarrazins, qui fust ung meschief; car s'ils fussent venus avant, jamais les Sarrazins ne fussent descendus à terre. Mesmement estoit venu et arrivé à Baffle , le bastard de Bourgongne , le seigneur de Roubaix, le Barbe de Nedoncel, à grant compaignie de gentilshommes pélerins, lesquels estoient tous désirants d'estre à ladicte bataille; et leur avoit le roy envoyé des chevaux. Mais tout estoit faict avant que ils partissent de Baffle ; et fust une grant faute au roy, de soi tant haster qu'il ne les attendist point. Quant monseigneur le bastard de Bourgongne fust adverti de la desconfiture, il s'avancha de soi remectre en la mer, pour rencontrer l'armée des Sarrazins à Salines Le capitaine des Sarrazins, par terre s'en alla à Nicosie, trouva la ville abandonnée, entra dedans, sans contredit, et selogea an palais du roi, puis fist crier que tout homme revenist sur le sien paisiblement. Si revindrent là tost en cette cité plus de douze mille personnes. En ce point , revint le vent bon pour les Franchois chrestiens, à allerp par mer sur les Sarrazins ; et se avancèrent tellement, que ils virent l'un l'aultre. Mais le capitaine par mer des Sarrazins, avoit jà mandé au capitaine par terre, à Nicosie, qu'il le venist secourir sur peine de trahison, incontinent sans tarder; et si avoit contraint le roy escripre au capitaine-général de son rayaulme, et porta les lettres messire Gassera dessus nommé, contenants qu'il ne fist quelque entreprise sur les Sarrazins, si chier comme il avoit la vie du roy ; car voirement, les Sarrazins eussent le roy tué, se ceulx de Cippre les eussent envahis; et pour tant le capitaine ne se mut, dont néantmoins pluiseurs furent mal contents. Or estoit en celle armée des chrestiens, une nove de pélerins, lesquels, désirants acquerre los et honneur, entendants aussi que l'armée des chrestiens assauldroit celle des Sarrazins, se avancèrent si tost et si avant, qu'ils ne peulrentretourner, et furent prins en la présence du roy de Cippre, et furent près tous decoppez par pièces, comme l'on décoppe chair à la boucherie, car l'armée se fut retournée à Chermes, d'aultre part, le capitaine des Sarrazins par terre, ouy le mandement de ses compagnons, pilla toutte la cité de Nicosie, et y prist et emmena en captivité, jusqu'à huit mille personnes; et fit bouter le feu dedans le palais royal, puis se alla à Salines, prenant les petits enfants des mamelles des mères ; et les gectoient par les champs sur les espées moult inhumainement ; et quand leurs prisonniers ne pouvoient aller, ils leur coppoient les testes. Quant tous furent rassemblez à Salines, ils montèrent en leurs vaissaulx, et remontèrent en Syrie et en Égypte, et estoient les povres prisonniers liez deulx ensemble, et faisoient traisner la bannière Nostre-Dame, le chief contre terre; et le roy mesme estoit sur ung petit mulet, sans selle, loyé de chaisnes de fer, et aux jambes grands fers et pesants ; et en tel point le menèrent devant le soubdan Baldador, et le firent agenonillier devant lui plus bas, par neuf fois, et baiser la terre à chaque fois. Lequel soubdan estoit moult pompeusement habillé sur une hault, le feist estre plus d'une heure en sa présence, en ce point ; puis le feist mener en une tour, où il le feist tenir, et lui fist administrer tous vivres , excepté vin ; mais les marchands chrestiens lui envoyèrent du vin secrettement. En ce mesme temps, un marchand génevois (génois), meu de pitié, requist à ceulx de Cippre qu'ils voulsissent envoyer au Kaire, et que il avoit espérance que le roy retourneroit brief, par finances, à deulx cent mille ducats, par telle condition qu'il paieroit les ans pour tribu, à perpétuité, au soubdan, cinq tous mille ducats. En icellui temps, envoya legrand maistre de Roddes, devers le soubdan, pour faire mettre le roy à finances; mais c'estoit jà fait.Ainssi donques fut mis hors de sers le roy de Cippre ; et le mandoit souvent le soubdan, pour deviser avec lui, et moult lui exhortoit à laissier la foi chrestienne. Mais le roy lui fist tousjours si convenable response , que le soubdan fut si content de lui, que ...

Jordi Pujol, el hombre andaluz

EL SUPREMACISMO SIEMPRE HA ESTADO.

Óscar Membrives.

“El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es generalmente un hombre poco hecho, un hombre que hace cientos de años que pasa hambre y que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. Es un hombre desarraigado, incapaz de tener un sentido un poco amplio de comunidad. A menudo da pruebas de una excelente madera humana, pero de entrada constituye la muestra de menor valor social y espiritual de España. Ya lo he dicho antes: es un hombre destruido y anárquico. Si por la fuerza del número llegase a dominar, sin haber superado su propia perplejidad, destruiría Cataluña. Introduciría en ella su mentalidad anárquica y pobrísima, es decir su falta de mentalidad”.

Libro:

La inmigración, problema y esperanza de Cataluña (1977).

Autor:

Jordi Pujol (Presidente de la Generalitat de Cataluña durante 23 años).

Núm. 281. Tom. 18. fol. 1246. 

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: huy scripte de la present a IIII horas apres mig jorn los consellers de Barchinona han reebuda den P. de Sentmenat procurador de Martorell unaletre la qual menciona que Castellvi de Rosanes es pres segons que en la letra quels dits consellers trameten aqui en sa forma a lurs sindichs ho porets veure: havem hoit dir per alcunsque la preso de aquest castell es stada feta per mossen Narnau de Sta. Coloma servidor e de casa del comte de Foix. Les provisions qui per raho de aço son stades fetes son aquestes: que lo regent la vagaria et en Galceran de Gualbes un dels dits hic son partits de continent ab certa gent darmes e sen van dret cami a Martorell metent via fos de sagramental a fi que ajust hi fornesque lo dit loch de Martorell dels homens del dit sagramental los quals vetlen e entenen continuament queldit castell no puxa haver socors ni de gent ni de vitualles et encara que façen desar totes vitualles per ço que si gent ve en socors del dit mossen Narnau et per millor tenir lo dit castell nos puxen ajudar ni servir de les dites vitualles. Perque senyors ab assats gran desplaher vos notifficamaquesta preso mala et inoppinada a nostre descarrech a fi que per vostres reverencies nobleses et honorables savieses hi sia acordat e provehit segons vos semblara fahedor com en aço nosaltresnons planiriem de ferhi nengunes despeses dels bens del general sino tant com daqui nos sera ordenat e manat. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors en vostra guarda et proteccio la Divinitat santa. Scripte en Barchinona a XXIII de dehembre del any MCCCCXI. - Los depputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjuntes a vostra honor apparellats. 

applausos VS Aplaudiments

- Cóm se diu "aplaussos" en catalá?
- Aplaudiments.
- Pos al siglo XVII eren applausos, en una s y dos pes.
- Fatxa, feixista ¡¡

Defença de las regalias, constitucions, priuilegis, y llibertats del P. de Catalunya, 1659



http://cataleg.bnc.cat/search~S5*cat?/tDecretum/tdecretum/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=tdefenca+de+las+regalias+constitucions+priuilegis+y+llibertats+del+principat+de+catalun~aa+y+comtats+de+rossello+y+cerdan~aa&1%2C1%2C



... com los bons Ministres han merescut applausos, sabent retractarse dels errors, que hauian seguit engañats. No fique enganyats, sino engañats.

A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuáns carrés perque va sé instalat en época franquista.
ABC, 11 de octubre de 1969



http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1969/10/11/064.html



Más de siete millones de pesetas importan las nuevas instalaciones de alumbrado para setenta calles de Barcelona. La supresión del apeadero de los Ferrocarriles Catalanes en Manresa permitirá la expansión urbanística de una importante zona.

Catalunya ens roba a la resta dels espanyols.

Tamé han de assolá lo Camp Nou del F.C. Barselona

Rey de Mallorques, Rossello, Conflent, Serdanya

Rey de Mallorques, Rosselló, Conflent, Cerdanya

A la Crónica de Ramón Muntaner (h.1325) mensione al rey de Mallorca en los seus vassallos de Rosello, e de Conflent e de Serdanya, décades después territoris cataláns. Pero avui ixen mols imbéssils dién que Cataluña allacuanta ere un imperi.

Manuel Azaña, la velada en Benicarló, 1937

Manuel Azaña, la velada en Benicarló, 1937



Casa del libro




https://www.edhasa.es/view/pdf/93  (descarregá lo pdf)



https://www.elperiodicodearagon.com/noticias/opinion/75-anos-la-velada-benicarlo_754481.html



https://www.reinodecordelia.es/producto/la-velada-en-benicarlo/



https://historiadees.files.wordpress.com/2011/05/azac3b1a-la-velada-en-benicarlc3b3.pdf



http://tertuliapuntocom.blogspot.com/2013/01/la-velada-en-benicarlo-manuel-azana.html



https://www.libros-antiguos-alcana.com/manuel-azana/la-velada-en-benicarlo/libro



http://www.forocomunista.com/t26228-la-velada-en-benicarlo-libro-de-manuel-azana-ano-1937-publicado-en-1939-en-paris-y-buenos-aires

LA PURNA Y L’AIGUA

LA PURNA Y L’AIGUA

YO NO HU VULL DI EN CATALÁ, YO PARLO LO CHAPURRIAU

//

https://twitter.com/purna_aragon?lang=es

PURNA (@PURNA_ARAGON). La juventud aragonesa ... Puyalón de Cuchas @Puyalon. Arran @Arran_jovent ... Avui hem estat repartit / repartint, sabocs / això davant de la paradeta d'Amics del Chapurriau. / Putos catanazis proetarres aragonesos

//

Lo Chapurriau no es de Cataluña, es una de les llengües d’Aragó.

A la part d’Aragó que chunte en Cataluña, la llengua es lo Chapurriau desde fa casi mil añs, no se ha dixat de parlá mai, lo que passe es que desde los Reys Católics se va imposá lo castellá y de parlál a tot lo reinat d’Aragó sol ham quedat a on estém ara, desde fa mols añs.

La llengua está viva y per aissó igual que lo fransés, lo italiá, lo portugués, lo castellá venen del llatí y son llengües diferentes, encara que tinguen palaures paregudes; lo valensiá, lo mallorquí, lo chapurriau, lo catalá, venen del llemosí y son tamé diferentes entre elles, encara que tinguen tamé palaures paregudes, pero cada una es una llengua.

// Luis, falte lo aragonés : //

Demaném lo respiate de la nostra llengua, prau digna es y no volém cap de normalisassió perque a cada poble la parlém de una manera propia y tots mos enteném y aissí volém seguí. Y la chen es qui normalise la llengua, /exacte, cas del swahili / comunicánse en los seus vehins.

Estém de acord en que cada u te dret a espresás en la seua llengua y aissó es lo que demaném. Y si es com ells diuen la nostra, encara que hasta ara no se ha escrit, no se ha perdut. Pero es que natres SÍ que escribím la nostra llengua, cada u a la seua manera, y mos enteném igual que cuan la parlém.

Seguím están de acord en que la llengua es cultura y natres, com van fe los nostres pares, la cuidém y la conservém, cada poble en la seua modalidat.
Dingú que parle y defén lo Chapurriau te odio a cap atra chen, a cap atra llengua, sol demane que igual que natres los respetém a ells, ells mos respeton a natres.

Demaném llibertat pa parlál, que cap atra llengua, ni siquiera en la achuda de alguns renegats nostres, vullgue colonisámos, vullgue que la dixém de parlá y encara en aissó tampoc tením rabia a dingú.

Cap persona que parle lo Chapurriau vol la seua desaparisió, sin embargo los que defenen lo catalá sí que están intentán que desaparégue, pa imposámos lo catalá /de Pompeyo Fabra/. Tampoc tenen raó cuan diuen que Chapurriau signifique “malparlat” aissó es una mala interpretassió dells, no sé en quina intensió, Chapurriau en lo seu origen signifique mescla de llengües, y aissó es lo que som una mescla de cultures, no volém presumí de sé originals, natres sabém y admitím de a on vením.
Natres no parlém catalá, al contrari parlém mol be la nostra llengua y lo seu nom mos paréis mol digne, qué milló nom que un que parle de llengues, que parle de cultures.

En la nostra llengua natres mos espresém y mos enteném mol be y perque es lo nostre patrimoni, la heránsia que mos van dissá los nostres antepassats, la volém conservá com la milló cultura que tením, com la milló riquesa de esta tiarra nostra, pa dissála als nostres fills. Per aissó no volém de cap manera que vingue chen de fora a féla desaparéisse,
/ Luis, mols són de la terra, de aon se parle lo chapurriau, no de fora /
en la escusa de una normalisassió, de una unificassió, cuan la diversidat es una de les prinsipals característiques de esta manera tan nostra de relassionámos, de comunicámos, de parlámos.
Grássies a ella mos fem rics uns en les idees dels atres, en los pensaméns dels atres y sobre tot en los sentiméns dels altres, dels nostres.
Som molta chen, molta més está detrás de natres, no som un grapat de ressentits, de envechosos, tot lo contrari y volém a Cataluña, a eissa que sempre ha estat al nostre costat, pero ella a casa seua y natres a la nostra. Com a vehins mos visitém y mos relasioném, com a conquistadós, com a colonisadós no ña res a fé.
Y no patigáu, si mos dixéu en pas de un camí, natres mos encarregarém de conservá la llengua, la cultura, lo cor de la nostra chen.

AIGUA

Nota:

De cap manera volém discutí, sol hu volíem aclarí.

L’aigua sempre ha apagat lo foc y natres no tením una estrella de separasió, de independánsia, natres tením una bandera, la que sempre mos ha achunit en Valensia, en Mallorca, en Cataluña y en més chen que ere part del Reinat d’Aragó, una bandera de hermandat, de amistat, de convivánsia y de pau en tot lo món.

tres apellits mes frecuéns a Cataluña

Los tres apellits mes frecuéns a Cataluña són García, Martínez y López. Pots ajuntá a mil cataláns a una sala, seguín un criteri estadístic y tindrás:
22 García, 15 Martínez, 15 López, 13 Sánchez, uns atres 13 Rodríguez,  13 Fernández, 12 Pérez, 12 González, 7 Gómez, 7 Ruiz…

Albert Moliner @Albert_Giners

raza catalana, vasca

Ser independentista no obliga a ser analfabeto

diferénsia entre lo Condat de Barselona y lo Prinsipat de Cataluña

Epi y Blas expliquen la diferénsia entre lo Condat de Barselona y lo Prinsipat de Cataluña 

Als de elnacional.cat los fan falta les classes de Epi y Blas.

https://www.elnacional.cat/es/cultura/condado-barcelona-o-reino-catalunya_131499_102.html

https://revistadehistoria.es/el-condado-de-barcelona/

https://www.diariocritico.com/cataluna-nunca-fue-independiente-reino-de-aragon

https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2018-09-15/condado-barcelona-brillante-elaboracion-politica_1615597/

http://enciclopedia.us.es/index.php/Condado_de_Barcelona

jonkepa el-condado-de-barcelona-no-es-el-principado-de-catalunya/

http://rei-nas.blogspot.com/2011/04/el-condado-de-barcelona.html

http://heraldicacatalana.blogspot.com/2010/07/el-condado-de-barcelona.html

M´agraden de Catalunya

- M´agraden de Catalunya los castellers y les obres de Joanot Martorell y Ausiàs March.

- Pos tot lo que dius es valensiá.

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Wiki en catalá, Viquipèdia 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pancatalanisme

El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Paísus Cagaláns o PPCC. També utilitzen el terme, majoritàriament de forma despectiva, alguns espanyolistes per a designar els grups que pretenen la unió política de Catalunya, el País Valencià i ses Illes Balears per la qual cosa la majoria de grups catalanistes rebutgen aquesta denominació, tant per les connotacions negatives que precisament volen imprimir-hi llurs crítics com per l'escàs ús del terme en l'actualitat. /Mol milló CATANAZI /
Des de la dècada de 1930 s'ha utilitzat el terme pancatalanisme o s'utilitzaria a aquest com un instrument per a desacreditar el conjunt del nacionalisme valencià i del mallorquinisme, que en cas valencià, i a partir de la Batalla de València s'utilitzarà també contra els partidaris de la unitat de la llengua catalana. :) :) :)

Ocsitá, 1196, rey de Aragó, Pedro II, Cathalunya no existíe

Actualment és representat políticament per la Candidatura d'Unitat Popular i per Esquerra Republicana, així com per altres partits que no es presenten normalment a les convocatòries electorals com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Solidaritat Catalana per la Independència, el Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, l'organització juvenil Arran, los caps a ran de coll, i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. 



Per a liquidá les nassións ... Lo primé que se fa es tráurels la memória. Se destruíxen los seus llibres, la seua cultura, la seua história. Y después ve algú y los escriu uns atres llibres, los done un atra cultura y los invente un atra história. Entonses la nassió escomense lentamen a olvidá lo que es y lo que va sé. Y lo món al voltán u olvide mol abáns. Milan Kundera.



Cataluña NO va sé MAY cap regne.

Aixó es un llas groc, lo que feu vatros són nugos.

- Aixó es un llas groc; lo que feu vatros són nugos.

- Vesten cap a casa, Pep. Eres massa individualista per a sé nassionalista.

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives nos niega que Cataluña fuera, nunca, una “nació” cuando afirmaba allá por los años ´30:

“En mes de tres mil documents inèdits que portem recollits no hem trobat ni un de sol que ens parlés d´emoció col.lectiva catalanesca , que ens revel.lés un estat de consciencia NACIONAL ,.. i ho sentim com a catalans ” (”La Publicitat”. Barcelona 1936).

https://es.wikipedia.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta

Barcelona. 20 cm. 416 p., [8] h. de lam. Encuadernación en tapa dura de editorial ilustrada. Muñoz i Lloret, Josep M. 1959-. Vicens Vives, Jaime. 1910-1960 .. Este libro es de segunda mano y tiene o puede tener marcas y señales de su anterior propietario. ISBN: 84-297-4266-2





 



Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l’any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat.


Allò que va impulsar a Jaume Vicens Vives a escriure un llibre d’aquestes característiques va ser la voluntat d’oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol.









https://es.wikipedia.org/wiki/Jaume_Vicens_i_Vives 



Jaume Vicens Vives (Gerona, Girona, España, 6 de junio de 19101​-Lyon, Francia, 28 de junio de 19602​) fue un historiador y maestro de historiadores catalán y español. Tras la presentación de su tesis doctoral («Fernando II y la ciudad de Barcelona (1479-1516)») en febrero de 1936, su área de estudio se centró en la Cataluña de la Baja Edad Media, para acabar siendo considerado como principal autoridad en la historia económica y social, lo que en los primeros años del franquismo era una excepción dentro del panorama de la universidad española, en un momento en que parte de los intelectuales estaban en el exilio.







Obras , Casa del Libro :

• España. Geopolítica del Estado y del Imperio (1940)


• Política del Rey Católico en Cataluña (1940)


• Historia de los remensas en el siglo XV (1945)


• Aproximación a la historia de España (1952)


• Historia general moderna: siglos XVIII-XX (1952)


• Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV (1953)


• Noticia de Cataluña (1954)


• El gran sindicato remensa (1954)


• Biografías catalanas (1955-1961)


• Industriales y políticos del siglo XIX (1958)


• Historia social y económica de España y América (1957-1959)


• Historia económica de España (1959)


• De la conquista a la independencia (1959)


• Cataluña en el siglo XIX (1961)


• España contemporánea (1814-1953) 


• La crisis del siglo XX (1919-1945) 

Bibliografía

• Muñoz y Lloret, Josep Mª, Jaume Vicens i Vives (1910-1960): una biografía intel·lectual (1997) Barcelona, Ediciones 62. ISBN 84-297-4266-2


• «Vicens i Vives, cap d'escola», en Revista de Girona, nº 191, 1998.


• Amb el corrent de proa, Quaderns Crema, 2012. www.quadernscrema.com/cataleg/amb-el-corrent-de-proa

dirigéns cataláns al seu siñó Rey Felipe V

Qué be trataben los dirigéns cataláns al seu siñó Rey Felipe V cuan va visitá Barcelona al 1701. Sol los va faltá llimpiáli lo cul a llepades.
 ¿Cataluña, estat independén? jajaja 😂 Ay, que ham pixu .  

http://dogc.gencat.cat/web/.content/continguts/serveis/dietaris_generalitat_catalunya/documents/pdf/dietari_vol_10.pdf

Dilluns als I de agost MDCCI. En aquest dia fonch lo jurament dels il·lustres y fidelíssims senyors deputats y oÿdors en la forma acostumada y següent, ço és, que entre las deu y nou horas de la matinada arribaren en la present casa de la Deputació (al pdf se trobe tamé Diputació) los senyors deputats y oÿdors que acabaven, acceptat lo senyor oÿdor real, que no vingué per no trobar-se en la present ciutat per a jurar lo senyor oÿdor real novament extret y se’n anaren en lo concistori; vingueren també los magnífichs acessors y advocat fiscal y encontinent de estos junts sas senyorias donaren ordre als veguers del concistori que anassen avisar als senyors deputats y oÿdors novament extrets y serca las onse horas vingueren a la dita present casa en la forma acostumada y següent: primer lo senyor oÿdor militar y després lo eclesiàstich y lo mateix orde servaren los senyors deputats, venint primer lo real y consequutivament vingué lo senyor deputat militar y després lo eclesiàstich, los quals senyors deputats y oÿdors novament extrets vingueren en forma de brassos acompañats, ço és, los eclesiàstics al mitg de un cavaller y ciutedà, los militars de un eclesiàstich y secular y lo real al mitg de un eclesiàstich //2v // y cavaller. Foren rebuts al cap de la escala per los magnífichs acessors y advocat fiscal cada un respective com anave venint y, després de haver feta oració a la capella petitat de Sant Jordi, que per dit effecte estava molt ben adornada, se’n entraren en lo aposento a hont fan residència los dits magnífichs acessors y advocat fiscal dit lo concistori vell.